Issuu

Llibre “Les cançons de l’envelat 1998-2020” Amb motiu de la publicació del darrer llibre del conegut músic i cantautor almacellenc Xavier Baró titulat “Les cançons de l’envelat 1998-2020”, se li ha fet entrega d’un primer exemplar dedicat a l’alcalde de la població Sr. Josep Ibarz. Aquest llibre, editat per Pagès Editors, consta d’un recull de les lletres de les cançons compostes per Xavier Baró des del 1998 fins el 2020, a més d’una vintena més d’inèdites i un recull de manuscrits, dibuixos i textos, que conformen un treball força polièdric i fidel a la personalitat del Xavier Baró.

Nova zona d'aparcament Arran de les obres de millora dels accessos al tossal de les Santes Creus i de tot l’entorn, també cal destacar la creació d’una nova zona d’aparcament gratuït entre el carrer de la Bassa del Molí, el carrer del Raval Alt i les escales que pugen cap al tossal. Es tracta d’un espai

amb capacitat per a disset places d’aparcament, a més d’un espai per a persones amb discapacitat i àrea per a motos. En una de les parets mitgeres que es troben en aquest aparcament s’ha decorat amb un gran mural de l’Oriol Arumí en homenatge al cantant Freddie Mercury.

C/de la Bassa del Molí Durant el mes de juliol es va procedir a la urbanització i asfaltament d’un tram del carrer de la Bassa del Molí, un altre del carrer del Raval Alt i l’aparcament situat en aquest àmbit, a tocar dels nous accessos al tossal de les Santes Creus. En total, més de 2.000 m2 de superfície arranjada que ha comportat, a més, una renovació integral de la xarxa d’aigua potable, clavegueram i separativa, enllumenat públic i noves voreres amb un eixamplament de la part destinada a vianants. Tal com es va fent des de l’any 2005, l’Ajuntament assumeix totes les despeses i no ha suposat cap despesa extra per als veïns de la zona. Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, CAP d’Almacelles, Escola Antònia Simó i Arnó i INS Canigó. 2

Urban SKetchers a Almacelles

Almacelles va rebre durant el matí del dissabte 3 de juliol la visita d’una vintena de dibuixants urbans Urban Sketchers (USk), de Lleida, que van recórrer la vila, per recollir cadascun d’ells, la seva personal visió dels edificis, parcs, carrers, escultures, paisatges i detalls arquitectònics, que van trobar en el seu recorregut. Els Urban Sketchers (USK) es defineixen com una comunitat global de dibuixants, o un grup d’amants del dibuix, tant professionals com aficionats, que fomenta la pràctica del dibuix in situ, i l’observació directa de la vida urbana. Milers de dibuixants urbans a ciutats dels cinc con-

tinents, s’identifiquen amb els principis de la comunitat, nascuda a internet l’any 2007. Amb el lema Veure el món, dibuix a dibuix. Aquesta sortida a Almacelles forma part de les activitats que USK Lleida, organitza periòdicament en diferents indrets del territori, per tal de practicar una passió que consisteix en fer un dibuix en un lloc determinat, deixant l’empenta que l’artista observa. Aquest grup de persones comparteixen dibuixos propis i tot allò que fa referència al dibuix i a l’art en general. Practiquen tot tipus d’estils, utilitzant les mes variades tècniques i per sobre de tot, gaudeixen amb la seva passió.

Alicia Manceñido

Carmina Solà

Divina Drudis

Eduard Pallàs

Elba d'Aloisio

Esther Martín

Joan Bosch

Joan Mestre

Josep Pascual

Laia Solà

Manel Pulido

Marçal Abella

Maria Teresa Triquell

Pere Rosinach

Llorenç Piñol

Ramon Porta

Rosa Rosell

Silvia Roca

25è Aplec de la Sardana d’Almacelles

Els Amics de la Sardana d'Almacelles organitzaren el diumenge 4 de juliol la vint-i-cinquena edició de l'Aplec de la Sardana de la població. La pandèmia encara obligà i condicionà la celebració de l'aplec en una única ballada. La trobada sardanista s'inicià a les set de la tarda a la Plaça de la Vila amb la cobla Principal de Tarragona encarregada de la interpretació de les deu sardanes del programa i hi comptà amb un centenar d’assistents. El repertori de la ballada fou: "Cantant l'amor" d'en Josep Vicens i Juli; "En Manel i la Teià" d'en Josep Saderra, "On sopem aquesta nit" de la jove compositora Anna Abad, "Capital del Cava" de Joan Làzaro, "La roca foradada" d'Alfred Abad, "Petons de matinada" d'Enric

Ortí, "75 i seguim" de Xavier Forcada, "Colla Laietans" de Carles Santiago, "La flama de la Sardana" de Tomàs Gil i Membrado i tancà "L'encís d'Almacelles" del compositor natural d’Almacelles, Josep Capell.

Setè concurs de balcons i jardins florits

De fa uns anys ençà, Almacelles ha estat declarada com a Vila Florida de Catalunya en categoria de quatre flors, i amb la finalitat de donar sortida a totes aquelles iniciatives encaminades a la consolidació de la nostra vila com un referent pel que fa a les zones verdes i enjardinades; s’ha dut a terme la setena edició del concurs de guarniment de balcons i finestres amb plantes i elements florals. El concurs almacellenc és un dels pioners en aquest tipus de guardons per incentivar, promoure i donar a conéixer el món de la jardineria entre la ciutadania. El Jurat, format per tècnics mediambientals, forestals i experts en jardineria i paisatge, volien posar de relleu, amb aquest concurs organitzat per l’Ajuntament d’Almacelles, els elements florals de balcons, jardins i finestres de la població. Finalment, tres famílies han estat les guanyadores de la present edició representant dos balcons i un jardí. En aquest cas, han estat el balcó d’una casa de

la plaça del 2 de Març i un altre en el xamfrà del carrer de Sant Antoni amb el de República Argentina. El premi al millor jardí que dona a la via pública ha estat pel d’una casa situada al carrer del Batlle Francesc Anastasi. A més, també hi ha hagut un accèssit per a l’Associació de Veïns del Barri de la Verge de l’Olivar, a fi d’incentivar i promocionar la jardineria entre els veïns i veïnes d’aquest barri, i un altre per a la família d’una casa del carrer Major, que va participar en l’apartat de millor jardí interior i en el qual calia participar aportant fotografies on es vegués aquest espai no accessible des de l’exterior. El premi aconseguit han estat un diploma acreditatiu del premi aconseguit per a cadascú i vals de 50 euros i de 30 euros per a la compra de material relacionat amb la jardineria, siguin plantes, flors adobs, llavors, o siguin llibres i publicacions relacionades amb aquest món en establiments de la vila, afavorint al mateix temps el comerç local.

