Esp
a r u t , l s u e l c s alm cdee l'e lecia Aciutat
Especial Almacelles
Salutació En primer lloc, voldria adreçar-vos unes paraules en aquest Vilot especial sobre ALMA PARC ESCULTÒRIC d’Almacelles, un dels certamens més importants que es fan arreu del país i de l’Estat que té l’escultura monumental com a principal eix vertebrador. Venim d’una exitosa primera edició de ALMA PARC ESCULTÒRIC, i per poder consolidar-la res millor que repetir aquesta iniciativa cultural amb una nova mostra en aquest 2020. Val a dir que l’èxit aconseguit l’any anterior fou rotund, especialment entre la ciutadania, els visitants i els mateixos artistes que hi van exposar obra escultòrica. És el moment també, d’agrair des d’aquest aparador que m’ofereix la revista Lo Vilot, als artistes de ALMA PARC ESCULTÒRIC 2019 i 2020, la seva predisposició demostrada i el seu suport incondicional en fer possible aquesta meravellosa iniciativa d’atansar l’art a la gent, i d’involucrar grans i petits en el món de l’escultura. Vull posar en valor la projecció que ens aporta aquesta gran mostra d’escultura monumental, fent d’Almacelles una ciutat capdavantera en atansar l’art al carrer, i complementar-ho amb el patrimoni verd que l’envolta i que queda reconeguda en el guardó revalidat any rere any, de Vila Florida de Catalunya amb categoria de quatre flors. Tot un repte engrescador i molt gratificant. Sense anar més lluny, grups d’escolars van treballar la creació d’art en forma d’escultura, amb visites guiades al Parc d’Europa per veure i fruir de les peces allí exposades, així com també fer una visita a una fundició, on van participar en primera persona de tot el procés de naixement d’una peça escultòrica. Enguany, gaudirem d’una altra rica mostra d’art escultòric a càrrec de nous talents arribats d’arreu del món, i algunes altres peces d’escultors que ja ens varen visitar en la primera edició. A més, tal com vam fer-ho l’any passat, també comptarem amb una atra mostra escultòrica amb peces de petit format, que la podrem veure a la Sala d’Exposicions temporal del Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal d’Almacelles. Un complement sens dubte interessantíssim. Per acabar, i com ja he citat abans, valguin aquestes línies de sentit i sincer agraïment a tots aquells artistes que, des del primer moment, van acceptar el repte d’exposar les seves obres en un petit poble d’interior, més enllà de fer-ho a les grans ciutats i grans pols d’atracció artística on és més fàcil donarse a conéixer. Gràcies també a la María Luisa Noriega, comissària i gran coneixedora del món de l’art i dels artistes que ens han cedit la seva obra. Gràcies també a tothom qui s’ha involucrat en aquest projecte i que, sense ells, no hauria estat possible fer realitat aquest ALMA PARC ESCULTÒRIC. Gràcies per confiar en nosaltres i en l’art. Gràcies per aquest nou ALMA PARC ESCULTÒRIC 2020 i vegem quin és el seu llegat a través de les pàgines d’aquest Vilot especial dedicat a l’escultura monumental que hom pot trobar per Almacelles. Josep Ibarz Gilart Alcalde d’Almacelles 2
Ciutat de l'escultura
(ALMA PARC ESCULTÒRIC 2019) Després de formar part de la primera edició —la inaugural— ALMA PARC ESCULTÒRIC el 2019 i haver romàs per tant exposades durant més d’un any, aquestes esplèndides escultures renoven el seu període expositiu per un any més i compartiran els amplis espais verds del parc d’Europa amb les noves propostes de l’edició 2020, en un desplegament tan bell com eclèctic de diferents estils artístics i materials. ALMA PARC ESCULTÒRIC 2019 d’Almacelles va partir d’una col·lecció d’11 peces exposades de manera temporal al Parc d’Europa. Alguns dels artistes que van cedir l’obra van parlar de la “necessitat” d’exposar art al carrer i la comissària de l’exposició, Luisa Noriega, va apel·lar a la “familiarització” amb l’art que faciliten iniciatives com aquesta. Vegem els autors i algunes de les seves peces exposades en la primera edició.
3
Especial Almacelles PHILIPPE LAVAILL
Perpinyà (Catalunya Nord), 1954 Es va formar artísticament a l’Escola Massana i La Llotja de Barcelona. Format en joieria, art i fossa de metalls, ha mantingut estretes col·laboracions amb l’escultor Apel·les Fenosa i amb Salvador Dalí.
Reflexes
2010 Ferro 70 x 70 x 250 cm.
Re-brote
2018 Fusta d’om 230 x 50 x 50 cm.
MARIO MOLINS
Binèfar (Osca, Espanya), 1983
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, les escultures de Mario Molins acostumen a tenir l’arbre i la fusta de protagonistes. 4
Ciutat de l'escultura DUVÁN LÓPEZ
Quimbaya (Colòmbia), 1954 Pintor, escultor i poeta, resideix a Espanya des de 1998. Amo del seu estil introspectiu i molt subjectiu, la trajectòria artística de Duván López dóna compte de la seva preocupació especial per l’ésser humà.
La pregunta. El ser humano es una pregunta 2018 Granit de Vilachá 76 x 20 x 200 cm.
