Issuu

Especial Vilot número 100 Benvolguts conciutadans i conciutadanes. Ha arribat el moment de fer una valoració de la revista Lo Vilot amb motiu del seu número 100. Un número rodó que ens confirma d’una banda, l’èxit i la bona acollida d’aquesta publicació; i de l’altra, la necessitat de disposar d’una eina informativa en suport paper com aquesta, per fer arribar a totes les llars d’Almacelles, tot un ampli ventall de continguts que, d’una altra manera, seria una tasca difícil i menys eficaç. Quan l’any 2003 va sortir el primer número d’aquesta revista informativa, fou l’inici de la posada en valor d’una eina de divulgació com a poques, i més fa disset anys, quan les xarxes socials encara es trobaven en les beceroles del que són avui en dia. Poc a poc, però de manera regular i periòdica, Lo Vilot entrava en cadascuna de les llars de la nostra vila i s’oferia com un aparador atractiu, proper i interessant per copsar la realitat del que succeïa a Almacelles. A més, també s’amplià els continguts a conèixer la nostra història i a saber més de nosaltres, constatar el ric i variat món associatiu i esportiu de la vila, adonar-nos que hi havia gent d’Almacelles arreu del món que feia coses magnífiques i que no ho coneixíem... Des de l’ABS també van voler participar donant consells sobre salut, comprovàvem com havien canviat racons de la nostra vila de manera gràfica i contundent, i sortia algun número especial que mostrava, de manera exhaustiva i rigorosa, alguns dels aspectes més desconeguts d’Almacelles: el ferrocarril, l’aviació, el cinema, els grups musicals, els jaciments arqueològics, el col·legi Pitàgores... I tants i tants temes! En definitiva, la revista Lo Vilot s’ha mostrat més com un servei a la ciutadania que una publicació informativa a l’ús, com ho poden ser d’altres.

Voldria també, en aquesta ocasió tan especial, felicitar a l’artista local Josep Pascual, que ens ha obsequiat amb una obra seva per il·lustrar la portada d’aquest número cent. També fou un altre artista d’Almacelles, en Vicent Torres, qui va fer el disseny del logo que encapçalà la revista durant uns quants anys... Veiem, tal com es pot comprovar llegint les seves pàgines, que sempre hi ha hagut una gran sensibilitat cap a la cultura que es fa a casa nostra, i és i ha estat marca de la casa que -des d’aquesta revista- es promocioni, es doni a conéixer i es fomentin totes les arts que es fan a la vila. Bé. Només em resta agrair a totes les persones, entitats, associacions i institucions que han fet possible cent números de la revista Lo Vilot, i que puguem ser protagonistes de cent números més com a mínim d’aquesta publicació. Tot un referent de la informació municipal en la història d’Almacelles. Moltes gràcies a tothom!

Josep Ibarz Gilart Alcalde d’Almacelles

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, Benjamí Tous, Roderic Gascón, Josep Domènech, CAP d’Almacelles, Escola Antònia Simó i Arnó, INS Canigó, Sant Joan de Déu-Terres de Lleida i Assoc. de Veïns Verge de l’Olivar.

Especial Vilot número 100 Les eleccions municipals del 25 de maig de 2003 durien nous vents a Almacelles, amb un canvi de govern, que comportaria que Josep Ibarz Gilart es convertís en el nou alcalde. Inquiet com ell sol i amb ganes de fer un sotrac respecte a l’anterior, endegaria una transformació integral d’aquell municipi fins llavors grisot i força mancat d’encant, però amb unes potencialitats que ben aviat no trigarien a sortir a la llum. A l’alcalde, un dels temes que sempre l’ha apassionat ha estat la història, en totes les seves manifestacions, la de fora, però també la de casa, essent el gran impulsor de la recerca del passat d’una vila que semblava que no havia tingut mai història. I quan dic història, també vull dir cultura. Per això, recordo els seus ulls lluents quan em va dir que una de les primeres actuacions que volia dur a terme era crear una revista municipal que sortís periòdicament i que recollís i reflectís la vida social i cultural de la vila, llavors entre amagada i desconeguda, en tot cas, menystinguda. Volia que aquella publicació es convertís en el testimoni d’aquesta transformació, com una mena de cronista d’aquella recuperació d’una identitat i que anés documentant aquella evolució que s’augurava i que, com hem vist, acabaria reeixint. Vaig felicitar-lo per la iniciativa i perquè, entre nosaltres, que una població com Almacelles no tingués una publicació pròpia em semblava un pecat capital i no podia entendre ni acceptar que ningú es fes ressó de la rica i variada vida cultural i social que desprenien els nombrosos col·lectius almacellencs.

com a corresponsal. Eficiència, professionalitat i rapidesa, tres valors essencials per entendre el periodisme actual i que ell encarna, a més d’una bonhomia infinita.

La sorpresa va arribar segons després, quan amb un somriure ‒d’aquells que impedeixen que el puguis negar quan et demanen alguna cosa‒, em va proposar que fos un servidor el timoner d’aquell projecte de revista. No diré que m’ho vaig pensar massa, però en lloc de dir-li directament que sí, vaig preferir contestar-li amb una altra pregunta: “Primer que tot, potser hauríem de decidir el nom de la publicació. No et sembla?”. I arriba el segon somriure: això ja estava decidit, es diria Lo Vilot, l’emblema d’Almacelles, turó que evoca el passat i que mira cap al futur. Desconcertat i sense temps a reaccionar, em va tornar a interpel·lar sense interrogants: “Suposo que em diràs que sí...”.

Passat un temps i un cop Lo Vilot es va anar consolidant, va arribar l’hora de deixar-lo volar sol, era com un piano ja ben afinat i vaig deixar de pilotar-lo. Satisfet de la feina feta i satisfet perquè el cedia a les millors mans.

Suposava bé, l’alcalde, i tot i que li recordava que no vivia a Almacelles, em va dir que l’equip humà de l’Ajuntament em donaria un cop de mà, o dos, o els que fessin falta, ja sabeu com és l’Ibarz. I aquí arriba el capítol dels reconeixements, perquè des d’un primer moment vaig comptar amb el suport i la col·laboració de la Montse Gené, de l’Òscar Lalana i de la Magda Vendrell. No em vull estendre en qualificatius per valorar la seva tasca. Seré breu i contundent: sense ells, aquella aventura mai no hauria estat possible. Com tampoc hagués pogut reeixir sense el suport prestat per l’incombustible i entranyable Jordi Pascual, amb qui després em retrobaria a La Mañana, ell prestant els serveis

I, així, un darrere l’altre, vam anar treient números de Lo Vilot, intentant recollir el màxim d’informació sobre tot el que es movia, sense oblidar les entrevistes a la contraportada que fèiem a les persones d’associacions i entitats que són les contribueixen en allò que s’anomena “fer poble”.

De fet, només heu de mirar-ne un dels primers números i comparar-lo amb un dels últims i us adonareu que ha viscut una transformació total i una millora colossal, tant en continguts, com en maquetació. Les meves més sinceres felicitacions a tots els qui continueu fent-lo possible, perquè tot i que estem immersos en una època digital, encara són moltes les persones ‒i un servidor s’hi inclou‒, que encara tenim la necessitat de tocar el paper a l’hora de llegir. I satisfet també pel meu gra de sorra en aquesta història que ja ha aribat als 100 números després de 17 anys i perquè un dia de juny de 2003 un alcalde novell va confiar en aquest periodista de comarques perquè l’ajudés a tirar endavant aquell somni. Gràcies per fer-me confiança, alcalde, i espero que em convideu perquè us faci quatre ratlles commemoratives quan arribeu al número 200. Us estaré esperant. Per molts anys!

Josep Ramon Ribé Periodista i coimpulsor de Lo Vilot 3

Especial Vilot número 100 Benvolguts conciutadans/anes. Com a metge d´Almacelles, la revista Lo Vilot ha estat durant aquests anys una eina al nostre abast per tal de difondre entre la població les activitats del CAP d´Almacelles i també consells d’hàbits saludables. Tot el que fa referència a posar la informació l’abast de tothom considero que és una tasca molt important i enriquidora com a municipi.

A nivell personal i com a resident del que sempre ha estat el meu poble, he estat assidu seguidor de la revista que et dona un coneixement global i proper de tots els esdeveniments de la nostra vila. Quants de nosaltres ens hem trobat i hem fet comentaris sobre alguna de les notícies de Lo Vilot!!! Moltes felicitats i per molts Vilots més!

Ramon Mazana Novellón Cap de l'ABS d'Almacelles

Benvolguts conciutadans/anes. És per a mi un goig, en tant que president de l’Associació de Jubilats i Jubilades d’Almacelles, deixar-me un petit espai en aquest publicació, de la qual tenim l’oportunitat de felicitar als seus promotors, redactors i col·laboradors, per haver aconseguit treure a la llum el número cent de la revista Lo Vilot. No deixa de ser tot un mèrit que disset anys després del primer número, encara es publiqui i ens arribi puntualment cada dos o tres mesos a les nostres llars, in-

formant-nos de tot allò que s’esdevé a Almacelles, i de tots aquells continguts tan interessants que ens ajuden a entendre, a valorar i a difondre molts aspectes d’Almacelles que, sense aquest aparador de Lo Vilot, passarien desapercebudes. Gràcies un cop més per la vostra informació. Gràcies per estar sempre presents en tota mena d’actes i gràcies perquè tots formem part d’aquesta publicació i de la seva història que ja comença a ser llarga i productiva. Felicitats i endavant Lo Vilot!

Olegari Fauria Arqué President de l’Ass. de Jubilats i Jubilades d’Almacelles

Estimats veïns i veïnes d’Almacelles.

tot un seguit d’activitats que ens defineixen com escola i que quedaran fixades a la revista per a la història.

La revista Lo Vilot és una finestra per on poder guaitar des del sofà què passa a Almacelles. Amb un llenguatge directe i àgil podem fer-nos una idea de com l’activitat social, cultural i esportiva del nostre poble no para de bullir.

Un altre aspecte important és que podem destacar, personalitzar i donar a conèixer l’excel·lència del nostre alumnat en diferents àmbits en què ha participat, com per exemple diferents concursos matemàtics o de programació.