Primer premi al millor jardí

Primer premi al millor balcó

Accèssit millor jardí interior

Segon premi al millor balcó

La Fera de la Clamor La Fera de la Clamor és un dels personatges més coneguts de l’imaginari almacellenc, que es perd en la nit dels temps i que té els seus orígens en els aiguamolls que formava el rierol de la Clamor quan s’estancava en les planes dolces del fondo d’Almacelles. Temps era temps, la Clamor no era la séquia que coneixem avui en dia. De fet, aquest curs d’aigua que naix a Albelda i desguassa al riu Cinca, prop de Saidí, fou ja en el segle XIII la frontera natural que separava els territoris cristians conquerits a la zona de Lleida de l’encara territori musulmà que tenia el seu epicentre a la ciutat de Montsó. Un curs d’aigua generós en temps de pluges i més escarransit de cabal en els mesos d’estiu, que aportava quan les condicions climàtiques ho permetien, unes zones humides amples i extenses que s’aprofitaren, fins no fa gaire per al cultiu de l’arròs. De la mateixa manera que aquests aiguamolls s’aprofitaren durant els anys vint, trenta i quaranta del segle XX per al cultiu de l’arròs, també era cert que l’estancament d’aigües produïa epidèmies de pal·ludisme i plagues d’estornells que acabaven amb les collites dels termes propers. D’aquesta manera, entre els anys 1945 i 1948 s’acordà canalitzar aquest curs d’aigua i es dessecaren els terrenys que un dia foren llera del riu i que, a data d’avui, són extensos camps de cultiu. Pel que fa a la Fera de la Clamor, hom la imaginava com una mena de monstre mitològic, mig amfibi i mig terrestre, que habitava entre les xisques i les aigües de la Clamor. Hi havia força gent que l’havia escoltat, especialment quan començava a fer-se fosc. Uns bramits sobrenaturals i fora de tota sospita feren creure que era realment un monstre desconegut per aquelles gents de l’Almacelles dels segles XVIII, XIX i primera meitat del XX. Fins i tot s’organitzaren caceres populars entre els més valents

Bitó comú (Botaurus stellaris)

del poble per veure si la caçaven. Se li atribuïen totes les maldats d’un monstre d’aquelles característiques: sortia de nit, es cruspia els ànecs, els peixos i tot allò que queia en la seva gran boca plena de dents esmolades; fins i tot es deia que si algú queia al riu per la nit –tot i que no era gaire profund– ja havia begut oli. Era tal el terror que produïen els seus udols que s’arribaven a escoltar al mateix poble en les nits serenes d’estiu. Uns deien que eren guineus, altres que eren ocells, altres que eren les xisques que picaven unes amb els altres quan feia una mica de vent. Certament, l’explicació científica que podria provar l’existència d’aquest monstre és més banal i el més probable és que es tractés d’una colònia de bitons. Els bitons (Botaurus stellaris) són uns ocells que habiten en llocs pantanosos i humits, que fan els nius enmig de les xisques i els joncs i es caracteritzen, entre altres coses, per emetre uns sorolls similars als bramits dels búfals. De fet, en castellà se’ls anomena Avetoros pel seu soroll i estan emparentats amb ocells com ara els pelicans o algunes espècies d’ànecs. Són molt difícils de veure perquè tenen un plomatge que es confon amb el de les canyes i joncs on habita. En cas de perill, estèn el cap i el seu bec allargat en posició vertical i passa desaparcebut tal com si fon una canya més de l’entorn. Tot i que la fama de la Fera de la Clamor era ben patent i notòria en l’Almacelles d’èpoques pretèrites, també és ben cert que aquest element etnogràfic del bestiari almacellenc es va començar a perdre en la memòria de les generacions més joves. Fou l’any 1993, quan l’Ajuntament veu l’oportunitat de recuperar de l’oblit aquesta llegenda i encomana a l’escriptor Joan Grau la publicació del llibre “La Fera de la Clamor”, amb unes precioses il·lustracions de Josep Minguell. Amb aquesta novel·la s’engrescà molta gent, creixent l’interès i la curiositat per saber quelcom més d’aquell ésser fantàstic tan arrelat a l’imaginari almacellenc.

Homenatge a l’olivera i a l’oli D’un temps ençà, l’Ajuntament treballa per crear un gran espai dedicat a la pagesia del nostre poble, entre l’avinguda de Sucs i l’Era del Comte. La primera iniciativa fou durant les Festes de la Mercè del 2018, amb la inauguració de la plaça del Canal d’Aragó i Catalunya, tot just en la rotonda on està ubicat un antic tractor de la marca Lanz. L’olivera també fou un dels elements bàsics de l’agricultura de secà i tenia un pes específic en el conjunt de l’economia almacellenca fins ben entrat el primer terç del segle XX. I, on havia oliveres, hi havia molins d’oli. Almacelles va arribar a tenir-ne fins a cinc. Són temps que ja han passat, però que no hem d’oblidar. Per això, per homenatjar els pagesos i industrials que durant dècades van treballar i treballen encara avui el cultiu de l’olivera i la seva transformació en oli, s’han plantat oliveres en diversos punts de la vila, i durant el mes d’agost s’instal·laren dues pedres i dues moles còniques del segle XIX pròpies d’un molí de pedra, d’origen aragonès i adquirits a la població d’Artesa de Segre. Ha estat una llarga recerca i cal agrair, ben sentidament, al Sr. Ramon Torrelles per la seva ajuda en buscar un Confraria de l’Oliva Arbequina Catalana i que ens va deixar molí d’oli complert per a Almacelles. També cal agrair la quan buscava una olivera centenària per a Almacelles. tasca de Ramon Salvador Gassió, qui fou president de la A tots ells, moltes gràcies!

Es reobre el Centre de Dia per a la gent gran d’Almacelles

El dia 5 de juliol, es reobrí novament el servei d’acolliment diürn de la Residència per la Gent Gran d’Almacelles. Aquest acolliment beneficiarà en un primer moment a 13 persones, si bé es podrà anar ampliant a més usuaris, a mesura que es puguin afegir noves bombolles de convivents. El fet d’haver assolit els nivells de vacunació actuals, sobretot en persones majors de 65 anys, ha permès flexibilitzar les mesures dels centres assistencials d’atenció a les persones grans, sigui poder fer ingressos a residència sense necessitat de fer aïllament (en cas de residència) o l’apertura de centres de dia integrats, com és el cas d’Almacelles. En aquest cas, des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya han pautat les mesures a seguir en aquests tipus de servei. Els centres de dia integrats podien reemprendre el servei sempre que funcionessin com un centre de dia indepen-

dent, organitzant l’atenció presencial en “grups estables” de persones ateses i professionals. Poden compartir accessos i recorreguts, però no espais de convivència amb la resta dels residents i s’ha d’assolir el 85% de persones vacunades de la Covid-19. Cada grup de convivència disposarà de gerocultors/professionals referents, que sempre han de ser prefentment les mateixes persones i seran les encarregades de fer una vigilància activa dels possibles signes i símptomes de sospita de Covid-19. S’ha de garantir un espai de 2’5m2 per persona i garantir les mesures preventives enfront la Covid-19: higiene sovint de mans i ventilació dels espais. La prioritat era recuperar al màxim la normalitat convivencial i les activitats dels centres de dia, mantenint les mesures de prevenció i seguretat relacionades amb neteja, desinfecció i protecció per evitar contagis, organitzant l’atenció presencial.