JORGE EGEA
Saragossa (Espanya), 1975 Doctor en Belles Arts, és devot del modelatge de la figura i de la tradició clàssica del nu.
Plenitud
2009 Resina 200 x 40 x 75 cm. 5
Especial Almacelles ANA OLANO
Las Palmas de Gran Canaria (Espanya, 1969) Doctora en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, on exerceix de docent en diverses assignatures com ara Fonaments de l’Escultura, Processos i Procediments, Construcció i Representació Escultòrica, Estratègies, Producció Artística, Projectes o Espai i Context.
Elegía
2008 Acer corten 170 x 175 x 100 cm.
Enamorado
2009 Acer inoxidable 198 x 197 x 53 cm.
JULIO NIETO
Durango (Biscaia, País Basc), 1964 Format com a mestre industrial, ha exercit de professor de ceràmica a la Universitat Popular del Puerto de la Cruz de Tenerife, on resideix des dels 22 anys. 6
Ciutat de l'escultura MER JIMÉNEZ
Badajoz (Espanya), 1954 Llicenciada en Arquitectura Tècnica i formada a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, està especialitzada en pedra i bronze.
Tres Gracias
2010 Bronze 205 x 150 x 150 cm.
Tormento
2018 Pedra 230 x 105 x 90 cm.
JOSÉ MIGUEL ABRIL
Alcanyís - Terol (Espanya), 1974 Va ser premiat pel Museu de Terol per assistir a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat. El seu primer contacte amb les tres dimensions va tenir lloc a l’Escola de Picapedrers d’Alcanyís, on es va especialitzar en la talla en pedra.
7
Especial Almacelles MIGUEL ÁNGEL GONZÁLEZ
Buenos Aires (Argentina), 1940 Artista de gran ofici, polifacètic i prolífic, acumula una important col·lecció de premis nacionals d’escultura a l’Argentina, on destaca especialment per la seva obra monumental.
Supernova
2019 Acer corten 350 x 350 x 500 cm.
JOSÉ MANUEL MARTÍNEZ
Lepe - Huelva (Espanya), 1972 És llicenciat en Belles Arts i exerceix de docent a l’Escola Superior de Dibuix Professional de Madrid. Gran coneixedor de l’anatomia humana, les seves figures són un recorregut pels desitjos impossibles, les pulsions i els obstacles.
Siameses
2019 Resina 210 x 6 x 60 cm. 8
Ciutat de l'escultura CÉSAR RODRIGO
Ciutat de Mèxic (Mèxic), 1959
Amb una formació pictòrica guiada pel mestre Roberto Turnbull i en gravat sota les directrius de Carla Rippey, a l’Academia de Artes Plásticas y Visuales Arteum.
Saludo al Sol
2018 Alumini 347 x 193 x 4 cm.
Col·laboracions
Les escultures del Parc d’Europa també són font d’inspiració d’altres artistes i d’altres arts, com ara la pintura o el dibuix. En aquest cas, l'escultura del mexicà Cèsar Rodríguez del Parc Escultòric ha inspirat a l'artista Joan Bosch Marimon, a realitzar una manipulació a partir d’una fotografia, però a través d'un dibuix previ.
1r Congrés Internacional d'Escultura Monumental al MAU 9
Especial Almacelles
10
Ciutat de l'escultura
L’escultor Antonio López, en ALMA PARC ESCULTÒRIC 2019 En la primera edició de ALMA PARC ESCULTÒRIC 2019, vàrem comptar amb la presència del celebèrrim escultor i pintor manxec Antonio López García. La biografia d’aquest artista universal s’inicià amb una primerenca vocació pel dibuix, així una clara influència del seu oncle, el pintor Antonio López Torres. Síntesi biogràfica El 1949 es va traslladar a Madrid per preparar el seu ingrés a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. El 1955, becat pel Ministeri d’Educació, va viatjar a Itàlia, on va conèixer de primera mà la pintura italiana del Renaixement. A partir d’aquest moment, va començar a revaloritzar la pintura clàssica espanyola, que coneixia perfectament, gràcies a les nombroses visites que feia al Museu de El Prado, i molt especialment, l’obra pictòrica de Diego de Velázquez, de qui era un gran admirador. Després d’acabar els seus estudis, va realitzar les seves primeres exposicions individuals a Madrid. El 1961 es va casar amb la també pintora Maria Moreno, unió de la qual en van néixer dues filles, la Maria el 1962 i la Carmen el 1965. Ambdues filles van heretar el seu amor per la pintura. Com a da dada curiosa, cal mencionar que el 1990, el director de cinema Víctor Erice va rodar “El sol del membrillo”, on es recull el procés creatiu de l’artista mentre pinta un codonyer al pati de casa seva. El gener de 1993 va ser nomenat membre d’honor de la Real Academia de San Fernando, i en aquell mateix any el Museu Reina Sofia li va dedicar una exposició antològica. El 2008, el Museu de Belles Arts de Boston li va dedicar una exposició monográfica. A més, la seva obra “Madrid desde las Torres Blancas” va aconseguir en una subhasta de Christie’s de Londres la quantitat d’1.918.000 £, la major quantitat pagada fins a aquest moment per una obra d’un artista espanyol viu.