Pel que fa a l’escola és un mitjà que ens facilita poder dur la informació més enllà de la nostra comunitat educativa i poder mostrar-la a tota la població. Així Apadrinem el nostre patrimoni, Dia de la Pau, exposicions de treballs sobre projectes ben variats, actuacions de la coral, accions solidàries... Són

Lo Vilot aporta, a més d’aquesta visió del present, una molt interessant recuperació de la història de diferents fets o llocs emblemàtics, en forma de petites píndoles informatives amenes, però rigoroses, que ens ajuden a millorar la coneixença de la nostra localitat. Des de l’escola valorem positivament per al nostre alumnat aquesta forma diferent de poder accedir a la informació. Enhorabona per aquests 100 números! Desitgem poder-ne gaudir de molts més.

Montse Vidal Riera Directora Escola Antònia Simó i Arnó

Especial Vilot número 100

Benvolguts veïns i veïnes. Com a president d’ARCA, entitat pionera i amb 54 anys de vida, celebren i agraïm al nostre ajuntament el fet d’haver fet posible el naixement d’aquesta publicació ara fa disset anys. No cal dir que aquesta revista ha estat i continua essent una excel·lent eina per fer arribar tot tipus d’informació a la ciutadania d’Almacelles qui, de ben segur, agraeix i comparteix aquesta finalitat com no podria ser d’una altra manera. Voldria agrair també, ben sentidament, a totes aquelles persones implicades en la seva confecció i redacció, ja que els continguts sempre són interessants i les fotografies que acompanyen les notícies són dignes i força il·lustratives del que es conta. Així doncs, voldria demanar-li a l’Ajuntament que continuï en la mateixa línea i que tinguem la revista Lo Vilot per molts anys més, ja que forma part de les nostres llars i és un més de la familia. Tot sovint, encara escoltem que tot allò que surt bé a Almacelles no dura gaire. Tot i que, de vegades, aquesta afirmació no és certa, com és el cas que ens ocupa. Estic

convençut que a la revista Lo Vilot encara li queda molta vida i que el continuarem rebent a les nostres llars durant molts anys. El fet que l’Ajuntament sigui el propi editor de la publicació n’és ja una garantia. També, en tant que president de l’Associació de Veterans de Sidi Ifni, vull felicitar i agrair públicament l’Ajuntament d’Almacelles, que facilità la ubicació del nostre monument al Parc del Vilot i que, curiosament, dóna nom a la revista homenatjada. Aquest monumet té per objecte preservar la memoria dels 386 morts, 578 ferits i 80 desaparescuts que hi va a ver en la darrera guerra que va lliurar Espanya al Marroc i al Sàhara. També recorda a tots els que vàrem complir el servei militar en aquestes terres africanes i té la singularitat que és l’únic monument en tot l’Estat espanyol que està ubicat en un espai públic, i que es pot visitar les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Aquesta circumstància, que ens pot semblar poca cosa, ha estat un dels motius pels quals molta gent d’arreu ha conegut el Parc del Vilot i, de retruc, aquest indret tan emblemàtic d’Almacelles. No cal dir, en aquest sentit, que la revista Lo Vilot també ha contribuit a la promoció del Parc i del monument dels Veterans del Sidi Ifni, a més de les restes arqueològiques i tot l’entorn en si, que és una preciositat. Per tot això, i per molts altres motius que ara mateix se m’escapen, només em resta tornar a donar les gràcies i felicitar la trajectòria d’aquesta publicació. Llarga vida a la revista Lo Vilot!

Miquel Querol Gisbert President d’ARCA i de l’Associació Catalana de Veterans de Sidi Ifni Abans de tot, ens hem de felicitar per tenir una revista que faci la feina de difondre els esdeveniments culturals i socials, petits i grans, que succeeixen al nostre poble. Ja sabem que, la cultura, quan no ve avalada pel ressò de la televisió o per la massiva (i fugaç) audiència mediàtica de les xarxes socials, passa una mica desapercebuda. Però no per això és menys important. De fet, la cultura popular no té perquè formar part d’aquest gran engranatge econòmic i multitudinari, no ho ha fet mai. La cultura la fa la gent, és activa, va de persona a persona, de l’emissor al receptor, sense intermediàris; neix humil i es transmet humilment; emociona, inspira, forma, educa, ensenya, sensibilitza, ens fa més civilitzats, combat la violència de tot tipus i ens inculca sentit de la justicia. A Almacelles, en els darrers anys, hi ha hagut un creixement quantitatiu i qualitatiu en l’àmbit cultural. Exposicions d’art, presentacions de llibres, sardanes, concerts, cinema, teatre, han esdevingut part integral del dia a dia a la nostra vila. Actes que han anat creixent, mica en mica, en assistència i participació de la gent. Malgrat que encara estem lluny d’aconseguir que el poble en pes si-

gui partícep d’aquests actes, que els almacellencs i almacellenques els considerin part important de la seva vida, participant-hi, contribuint a aquella idea tan bonica i important que és fer poble, es va fent camí. I en aquest camí ha sigut –i és– de vital importància, l’existència de la revista Lo Vilot, pantalla que reflecteix cada un dels esdeveniments culturals que, mes a mes, setmana a setmana, dia a dia, s’han anat fent. A mi, com persona activa del món cultural, llegir i assabentar-me, veure reflectit, encara que, de vegades, potser massa esquemàticament, aquell acte, aquella exposició d’un pintor o pintora que desconeixies; aquell concert d’un excel·lent cantautor que ens ha portat una mica de la seva ànima, aquell llibre que transmet sentiments, aquella conferència, aquella ballada de sardanes, aquella obra de teatre; tot això, em fa sentir viu, que formo part del gran corrent emocional universal, que sóc germà de cada un d’ells i que, els uns als altres ens alimentem amb les emocions i els sentiments, fent poble, país, refinant una mica més la nostra sensibilitat. Per això és important tenir una revista en paper on revisquin els esdeveniments ja passats, poder-la tocar, mirar i remirar, col·leccionar-la i, de tant en tant, rellegir-les per tornar a recordar aquells artistes i actes culturals, que ens han anat enriquint. I, per acabar, desitjar que aquest 100 primers números tinguin continuïtat i, dintre d’uns anys, puguem celebrar els 200. En paper, és clar!

Xavier Baró Cantautor

Els estralls de la tempesta Glòria Durant els dies 21 i 22 de gener, Almacelles va patir les conseqüències d’una tempesta que es va gestar al Mediterrani occidental –de nom Glòria–, i que va comportar un seguit d’estralls i de víctimes com feia anys i anys que no se’n produïen en aquest àmbit de la costa de llevant peninsular. Tot i que, terra endins, els efectes de Glòria no van ser tan greus com els que es van patir arran de mar, sí que van deixar la seva petjada en forma d’inundacions i destrosses vàries, fruit de les ràfegues de vent de més de 80 Km/h que es van enregistrar al llarg dels dia 21 i 22 de gener. El temporal Glòria va deixar un balanç de danys molt important. El nostre país està acostumat a veure i viure llevantades. Són uns fenòmens que es produeixen principalment a la tardor, després de la temporada d’estiu, a causa de l’elevada temperatura de la Mediterrània que, sumada a la disposició estratègica del relleu, afavoreix la formació de borrasques. Aquest cop la tempesta s’ha format a mitjans de gener, a ple hivern, i ha sigut especialment virulenta; pluja molt intensa i en poques hores. Les llevantades són fenòmens habituals però podem arribar a la conclusió que el ‘Gloria’ ha estat més destructiva del que és normal. Alguns experts

apunten que aquest tipus de borrasques seran cada cop més habituals. Els ciutadans comencem –tot just ara– a tenir una certa consciència col·lectiva que alguna cosa està passant amb la meteorologia i el clima. Pel que fa a Almacelles, segons les dades de l’estació Meteorològica de la Melusa, a poc més de 4 Km d’Almacelles, es va enregistrar una precipitació propera als 100 l/m2 en poc més de dos dies, i ràfegues de vent de fins a 81 Km/h enregistrades el dia 21 cap a migdia. Aquestes condicions van comportar que diferents arbres caiguessin de socarrel, la inundació de camins i finques, l’esllevissament de roques de serres i tossals i el desbordament de la Clamor en la zona del camí de Ventafarines, tornant-se a formar la zona pantanosa que va ser en el seu dia i que va desaparéixer amb la canalització d’aquest curs d’aigua cap als anys quaranta del segle passat.

La comercialització dels primers vins fets a Almacelles Ens ha arribat una petita joia en forma d’etiqueta d’ampolla de vi, que per la seva antiguitat i pel seu bon estat, ens és una font d’informació molt valuosa sobre les primeres explotacions de vinya al terme d’Almacelles i el que és més important, sobre la primera comercialització a l’engròs de vi almacellenc en ampolla, i destinada a un públic selecte, lluny de la venda de vi en bótes o en bucois, que era el que predominava per aquestes contrades a principis del segle XIX. Es tracta d’una etiqueta de vi de garnatxa que va comercialitzar el primer propietari de la finca del Mas del Lleó, el Sr. Joan Lleó i Torroja. En primer lloc, si mirem enrere, la família Lleó ha estat vinculada al poble d’Almacelles des del primer terç del segle XIX. En aquest sentit, i per les referències orals i escrites de què disposem, la família Lleó, una de les més riques i conegudes entre la burgesia barcelonina dels segles XVIII, XIX i principis del XX, eren conegudes, i alhora amigues, d’una altra família, també burgesa i ben relacionada a la Ciutat Comtal, com eren els Guàrdia i Fortuny, senyors d’Almacelles i Barons d’Esponellà. Tot indica que el brot de còlera de 1834, una epidèmia que s’estengué com una taca d’oli per una densa ciutat de Barcelona, encara encotillada per les muralles, va provocar la mort de prop de 3.500 persones en tan sols un any en aquella ciutat. Aquell fet tan tràgic produí un èxode de persones de la ciutat cap al camp o a llocs més ventilats i sans, lluny dels focus d’infecció que es produïen a Barcelona. Fruit d’aquesta recerca de llocs més frescos i ventilats els senyors d’Almacelles, els quals ja disposaven de residència a Almacelles des del mateix moment de la repoblació de la vila a finals del segle XVIII, van oferir-li als membres de la família Lleó un lloc de repòs lluny de contagis i saludable per ser terra de vents nets i sans. Es produïa, doncs, la venda d’una immensa finca al Pla d’Almacelles per part dels Barons d’Esponellà i senyors d’Almacelles al primer membre de la família Lleó, el Sr. Joan Lleó i Torroja, el nostre protagonista i qui va començar a plantar vinya en aquestes planes amb intenció de fer vi i comercialitzar-lo. No sabem ben bé la data exacta però cap al 1840 podríem dir que la família Lleó ja havia establert una residència d’estiu en aquella finca. S’hi bastí un gran mas d’estil neoclàssic i altres edificis annexes que servirien per hostatjar