s e l c i t Ar pinió La nostra economia fa figa. Dormint a la pallera d 'o Des dels temps de l’il·lustrat i polític aragonès Ramón Pignatelli, al segle XVIII, Saragosa buscava una infraestructura per unir el seu territori amb el Cantàbric i el Mediterrani, però el seu gran projecte, que va ser el Canal Imperial d’Aragó, va transformar un territori malgrat que el més lluny que va arribar va ser a Tudela (Navarra). Dos segles més tard, aquell somni roman dempeus. L’any 2000 Aragó va impulsar la plataforma logística de Saragosa amb més de 1.000 hectàrees al costat de l’aeroport, l’autovia A-2 i el mateix Canal Imperial. El Govern d’Aragó, en col·laboració amb el Massachusetts Institute of Technology i la Universitat de Saragosa, van crear el 2003 l’ens Zaragoza Logístic Center, vinculat a promoure la formació i investigació en el camp de la logística, i que ja s’ha omplert també d’empreses catalanes, entre elles, de lleidatanes, Les oportunitats ens passen per davant dels morros sobretot del sector primari. mentre dormim a la pallera. Al Segrià, tenim l’aeroport d’Alguaire, i just al costat, a Almacelles tenim el Parc Tanmateix, en els últims anys Aragó planteja amb Industrial de Suport Aeroportuari, amb 100 hectareforça el traçat del Corredor Mediterani per la Travesía es d’Incasòl i la previsió, segons el Pla Territorial de central del Pirineu. Corredor Mediterrani per l’Aragó? Ponent i del POUM d’Almacelles, de la construcció Doncs, no és cap broma perquè l’alta velocitat ja arriba d’un port sec per la logística de mercaderies, i a tot això a Osca i el Govern d’Aragó ja es el propietari de l’es- podem sumar l’estació de l’AVE i les seves múltiples tació de Canfranc i, encara que de moment xoca amb possibilitats. els interesos ambientals de França, la connexió a l’altra banda sembla complexa de resoldre, però ja veurem A Aragó, que, per dir-ho ras i curt, anaven en una com acaba. Tot és qüestió de política o de geopolítica. bicicleta sense rodes i ara van en una moto ultrasònica. El mèrit és seu en un 80%, això és inqüestionable, També es veia molt llunyà que es pogués fer realitat però el 20% que resta els hi hem donat nosaltres amb el corredor del Cantàbric, per unir les diverses platafor- aquesta barreja d’apatia i indolència, que ha substituït mes logístiques de Biscaia i Saragosa amb el port de aquells valors tan nostrats que suposadament ens València, però ara ja és una realitat i serà CSP Iberian definien, com eren el seny i la rauxa. Per això, ara som Rail Services l’encarregat de posar-lo en marxa amb on som, al vagó de cua. Si volem tornar a ser un motor combois ferroviaris de 750 metres de llargada. Aquest econòmic s’ha de canviar l’status quo actual, ens hem servei reforçarà la connexió de les empreses arago- d’espavilar. neses amb més de 1.000 ports de 168 països amb els quals té relacions comercials el complex portuari No sé si la sortida de l’atzucac en el que estem reclovalencià. En poques paraules, que Saragosa serà un sos passa per la independència o si cal recuperar el rol hub logístic i de prosperitat. que teníem com a locomotora de l’economia espanyola. La pregunta és difícil de respondre i qui gosi planPerò encara n’hi ha més: el 2011 va instal·lar la tejar quin és el camí més adequat, podria ser que no Terminal Intermodal de Mercaderies (TIM) de Montsó l’encertés. Això, però, potser és el menor dels nostres que, tot i els estralls econòmics de la pandèmia, va problemes perquè només s’equivoca el qui decideix. Si fer un nou rècord, on el grup logístic Samca va moure seguim enterrant les iniciatives empresarials, la fugida 1.100 trens i va fregar els 50.000 contenidors el 2020, d’inversions anirà in crescendo. fet que suposa un creixement de el 8% respecte a l’any anterior. Segells, impressos, informes, contrainformes, al·legacions... Hem creat un monstre burocràtic que espanFa unes setmanes, era notícia que l’empresa cata- ta i que no té cap sentit, molt pitjor que el “Vuelva usted lana Ponentia, avorrida de la legislació catalana, lenta mañana”. Cofois de les nostres normes i lleis, amarai burocràtica, havia acordat instal·lar-se a la Melusa des d’un fals perfeccionisme i rigor, encara n’hi ha que (Tamarit de Llitera), on ubicarà una plataforma logís- se sorprenen que els empresaris facin les maletes i tica, que crearà 2.000 llocs de treball i que distribuirà marxin. La sorra avança i aviat serem un desert. Potser fruita a Europa i Àsia. Començarà a funcionar el maig encara ens ofegaran a paperassa per muntar un oasi de 2023, smb una superfície de 130 hectàrees i una amb quatre dromedaris i sis palmeres. inversió de 420 milions d’euros. Josep Ibarz Gilart Alcalde d’Almacelles 13

Les cançons de l’envelat

El proppassat 14 de juliol, va tenir lloc a la Sala d’Actes del Museu, la presentació del llibre "Les Cançons de l'envelat" de Xavier Baró, editat per Pagès Editors i presentat per Xavier de Castro. La sinopsi del llibre s’aferma en la cançó popular autòctona, la mirada orientada a estones cap al rock anglosaxó i les mans plenes de versos de Rimbaud, els poetes de la generació beat, Verdaguer, Marçal i els trobadors occitans. Una meravellosa síntesi de més de vint anys fent crèixer un dels cançoners més sòlids i singulars del panorama musical català.

Els Armats de Lleida La col·laboració de l’associació Els Armats de Lleida amb el Seminari Internacional de Música Cervera Jordà que aquest 2021 celebrava la XVIII edició, va dur a terme una de les jornades al museu el dia 6 d’agost. Una trentena de persones varen assistir a l’acte en què la doctora en arquitectura Maria Rosa Cervera va fer una xerrada titulada Construyendo verde. Acabada la sessió, el grup va fer una visita al Parc d’Europa. 14

... de lo natural i lo proper, i... dels somnis pictòrics de Benjamí Tous El proppassat dia 22 de setembre, el museu inaugurava una magnífica exposició amb obres de l’artista Benjamí Tous. Un total de 42 peces, entre les que hi havia olis sobre tela i sobre paper i aquarel·les. Una mostra d’art figuratiu i abstracte que mostrava les diferents personalitats de l’artista nascut a Almacelles. A l’acte, en el que van assistir-hi mig centenar de persones, i entre aquestes en destacava el nombre important d’alumnes que en Benjamí va tenir durant la seva etapa de mestre a l’Escola de dibuix i pintura, no va poder estar-hi presencialment l’artista que actualment resideix a Gijón. Tanmateix el públic assistent va gaudir de les seves paraules a través d’un vídeo que ell mateix va gravar per a l’ocasió. La presentació va córrer a càrrec de l’alcalde Josep Ibarz i de Toni Clos, artista i bon amic d’en Benjamí Tous qui fou l’encarregat de presentar-lo. La mostra romandrà oberta fins a finals d’any.

Entrega de trofeus de futbol El dia 9 de juliol, va tenir lloc a la seu de la Federació Catalana de Ftubol, l’entrega dels trofeus i reconeixement de les noves classificacions per a la lliga de les categories juvenil i benjamí de CEF Almacelles, en haver estat primers classificats en les seves lligues durant la present temporada que acaba de finalitzar. Enhorabona pels èxits aconseguits!

Col·lector a l’Av. de Sucs Durant el mes de juliol es construí un nou col·lector a l’Avinguda de Sucs amb l’objectiu de fer la separació de canonades entre les aigües negres i les aigües de reg. Aquesta obra serà assumida al 100% per l’Ajuntament, tot i que no serà l’única, ja que l’Ajuntament té com a objectiu modificar algun trams més del clavegueram del municipi amb la mateix idea. Aquesta separació de les aigües és un dels problemes que tenen molts municipis de la plana de Lleida, on els nuclis urbans ha crescut sobre els camps i les noves xarxes de clavegueram són utilitzades com a substitut de les velles séquies de reg. A tot això, l’Agència Catalana de l’Aigua, lluny d’ajudar als municipis a realitzar les infraestructures necessàries, opta per sancionar cada any a molts municipis, com en el cas d’Almacelles amb una sanció de 2.000 euros.

Treballs arqueològics al turó de la Capirutxa 16

Durant el mes de setembre es van reprendre els treballs arqueològics en un dels vessants del tossal de la Capirutxa de la Saira. Aquests treballs es van centrar en la investigació i recerca de les restes del que tot sembla indicar són un seguit d’habitatges al voltant del turó, d’època ibera. Val a dir que aquest assentament

iber ja es va localitzar en uns treballs previs realitzats el 2018, i que indiquen que aquest turó fou el lloc escollit per ubicar un nucli de població. Els treballs consistiran en una neteja d’un sector del jaciment, una catalogació de les restes i la consolidació d’aquestes per tal de ferles visitables.