El 2011, el Museu ThyssenBornemisza i el Museu de Belles Arts de Bilbao li van dedicar sengles exposicions temporals amb obres de totes les seves etapes, encara que majoritàriament de la seva última producció. Finalment, l’any 2014 va crear una gran expectació el lliurament i presentació d’un dels seus quadres més ambiciosos: “La família de Joan Carles I”, la realització del qual el va tenir ocupat durant vint anys. Antonio López i la seva presència a ALMA PARC ESCULTÒRIC 2019 Antonio López va impartir en el marc de l’edició de 2019 de l’ALMA PARC la xerrada inaugural del primer congrés internacional d’escultura monumental Ànima i va felicitar la idea de l’ajuntament d’Almacelles de crear un parc escultòric a l’aire lliure. La temàtica d’aquest primer congrés no es va cenyir a cap tema en concret. Es tractava de presentar un tema tan apassionant com controvertit i que està recuperant la seva rellevància gràcies a l’obra de grans figures, moltes d’elles polèmiques, que han començat a conquerir l’espai públic de
manera temporal o definitiva. Gran part d’aquestes peces s’han guanyat a pols la seva permanència arran de l’entusiasme del públic i de la seva perfecta adequació a un context espacial i històric. Els assistents van poder presenciar les comunicacions presentades per artistes de reconegut prestigi, com ara Antonio López, basades en la seva experiència professional, així com participar en el debat posterior al voltant de les línies de discussió obertes. El programa de la primera edició va tenir un enfocament pràctic i proper, tot buscant un intercanvi professional d’experiències i la creació de línies de tutela que van ajudar tant als escultors més joves, a adquirir una major perspectiva per als seus projectes de treball, com als més experts, a fi de confrontar posicions. Una de les qüestions importants que s’hi van debatre fou la conscienciació de la importància de l’escultura monumental en la seva dimensió formativa i testimonial. A més d’Antonio López, el congrés va comptar amb l’assistència d’altres artistes de renom, com ara Julio Vaquero –assessor artístic de la Fundació
Sorigué– o Philippe Lavaill, així com investigadors i docents de les universitats Rey Juan Carlos I de Madrid, Miguel Hernández d’Elx, Politècnica de València o Complutense de Madrid. Antonio López es va mostrar encantat del projecte del Parc escultòric d’Almacelles, amb obres de diversos artistes les quals s’exhibiren durant un any abans de renovar-se per d’altres de noves, talment com un museu a l’aire lliure. López va recordar la seva anterior visita a Lleida, el 2012, quan va estrenar la que va ser primera exposició a Catalunya, a la Fundació Sorigué. Va insistir que “mai m’he considerat hiperrealista, com a molt poden dir que sóc realista” i va valorar el pas del temps com a fonamental en les seves obres: “L’art ha de ser contrari a les presses”. Tanmateix, el genial artista va invertir cinc anys en algunes de les seves pintures més celebrades, com la cèlebre pintura que reflecteix una Gran Via de Madrid completament deserta. Amb els seus més de sis dècades d’experiència a l’esquena, va advertir que “actualment potser hi ha massa gent que vol ser creadora i, la veritat, no tothom pot ser artista”.
11
Especial Almacelles
Almacelles, ciutat de l’escultura Un dels aspectes pels quals Almacelles comença a ser Precedents més coneguda i reconeguda arreu és per la seva àmplia varietat en escultura i obra d’art urbana. No obstant, aquest interès per l’escultura i per apropar aquest art al carrer no és nova. Si fem una mica d’històDe fet, aquesta relació entre la població d’Almacelles i ria, veurem que la primera gran escultura que es basteix el món de l’escultura monumental es comença a con- a la vila fou l’any 1984, quan s’encomana a l’arquitecte solidar arran de la celebració el 2019, de la primera Lluís Guasch i Fort, el projecte d’un conjunt escultòric edició ALMA PARC ESCULTÒRIC al Parc d’Europa. Un per presidir la rotonda en la confluència de les rambles aparador immillorable de l’escultura monumental que amb el carrer Major amb motiu de celebrar el 75 anivercomptava amb obres d’escultors novells i alguns de sari de l’arribada de l’aigua a través del Canal d’Aragó i consolidats, de procedències i d’estils molt diversos. Catalunya el 1985. Aquelles quatre columnes salomòniTambé cal remarcar la mostra d’escultures de format ques de maó amb remats de llautó daurat seria el primer més petit, que es van poder contemplar a les sales conjunt escultòric monumental com a tal que es bastiria d’exposicions temporals del Museu d’Arquitectura i a Almacelles. Portaria el nom de “Nóminas Mudas” però Urbanisme Josep Mas Dordal. Enguany, tot i les dificul- tothom acabaria coneixent-les com a Les Quatre Barres. tats que comportava la pandèmia i la crisi sanitària en la Posteriorment, s’hi anirien afegint altres peces, però què estava immers tot el món, ha tingut lloc una segona no seria fins a la dècada del dos-mil que la col·locació edició de ALMA PARC ESCULTÒRIC, amb nova obra i d’elements escultòrics per carrers i places adquiriria un nous artistes que han tornat a posar Almacelles com a nivell poc vist en poblacions com la nostra. capital de l’art escultòric de primer nivell en l’agenda de molta gent interessada en conéixer i gaudir d’aquesta De fet, fins fa un parell d’anys hi havia ja una quinzena disciplina artística, possiblement la menys coneguda, i de fites escultòriques que esquitxaven tots els indrets de la que compta amb una major complexitat tècnica per la vila. Trobem peces imponents, altres de més senzilles; poder-la fer arribar al públic en general. algunes signades per artistes de renom, altres fetes per artesans de la vila... Totes tenen el seu espai i un missatge que donar als qui s’apropen i les contemplen o, senzillament, passen per la seva vora sense adonar-se’n.