els treballadors de la finca, animals i demés estris i material agrícola. D’aquella època se’n deriva la denominació de tota aquella partida que passaria a conéixer-se com El Mas del Lleó i que comptava amb una extensió propera a les 200 hectàrees. Després vindrien altres membres de la nissaga Lleó vinculats amb la finca d’Almacelles. El segon fou n’Albert Lleó i Dubosch, fill d’en Joan Lleó i Torroja qui es casà amb l’Elisa Dubosch i Carrera. Tingué dos germans més: el primogènit, l’Anton i un per darrere seu, el Josep. Sigui com sigui va ser l’Albert qui se’n va voler fer càrrec de la finca i qui la dotà de tot tipus de millores i qui gestionà la xarxa de séquies que haurien d’aportar el reg a tota aquella plana amb la posada en marxa del Canal d’Aragó i Catalunya. N’Albert Lleó i Dubosch es casà amb na Francesca Morera i Ortiz, una rica descendent de comerciants d’ultramar de Sant Feliu de Guíxols, que heretà una considerable fortuna d’un oncle seu vidu i sense descendència, n’Antoni Morera i Busó. D’aquest matrimoni nasqué el 1874, el tercer descendent de la nissaga Lleó que es féu càrrec de la finca almacellenca, n’Albert Lleó i Morera. Sembla ser que a finals del segle XIX ja no hi havia vinya en cap racó de la finca i es va preferir apostar pel farratge atès els avantatges que oferia la nova irrigació que facilitava la posada en funcionament del Canal. Així doncs, pel que fa a aquesta comercialització de vi, i atès el nom del propietari que presideix l’etiqueta, es tractaria d’una comercialització de vi que situaríem entre 1840 i 1860. El disseny és a l’estil bordelès, tan de moda en aquella època. Això és, un medalló central on es dibuixaria el mas de la família Lleó a Almacelles –a l’estil dels châteaux o domaines francesos–, voltat de motius vegetals i relatius a la vinya. Per sobre, una mena de cinta que emmarca un cartell ens descriu el producte i el tipus de vi (garnatxa seca), i per sota, una altra cinta emmarca el conjunt amb el nom del propietari i la situació de la finca on es produeix aquest: Juan Lleó, en Almacellas. Tot i la dificultat en llegir-ho, també es pot apreciar a sobre del nom Juan Lleó, un nom i una adreça: Ramblas, 31. Segurament es tracta del nom del local i l’adreça on es podia comprar aquest vi almacellenc a Barcelona. En definitiva, tota una troballa que ens indica ben gràficament, la primera indústria vinícola amb intenció de comercialitzar vins fets a Almacelles en format d’ampolla i amb ganes d’agradar a un públic exigent i gens habitual per a unes explotacions tan allunyades dels principals nuclis vitivinícoles catalans.

Col·laboració amb les protectores Durant els dies 4 i 5 de gener, l’Associació protectora d’animals Tarregats va endegar l'iniciativa en la qual tothom qui participava amb l’entrega de menjar per a animals se’l recompensava amb un llibre. L’associació Tarregats també va fer entrega a l’ajuntament de 19 kgs de menjar per a gats i 32 kgs de menjar per a gossos. L’Ajuntament repartí l’aliment entre els voluntaris que s’estan fent càrrec de les colònies controlades de gats i el menjar dels gossos s’entregà a les protectores amb les quals hi té un conveni signat.

Casa Clara El cap de setmana de l’11 i 12 de gener es van obrir les portes de Casa Clara, des de les 9 del matí fins a les 9 del vespre a totes aquelles persones que necessitaven un lloc on anar a estudiar, fer deures o llegir, on poder fer tot aquest tipus de tasques que requereixen concentració. La iniciativa fou molt positiva i no es descarta tornar a fer-ho en d’altres ocasions.

Junta de Seguretat Local Amb motiu del temporal del passat 21 de gener, l’Ajuntament va convocar d’urgència la Junta de Seguretat Local, per coordinar i donar resposta ràpida a qualsevol incidència que pugués passar. Per precaució es van tancar al públic parcs públics, el Vilot i el d'Europa i el Cementiri Municipal.

Mercat de les Rebaixes d’hivern

Un hivern més, alguns dels comerços que van voler aprofitar aquests dies de rebaixes, van treure els seus productes al carrer i oferir a preus força competitius gran part del seu gènere. Així, els dies 25 de gener i 1 de febrer es va dur a terme el 36è Mercat de la Rebaixa amb parades al carrer Major i amb gran acceptació per part d’una clientela fidel a aquest tipus de descomptes.

Reajustament pressupostari per fer front a la inversió de la millora dels accessos a l’Escola Antònia Simó i Arnó Arran de la paralització de les subvencions que tenia assignades L’Ajuntament d’Almacelles per part de la Diputació de Lleida amb el canvi del nou govern de l’ens provincial en mans d’ERC, l’Equip de Govern de l’Ajuntament almacellenc es va veure en la necessitat d’afrontar una de les inversions previstes en una d’aquestes subvencions, com era la de millora dels accessos del tossal de les Santes Creus. La millora d’aquests accessos era una actuación importantísima, ja que és on hi ha ubicat l’escolar Antònia Simó i Arnó, un dels principals centres educatius del municipi, i per on passen diàriament més de 200 alumnes. D’aquesta manera, i amb la finalitat de finançar amb recursos propis aquesta inversió quantificada supostaris, afectant de manera més o menys directa altres en 135.000 euros, es van fer un seguit de reajustos pres- partides del Pressupost de la Corporació de 2020.

Més i millor mobilitat El proppassat 24 de gener va tenir lloc una reunió entre l’alcalde d’Almacelles, Sr. Josep Ibarz, i el senyor Isidre Gavin, secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, i la Sra. Dolors Tella, directora dels Serveis Territorials a Lleida. En aquesta reunió es van fer les gestions per donar una empenta a la posada en funcionament del servei de Bus Exprés entre Almacelles i Lleida i viceversa, amb un increment substancial de les freqüències que hi ha fins ara. També es va parlar de la tramitació per a la construcció de la nova estació d’autobusos d’Almacelles, així com la millora del ferm de la L-902 entre Almacelles i Alfarràs.

Millors preus per a la nostra fruita El proppassat 16 de gener de 2020, l’alcalde d’Almacelles, Josep Ibarz, acompanyat dels regidors Josep Maria Bosch i Vanesa Olivart, van participar en la Comissió d’Agricultura per demanar el suport del Parlament i de la Generalitat a les demandes dels pagesos de Catalunya, pel que fa als baixos preus que pateix el sector de la fruita de casa nostra. 9

Fem el nostre propi compost Des del 2015 l’ajuntament d'Almacelles aprofita la poda dels espais públics, així com les restes de gespa i fullam caigut als carrers i la Rambla per destinar-lo a fer compost en un bancal destinat a aquest fi. També es dona servei a tots aquells particulars qui poden dipositar també les seves restes en aquest espai.

Un cop superades les festes de Nadal, es procedeix a triturar tota la resta orgànica acumulada amb maquinària especialitzada. Aquesta s'acumula per facilitar la seva descomposició, i al cap de dos anys el compost que en surt ja es apte per tal que l’Ajuntament l’utilitzi per enriquir amb matèria orgànica de gran qualitat els sòls dels espais verds de la vila. Aquesta iniciativa, que ve refrendada pels estudis i assessorament de la Dra. Rosa M. Poch, presidenta del Grup Intergovernamental tècnic de sòls de l’Aliança Mundial de Sòls de la FAO, manté que la matèria orgànica fa que els sòls siguin més fèrtils i més resilients davant dels canvis ambientals, però l’erosió i alguns tipus de conreu intensiu han suposat que se’n perdi de manera accelerada. En aquest sentit, algunes iniciatives, com les presentades a la cimera de París el 2018, té l’objectiu (utòpic) d’assolir un increment anual del 0,4% de matèria orgànica als sòls de tot el món, que permetria compensar les emissions anuals de diòxid de carboni, i augmentaria la productivitat dels sòls i, de retruc, la suficiència i la seguretat alimentàries. Al mateix temps, aquest impacte aniria en la direcció de paliar l’efecte hivernacle i el canvi climàtic.

Mobilitat sostenible El proppassat mes de novembre, la Subdirectora General de Qualitat de l’Aire i Medi Ambient Industrial, dins la Direcció General de Biodiversitat i Qualitat Ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica, Sra. Maj Britt Larka Abellán, concedí a l’Ajuntament d’Almacelles la menció especial com a reconeixement per la seva implicació en el foment de la mobilitat sostenible. Aquest reconeixement ve donat per la celebració, any rere any, de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Aquesta activitat promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables com són els desplaçaments a peu, en bicicleta o en transport públic, així com visualitzar els canvis possibles en l’ús de l’espai públic, millorar la qualitat de l’aire i la reducció de la contaminació. Almacelles celebra anualment des del 2012 la Setmana de la Mobilitat Sostenible, tot organitzant una pedalada ecològica el proppassat 6 d’octubre sota el lema ‘Pedalada contra el Canvi Climàtic’.

A més de vetllar per una vida més saludable, sostenible i segura, també es reforçà el poder de la ciutadania per a millorar la qualitat de l'aire que respirem.

Dia de la Pau

El passat dia 30 de gener a la tarda els alumnes de l’Escola Antònia Simó van celebrar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau al pati del mateix centre. Ho van fer cantant i plasmant amb colors i imatges els desitjos d’una societat més pacífica i més implicada amb la no violència.

Reflexions que prenen cos un dia concret però que han de servir i acompanyar sempre, per tal de millorar la convivència i el respecte entre els uns i els altres. La música i els colors van ajudar a arribar més lluny en les seves reivindicacions.

r e i s s almacellenques Do Les altres publicacions (1932 - 2020) Podem dir, sense por a equivocar-nos, que la revista que ara mateix teniu a les mans: Lo Vilot, és i ha estat la publicació de caire informativa i municipal més longeva i d’edició més regular que s’ha publicat mai a la nostra vila. Tanmateix avui en celebrem el seu número 100 i prop de 17 anys en què no ha faltat mai en cap llar de la nostra vila, veient i gaudint d’un nou número aproximadament cada dos mesos pel cap baix.