Festiu 2021 En el marc de l’estiu 2021, l’Ajuntament d’Almacelles va preparar tot un seguit d’actes culturals per donar música, espectacles i animació a les nits dels mesos més calorosos de l’any. Així, vam poder gaudir:

Havaneres en femení La nit del 10 de juliol, el Parc d’Europa fou un meravellós aparador de les músiques de taverna i de mar, que ens va oferir de manera magistral la veu de la cantant Neus Mar. Havaneres i cançons de factura pròpia que van atansar-nos a paratges mariners amb l’acompanyament, a més, de l’Emilio Sánchez a la guitarra, Pep Rius al contrabaix, Sonia Zurriaga a l’acordió i Enric Canada a la percussió.

Sardanes a la fresca Un any més, l’Associació d’Amics de la Sardana d’Almacelles, ens van oferir ballades a la plaça Fortuny cada dijous al vespre durant els mesos de juliol i part del mes d’agost. Una activitat que, any rere any, demostra que la nostra dansa segueix arrelada a Almacelles i res millor per demostrar-ho que aquestes ballades cap al tard i en un ambient immillorable.

Trobada catalano-occitana Per cinquè any, Almacelles celebrà el 17 de juliol i en el marc incomparable de la plaça de la Vila, la trobada musical catalano-occitana que enguany va venir de la mà del grup ribagorçà La Ruta de les Estrelles. Un extens repertori de música popular sense tancar-se a les tradicions d’un lloc concret, explorant noves sonoritats de llocs tan propers i tan llunyans com Irlanda, Escòcia, Galícia, Occitània, Bretanya, República Txeca o Grècia. També comptà amb la participació del cantautor local Xavier Baró.

Catalunya: Terra de Cants El 24 de juliol va ser el dia escollit per a gaudir amb la Cobla Maricel & Andreu Miret, que van presentar a la plaça de la Vila el seu espectacle Catalunya: Terra de cants, un viatge sonor que dibuixa la petja musical de tot un país. Un seguit de cançons mítiques del cançoner català més clàssic, adaptades i interpretades per a veu i cobla, de la mà del tenor Andreu Miret i de la Cobla Maricel, sota la direcció de Francesc Gregori. Una vetllada inoblidable.

El Gat d’Orient, nova escultura de Miguel Àngel González a Almacelles

Almacelles compta amb vàries escultures urbanes; no solament al Parc d’Europa Alma-Parc Escultòric, amb prop de trenta escultures de gran tamany i de diversos artistes internacionals, sinó també en diversos carrers i rambles de la població. Aquest fet fa d’Almacelles un vila única en aquest gènere d'art a les terres de Lleida i a Catalunya. L’objectiu polític és embellir de forma artística diversos espais públics i fer arribar així l’art en qualsevol lloc de la vila. Cada any, amb la col·laboració de l’Empresa Aquàlia, l’Ajuntament instal·la una obra d’art a la via pública. Enguany ha estat una nova escultura d'en Miguel Àngel González anomenada El Gat, amb una alçada màxima de set metres i dedicada als gats, a la resta d'animals de companyia i als seus cuidadors. La nova escultura s’ha ubicat en el tram peatonal del carrer d'Orient. Un lloc per on passaran diàriament un gran nombre de nens per accedir a l’escola.

Nou mural de Dude

Almacelles compta amb un nou mural obra de Dude al carrer d’Orient, per on passen diàriament força nens i nenes per a accedir a l'Escola Antònia Simó. L'obra és un homenatge a totes aquelles persones amants dels animals i molt especialment a aquelles que cuiden les colònies de gats de la Vila. Aquest mural està plenament integrat amb l’escultura El Gat d’Orient, de l’artista argentí afincat a Lleida, Miguel Ángel González.

Urbanització del carrer de la Bassa del Molí i del Raval Alt

Altres carrers que han estat beneficiats de la millora de l’entorn dels accessos al tossal de les Santes Creus, han estat el tram del carrer de la Bassa del Molí (des del carrer de Sant Josep fins al carrer del Nord) i part del carrer del Raval Alt (tram proper als accessos al

tossal). Aquestes obres han comportat la restitució i renovació dels serveis, noves voreres, supressió de barreres arquitectòniques i un nou ferm, sense que hi hagi hagut cap mena de cost addicional als veïns de la zona.

Nous accessos al tossal de les Santes Creus i millora de l’entorn urbà Almacelles compta des del dia 22 de juliol d’uns nous També s’ha procedit a la urbanització i asfaltament accessos per accedir al capdamunt del tossal de les del camí de ronda del tossal, part del carrer del Raval Santes Creus que presideix la zona nord del centre urbà Alt que passa per aquest sector i un tram del carrer i a l’escola Antònia Simó i Arnó que hi ha en aquest punt. de la Bassa del Molí, on s’han substituït les voreres, els serveis i la supressió de barreres arquitectòniques. Aquests accessos comporten l’enjardinament del ves- En un extrem d’aquest carrer també s’ha remodelat i sant sud del tossal, la disposició d’un circuit en ziga millorat la plaça dedicada a la científica universal almazaga que facilita l’accés a persones amb problemes de cellenca Teresa Rodrigo Anoro. mobilitat, així com la preservació de l’antiga escalinata de finals dels anys setanta que s’ha deixat com a testimoni En aquesta plaça s’ha substituit el ferm, el parc infanarquitectònic en formigó d’aquest tipus de construccions. til i s’ha disposat de cautxú part de l’espai per garantir la seguretat dels més petits. A més, també s’aprofità l’acte per estrenar una nova zona d’aparcament, amb capacitat per a disset places, A l’acte, on van estar presents l’alcalde de la població en un solar on hi havia antigues edificacions i corrals Sr. Josep Ibarz i resta de regidors, també hi van estar en mal estat. Un dels elements més destacats d’aquest presents el pubillatge, els artistes que han participat i aparcament és el gran mural en homenatge als 30 anys membres de la coordinadora d’actes en homenatge a de la mort del cantant Freddie Mercury, obra del mura- Freddie Mercury. L’acte va finalitzar amb un concert del lista Oriol Arumí, i homenatge del poble d’Almacelles als grup de tribut de Queen The dust a la plaça de la Vila, actes de commemoració que es fan arreu del món a la que va reunir prop de tres-centes persones. desaparició del líder del grup de Queen.

Nous agents interins A partir del mes de juliol, Almacelles comptà amb la presència de tres agents interins més, que s’incorporen al cos de la Policia Local i que reforçaran la seguretat del municipi durant tres mesos. Aquestes incorporacions s’afegeixen al procés selectiu que està en marxa per disposar de dos agents més interins per ampliar el nombre d’efectius.

Actes de suport a Mn. Joaquim Blas Durant el mes de juliol, els almacellencs es van assabentar de la decisió del Bisbat de Lleida en el sentit d’adscriure l’actual mossèn de la població, Mn. Joaquim Blas Pastor, en una altra parròquia diferent. La reacció d’una gran part dels almacellencs fou de rebuig total a aquesta decisió, ja que –fossin creients o no– certament la implicació de Mn Joaquim amb el poble d’Almacelles sempre ha estat notable, i fora de tot dubte. L’Ajuntament d’Almacelles va posar-se en contacte mitjançant un escrit al bisbe de Lleida en la què sol·licitava una reconsideració d’aquesta decisió, ja que tot i que l’adscripció obeïa a una necessitat que el mossèn pugués compaginar la seva vessant docent amb la pastoral, podia fer-se efectiva una adscripció a la mateixa parròquia d’Almacelles i no hauria de deixar el poble que tanta estima li ha demostrat al llarg d’aquests darrers anys. En l’escrit es deixava palesa la seva excel·

Els arbres d'Almacelles:

lent col·laboració amb tots els vilatans, gent necessitada i persones de tota condició; així com la seva participació en la recuperació, salvaguarda i difusió del patrimoni eclesiàstic a Almacelles.