12
Ciutat de l'escultura Ruta de les escultures A més a més de les peces que conformen la mostra ALMA PARC ESCULTÒRIC i de la què en farem un especial esment en aquest Vilot especial, cal fer-vos avinent aquesta mena de ruta tindria com a eix principal les rambles d’Almacelles i les noves avingudes que creuen Almacelles d’est a oest i de nord a sud. En aquest primer eix destaquen el monument dedicat al Món del Ciclisme –instal·lat en el centenari de la Volta Ciclista a Catalunya–; el Nominas Mudas, de Lluís Guasch i conegut popularment com les Quatre Barres que ja hem comentat anteriorment; el dedicat a la Sardana, fet en forja per l’enyorat ferrer local Ramon Mur i els que tenen clares referències al món clàssic i que ressegueixen part de la Rambla de la Il·lustració: la tribuna de l’antic palau dels barons d’Esponellà, que s’obre a mode d’arc triomfal; la font i estàtua de la deessa Atena d’Antoni Serés i Fran Vila; i l’imponent Obelisc de la plaça de les Llums, el més alt de Catalunya amb 23 metres d’alçada. Més endavant, encara continuen noves peces amb una de l’escultor argentí afincat a Lleida, Miguel Ángel González, titulada Natura.Vida.Cultura, que dóna la benvinguda al primer tram de la Rambla de Carles III. Quedem-nos amb aquest nom perquè tornarem a veure peces seves al llarg de l’Av. de Josep Mas Dordal, com ara la peça que hi ha a la cruïlla d’aquesta avinguda amb el carrer del Batlle Simó, titulat La Finestra. Continuant cap a ponent, clou el recorregut l’escultura La Porta de Ventafarines, de l’artista targarí Josep Minguell.
A més d’aquests dos eixos principals, podem trobar interessants escultures en indrets propers com ara els Arbres de Ferro, ubicats al Parc de l’Aigua, segons un disseny dels arquitectes Daniel Navas i Neus Solé; l’estàtua de l’arquitecte del set-cents i artífex del disseny urbà d’Almacelles, Josep Mas Dordal, d’Antoni Serés, ubicat en un dels angles de la plaça de la Vila; la peça Dansa, també de l’argentí Miguel Ángel González a la plaça del Casal; o la titulada Peix, de la col·lecció Kayart de kaiacs reconvertits en peces escultòriques relacionades amb la quotidianitat, de la mà de Paco Ermengol, i que presideix un dels estanys de les Piscines Municipals. Per veure la resta de peces caldrà voltar alguns dels accessos principals de la vila. De fet, dues de les més reconegudes estan situades en dues rotondes de connexió de l’autovia A-22 amb la població. Una és l’Estendard, un magnífic referent a partir del disseny proposat per la historiadora Mari Ángeles Magallón, que indica exactament el lloc per on passava l’antiga via romana al seu pas per Almacelles, i que és un fidel reflex dels estendards que duien les legions romanes al seu pas per aquestes contrades. L’altra, titulada L’avió, representa el primer avió que va aterrar prop d’aquest indret el 1927 a l’aeròdrom del Mas del Lleó, el primer de les Terres de Lleida. Per acabar aquesta ruta ens queda la peça Eón, de l’artista local Llorenç Martí Melià, i que es troba a peu del camí de la Saira, en l’accés principal de la cooperativa Agroserveis d’Almacelles, SCCL. A més, a més, caldria fer esment de dues peces pendents d’instal·lar per carrers i places d’Almacelles. Es tracta de dues obres de Miguel Ángel González, autor d’altres escultures que hom pot contemplar en diferents indrets de la població. D’una banda, el Gat del carrer d’Orient. Una silueta enorme d’un gat que emmarcaria un tram de les escales que porten a l’escola Antònia Simó i Arnó. Aquest gat vindria a representar l’animal protector de la família i, per extensió, dels infants que dia a dia travessen amunt i avall aquestes escales, camí de l’escola. Animal carregat de simbolisme des de temps dels egipcis, també es fa l’ullet amb aquesta escultura a un dels animals més comuns que es poden trobar per aquests carrerons del centre històric d’Almacelles. A més, a més, també es pretèn posar en valor la tasca del voluntariat que es fa càrrec de les colònies de gats que hi ha al municipi i que vetllen per la salut i pel benestar d’aquests animals. La segona escultura pendent d’instal·lar, seria també obra de Miguel Ángel González però amb una temàtica i un treball força especial. Es tracta de la peça Homenatge al Vòlei. Una obra que intenta retre homenatge a un dels esports que van donar fama i prestigi a la nostra vila i també posarà en valor el gran llegat esportiu i humà que va aconseguir, amb la introducció d’aquest esport en generacions d’almacellencs/ques, la tasca de l’enyorat professor Pau Pujol i Almenara. Resta pendent d’habilitar un espai en les immediacions del nou pavelló poliesportiu i multiusos per instal·lar-la i poder gaudir-la com cal. Us convidem, doncs, a conéixer les peces escultòriques que s’exposen al Parc d’Europa i al Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal, a resseguir aquesta ruta, i a gaudir d’una part de l’art i la cultura que us trobareu pels carrers i places d’Almacelles.