Galimany (mestres a Almacelles des del 1927 fins el 1937), que s’incorpora a l’equip de redacció d’aquests quaderns anomenats Pàgines viscudes, de les què no es coneix el nombre de números que es van publicar ni tampoc se’n sap de cap exemplar que hagi arribat fins als nostres dies.

Esplai (1934-1936)

Tot i això, Almacelles ha estat una vila rica en publicacions –la major part d’elles vinculades al món educatiu–, però que en altres èpoques on el suport paper ho era tot a nivell informatiu, solien ser referents per a tota una comunitat, o tot un poble com el nostre. Vegem alguns exemples:

Pàgines viscudes (1932-1933)

Alumnes fent anar la impremta Freinet Possiblement, les primeres publicacions o quaderns impressos a la nostra vila van venir de la mà d’un grup de professors anomenats batequistes, ja que formaven part del grup Batec. Aquests mestres foren un veritable moviment de renovació pedagògica i van acollir amb gran entusiasme les dades de Celestin Freinet, un mestre francès que introduí la impremta a l’escola. La seva activitat va ser molt important durant els anys de la Segona República (1931- 1936). Celebraven una reunió mensual, que també es deia Batec, en un poble dels voltants de Lleida cada vegada diferent, en diumenge amb tres actes. Primer havia una conferència sobre pedagogia, oberta a tothom. Després se celebrava un dinar de germanor, també obert a tothom. Finalment, els mestres es reunien a l’Escola per parlar de temes metodològics i de dignificació del seu ofici. Segons l'acta del Consell Escolar de primera Ensenyança d'Almacelles, el 17 de novembre de 1932 s'acorda que l'Ajuntament es faci càrrec de la compra d'una impremta Freinet amb el seu paper per fer-se càrrec de la publicació d'una revista escolar. Entre els peticionaris es trobaven els professors Genís Puig, Joaquim Galimany i Josep Sala Cardó. En aquest sentit, la primera impremta Freinet, i amb ella la impressió dels primers quaderns amb temàtica de caire escolar, però també amb alguns articles relacionats amb la societat, la política i les preocupacions de l’entorn d’alumnes i professors, van venir amb el professor Genís Puig i Solé, un renomat batequista que va exercir a l’escola de nois d’Almacelles durant els anys 1930 fins el 1933, quan el van destinar a Verges. També hi van col·laborar altres mestres de l’òrbita batequista, com Joaquim

Alumnes d'una escola catalana fent anar una primitiva impremta Freinet (1934) Fou una continuació dels quaderns Pàgines viscudes, però que va canviar continguts i maneres d’estructurar les seves notícies. A més de Joaquim Galimany entra en l’equip de redacció el professor que substituirà a Genís Puig, n’Antonio Borrell (1934-1935), un altre conegut batequista i molt més implicat amb els moviments lliurepensadors i regeneracionistes d’aquells anys tan convulsos. Tampoc es coneix el nombre de números que es van fer d’aquesta publicació i se’n desconeix cap exemplar. Se sap alguna cosa dels seus continguts perquè sovint es comentaven articles apareguts en aquestes publicacions en els mateixos quaderns que es feien en altres escoles i que s’intercanviaven entre els mateixos alumnes de diferents centres.

La Clamor (1931-1932)

Podríem dir que aquesta és la primera publicació, en format diari de dues fulles amb quatre planes, que s’edita a Almacelles. En principi, tot i que s’anunciava com a periòdic quinzenal sortia quan hi havia prous continguts o era factible. L’editava l’òrgan del Centre Republicà Català d’Almacelles, adherit a Esquerra Republicana de Catalunya i s’imprimia als tallers del diari El País de Lleida. El preu era de 50 cèntims l’exemplar però se’n podia subscriure per trimestre, semestre o anualitat. Se’n conserven nou números d’aquest diari. El contingut era de crítica política, tot i que hi havia seccions d’humor i amb molta sàtira dedicada a certes personalitats de la població. Els col·laboradors tenien tots un pseudònim i es combinava l’article d’opinió, amb poesia o relats teatralitzats.

Empuje (1963) En els primers anys de la dècada dels seixanta del segle XX, un grup força heterogeni de joves adscrits a Acció Catòlica d’Almacelles, van decidir de fer una publicació que donés sortida a les inquietuds i vivències de la gent jove d’aquella època. Era una publicació senzilla, en ciclostil, de distribució gratuïta, molt artesana i es confeccionava en la segona planta de l’edifici consistorial, on hi havia les oficines d’AC. A més de la revista també s’hi afegia una emissora de ràdio i altres activitats lúdiques, com la projecció de pel·lícules, entre d’altres. Se’n van fer un mínim de set números, i en ells s’hi pot trobar des d’apartats d’humor, col·laboracions de poetes locals com Josep Carner, articles d’opinió i, fins i tot, consells de caire sentimental per a joves amb dubtes, tant de moda en aquells anys.

cions tan properes al ciutadà. Aquests butlletins totalment gratuïts i editats per l’Ajuntament d’Almacelles, a més de la informació pròpia de les actuacions dels ajuntaments -com les sessions plenàries i acords municipals-, també hi havia seccions d’història local, vida social, col·laboracions literàries, normativa per escriure correctament el català, etc. Se’n van publicar un total d’onze números i el darrer va veure la llum durant els Nadals de 1981.

Cosas de… (1980-1981)

Publicació de caire escolar que serà un bon aparador dels suggeriments i les inquietuds dels alumnes i professors del col·legi públic d’Almacelles, amb gran acceptació i amb força col·laboracions per totes bandes. Aquesta publicació tenia moltes similituds amb aquells primers quaderns escolars que s’editaven als centres escolars gràcies a una primitiva impremta Freinet. En aquest cas seran les primeres màquines fotocopiadores que s’empraran per a aquests usos. Se’n van fer dos números i van coincidir amb els dos semestres El mes de juliol de 1965, escolars d’aquell curs 1980-1981. Hi havia col·laboracions tot coincidint amb l’estiu d’alumnes i professors del cicle mitjà d’EGB, i es repartia de d’aquell any, apareix el pri- manera gratuïta entre l’alumnat d’aquells centres escolars. mer número de la revista Seny. A diferència d’altres publicacions aparegudes uns anys abans, com Empuje, aquesta estava confeccionada per joves universitaris, professors i A finals de 1984, alguns gent amb formació crítica membres de la Junta que volien incidir en la refleque conformava l’ARCA xió en molts temes d’inted’aquells anys, van prorès que afectaven als almaposar crear alguna secció cellencs. De fet, aquesta publicació comptava amb articles nova que fos novedosa i a d’opinió molt crítics amb fets que passaven al poble i que la què hi puguessin accedir requerien posar fil a l’agulla en alguns assumptes delicats, gent nova, amb interessos com ara la potabilitat de l’aigua de boca, els gossos que diferents als de l’esport i la anaven pel carrer sense vacunar, la manca d’ensenyament música, que era en el què en català, la manca d’interès de l’Ajuntament per la cull’associació se centrava, tura i d’altres articles que van comportat algun avís de la bàsicament. Es va parlar Guàrdia Civil i tot a algun membre de la redacció de Seny. de la creació d’una ludoteVan publicar-se un mínim de cinc números, editada en ca i d’una revista moderna, jove i molt, molt vinculada a ciclostil i era de distribució gratuïta. Almacelles. Finalment, s’escollí tirar endavant amb aquesta iniciativa i el mateix més de gener de l’any 1985 sortia el primer número al preu de 100 pessetes. Era una publicació que tractava temàtica municipal però també estava oberta a moltes seccions: música, pel·lícules, horòscop, entrevistes, etc. Tenia la seva redacció en el primer pis del C/ Major, 5 i de la impressió se n’encarregava Gràfiques Molet. Malauradament, els costos econòmics que suposaEl mes de març de 1980 ven la impressió i distribució de la revista van fer que acasurt el primer número del bés els seus dies el mes de desembre de 1986, després Butlletí Informatiu d’Alma- de 23 número publicats. celles. Amb el naixement dels ajuntament democràtics es fa necessari explicar als vilatans totes les novetats que es duen a terme en Durant el mes de setembre de 1987 surt a la llum el aquestes noves administra- primer número de la revista d’informació municipal “El Follet”. Sortirà fins al mes de desembre de 1988 i s’hi edi-

Seny (1965-1966)

Tants Caps, Tants Barrets (1985-1986)

Butlletí Informatiu d’Almacelles (1980-1981)

El Follet (1987-1988)

taran un total de 6 números. En un primer moment, era una continuïtat natural de continguts i espais que ja es venien fent amb la darrera publicació Tants caps, tants barrets. De fet, molts dels col·laboradors eren els mateixos. La gran diferència és que serà l’Ajuntament qui se’n farà càrrec de l’edició i distribució de la revista que serà del tot gratuïta. Hi havia diferents seccions dins de cada número, des de l’horòscop, passatemps, les actes de les sessions plenàries, acudits, col·laboracions diverses i una contraportada amb un còmic del dibuixant Oscar Lalana que, sota el títol de Coses del Convent, esplicava històries en clau d’humor sobre la vida d’uns monjos.

El Cau t’escau (1995 2000) Tot i que es feia anomenar Butlletí d’informació general d’Almacelles, amb clares referències a aquell butlletí que es publicà a principis dels anys vuitanta, aquesta publicació era estrictament un fanzine de caire juvenil. Estava auspiciada per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Almacelles i era editat per un seguit de voluntaris que es reunien i redactaven els continguts a l’Oficina d’Informació Juvenil “El Cau”, que hi havia al carrer d’Albert Lleó. D’aquí el nom de la publicació. Se’n van fer un total d’11 números, publicant-se el darrer durant els Nadals de 1999-2000.

Vencilló; fet que la feia especialment útil per conéixer les notícies i vicissituds que passaven en aquests pobles al voltant d’Almacelles. Aquesta publicació tingué, fins al finals de 2019, un total de 76 números publicats. Ha canviat el format, els colors, els continguts, però preserva l’esperit comercial que la va fer néixer l’any 1996 gràcies a l’empenta dels treballadors de la impremta Almagràfic d’Almacelles. Durant els primers anys sortida de manera bimensual, però amb el temps s’ha anat canviant la seva edició per una de semestral i es preveu que a partir del 2020 sigui anual, publicant-se un únic número durant el mes de desembre.