La mèlia de Ponce de León

En la confluència de la Ronda de Mariano Gomà amb el carrer de Ponce de León, es pot veure prop de les vies del ferrocarril un bell exempla de mèlia. Aquest arbre, d’uns 40 anys d’antiguitat, en quant arriba el mes de maig s’omple amb les flors de les mèlies i el perfum intens d’aquest arbre s’escampa arreu. La mèlia (Melia azedarach) és un arbre nadiu del continent asiàtic, de Pèrsia, part de la Xina i les parts baixes de l’Himàlaia. En països com l’Iran, l’Ín-

dia o Malàisia es considera un arbre sagrat. A la península Ibèrica va ser introduïda pels àrabs. Es tracta d’una espècie que s’ha adaptat molt bé al nostre clima. És un arbre de port mitjà -pot arribar a fer més de 10 metres d’alçària- , fulles compostes i flors de color lilós que s’agrupen en ramells vistosos. També podem veure un altre exemple força vistós al pati de l’institut Canigó.

Parlem amb el Marc Torrent Solà, afectat per la síndrome de la Covid persistent Aparentment, ningú diria al veure al Marc, que és un dels poquíssims joves als qui se’ls ha diagnosticat la síndrome de la Covid permanent. Esportista, dinàmic i molt amic dels seus amics, fa uns mesos va haver de fer un trencament de socarrel amb la vida que s’espera d’un jove de la seva edat, en patir les seqüeles del que ara ja es contempla arreu com una Covid persistent o permanent. Gràcies a la seva mare i a la plataforma de pares amb fills afectats per aquesta síndrome, ara ja es veu amb cor d’explicar al seva experiència a tothom, i conscienciar a la gent que la Covid no és una malatia menor i molt especialment als més joves, per a que siguin coneixedors del seu cas i no baixin la guàrdia amb les mesures de protecció per evitar contagiar-se d’aquest virus amb el què portem convivint prop d’un any i mig. En primer lloc Marc, què és el què et va passar i com explicaries el teu cas? A principis d’any em vaig assabentar que un dels meus amics havia donat positiu en Covid. Com la resta dels companys amb els què havíem tingut contacte, vam fer-nos una PCR en la què vaig donar negatiu, i d’altres companys en va haver de positius i de negatius. Vaig restar deu dies confinat i poc després vaig començar a notar que perdia el sentit de l’olfacte. També vaig observar que em sortíen unes ferides a la punta dels dits dels peus. Quan vaig explicar el meu cas, tot i que va coincidir amb un cribratge que es va fer a l’institut, els metges del CAP em van dir que era un cas claríssim de Covid i que el que em passava era el que es coneixia com a síndrome dels dits congelats. Vaig estar deu dies més confinat i vaig veure que cada cop estava pit-

És una feina molt ben coordinada amb físios, pediatres, psicòlegs i d’altres especialistes. És una unitat que porta uns cent casos com el meu a tota Catalunya i la veritat és que fou fonamental per a la meva recuperació. Foren mesos molt durs: no tenia força a les mans, em cansava moltíssim, em costava respirar, continuava sortint-me butllofes als peus i sovintejaven les contractures musculars que em feien molt de mal. A Can Ruti vaig començar a conéixer el meu cos i a conéixer com fer front a la malaltia. Això va ser molt útil, ja que saps en cada moment a què t’enfrontes i la manera de portar-ho millor.

jor. Les ferides als peus cada cop eren més grans, i a més em sortien butllofes i cap als darrers dies em marejava i no tenia forces per a res. Vaig empal·lidir d’una manera molt estranya i arribats a aquest punt, vàrem anar al CAP i em van derivar cap a l’Arnau. Allí em van fer proves neurològiques per descartar afectacions neurològiques i sembla ser que l’estat en què em trobava obeïa a una baixada de tensió afegit a un atac d’angoixa. Em comentes que et van diagnosticar un atac d’angoixa? Sí. Penso que, a més del dolor físic i de les ferides que patia, una altra de les coses que molta gent desconeix és el patiment psicològic al què ens hem d’afrontar els malalts de Covid… El per què em surt això? Què em passarà a partir d’ara? Em curaré o no?... És una lluita contra el no saber de la malaltia, no saber com curar-me, el fer patir a la resta de la meva

família… Quan tot això va sumant dins teu dona lloc als atacs d’angoixa dels què parlava o a ser més tancat amb tu mateix i evitar demostrar les emocions o el què et passa a la gent del teu voltant. En aquest aspecte, una de les teràpies que més bon resultat m’han donat és fer conéixer a tothom què és el que m’ha passat, com afronto el dia a dia de la malaltia i poder comptar, així, amb la comprensió i l’ajuda que em donen la família i els meus amics. Com vas fer front a la malaltia? En primer lloc, vull donar les gràcies a tot el personal del CAP d’Almacelles que sempre han estat al peu del canó i s’han portat fantàsticament bé amb mi en tot moment. Després, un cop diagnosticat que tenia la síndrome de la Covid persistent, vaig ingressar a l’Hospital de Can Ruti a Badalona. Allí hi ha la única unitat especialitzada en tractar aquest trastorn.

I ara mateix, com portes la recuperació? Bé. És una tasca difícil i força lenta. Tinc sort que faig molt esport i això és bàsic per a la recuperació muscular i que la malaltia no m’ha afectat cap òrgan vital. De moment, tot sembla indicar que ara mateix una cura com a tal no existeix, però sí que es poden millorar moltes afeccions que pateixo. De tant en tant encara m’apareixen petits rebrots però sóc constant i miro que no m’afectin. La voluntat és bàsica… Vull agrair la gran tasca i complicitat dels meus companys de l’Almacelles Pedal Club, que m’ho posen molt fàcil i s’adapten al meu cas. Sóc el corredor més jove i vulguis o no, em cuiden molt. També vull agrair els meus amics i companys de l’institut Canigó i els membres de la Plataforma de pares afectats per la síndrome del Covid persistent. La seva tasca de difusió i donar a conéixer la malaltia ha estat vital i d’aquí l’interès de grans mitjans de comunicació d’arreu que m’han entrevistat, com ara Telecinco, Antena 3 o, fins i tot, National Geographic a través del magnífic fotògraf Alfonso Rodríguez.

Campanya contra el càncer de pell El dia 21 de juliol, membres de la Junta Local de l’AECC d’Almacelles, van disposar d’una parada informativa al recinte de les Piscines Municipals, on van informar als usuaris d’aquest complex de tot allò que calia saber per evitar i prevenir alguns càncers de pell. En aquests mesos d’estiu, la gent s’exposa força temps al sol i cal estar a l’aguait de totes aquelles mesures encaminades a prevenir determinades malalties com ara el càncer de pell.

Torneig de 24 hores de futbol sala El proppassat mes de juliol va tenir lloc la 40a edició del tradicional torneig de 24 hores de Futbol Sala, un dels aconteixements esportius més veterans de la província en aquesta disciplina esportiva. En la categoria d’adults van participar un total de 13 equips, que van jugar un total de 29 partits i va resultar guanyador l’equip Half Blood Bros que es va enfrontar en una emocionant final al Niutin.

Mercat de les Rebaixes d’estiu El dissabte 24 de juliol va tenir lloc el tradicional Mercadet de la Rebaixa, en la seva edició d’estiu. Prop d’una desena de comerços del carrer Major van aprofitar aquests dies de rebaixes per oferir tot el bo i millor dels seus articles a uns preus força rebaixats i atractius.