13
Especial Almacelles (ALMA PARC ESCULTÒRIC 2020) El dia 25 i 26 de setembre, Almacelles encetà la segona edició de ALMA PARC ESCULTÒRIC d’Almacelles. Un referent en l’escultura urbana arreu del país. Així, el visitant podrà gaudir de 22 peces escultòriques de gran format al Parc d’Europa, obra de setze autors de reconegut prestigi internacional, d’entre els quals cal destacar les peces d’Eduardo Chillida Belzunce, qui fou l’escultor que presidí la mostra d’enguany. Cal recordar que en la proppassada edició l’amfitrió fou l’Antonio López, un altre dels escultors de fama mundial. Les peces del Parc d’Europa romandran durant un any fins la propera edició en què es renovaran novament, fent
d’Almacelles un dels principals pols d’atracció d’aquest tipus d’art. Tant les mostres del Museu com les del Parc d’Europa seran gratuïtes per als visitants i gaudiran d’un servei de videovigilància. Enguany, els escultors seleccionats són Eduardo Chillida Belzunce, Jorge Egea, Mer Jiménez, Adrián Arnau, Bartosz Janczak, Francisco de Borja Moreno, Teresa Guerrero, Wenceslao Jiménez, Franc Vilà, Manuel Díaz Castedo, José Miguel Abril Aznar, Núria Torres Domínguez, Mario Molins Roger, Marta Fresneda Gutiérrez, Adrián Arnau Solsona, Ana Maria Olano Sans i Marta Sánchez Luengo.
TERESA GUERRERO Córdoba (Espanya), 1966 Doctora en Belles Arts, és professora titular del Departament d’Escultura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid des de 1992. Participa en congressos, projectes d’investigació i exposicions a nivell nacional i internacional. Compagina la docència amb el comissariat, la producció i la investigació artística.
Luna
2013 Resina de poliuretà 170 x 58 x 45 cm.
16
Ciutat de l'escultura Lozana
2020 Resina i alumini 200 x 300 x 150 cm.
FRANC VILÀ Valls - Tarragona (Catalunya), 1965 Franc Vilà porta un recorregut professional de més de quaranta anys com a artista escultor. Actualment compagina la seva tasca com a CEO a Fosa Artística Vilà, especialitzada en la fosa d’escultures en bronze a la cera perduda, i alhora, realitza les seves pròpies obres escultòriques en materials com el bronze, l’alumini i inoxidable. La seva experiència és present al voltant del món i la seva tasca com a fonedor ha estat mereixedora de reconeixement per part de la Generalitat de Catalunya.
17
Especial Almacelles Kilix
Terracota 83 x 60 x 60 cm.
ADRIÁN ARNAU Castelló de la Plana - Castelló (Espanya), 1981 Llicenciat en Belles Arts i amb doctorat en Història de l’Art, la seva principal línia d’investigació ha estat basada en l’enteniment de la figuració des de la reinterpretació del llenguatge clàssic. Devot de la ceràmica, el fang gairebé sempre ha estat la base i essència de tota la seva creació escultòrica, on la simplicitat de la forma, la geometria i l’equilibri són els elements característics d’un llenguatge artístic que només s’acosta a la semblança naturalista per connectar la palpitació de la vida que desperta la contemplació del cos humà –concreta i temporal– amb una estructura conceptual que apunta cap allò atemporal i universal.
18
Ciutat de l'escultura MER JIMÉNEZ Badajoz (Espanya), 1954 Llicenciada en Arquitectura Tècnica i formada a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, està especialitzada en pedra i bronze. Amb la figura femenina com a icona, reivindica la fortalesa de caràcter i la bellesa inherents a la funcionalitat i el vigor del cos femení. Amb subtils picades d’ull al classicisme que revelen la seva formació, la seva obra és indefectiblement contemporània, amb pinzellades tot just perceptibles de perfeccionisme academicista i una peculiar i refinada manera d’entendre la bellesa de la dona moderna.
Escarlata
2015 Bronze 200 x 65 x 45 cm.
19
Especial Almacelles Telémaco
2015 Resina acrílica 155 x 125 x 180 cm.
JORGE EGEA Saragossa (Espanya), 1975 Doctor en Belles Arts, és devot del modelatge de la figura i de la tradició clàssica del nu. Professor del Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Central de Barcelona, ha impartit classes de dibuix a la Universitat Politècnica de Catalunya i de gravat a l’Acadèmia de Belles Arts de Bolonya. Va obtenir el grau superior de ceràmica a l’Escola Superior d’Art Pau Gargallo i és fundador de l’Institut Català per a la Recerca en Escultura.