Entretots.com (1999 – encara surt)

L’edició de la revista “ENTRETOTS.COM” està elaborada per un grup de persones amb discapacitat intel·lectual de Sant Joan de Déu Terres de Lleida a Almacelles i es dirigeix a la resta de persones residents i/o vinculades al Centre. Aquesta publicació la conceben com un instrument que dóna resposta a les inquietuds, opinions sobre notícies d’actualitat i vivències de les persones que acompanyem al Centre. A més a més, s’utilitza la revista com a mitjà informatiu i psicoeducatiu per a les persones.

L’origen de la revista s’inicià fa uns 20 anys, quan de forma casolana i senzilla es va iniciar el primer fulletó on es plasmaven les aportacions d’un grup de persones que van suggerir poder donar a conèixer, per escrit, les seves vivències, inquietuds, opinions etc. Amb el pas del temps, s’ha anat millorant el contingut i estructura formal. Són ja més de 106 número i és, en l’actualitat, la revista amb més números publicats de totes les que es fan o s’han fet al Els continguts se centraven en col·laboracions de volun- municipi. taris, fossin experiències personals, poesies, crítiques de cinema, etc. També es donaven consells sobre el reciclatge, sortides de lleure, activitats juvenils i tant la redacció de continguts, edició i repartiment es feia a través de voluntaris. Un únic número va ser el que va veure la llum d’aquesta revista de caire comercial que va veure la llum el mes de maig de 2012. Amb una maquetaEl 15 de desembre ció moderna i a tot color, d’aquell any surt el primer es veia com una segona número de la revista comeropció a la publicació Publicial i de publicitat PubliAlmacelles. En aquest cas, Almacelles. Una publicació l’edició i distribució anava centrada en els anuncis a càrrec de la impremta però que compta amb alguSerigrafia Segrià. nes col·laboracions periodístiques, poesies i altres notícies d’Almacelles i dels pobles del voltant. Tal com Han col·laborat en aquest article Miquel Navarro s’anunciava era una publi- Oriach, Josep M. Miró, Mari Carme Tomàs, Josep Maria cació i guia de serveis d’Al- Golobardes, Josep Maria Roset, Iñaki Ortiz, Antonieta macelles, Raimat, Sucs, Gimenells, el Pla de la Font i Abadías i Àngel Lamana.

Terres de Ponent (2012)

Publi-Almacelles (1996 – encara surt)

L’Ajuntament d’Almacelles aprova el pressupost per l’any 2020 per un import de 6.037.135,51 euros El Ple de la Corporació Municipal d’Almacelles del passat dia 5 de febrer, va aprovar el pressupost de l’Ajuntament per l’any 2020 puja 6.037.135,51 euros. Pel que fa al capítol de les inversions, cal destacar les partides destinades a la millora de camins (100.000 euros), que s’amplien amb la millora de carrers i voreres arribant als 200.000 euros d’inversió en total. Una altra de les partides importants és la relacionada amb la Residència Municipal d’Avis, on s’augmenta l’aportació en un 30% per seguir millorant els serveis i la qualitat dels mateixos, alhora que s’intenta mantenir unes quotes accessibles per a tothom (200.000 euros). Cal afegir, a més, l’ampliació de la Residència actual, amb una inversió de més de 300.000 euros, fet que comportarà una despesa en serveis socials en l’àmbit de la tercera edat de prop de mig milió d’euros. Pel que fa a l’àmbit d’inversió en Esports, l’ajuntament continua aportant 130.000 euros al Patronat Municipal d’Esports, i a més, s’obre una partida per poder iniciar els treballs del futur segon pavelló esportiu del municipi. Destacar, a més, la instal·lació d’un nou desfibril·lador al Camp d’Esports. En resum, prop de 400.000 euros d’inversió en Esports. Una altra inversió important és la reforma de l’Antic Escorxador com a espai cultural multiusos. Les obres d’aquest espai s’iniciaran en breu amb una inversió de més de 300.000 euros, destinats a un equipament molt demandat per la gent jove del nostre municipi.

També es destinen prop de 30.000 euros en la reposició de mobiliari urbà que es pugui fer malbé i en la substitució paulatina d’enllumenat públic convencional per un de leds, més respectuós amb el medi ambient i amb menor consum energètic. Per finalitzar, cal destacar l’esforç de l’Ajuntament d’Almacelles, en fer un reajustament en diferents partides per poder fer front a la millora dels accessos a l’escola Antònia Simó (uns 200.000 euros aprox.), entre d’altres inversions molt prioritàries i necessàries; ja que les subvencions que es van concedir en el seu dia per fer front a aquestes despeses van quedar paralitzades amb el canvi de govern de la Diputació, fet que va provocar la queixa formal de l’alcalde d’Almacelles al nou president de l’ens provincial.

Reivindiquem l’esport femení

Des del Patronat d'Esports de l'Ajuntament d'Almacelles ho tenen clar: cal potenciar l'esport femení, donarli el reconeixement que mereix i reivindicar-lo. Per això s’adhereixen a la campanya #thoestasperdent (si no

mires esport femení t'estàs perdent la meitat de l'espectacle). I tú, te'l seguiràs perdent? @clubritmicaalmacelles, @esportcat, @almacellesagenda, #esportfemení, #esportcat.

Articles d'opinió

Cotxe policial elèctric

Neteja de zones forestals

La 1a Cimera Catalana d’Acció Climàtica Els científics certifiquen que la Terra ha viscut diversos canvis al llarg del temps, ja sigui pel canvi dels paràmetres orbitals, radiacions solars o la mateixa deriva continental, per posar tres exemples prou significatius. Jaume Bordonau, doctor en Geologia i professor titular de Geodinàmica a la UB, ens explica que avui les glaceres cobreixen aproximadament un 10 per cent de la superfície dels continents, amb un volum total de gel d’uns 33 milions de quilòmetres cúbics. Però fa uns 20.000 anys, la situació era una altra i les glaceres cobrien més d’una quarta part de la superfície dels continents, amb un volum total de gel d’uns 84 milions de quilòmetres cúbics. També ens diu que, en altres períodes, la Terra estava totalment desproveïda de gel, el que evidencia que els registres geològics ens parlem que el clima viu canvis de forma constant. La Comissió Europea també ens diu que l’activitat humana accelera l'escafalment global, la crema de combustible fòssil, la reducció de les zones forestals, la ramaderia... Un cop més la Generalitat ha estat pionera en política mediambiental, i la Conselleria de Territori i Sostenibilitat i el passat 17 de gener va promoure la 1a Cimera Catalana d’Acció Climàtica, que vol ser un punt de trobada per acordar un full de ruta, i afrontar polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic. Però vaig trobar a faltar la implicació de la Conselleria d’Agricultura i els seus compromisos envers l’energència climàtica perquè aquesta és una àrea estratègica i que té molt a dir per poder retornar a un món més sostenible. Els municipis catalans fa temps que treballem per reduir els gasos hivernacles. Per exemple, Almacelles fa 9 anys va ser pionera en la substitució dels vells vehicles dièsel de la Policia Local pels vehicles híbrids o 100% elèctric. Des del 2011 les Ordenances municipals bonifiquen el 75% de l’impost de circulació a tots els vehicles híbrids, de nitrògen o elèctrics. Per a aquest 2020, les Ordenances fiscals bonificaran fins a un 95% les construccions de nova planta que incor-

porin energies renovables en el consum i l’exempció de la taxa de construcció en aquelles edificacions que contemplin cobertes verdes. També s’ha iniciat el canvi dels sistemes de calefacció en els equipaments municipals. Com exemple, les dependències municipals o la sala polivalent, que ha deixat de cremar centenars de litres de gasoil durant l’hivern, reduint d’aquesta manera gasos amb efecte hivernacle. La Diputació de Lleida tampoc no pot passar de puntetes sobre aquest tema i hauria de generar noves línies d’ajudes –serioses i específiques– contra el canvi climàtic i ajudar els ajuntaments a fer la transició energètica de forma decidida i urgent. Almacelles ha anat més enllà i ha impulsat tot un seguit de mesures urbanístiques verdes, creant diversos parc urbans que sumen unes 10 hectàrees de verd. En aquest sentit, val a dir que als carrers de la vila s’hi han plantat centenars d’arbres amb la idea de millorar la qualitat de l’aire i de disminuir les illes de calor. Aquestes iniciatives van provocar que Almacelles superés per primera vegada les recomanacions que fa l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en matèria d’assignació de verd urbà per habitant. També hem volgut tenir cura dels nostres boscos i hem destinat personal a netejar les zones forestals, mentre que la Conselleria d’Agricultura té, paradoxalment, els boscos de Catalunya totalment abandonats i, com a conseqüència, veiem com cada estiu es produeix la destrucció de milers d’hectàrees de bosc i els danys conseqüents per a la fauna. Així, doncs, totes les administracions han de treballar per reduir l’emissió de gasos, especial en les grans ciutats, però pot resultar incomprensible no fer accions per tenir els boscos en condicions, o no treballar de forma efectiva per evitar la destrucció de les milers d’hectàrees d’arbres fruiters de la Plana de Lleida, motivats pels baixos preus que es paguen a la fruita dolça. Defensar els nostres boscos i els nostres camps fruiters, no solament és treballar per reduir els efectes del canvi climàtic sinó també per evitar un èxode de gent jove cap a les grans ciutats. Ens hi hem d’arremangar tots, sense excepció, o no ens en sortirem. Josep Ibarz Gilart Alcalde d’Almacelles

Cessió del plànol de l’Eixample de Barcelona d’Ildefons Cerdà El col·leccionista Pere Julià ha cedit de forma temporal el plànol de l’Eixample de Barcelona d’Ildefons Cerdà que data del 1861. Aquesta cessió que es va fer efectiva mitjançant conveni, el dia 12 de gener, té com a finalitat formar part de la renovació que el museu pretén fer en la última sala dedicada a les ciutats a partir del segel XIX.