Prop de 16.000 euros d’inversió en renovar mobiliari urbà Amb l’objectiu de millorar i renovar el mobiliari urbà del centre urbà d’Almacelles, així com el manteniment en el ferm d’alguns carrers, l’Ajuntament d’Almacelles ha destinat prop de 16.000 euros en aquest tipus de tasques.

En primer lloc, cal esmentar la substitució i reposició de papereres al centre històric d’Almacelles i en alguns altres punts del municipi amb la compra de 17 papereres de diferents models; l’adquisició de 19 bancs –tant de models clàssics com de pedra–; o la reposició de vint contenidors més, deu de recollida de RSU i deu més de fracció orgànica. Al mateix temps, també s’ha iniciat el soteig i reg asfàltic d’un seguit de carrers, com ara trams del carrer Sant Roc, de Ventafarines, de Melcior de Guàrdia, Av. de Josep Mas Dordal i de l’Era del Comte, així com algun tram de camins municipals.

JOVES

EMPRENEDORS

D’ALMACELLES

Entrevista a Robert López, lampisteria i manteniment d’instal·lacions Sovint escoltem a les notícies que la joventut del nostre país és un dels col·lectius més afectats per l’atur, i que molt pocs se’n surten de muntar el seu propi negoci. D’una banda, potser és la por a prendre les regnes d’un nou negoci, d’altres creure que per tenir èxit cal fer carrera i tenir màsters, en d’altres casos la impossibilitat de disposar d’uns recursos per crear una empresa del no-res. Sigui com sigui, en aquesta secció veurem els casos d’almacellencs ben joves que van creure en les seves possibilitats i van confiar en la seva experiència o coneixements del sector on s’hi volien involucrar, i s’hi van llençar de cap. En tots ells, la il·lusió, les ganes i la confiança en un mateix, foren la benzina que van fer possible sortir-se’n amb èxit i ser un referent en el seu ofici. En aquesta primera entrevista, parlem amb Robert López, un jove empresari del món de la lampisteria i manteniment d’instal·lacions, que va veure en aquest sector un gran potencial de negoci. Veiem una mica el seu cas i com va arribar a reeixir en aquest àmbit. En primer lloc, quina és la teva formació i experiència en aquest sector i com vas decidir dedicar-t’hi? En acabar l’ESO, vaig decidir fer un cicle formatiu de fred i calor (anomenat així en el seu dia) per poder adquirir els principals coneixements en la matèria, i veure si el que sempre m’havia agradat, era el que realment volia fer. Tant va ser així, que el primer estiu ja vaig anar a buscar feina i vaig poder entrar en una empresa de la zona. Un cop allí em van oferir quedar-me a mitja jornada compaginant el treball amb els estudis. Després de cursar també un cicle superior de Manteniment i Muntatge d’Instal·lacions d’Edifici, vaig continuar treballant uns quatre anys més, fins que el 2014 vaig decidir muntar el meu propi negoci. Quines van ser les principals dificultats amb les què et vas trobar a l’hora de muntar

el teu propi negoci i com vas solventar-les? La primera, va ser tot el tema de la paperassa, carnets, permissos… Afortunadament, l’oficina de l’OGE (Oficina de Gestió Empresarial) em van ajudar en tot moment. També està el tema econòmic, ja que per començar de zero fa falta una important inversió. Tanmateix, tot és qüestió d’anar gestionant-ho i anar fent-ho a mesura que van sorgint les necessitats pròpies de la feina. Malgrat tot, aquesta inversió no s’acaba mai si vols estar al dia en tema d’equipaments i materials. Ara mateix, com veus el teu negoci i les perspectives de creixement en un poble com Almacelles? El negoci, el veig ara mateix com un negoci estable. En quant a les perspectives de creixement, és un dels sectors on es comença a notar la manca de professionals, a l’igual que la resta d’oficis relacionats amb la construcció. Què els hi diries als joves que volen muntar-se pel seu compte i quins consells els hi donaries? Que si realment tenen ganes i disfruten de la seva feina, que no tinguin por. Quan treballes amb ganes i la il·lusió de crear una nova empresa, tot es pot aconseguir.

La Consellera de Drets Socials visita Almacelles El proppassat mes d’agost, la consellers de Drets Socials, na Violant Cervera i Gòdia, va visitar Almacelles i el Centre de Sant Joan de Déu, un equipament multidisciplinar i de primer nivell que s’esmerça dia a dia per treballar la integració social de les persones amb discapacitat intel·lectual, problemes de salut mental i també en risc d’exclusió social.

S’inicien els treballs de la nova Sala Esportiva i Lúdica

El proppassat mes d’agost, l'equip redactor va començar els treballs geotècnics amb cates sobre el terreny, per iniciar la redacció del projecte de la nova Sala Esportiva i lúdica d'Almacelles. Aquesta s'ubicarà al costat de la Sala Polivalent per complementar així les activitats esportives i lúdiques del municipi. La zona escollida per a la nova Sala serà la zona d’equipaments del SUD6, al costat de la Rambla de la Il·lustració i del Parc d'Europa.

Seminari de postgrau Lleida-Madrid Estiu 2021 24

El 6 d’agost va tenir lloc al MAU la celebració d’un dels actes del XVIII seminari de postgrau Lleida-Madrid Estiu 2021 amb prop de quaranta participants i conduït per na Teresina Jordà Cervera, pedagoga, concertista i compositora, i en Josep Àngel Comes. També s'ha

celebrat una conferència amb l'arquitecte Rosa Cervera sota el títol Construïm en verd. A tots ells gràcies per incloure Almacelles en aquest seminari musical. La jornada finalitzà amb una visita al Parc Escultòric Alma Parc d'Almacelles.

Pubillatge d'Almacelles

8 d'agost Maçanet de la Selva

Sant Fruitós del Bagés 04 de juliol

Alpicat 19 d'agost

Tarragona 5 setembre

Manresa 29 d'agost

Piera 12 de setembre

Navas 21 d’agost

Tordera 23 d'agost

Solsona 8 de setembre

Almenar 12 de setembre cloenda sardanes a la fresca 25

Pere Albejano dona una obra a Almacelles En el marc del present ALMAPARC 2021, l’artista oriünd d’Almacelles Pere Albejano, va donar a la vila una de les seves peces escultòriques titulada “Dona”, i que passarà a formar part del patrimoni escultòric i artístic de la població. Actualment, es pot contemplar al Parc d’Europa, juntament amb d’altres peces escultòriques d’artistes de renom nacional i internacional.

10 anys del monument al món del ciclisme L'any 1976 Almacelles va viure de molt a prop el final de la 56a etapa de la Volta Ciclista a Catalunya d’aquella edició. Fou un tram entre les poblacions d'Amposta i Almacelles, que va finalitzar a la Rambla Catalunya, prop de l’estació. El guanyador d’aquella etapa va recaure en l'Italià Mario Basso. L’Ajuntament va inaugurar el diumenge 11 de desembre de 2011, acompanyats del senyor Ruben Peris i Latorre –president de la Volta a Catalunya–, a més de les autoritats locals, pubilles i membres de l’Almacelles Pedal Club; una escultura en el mateix punt de la Rambla on s’hi havia disposat el punt d’arribada l’any 1976. Aquest monument, únic al país, era una fita per retre homenatge al món del a Catalunya (1911-2011), una de les competicions esporticiclisme, i alhora recordar el centenari de la Volta Ciclista ves pioneres al món en aquesta modalitat.