Antinous
2015 Bronze 155 x 125 x 180 cm.
20
Ciutat de l'escultura WENCESLAO JIMÉNEZ Gojar-Granada (Espanya), 1955 Escultor de discurs aferrat, que fa gala d’una estètica basada en conceptes clàssics, amb gran poder d’evocació i unes formes rotundes, contundents. El 1969 va iniciar els seus estudis a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Granada, combinant-los amb el taller de l’escultor Miguel Moreno. Després d’això es va desplaçar a Madrid el 1973, on va continuar la seva formació com a ajudant al taller de l’escultor Francisco Baró. Des de 1981 resideix a la localitat toledana de la Torre d’Esteban Hambrán, on té el seu taller de fundició.
Torso atlántico
2010 Bronze 150 x 100 x 65 cm.
El consumo
2010 Bronze 150 x 100 x 65 cm.
21
Especial Almacelles
FRANCISCO DE BORJA MORENO Valencia (Espanya), 1990 Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, en l’especialitat d’escultura, està actualment cursant el doctorat a la Universitat de La Laguna (Tenerife) on manté una gran activitat en congressos, seminaris, cursos i publicacions, tant de caràcter divulgatiu com de recerca.
Hipopótamo
2020 Resina de poliuretà 100 x 40 x 20 cm.
22
Ciutat de l'escultura
BARTOSZ JANCZAK Polònia, 1984 Nascut a Polònia, actualment viu i treballa a cavall entre Londres i Espanya. Fotògraf i dissenyador gràfic professional, és un expert en vídeo, animació i publicitat. La seva obra està en gran mesura inspirada en estructures de defensa, monumentària militar, arquitectura brutalista, mitologia, deïtats i llegendes d’Estònia. Sol treballar amb acer impregnat. Té obres exposades arreu del món.
Delphi
2020 Acer negre impregnat 359 x 184 x 184 cm.
23
Especial Almacelles EDUARDO CHILLIDA BELZUNCE Abrazo III
2015 Bronze 162 x 126 x 169 cm.
24
Ciutat de l'escultura
L’escultor eduardo chillida belzuNce, en ALMA PARC ESCULTÒRIC 2020 Fill de l’escultor ja mort Eduardo Chillida i de Pilar Belzunce. Neix a Sant Sebastià el 15 de març de 1964. Pintor i escultor, és, en paraules del seu pare “un home amb visió escultòrica de la pintura, un atquitecte d’espais, reals o inventats, que pinta amb l’ànima i crea amb una saviesa innata i una enorme sensibilitat”. És un artista totalment alliberat de formalismes o pertinences a grups o escoles. L’obra, tant l’escultòrica com la pictòrica, representa una veraç projecció de la seva càrrega emocional i afectiva, i de la seva integració amb el paisatge, amb la terra en la què va començar a esculpir en el taller del seu pare amb tot just quatre anys. Després d’un greu accident de moto que va patir de jove, i prop de trenta anys després, Chillida, que pinta i esculpeix servint-se de la seva mà esquerra, s’ha retrobat amb l’escultura, i mostra tres de les seves peces en bronze més espectaculars. Tot un luxe. Aprofitant la seva visita en l’acte inaugurat de ALMA PARC ESCULTÒRIC 2020, ens retrobem amb ell i li fem algunes preguntes: Eduardo, com definiria les peces exposades en aquesta mostra? Les de gran format són una excepcional tria que va fer la Luísa Noriega (comissària de la mostra), conjuntament amb el Sr. Josep Ibarz. D’aquest format tan gran tan sols en tinc sis, o sigui que es van escollir tres de les quals es va creure que s’hi avindrien millor en aquell parc. Trobo que va ser tot un encert les peces escollides. Especialment, per l’indret on s’hi han instal·lat. Com va influir el seu pare en el fet que es vulgués dedicar a l’escultura? Doncs jo diria que no em va influir en res. De ben petit ja vaig saber que volia ser artista. Amb quatre anys vaig fer la meva primera escultura en bronze. Recordo que estava al jardí de casa i li vaig tirar unes pedretes als vidres de la finestra on treballava el meu pare i li vaig dir: “Aíta! Tira’m una pilota de fang! Que vull fer una figura!”, i el meu pare em va tirar una pilota d’argila amb la què vaig fer la meva primera escultura. Després, ja amb dotze anys, vaig iniciar-me al món de la pintura, gràcies al meu germà més gran que també és pintor. Vaig treballar amb ell durant un any i mig, vaig
conèixer tècniques i maneres de fer… Però quan em va semblar vaig independitzar-me i vaig decidir treballar pel meu compte, fent escultura i pintura al mateix temps. Veiem que pinta i esculpeix. En quina modalitat se sent més còmode? Dons en les dues. Les dues disciplines m’encanten. Potser és l’estat d’ànim, però tot i així, l’estat d’ànim el represento al llenç donant un color determinat si pinto; o en un detall o plec, si faig una escultura.
Almacelles? Doncs pel que fa a la pintura, ja es veu que el fil conductor és l’urbanisme i l’arquitectura: ciutats, ponts, cases… Pel que fa a les escultures, diríem que el contacte físic que s’entreveu en les postures dels personatges, en les seves postures… Aquest contacte seria un dels elements més representatius que s’aprecia en les peces.
Per acabar, com valoraria el fet que un poble com Almacelles, aposti per aquest tipus de mostres, tot i la difícil cojuntura en la què ens trobem com a Quin és el fil conductor conseqüència de la crisi de les peces que té a sanitària?