L’escultor Eduardo Chillida Belzunce visita Almacelles 16

El fill de l’escultor Eduardo Chillida i també artista, Eduardo Chillida Belzunce, va visitar el dia 18 de febrer Almacelles amb motiu del seu interès per contemplar in situ el Parc Escultòric ALMAPARC, on hi ha exposades diferents escultures d’artistes d’arreu del món. Així mateix, també ha visitat el Museu d’Arquitectura i Urbanisme i en tot moment s’ha mostrat sorprès de la qualitat de l’obra

exposada i del renom dels autors representats. Eduardo Chillida Belzunce va estudiar a l’Escola d’Arts de Deba i al Cercle de Belles Arts, on va tenir Antonio López de mestre. Més tard, entrarà a l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid, on s’inicia en el món de l’escultura tot i que també apostarà per la seva vessant de pintor. Treballa la pedra, l’alabastre, la terracota i el bronze.

Rembrandt i els seus contemporanis

El proppassat 26 de febrer, el museu va inaugurar l’exposició Rembrandt i els seus contemporanis, una mostra de 32 gravats i 1 facsímil dels millors gravadors de l’Edat d’Or Holandesa (segle XVII). L’exposició és un homenatge als 350 anys de la mort del geni de la Història de l’Art; Rembrandt van Rijn. El conjunt de peces exposades provenen de dues col· leccions; per una banda la Col·lecció Antoni Gelonch i per l’altra la Col·lecció Arnó-Vila. A l’acte d’inauguració van assistir l’alcalde Josep Ibarz acompanyat dels titulars de les col·leccions, n’Antoni Gelonch i en Josep Anton Arnó. Es va comptar també amb el director del Museu de Lleida, en Josep Giralt per la col·laboració entre institucions donat que les peces de la primera col·lecció es trobaven en dipòsit en aquest museu. Les obres estan distribuïdes amb una proposta molt concreta essent la temàtica l’eix principal.

Nou Patronat

La Fundació renovarà en breu el Patronat de la Fundació que gestiona el museu. Després que l’equip de govern municipal oferís als portaveus de tots els grups polítics

Un primer bloc amb escenes de l’Antic Testament i amb els títols i autors següents entre els que destaquen: Creació d’Adam i Creació d’Eva de Marten de Vos, Abraham expulsa Agar i el seu fill Ismael i Moisès de Jacob Matham, Promulgació de la Llei i Judici de Salomó de Gillen van der Gouwen, o Quarta plaga d’Egipte: els tàvecs i Novena plaga d’Egipte de Johannes Luyken. El segon bloc el formen escenes del Nou Testament, en el qual es troben els dos gravats de Rembrandt van Rijn Verge amb el Nen, un gat i una serp i Crist expulsant els mercaders del temple. El tercer bloc està dedicat a la vida social amb les escenes com: Paisatge amb un cardenal de Herman Van Swanevelt, Escena de taverna i Dona asseguda a l’entrada de casa de Adriaen van Ostade, Senda forestal amb tanques d’Antoine Waterloo i Funeral de Frederick, príncep d’Orange de François van Beusekom. El quart bloc està dedicat al retrat.

formar part de l’òrgan de govern, solament ho ha acceptat el portaveu d’ERC Ignasi Comella. La resta ho ha rebutja. Així doncs el nou Patronat estarà format per membres que formen part dels grups municipals de Junts x Catalunya i ERC, i per un representant de la Diputació de Lleida.

Carnestoltes El dissabte 15 de febrer per la tarda va tenir lloc el Carnestoltes infantil, amb la tradicional rua de disfresses que s’inicià a la Plaça de la Vila i finalitzà a la Sala Polivalent, ben acompanyats dels Grallers de l’Arca i presidida pel Rei Carnestoltes, a qui se li va calar foc només arribar a l’esplanada de darrera la Sala Polivalent. Després, tothom cap a dins on hi hagué una divertida tarda d’animació amb el grup Miscel·lània i el seu espectacle Interestel·lar, amb inflables, tallers de globoflèxia, sorteigs i un berenar-sopar popular amb entrepans de llonganissa, ous ferrats, refrescs, cervesa i cafè. A més de l’Ajuntament, l’Assocació de Veïns Verge de l’Olivar també va participar de l’organització d’aquest carnestoltes infantil, finalitzant la vetllada amb l’actuació del grup musical Duet Atlantis. Així mateix, el dissabte 15 de febrer per la nit, va tenir lloc a la Sala Arca un concorregut concurs de disfresses, on van participar una bona colla de grups de joves de la població, oferint tot un ventall de disfresses grupals i individuals on va predominar l'originalitat i el bon humor. La música va anar de la mà dels Dj's Selvas i Max Aleix CF qui van arrodonir una vetllada increïblement divertida.

Exposició sobre la contaminació del plàstic

Com sigui que un dels projectes pedagògics que s’han dut a terme entre l’alumnat del cicle superior de primària anava sobre com afecta el plàstic que llencem al medi ambient; els alumnes de 5è i 6è de primària de l’Escola Antònia Simó i Arnó, conjuntament amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Almacelles, van dur a terme una curiosa exposició sobre com ens afecta la contaminació de plàstics al nostre entorn més immediat. Per a aquesta exposició es va fer un gran monstre fet amb les deixalles plàstiques que van anar aportant l’alumnat durant tres dies, a més del que van poder recollir en una sortida pels volts d’Almacelles que s’engoleix el planeta Terra. Amb tot aquest material, es va fer una exposició que hom va poder contemplar a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural fins el 27 de febrer. No és el primer cop que l’Ajuntament d’Almacelles col·labora en la conscienciació infantil per a la protecció

del Medi Ambient i en la sostenibilitat mediambiental. En aquest sentit, cal fer esment de tots els projectes on l’Ajuntament hi participa ben activament amb el col·lectiu escolar: Escola Verda, visites guiades al Parc d’Europa, programa Apadrina un Monument, reforestacions diverses, i un llarg etcètera.

Almacelles vol estar present a la reunió de la xarxa de rodalies ferroviàries

Arran de la reunió que va tenir lloc al Palau de la Diputació el proppassat dia 18 de febrer, en la què es va parlar de la xarxa de rodalies ferroviàries de la zona de Lleida, i en el què es va parlar –entre d’altres- de la línia que ha de connectar Lleida amb Montsó, l’alcalde d’Almacelles va criticar que se l’exclogués d’aquesta reunió, en tant que màxim representant de l’únic municipi lleidatà per on transcorrerà part d’aquesta nova ruta programada. Així, el Sr. Ibarz demanarà que si s’ha de parlar d’Almacelles i del tram Lleida-Almacelles-Montsó com a línia de rodalies a potenciar, la població ha de tenir la seva representació en aquest tipus de reunions, tal com s’havia fet amb anterioritat a la Diputació, i critica que el nou Govern de l’ens presidit pel senyor Joan Talarn hagi decidit excloure la població d’aquestes reunions i demanarà la seva inclusió en les properes trobades que es facin. De fet, l’interès d’Almacelles rau en la reivindicació que ha vingut mantenint des de fa anys, per tal de contemplar com una línia de rodalies ferroviària més, el brancal que aniria de Lleida fins a Montsó, i que ja va tenir en la signatura del Manifest d’Almacelles el 2004, la seva principal demanda entre tots els alcaldes implicats i que se’n beneficiarien. La darrera gran reivindicació d’aquesta línia va tenir lloc el 2009, amb motiu de la petició formulada pels alcaldes de Binèfar i Montsó al seu homòleg d’Almacelles, a la què s’hi va afegir l’Ajuntament de Lleida, el Secretari General de Mobilitat, aleshores Sr. Manel Nadal i amb el Director General de Transport Terrestre, Sr. Manuel Villalante. En aquella reunió es va parlar de sol·licitar la inclusió d’aquestes dues ciutats aragoneses a la línia

fèrria de rodalies que es pretenia instaurar al voltant de Lleida i que té un dels eixos est-oest entre els municipis de Cervera i Almacelles. Seria en aquest punt on s’allargaria el tram ferroviari fins a Montsó, fet que possibilitaria la inclusió d’aquests dos municipis i tota la seva àrea d’influència en aquest traçat de rodalies de Lleida. Cal recordar que els habitants de les comarques aragoneses de La Llitera i Cinca Mig tenen molta vinculació amb l’àrea de Lleida tant per vincles laborals, com de cultura, oci, sanitaris, d’educació, així com socials i econòmics en general. En aquesta zona oriental de la província d’Osca viuen més de 50.000 persones, per la qual cosa el nombre d’usuaris potencials d’aquests nous serveis de tren seria considerable. Així mateix, destaca la potenciació d’aquest nou corredor ferroviari entre Lleida i Montsó que pot permetre aportar més viatgers als serveis de tren d’alta velocitat AVE o AVANT, amb parada a la ciutat de Lleida. L’aposta per aquests nous serveis de tren entre Lleida i Montsó beneficiaria en gran mesura a la ciutat de Lleida, ja que atansaria un gran nombre de potencials usuaris a la capital. Cal recordar que la capital lleidatana disposa actualment de 2.400 comerços, un dels motors econòmics de la ciutat, i més de 6.000 empreses, la immensa majoria del sector serveis. Aquests nous serveis de rodalies també podrien beneficiar directament a institucions com la Universitat de Lleida (UdL), molt vinculada amb el territori aragonès i que veuria millorat el seu accés. Segons dades facilitades per la UdL, prop de 400 estudiants matriculats procedeixen de l’àrea d’Osca.

Nova imatge de la Verge de la Mercè per a la Residència d’Avis Amb gran satisfacció han rebut els treballadors, residents i usuaris de la nova Residència Municipal d’Avis, el retorn de l’antiga talla d’una verge de la Mercè de mitjans del segle XIX, que fou donada en el seu dia per la Sra. Sara Buil Pellisé, una infermera que va treballar en aquesta Residència, i que va passar a presidir l’oratori que hi ha en aquest centre assistencial almacellenc. La talla, una preciosa imatge de la Verge de la Mercè que data de 1870

aproximadament, es trobava en molt mal estat i fou una voluntària del centre, n’Antonieta Palau Casañé, qui s’interessà per la talla i la manera de restaurar-la donada la devoció i l’estima que ja es tenia per aquesta imatge. Posteriorment, es procedí al trasllat de la imatge a Barcelona, als tallers de restauració de la família Martí Palau (també naturals d’Almacelles), qui es van oferir a restaurar-la de manera desinteressada i tornar-la novament a la capella de la Residència completament renovada i lluint com en el moment en què es va fer. De fet, aquesta imatge fou una donació de la Sra. Mercè Mencos Bosch, comtesa vídua de Montseny i mare de la periodista Mercedes Milà, al convent del Sagrat Cor de Barcelona, i d’allí va anar a parar a la família de l’infermera Sara Buil, en una segona donació que va acabar amb la cessió de la imatge a la capella de la Residència d’Avis d’Almacelles.