Reconeixement a gimnastes d’Almacelles L’Ajuntament d’Almacelles va voler reconéixer i felicitar a les gimnastes Danna Ambau i Ivet Henares (Juniors VIII) i a la seva entrenadora Jennifer Clavero per la seva excel·lent temporada i la seva participació al Campionat d’Espanya per equips. Felicitats noies!

Soterrament de trenta metres de séquia a l’Av. de l’Era del Comte Durant el mes d’agost, l’Ajuntament d’Almacelles endegà els treballs de soterrament i canalització de 30 metres de canonada de 1.500 mm de diàmetre, de la séquia de les Covetes, al seu pas per un tram de l'avinguda de l'Era del Comte. Amb aquesta actuació es pretèn garantir la seguretat de les persones que transiten per aquest vial, així com evitar inundacions, males olors i molèsties als veïns de la zona.

Almacelles, Vila Florida de Catalunya amb 4 Flors d’Honor El dia 17 de setembre, va tenir lloc a Cabrera de Mar la designació de les Viles Florides de Catalunya 2021. Almacelles, una de les viles participants, s’ha dut el guardó com a Vila Florida, amb 4 Flors d’Honor; fet que la converteix en un dels referents de població que més ha destacat pel nombre de zones verdes, bellesa de les zones enjardinades i transformació urbana en llocs d’esbarjo i gaudi voltats de natura. Val a dir que el reconeixement d’enguany fa que Almacelles sigui una de les poblacions més ben classificades i amb major nombre de distincions. En aquest sentit, cal dir que enguany s’hi ha presentat 154 poblacions d’arreu de Catalunya, 12 més que l’any passat.

Mas Bovi Ramaders, de nou la millor ramaderia d’Espanya El proppassat cap de setmana 3 i 4 de setembre, va tenir lloc a Salamanca, el tradicional Concurs de les millors ramaderies d’Espanya pel que fa a la criança de vaca llemosina. En aquesta edició es van presentar prop de 500 animals a concurs, provinents de 70 ramaderies diferents d’arreu l’Estat. En aquesta ocasió, la granja almacellenca Mas Bovi Ramaders SL va fer-se amb el títol de millor ramaderia d’Espanya (guardó que ja l’ha aconseguit en cinc ocasions més), i va aconseguir posar 10 de les 12 vaques presentades entre les tres primeres de les seves seccions diferents, i 4 toros –dels 4 presentats- entre els 3 primers de les seves seccions. Tot un èxit. Felicitats!

Maria Collado Vilamajó

Sofia Calderó Novell

Ramona Justribó Farré

Homenatge a veïnes centenàries

Tres veïnes més de la població van arribar al segle de vida en els darrers mesos. D’una banda, la Sra. Maria Collado Vilamajó, que va celebrar-ho el dia 28 de maig. D’altra banda la Sra. Ramona Justribó Farré, que els va fer el 24 de juliol, i la darrera en unir-se a aquest club de centenàries fou la Sra. Sofia Calderó Novell, que ho va

celebrar el proppassat 12 de setembre. Com en d’altres ocasions, aquests aniversaris tant especials cal festejar-los com toca, i l’Ajuntament –en nom i representació de tot el poble d’Almacelles– acompanyà les veïnes centenàries amb l’obsequi d’una placa commemorativa i un ram de flors. Moltes felicitats a les tres!

11 de setembre a Almacelles Enguany, els actes de la Diada Nacional de Catalunya a Almacelles van estar condicionades encara per les restriccions de mobilitat i de concentració de persones indicades per les autoritats sanitàries. Tanmateix, es va poder celebrar l’acte institucional de l’Issada de la Senyera a les 11 del matí al màstil del Parc d’Europa, amb la presència dels policies locals amb uniforme de gran gala i l’ofrena floral de l’Ajuntament d’Almacelles. En aquest acte oficial hi va haver la presència de les autoritats i pubillatge de la vila. Posteriorment, i de manera esglaonada fins a les 12 del migdia, fou el moment de l’ofrena de més d’una vintena de representants de la vida social del municipi, entre partits polítics, entitats esportives, associacions i particulars que ho van fer davant el màstil amb la Senyera.

Festes de la Mercè Enguany, les millors condicions en els paràmetres sanitaris a causa de la pandèmia, van fer possible que les Festes de la Mercè d’Almacelles recuperessin una certa normalitat, i que actes que no van fer-se l’any passat es recuperessin novament, podent tornar a gaudir-los per part dels vilatans i de molts visitants que van visitar-nos durant aquests dies de festa grossa. La Festa Major d’Almacelles va començar el dijous 23 de setembre, amb el tradicional repic de campanes a les 12 del migdia. Cap a la tarda, amb el pregó d’inici de festes, el xupinasso i la traca de rigor es va donar el tret de sortida a una munió d’actes que es van iniciar amb l’animació

infantil a càrrec del grup Xip Xap, la proclamació del nou Pubillatge almacellenc 2021-2022 i l’actuació del grup DeNoche a l’esplanada propera al recinte de les Firetes. El dia 24 de setembre fou el dia de la patrona. Com mana la tradició va fer-se la tradicional Missa Major amb ofrenes i la presència dels personatges habillats a l’estil del segle XVIII. Va presidir la litúrgia el Rvdm. Bisbe de Lleida Sr. Salvador Giménez Valls i també va haver la presència de la Policia Local de gala. En acabar, es va procedir a la inauguració solemne de la tercera edició de l’ALMA Parc escultòric al Parc d’Europa amb setze magnífiques peces monumentals més, que s'afegiran a les vint-i-dues ja exis-

tens de passades edicions, fent un total de trenta-vuit grans escultures, especialment creades per a ser exposades a la intempèrie. En la cerimònia inaugural van estar presents l’alcalde, Sr. Josep Ibarz; la comissària i organitzadora de la mostra Luisa Noriega; i el president del Reial Cercle Artístic de Barcelona Sr. Fèlix Bentz. Així mateix, també van estar presents els escultors que van cedir les seves escultures per a l’edició d’enguany. Per la tarda, fou el moment dels més petits amb l’actuació del grup El Pot Petit, que va haver de fer dues sessions donat l’èxit de concurrència i d’acceptació. Al mateix temps, els amants del teatre van poder gaudir de l’obra Nelo Bacora a càrrec del grup Génesis. Cap al vespre i fins ben entrada la matinada, fou el moment de donar pas a la música en directe a l’esplanada del recinte de les Firetes, i fer un tribut als diferents gèneres musicals dels anys 80. D’una banda el grup Los Hombres Rana van homenatjar a la música del Último de la Fila; Los Monos Voladores del Sr. Burns a tot un seguit

de versions dels grups més emblemàtics d’aquella dècada; i el Despertar del Silencio que va fer un compendi extraordinari dels temes de Los Heroes del Silencio. El dissabte 25 de setembre va haver més música amb l’actuació del grup Lágrimas de Sangre i Segismundo Toxicómano a la Sala Polivalent, mentre que a la Sala Arca fou el torn de l’actuació Impro Show i el seu espectacle interactiu d’improvisació sobre l’escenari. El diumenge 26 de setembre va haver sardanes a la plaça, com mana la tradició, amb la presència de la Cobla Jovenívola d’Agramunt. Per la tarda, al Parc d’Europa, concert a càrrec de l’Orquestra Malassia que va donar pas al novè Piromusical de la Mercè que va cloure la present edició de les Festes de la Mercè d’enguany. Esperem que l’any vinent puguem comptar amb unes Festes de la Mercè completament normalitzades i amb tots els actes que acostumen a acompanyar-nos en la nostra Festa Major més nostrada.