Doncs és molt meritori. Vull agrair molt especialment a la Luísa Noriega i a l’alcalde Josep Ibarz, que hagin apostat per continuar un any més en aquest tipus d’esdeveniments culturals. Crec que és una demostració d’amor al poble confiar en l’escultura monumental com a referent cultural de primer ordre per donar a conéixer els valors d’aquest art i posar Almacelles al món. Esperem que la mostra ALMA PARC ESCULTÒRIC continuï molts anys més i que sigui un bon aparador de l’escultura que es fa a casa nostra i també fora. Felicitats Almacelles!
25
Especial Almacelles
EDUARDO CHILLIDA BELZUNCE Compañeras III
2015 Bronze 155 x 125 x 180 cm.
26
EDUARDO CHILLIDA BELZUNCE El jardín del silencio 2015 Bronze 233 x 161 x 71 cm.
Ciutat de l'escultura entrevista amb montse vidal riera, directora de l'escola antònia simó i arnó Parlem amb la Sra. Montse Vidal Riera, pel que fa a les activitats pedagògiques vinculades amb la mostra d’escultura ALMA PARC ESCULTÒRIC i la seva interrelació amb l’alumnat d’aquest centre. Quines són les activitats que dueu a terme des de l’Escola Antònia Simó per atansar l’art de l’escultura als escolars? Tots els cursos de l’escola, des de P3 fins a 6è, realitzen visites al Museu i en algun cas sortides puntuals al Parc d’Europa, que ens permeten aprendre a conèixer i respectar el patrimoni cultural i artístic i valorar l’art, en aquest cas el de les escultures, com a forma d’expressió. I al mateix temps fomentar el sentit estètic i la creativitat. A part, l’alumnat de cicle superior participa en el projecte “Apadrina el patrimoni”, treballant de forma molt més exhaustiva el Parc d’Europa i el Museu i preparant activitats que els permetin després mostrar aquesta part del nostre poble a escolars d’altres centres. Aprofitem totes les oportunitats que se'ns ofereixen com el poder conèixer els autors i fer algun taller o xerrada amb ells. Ha estat el cas de Philippe Lavaill, Antonieta Palau o Pere Albejano. En una altra ocasió vam poder visitar la foneria on s'estava fent l'escultura Plenitud de l'escultor Jorge Egea, posteriorment vam anar al Parc en el moment que l'autor feia la donació de l'escultura. De quina manera treballeu amb els nens i nenes aquesta mostra d’escultures? Intentem treballar amb el nostre alumnat de la forma més global possible. A través de l’observació, del descobriment, de la investigació, de l’experimentació.
El món de l’escultura ens al Museu i la del Parc d’Eupermet endinsar-nos en la ropa? vessant artística, emocional, Els dos entorns són difetècnica, històrica... rents i per tant les activitats que hi realitzem també Els escolars troben inte- són diferents. Les visites i ressant aquesta matèria? explicacions del responsable Què és el que més els hi de l’espai de les diferents xoca d’allò què veuen? exposicions i/o mostres que El treball sobre el terreny i podem veure al Museu són de forma vivencial aporta als molt enriquidores i desperten nens i nenes una nova visió en els nens i nenes noves de l’art. Se’ls obre un món maneres d’entendre i valorar d’emocions que després els l’art. A part, aquestes visites fan ampliar les seves vivèn- ens permeten treballar els cies. Moltes vegades des- hàbits i el saber estar. cobreixen aspectes que els havien passat per alt quan El Parc d’Europa, al ser a passejaven o jugaven pel l’aire lliure, integra perfectaParc i que els fan canviar la ment aquesta vessant més seva visió del patrimoni que educativa i artística en el tenen tant proper. nostre dia a dia.
aquesta iniciativa? Per a nosaltres, el Parc d’Europa és un espai amb un gran potencial pedagògic. En particular, trobem la iniciativa d’Almaparc molt interessant donat que les manifestacions artístiques formen part del nostre entorn, incideixen en la vida de les persones i permeten espais de relació on poder compartir experiències, emocions, idees i pensaments.
A més, és molt adient per a aconseguir les competències de ciutadania, donat que l’escola ha de contribuir a crear ciutadans responsables del futur. Fer-ho partint del patrimoni i espais que Trobeu diferències entre I des del punt de vista del tenim més propers és la la mostra que es pot veure personal docent, com veieu millor de les maneres.
27
Especial Almacelles
28
Ciutat de l'escultura
29
Especial Almacelles (ALMA PARC ESCULTÒRIC AL MAU) D’altra banda, al Museu d’Arquitectura i Urbanisme, es podrà contemplar durant aquests mesos de tardor i fins Nadal, una exposició de 46 peces de petit format, també de setze grans escultors de renom internacional que completaran l’event ALMA PARC ESCULTÒRIC 2020.