Gravat per exigir la llibertat dels presos polítics Aquest mes de febrer es va presentar un gravat de l’artista Josep Luque, que reclama la posada en llibertat dels presos polítics catalans. Es tracta d’un element gravat, signat, segellat i numerat amb l’escrit “Pels nostres drets fonamentals”. La presentació va anar a càrrec de la cantant Marina Ràfols, l’alcalde del municipi Josep Ibarz, el també cantant Xavier Baró i el pintor local Josep Pascual.

Formació de voluntariat de l’AECC El passat dia 26 de febrer va tenir lloc a la Casa Clara el curs de formació de voluntariat de l’AECC d’Almacelles. En ell hi van participar una dotzena de voluntaris/àries que van atendre les classes impartides per l’Eva Figuera, gerent de l’AECC a Lleida, i de la Isaura Perelló, treballadora social que va saber impartir els seus coneixements als voluntaris que s’hi van atansar. És d’agrair la tasca d’aquest voluntariat, que es troba cada divendres a la Casa Clara a partir de les 4 de la tarda i on tothom hi és benvingut. 20

5è Cicle de Nits de Taverna

Un any més, Almacelles es reivindica com un referent de la cançó d’autor amb la celebració enguany del cinquè cicle de les Nits de Taverna. Amb aquests concerts s’intenta cobrir un espai en l’oferta cultural d’aquests tipus de música i s’ofereixen diferents tendències de la música d’autor en català a un públic sempre amatent i que ha anat incrementant-se any rere any gràcies a aquest cicle. Artistes veterans i novells destaquen la gran qualitat dels cantants convocats en aquest cicle ja que comptem amb la participació de sis primeres espases de la cançó d’autor en català. El cicle començà el divendres, 24 de gener, amb l’Heura Gayà. Cantant i grallera a qui vam poder escoltar els darrers anys en diverses formacions de l’escena de la música d’arrel d’aquest pais. Inicia amb el projecte Gayà una recerca personal i del seu propi llenguatge a través

d’un repertori intimista que viatja sonorament entre el pop i el folk i que, alhora, es nodreix de la tradició més arrelada a la terra. Les seves cançons evoquen la natura i apel·len l’amor romàntic del segle XIX, amb una veu dolça i un to emocional, sovint melancòlic. El divendres, 7 de febrer fou el torn de Marina Ràfols, que va presentar el seu primer treball Oscil·làndia, amb un seguit de peces que de to intimista i reflexiu, d’entre les que destaca la cançó Remolino.

El dia 14 de febrer fou el dia en què Alfons Olmo (VerdCel) presentà els seus dos últims discos, sota el títol Bifocals Ras i Pols, juntament amb una novel·la gràfica de 150 pàgines. Batec i polseguera musical. Espai i quietud. Dues cares d'aquest treball, un doble disc amb novel·la gràfica que és punt d'inflexió en la trajectòria d'Alfonso Olmo. Despullat i sintètic, s'apropia de timbres orgànics per a crear versos íntims, per a connectar amb els sentiments col·lectius.

El dia 6 de març, va actuar l’artista més veterà d’aquesta 5a edició de les Nits de Taverna, Miquel Pujadó i podem destacar d’ell que ha actuat arreu d’Europa i Amèrica i ha enregistrat 11 discos amb les seves pròpies cançons, 3 amb les seves adaptacions de Georges Brassens i 3 amb poemes musicats. A més de cantant i autor de cançons, és compositor i adaptador amb Guillermina Motta, Titot, La Principal de la nit, Mesclat, La Salseta del Poble Sec, Blues de Picolat, Luis Eduardo Aute, Dyango i altres grups i solistes.

Almacellenc/a de l’Any 2019

Com ja va essent costum d’uns anys ençà, un dels actes que dona el tret de sortida a la Festa de l’Aigua, fou l’elecció i entrega del premi Almacellenc/a de l’Any 2019, que va tenir lloc el divendres 28 de febrer a les 8 del vespre al Museu. Enguany, prop d’un centenar de votacions a través de les xarxes socials van oferir un ventall de 28 noms proposats, dividits en quatre seccions, de les quals els finalistes foren: Finalista en l’apartat d’Esports

Aleix Febas Pérez

Després del seu pas de dos anys per la Unió Esportiva Lleida, va ingressar l'1 de juliol de 2009 a les categories inferiors de el Reial Madrid Club de Futbol en la seva categoria Infantil A. Format al planter blanc, sempre va destacar per la seva precocitat, el que li va permetre estar en equips superiors –de vegades compaginant dos d'ells–, formant-se pels diferents equips de la casa. En el seu últim any com a juvenil, es va decidir que el millor per al seu futur era ascendir-a el Reial Madrid C (Tercera Divisió d'Espanya) que per aleshores entrenava José Aurelio Gay, en on va deixar patent la seva qualitat en multitud de trobades. Aleix va tornar a demostrar el seu compromís i va voler continuar a l'equip blanc en la temporada 2016-2017. Aquell estiu va poder realitzar la pretemporada amb el primer equip debutant davant el Paris Saint Germain. En aquella campanya va tenir d'entrenador a Santiago Solari que li va donar, especialment en la primera volta, el timó de l'equip essent un dels jugadors més destacats. Després de prendre una decisió prou complicada, el 11 de juliol de 2017 fitxa pel Reial Saragossa de la Segona Divisió d'Espanya en qualitat de cedit per un any. El juliol de 2018, l'Albacete Balompié dirigit per Luis Miguel Ramis arriba a un acord amb el Reial Madrid per obtenir la cessió d'Aleix Febas. El Mallorca ho va veure de prop en la primera elimi-

natòria de playoff d'ascens amb victòria vermellenca a Son Moix per 2-0 i triomf manxec insuficient per 1-0 en la tornada al Carlos Belmonte. Ara li arribava l'oportunitat de debutar a Primera Divisió en les files mallorquinistes. A les files del RC Mallorca, Febas augmentaria la competència en un centre de camp pel qual ja figuren jugadors de la talla de Pedraza, Salva Sevilla, Baba i Dani Rodríguez. El nou jugador vermellenc destaca per la seva qualitat tècnica i la seva direcció de joc. Finalista en l’apartat de Voluntariat i Acció Social

Mossèn Joaquín Blas Pastor

Mossèn Joaquim Blas Pastor, és el rector de la parròquia d’Almacelles i de Sucs des del 2014. Persona jove, moderna, il·lustrada com el nostre municipi, el Gran Canceller de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, Mons. Juan José Omella, el va nomenar vicedegà de la Facultat Antoni Gaudí (FHEAG). També és professor d'història de l'Església en la FHEAG i de patrología a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida. A més de la seva vessant docent, Mn. Joaquín també és conegut com a escriptor i divulgador en teologia. Però si hi ha una raó per la qual Mn. Joaquin Blas ha estat un dels més votats com a Almacellenc de l’Any 2019, en l’apartat de Voluntariat i Acció Social, ha estat –sens dubte– per la seva implicació en tot allò que tenia a veure amb la recuperació i restauració del temple parroquial de la vila, força malmés. Després d’un exhaustiu anàlisi de les patologies estructurals d’aquest històric edifici, aviat es va veure que el principal i més urgent era la reparació de la teulada i la coberta. No es va acovardir davant l’adversitat i ben aviat, ell i tot un seguit de voluntaris i col·laboradors, van posar-se a crear tot tipus d’iniciatives per recaptar fons per a la restauració de l’església de la Mercè d’Almacelles. Així, durant tot el 2019 es va fer un apadrinament de