Jardins verticals Floristeria Carme a més de vendre flors i plantes ornamentals, ha estat seleccionada juntament amb l'ajuda de Jordi S.J., com una de les empreses pioneres a les terres de Lleida en el guarniment de jardins verticals amb flors i verds artificials, fet que comporta un mínim manteniment i la creació de nous espais amb planta i flor variada. Ara mateix, acaben de crear un sostre, amb aquesta modalitat d’ornamentació de prop de 40 m2, que guarneix un restaurant de Lleida. Restaurants, locals d’oci, oficines i sales d’espera, recepcions o vestíbuls d’empreses són els principals clients interessats en aquest tipus de decoració floral.

L’ABS d'Almacelles, informa: Vacunació contra grip!

Vacunació contra la covid-19!

La grip és una malaltia respiratòria vírica que s'encomana fàcilment d'una persona a una altra. Produeix febre elevada, tos, mal de cap i malestar general. En els casos més greus, la grip provoca pneumònia, que pot resultar letal, tot i que sovint se la confon amb un refredat, la grip és una malaltia molt més greu.

La covid-19 afecta a cada persona de manera diferent.

Quines persones s’han de vacunar?

Demanar hora és molt fàcil: Amb cita: http://vacunacovidsalud.cat Sense cita: http://ow.ly/gk6G50FTqq1

Quines persones s’han de vacunar? Tota la població a partir dels 12 anys.

El ritme de vacunació és molt lent i hi ha moltes dosis disponibles. Els professionals preparats, els punts de vacunaLa millor manera de prevenir les complicacions és amb la ció a ple rendiment i les neveres plenes. Si encara no t’has vacunació que començarà a finals d’octubre. vacunat de la covid-19, VACUNA’T! Persones d'edat igual o superior a 60 anys: Especial èmfasi en persones institucionalitzades (inclòs centre de dia) Embaràs i puerperi de 6 mesos També infants entre 6 mesos i 2 anys nascuts prematurs (abans de les 32 setmanes de gestació) Altres serveis públics essencials: Forces i cossos de seguretat, Mossos d’Esquadra, bombers, Protecció Civil, institucions penitenciaries, ensenyament 34

Persones de menys de 60 anys amb risc de complicacions: Càncer, malaltia pulmonar, cardiovascular, renal o hepàtica, diabetis mellitus, obesitat mòrbida... Personal sanitari i sociosanitari o persones convivents i cuidadors de persones vulnerables

Grangers: porcs i aus

Fes-ho per tu Pel teu entorn Pels teus familiars Per solidaritat Per responsabilitat

L'abans i el després

Rambla Catalunya

Any 1976

En l'actualitat 35

A L M A C E L L E N C S

A L

M Ó N

ENTREVISTA A PAU TORRES RODRÍGUEZ, CUINER A BRISTOL (REGNE UNIT)

“(…)Treballar una temporada en algún país d’Europa, encara que només sigui per uns mesos, ajuda a pensar de forma més oberta i a eliminar prejudicis absurds” Parlem amb el jove Pau Torres Rodríguez, que a l’octubre de l’any 2015, acabats els estudis de cuina, es va fer un lloc en alguns dels restaurants més coneguts d’Oxford. Com tants d’altres joves, la pandèmia va afectar molt especialment aquest món però en Pau no va llençar la tovallola i ara mateix està treballant en un sector completament diferent però que li aporta moltíssim en tots els aspectes. Vegem què ens conta de la seva experiència vital al Regne Unit: Quina és la teva formació i quin fou el motiu que et va fer marxar a treballar a Gran Bretanya en un primer moment? Vaig estudiar Cuina i Serveis de Restauració a l’Institut d’Hoteleria i Turisme de Lleida, a la Caparrella. La raó principal de marxar a l’estranger foren les moltes ganes de viatjar que sempre he tingut, així com la necessitat de conèixer cultures diferents a la meva i viure en d’altres països. El primer contacte amb el Regne Unit va ser a través de la pàgina web workaway (que t’ofereix allotjament i menjar amb famílies britàniques a canvi d’un treball a la zona). Arran de les consultes que vaig fer en aquesta pàgina vaig descobrir l’encant de la ciutat d’Oxford, i ben aviat vaig trobar un treball relacionat amb la meva formació com a cuiner.

part dels cuiners eren espanyols, i tots ells ja gaudien d’una experiencia prèvia en locals d’alt nivell a Espanya. Més endavant, també vaig tenir l’oportunitat d’obrir, juntament amb el propietari del local, un petit restaurant en un poble proper a la ciutat. Al meu costat treballaven joves de diferents països, formació i objectius. Tots compartíem però, experiències i reptes del dia a dia. Cadascú aportava, des de la seva cultura, la seva diferent manera d’afrontar-los. Crec, que per a la majoria dels joves, seria força positiu treballar una temporada en algún país d’Europa, encara que només fos per uns Quina és la teva valora- mesos. Fer el que es coneix ció personal d’aquella pri- com a “gap year”. Ajuda a mera experiència laboral? pensar de forma més oberta i El meu primer treball va a eliminar prejudicis absurds. ser al mateix centre d’Oxford, en un típic pub anglès de Com vas afrontar l’arritapes. Després vaig treballar bada de la pandèmia proen una gran franquícia ano- fessionalment? menada Browns i al restauEl sector de l’hosteleria va rant The folly, un dels millors ser el primer en patir les restaurants d’Oxford, on gran conseqüències de la pan-

A primers d’abril d’aquest any vaig tornar a la ciutat anglesa de Bristol on ja m’havia traslladat prèviament, al juny de 2019. La situació de la pandèmia encara era delicada i el món de l’hostaleria no s’havia recuperat. Arribats en aquest punt, vaig parlar amb un amic que abans de la pandèmia havia treballat en una empresa de construcció de caravanes prop d’on visc. Horari còmode i bones condicions. Vaig fer una trucada. Als dos dies ja començava a treballar, cosa res estranya en un país on la taxa d’atur en majors de 25 anys és d’aproximadament el 4%, pràcticament la plena ocupació. Ara mateix, creus que hi seràs per molt temps en aquesta feina o t’ho planteges com una experiència laboral més? Estic a gust en aquest nou treball. La meva intenció és estar-m’hi uns mesos més i sí, m’ho plantejo com una experiència laboral més. També tenia curiositat per conèixer el sistema de treball i funcionament d’una factoria d’aquest tipus. Tanmateix, el meu propòsit és tornar a treballar en el ram de l’hosteleria durant els mesos d’hivern.

dèmia. Per a tots nosaltres era una situació nova, desconeguda, i de la qual no en teníem ni idea de com ni quan s’acabaria. No teníem dades per valorar les nostres opcions però calia fer alguna cosa. En un primer moment, la situació va fer que tornés a casa. Als tres mesos d’estar aquí vaig començar a treballar en un comerç familiar a mitja jornada i això em va fer conèixer un altre sector. Tota experiència és positiva i Pregunta obligada en t’aporta quelcom. aquesta secció: què es el que trobes a faltar més Què et va fer decidir-te a d´Almacelles en la teva tornar a Gran Bretanya? estada a Gran Bretanya? La Gran Bretanya es el Evidentment la família, país on pràcticament vaig l’àvia, els amics, la cuina... iniciar la meva vida laboral, Avui en dia les noves tecnoon em van sorgir els pri- logies ens mantenen més a mers viatges amb companys prop que abans de la gent per Àsia i als Estats Units. que estimem, però no és el Noves relacions, reptes i, en mateix. En el meu cas, els especial, la gran varietat de menjars que preparem als músiques i tot el moviment restaurants no s’assemblen que això comporta, des de en res a aquests cargols a la bandes musicals a Dj’s, pro- llauna de casa, la cassola de ductors… l’àvia, les calçotades amb els És com la meva segona amics, les verdures i la fruicasa. tes de l’hort… Res a veure.