EDUARDO CHILLIDA BELZUNCE 30
Ciutat de l'escultura
EDUARDO CHILLIDA BELZUNCE 31
Especial Almacelles
MANUEL DIAZ CASTEDO
JORGE EGEA IZQUIERDO
MER JIMÉNEZ MARRODÁN 32
NURIA TORRES DOMÍNGUEZ
Ciutat de l'escultura
JOSÉ MIGUEL ABRIL AZNAR
MARIO MOLINS ROGER
MARTA SÁNCHEZ LUENGO
FRANC VILA AIS
MARTA FRESNEDA GUTIERREZ 33
Especial Almacelles
34
BARTOSZ JANCZAK
ANA Mª OLANO SANS
TERESA GUERRERO SERRANO
ADRIAN ARNAU SOLSONA
FRANCISCO DE BORJA MORENO
WENCESLAO JIMÉNEZ MOLINA
Ciutat de l'escultura L'abans i el després de
L'OBELISC, PLAÇA DE LES LLUMS
Obelisc en construcció (2010)
En l'actualitat 35
Especial Almacelles Entrevista amb LuIsa Noriega, sòcia fundadora de LLEI D’ART Editors & Marxants d’Art Na Luísa Noriega és la fundadora i directora del gabinet internacional editorial LLEI D’ART, especialitzat en art i humanitats. Llicenciada en Biologia i especialitzada en Bioquímica, va fundar el 1989 una societat editorial sota el segell de la qual es van traduir i publicar més de 180 títols. És comissària i crítica d’art internacional (membre de les Associacions Espanyola i Internacional de Crítics d’Art). Formada com a escriptora durant tres anys a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona, és autora de catàlegs raonats i de llibres d’artistes; ha estat columnista cultural especialitzada en temes d’art per a diversos diaris nacionals i ha exercit com a jurat i comissària en diverses exposicions col·lectives i individuals internacionals. Com valoraries aquesta iniciativa de l’Ajuntament d’Almacelles de fer una mostra sobre escultura monumental al Parc d’Europa? Es muy positiva. Se trata de aportar valor a los ya existentes parques públicos para que el público se acostumbre a la belleza del arte monumental dentro de un contexto tan familiar y habitual, como es el de los espacios al aire libre donde conviven todas las edades y culturas. Es por ello por lo que, cuando Josep Ibarz me comentó su idea hace ahora unos dos años, no dudé en apoyarla y poner todos los medios a mi alcance para poder hacerla realidad. Algo así debería hacerse en todas las poblaciones, por pequeñas que fueran, porque es así como se enseña a las nuevas generaciones a conocer y valorar el arte.
36
De quina manera avalues els artistes que podrien exposar en aquest lloc i quins són els criteris a seguir. En ningún momento se evalúa al artista, como tampoco su trayectoria o colección. Se valora la pieza que un determinado artista propone para el parque por considerarla apropiada o más contextualizada. Busco siempre calidad artística y, dado que existe una intención didác-
tica, también me interesa que la colección de obras expuestas sea muy variada y despliegue diferentes estilos y materiales. De este modo exponemos algo así como un catálogo de creación escultórica contemporánea. De quina manera creus que mostres escultòriques com aquestes serveixen per atansar al gran públic aquesta disciplina artística més minoritària, com és l’escultura. Como he dicho antes, la gente suele aficionarse a algo a medida que lo entiende mejor, y la escultura monumental y pública es una forma generosa y bella de mostrar la creación artística al paseante. Provoca reflexión en mayor o menor medida, y educa el gusto y la sensibilidad. Pel teu coneixement, quina és la impressió que en treuen els artistes convidats a exposar a Almacelles? Por lo general, el artista suele ser generoso y disfruta cuando la gente se acerca a su obra buscando el modo de dialogar con ella, de entender su significado, su simbolismo. Todos ellos se han mostrado entusiasmados con ALMA. Los escul-
tores, especialmente aquellos que se decantan por los grandes formatos, necesitan espacios grandes donde mostrar su trabajo, y uno como el que ofrece el parque de Europa es perfecto. L’any passat fou Antonio López l’encarregat de presidir la inauguració d’ALMA Parc 2019, i enguany ha estat Eduardo Chillida fill qui ho ha fet de l’edició de 2020. Dos estils molt diferents i alhora molt coincidents en la manera de tractar el cos humà... De manera breu, com definiries l’estil de cadascun d’ells. Obviamente no tienen nada que ver ambos estilos, como tampoco son comparables sus creadores, ambos magníficos en su particular modo de ver y representar la realidad circundante. Antonio López es un artista delicado, con una obra llena de significado y repleta de matices. Su trabajo es acendrado; una filigrana creativa. Chillida es más pasional, más abrupto en sus formas, más vehemente.
pectes caldria reforçar de cara a edicions pròximes. Ha sido una muy buena edición pese a lo complicado que ha resultado su gestión dada la epidemia. La incertidumbre ha sido tremenda pero aun así, la participación no ha podido ser mejor, tanto en el parque como en el museo. En total, 54 esculturas más en exposición, procedentes de artistas de todo el país. Creo que podemos estar satisfechos.
En cuanto a aspectos a mejorar, sería genial poder ampliar el parque y separar las zonas actualmente dedicadas al deporte, de las zonas verdes dedicadas a las esculturas, porque este aspecto no deja de preocupar a algunos artistas. Teniendo en cuenta la amplitud de espacios actualmente disponibles alrededor, creo que sería muy fácil conseguirlo, y de este modo aumentaría la superficie escultórica del parque, con más propuestas y, desde luego, con más seguridad. Contar con un parque escultórico como el que ALMA está ofreciendo es, sin ningún género de dudas, un Per finalitzar, quina seria la auténtico lujo para Almacelles, valoració ALMA PARC ES- del que todos tendrían que CULTÒRIC 2020, i quins as- sentirse orgullosos.