teules i un Sopar de la Teula per recaptar fons. No cal Finalista en l’apartat d’Empresa i emprenedoria dir que la iniciativa fou tot un èxit. Es van vendre un total de 392 tiquets al Sopar de la Teula que es va celebrar el dissabte 14 de setembre de 2019, que s’hi van sumar als (empresa PRUN-US) 11.440 euros que es van obtenir des del mes d’abril amb la campanya de micromecenatge a través de la qual els veïns van apadrinar un total de 572 teules per reparar Jordi és un jove almaamb urgència la teulada del temple. Val a dir que l’actuació cellenc que encapçala integral suposarà una inversió de 242.553 euros. Però poc una original manera de a poc, les obres per a la reconstrucció i consolidació de la difondre, vendre i donar teulada, molt degradada i amb esquerdes, van iniciar-se a conéixer el producte pel el proppassat mes de desembre i tot sembla que tindrà un qual és coneguda l’explofinal feliç, gràcies especialment, a la intercessió del seu tació familiar que regenmossèn, avui finalista. ta: PRUN-US; en aquest cas, la pruna i la cirera. Finalista en l’apartat de Coneixement i Cultura Fou durant l’any 2019 que l’empresa PRUN-US va decidir donar un pas endavant en la comercialització del seu producte i va ser pioner en plantejar tot un seguit d’estratègies per fer atractiva la compra d’una fruita com la pruna i la cirera. Marta González de La En aquest sentit, va ser l’encarregat de fer un Vermut Vega (Lleida, 1989) es entre flors, a la mateixa finca Prunus d’Almacelles. Amb llicencia en Comunicació motiu de la floració dels cirerers de la finca, s’organitzà Àudiovisual per la un vermut i un tast de productes de proximitat emulant el Universitat de Navarra en famós ‘hanami’ japonés. I així va ser com, a més de donar 2011, gràcies a el progra- a conéixer la finca i la marca PRUN-US, també es van ma de Beques Alumni a donar a conéixer 10 productors de proximitat, els quals l'Excel·lència Acadèmica. presentaven diferents propostes gastronòmiques. Durant Durant els seus anys uni- l’esdeveniment, també hi havia l’opció d’adquirir els difeversitaris s'especialitza rents productes gastronòmics a través en guió per a cinema i d’un Market Place impulsat per la mateixa organització. televisió com a alumna interna de el Departament de D’una manera senzilla i molt didàctica, PRUN-US dona Cultura i Comunicació. valor al territori i al producte de proximitat en ubicacions L'any 2010, González De la Vega realitza la seva pri- amb encant dins de les Terres de Lleida. mera incursió en el cinema de la mà de el director Ramon Després d’aquest Vermut entre flors, on van acudir Térmens i el seu llargmetratge "Catalunya Über Alles", en fins i tot delegacions de xinesos per veure i viure in situ el qual assumeix els rols d'auxiliar de direcció i ajudant de aquesta iniciativa, van venir altres iniciatives, com ara el càsting. Des de llavors, treballa com a directora d'art i dis- Vermut entre cireres, En aquesta ocasió, 10 productors senyadora de vestuari per a diversos projectes de cinema, es van congregar a la finca Prunus, on mig miler d’asteatre, moda i televisió. És en 2016 quan finalment decideix sistents van poder gaudir d'una experiència immersiva, escriure, dirigir i produir el seu primer curtmetratge: "Mai". la “PrunusExperience”. La iniciativa constava d'una visita Després de la seva estrena a la XXIII Mostra de Cinema guiada per la finca Prunus, un tast de cireres per varietats, Llatinoamericà de Catalunya a l'abril de 2017, "Mai" acon- la possibilitat de recollir la fruita directament des de l'arbre segueix el reconeixement de públic i jurat, amb 15 premis i adquirir-la a un preu assequible. Cadascun dels produci més de 170 seleccions en festivals, certàmens i mostres tors presentà una o diverses propostes gastronòmiques de de cinema internacionals. En 12 mesos, aquesta opera degustació, on incorporaren el seu producte. prima s'estrena en més de 30 països, amb nominacions Per tot aquest treball innovador, i per ser un referent en i premis que inclouen Millor Guió, Millor Direcció, Millor la comercialització, difusió i posada en valor de la pruna i la Actriu Revelació, Millor Curtmetratge Nacional, Millor cirera a casa nostra, i per haver posat el nom d’Almacelles Curtmetratge Internacional i Millor Producció Independent. en un aparador immillorable, en Jordi Martínez Banda i Aquest mateix any, Marta González De la Vega rep el l’empresa PRUN-US es mereix un lloc d’honor com a finapremi Jove Creador al XVI Certamen de Joves Creadors lista en els Premis d’Almacellenc de l’Any 2019. de l'Ajuntament de Madrid. L’any 2019, Marta González De La Vega va guanyar el premi més important del 6è Drama Pitching Lab que Tots quatre van rebre, en tant que finalistes de organitza el Drama International Short Film Festival, el l’edició d’enguany, una peça ceràmica exclusiva de la certamen de curtmetratges més important de Grècia i del ceramista almacellenca Antonieta Palau, així com uns Sud-est d'Europa. versos dedicats de la mà de Tere Pallarès, que van Catorze cineastes seleccionats provinents dels Estats donar el punt d’emoció a cadascun dels nomenats. Units, Corea, Regne Unit, Grècia, Alemanya, Espanya i Bulgària van desenvolupar els seus respectius projectes i Finalment, el guardó d’enguany va recaure en la els van presentar davant un panell de productors potenci- jove cineasta Marta González de la Vega, qui va als. La jove cineasta va presentar el seu tercer projecte de agrair molt sentidament el suport i reconeixement curtmetratge “The Valdomeros”, ambientat a la postguerra demostrat pel poble d’Almacelles a la feina feta en asturiana. El guió s’inspira en la història real de la família aquest difícil i competitiu món del setè art, segons va que va marcar el destí de la localitat costanera de Llastres: reconéixer la seva germana, qui va recollir el premi els Victorero. Sis germans, una fortuna feta a Mèxic i un en el seu nom, per estar de viatge i no haver estat poble enfonsat en la misèria són l’escenari d’aquest drama possible la seva presència a l’acte. històric.

Jordi Martínez Banda

Marta González de la Vega

Festa de l'A

Un any més la Festa de l’Aigua d’Almacelles 2020 va començar amb el repic de campanes a les 12 del migdia del divendres 28 de febrer, i que va continuar amb un passi de pel·lícula d’animació infantil al cinema del Centre Cultural. Per la tarda, a les 6, va ser el torn de la traca dolça a la plaça del 2 de març per continuar –acte seguit– amb una lluïdíssima cercavila a càrrec del grup El Sac Espectacles i el seu darrer número titulat “De circ”. Entrats al vespre fou l’hora d’atorgar el premi d’Almacellenc de l’Any 2019, que enguany va anar a parar a la jove directora de cinema d’Almacelles, na Marta González de la Vega i, posteriorment, el grup de teatre Génesis de la Penya Fragatina va posar en escena l’obra “Un malentès” de Dario Fo. Entrada la nit i matinada ja va ser l’hora de posar música amb el grup Itaca Banda, per continuar amb una sessió de discomòbil a càrrec de Dj Bleizy. El dissabte 29 de febrer va ser el dia dels esports per excel·lència. Així, vam fruir del tradicional recorregut de caça a l’Era del Comte, la tirada de petanca i un seguit

Aigua 2020

d’encontres de futbol i futbol sala que van fer les delícies dels afeccionats que els hi encanta l’esport rei. Per la tarda, també vam poder gaudir de la màgia del Màgic Xema i del concert i posterior ball de tarda-nit de la sempre meravellosa Orquestra La Principal de la Bisbal. Ja per la nit, la música va continuar de la mà d’uns dels grups amb més renom en els concerts de tribut al mític Queen: Play the Game. Un cop acabat aquest concert inoblidable per un nombrós públic que va omplir la Sala Polivalent, la música va continuar amb la presència de Dj Adrià Ortega i Dj Nar6Sound. El diumenge 1 de març era un dels dies forts de la Festa de l’Aigua d’enguany. D’una banda, també hi va haver esports de gran nivell, com la matinal de vehicles tot terreny al Circuit de la Mina, la tirada de bitlles o els diferents partits a càrrec dels jugadors del Club de Bàsket d’Almacelles. A més, també s’hi van poder veure per diferents indrets de la població una trentena de pintors que van oferir grans creacions en el XXVI Concurs de Pintura Ràpida Vila d’Almacelles, un dels primers concursos de la

temporada en aquest tipus d’events. No hi podia faltar el Concurs Nacional de Colles Sardanistes que va congregar en la seva 40a edició prop d’una vintena de colles arribades d’arreu i que van gaudir d’unes ballades fantàstiques amb la companyia de la Cobla Jovenívola d’Agramunt. Per la tarda no hi podia faltar la tradicional Desfilada de Carrosses i de Comparses. Així, una vintena de carrosses, acompanyades de comparses, bandes musicals i grups de batucaires i de grallers van omplir les Rambles d’Almacelles de ritme i de color. Després, res millor que acabar amb un bon ball, de la mà de l’Orquestra La Chatta. Val a dir que enguany va venir a visitar-nos l’alcalde de Seròs, Sr. Josep Antoni Romia, en nom i representació de tots els veïns i veïnes d’aquesta localitat segrianenca, en tant que poble convidat a la present edició de la Festa de l’Aigua. El dia 2 de març, dia gran i principal de la Festa de l’Aigua d’enguany, va venir amb un dia rúfol i ventós que va deslluir la festa especialment per als més menuts, que no

van poder gaudir de les firetes a uns preus populars ja que per motius de seguretat no van poder obrir amb normalitat. Tanmateix, vam poder comptar amb la Missa Major amb ofrenes i l’espectacle de titelles “Cómicos de la Legua” dels inigualables Titiriteros de Binéfar. Per la tarda, fou el moment de veure i gaudir de l’espectacle “El Rei del Pop: Michael Jackson”, que ens va portar l’Escola de Dansa Ares Dance Studio d’Alcarràs. Un veritable show que va deixar bocabadats un nombrós públic que va veure’ls a la Sala Polivalent i que es feia creus de les coreografies i la presència del doble de Michael Jackson a la mateixa pista de la sala. En definitiva, una Festa de l’Aigua que enguany complia 110 anys i que continua essent una de les festes més estimades i més nostrades pels almacellencs i almacellenques, i referència de l’agraïment de tot un poble a la riquesa i progrès que ens va dur l’aigua a través del Canal d’Aragó i Catalunya un 2 de març de 1910.

Lo Txamfrà

En el marc de la Festa de l’Aigua d’enguany, va tenir lloc el dia 2 de març per la tarda, la inauguració i presentació oficial de la Societat Gastronòmica Lo Txamfrà d’Almacelles. Aquesta societat actualment està formada per 9 socis i està ubicada al carrer de la Mercè, 59 d’Almacelles. Un espai on la gastronomia, els productes locals km 0 i el bon ambient són i seran els protagonistes. En aquesta posada de llarg, van assistir l’alcalde, en Josep ibarz; mossèn Joaquim Blas; mossèn Robert, diversos convidats, com ara els productors locals, i molt especialment el Xixo Castaño, gran cuiner que recentment ha rebut 1 Sol a la Guia Repsol, a més d’una estrella Michelin al seu restaurant de Gimenells La Vaqueria.

Dia de la Dona Treballadora

En el marc del Dia Internacional de la Dona Treballadora, Almacelles també va voler festejar aquesta jornada el divendres 6 de març, amb el ja tradicional reconeixement a la trajectòria d’algunes dones de la vila que, per diferents circumstàncies, han estat i encara són referència en tot allò que fan. La Dona Treballadora d’Almacelles 2020, fou extreta arran d’una votació popular, i la persona designada enguany fou la Imma Juanós Burrell. Es valorà molt positivament la seva trajectòria durant 35 anys al capdavant del grup d’animació XIP XAP, la seva aportació al món de la cultura, a la preservació de tradicions del folklore català i la seva implicació en la conservació del Medi Ambient i en fer un ús responsable dels nostres recursos, en tant que part molt activa de l’Associació Pedagògica per la Sostenibilitat del Planeta “Lo Cau de la Figuera” d’Almacelles. A més de l’entrega del guardó, consistent en una peça exclusiva de la gran artista i ceramista d’Almacelles, Antonieta Palau, també es llegí un manifest a càrrec del Pubillatge almacellenc; el Grup de Lectura d’Almacelles feu una lectura d’uns poemes i l’Escola de Música va musicar-los i acompanyar-los de manera excel·lent. També es va aprofitar l’ocació per agrair la figura de l’Isabel Segura, per la magnífica exposició, que es va

poder veure al Centre Cultural, sobre la lluita per l’oportunitat de viure i fer fàcil entendre com vivien les dones durant la segona República, la Guerra Civil, el franquisme i la transició democràtica.

Col·laboracions: Benjamí Tous

Fou en aquells anys que donà classes de plàstica al Col·legi de la plaça de l'Ensenyança d'Almacelles i on es féu conegut, a més de per la seva tasca docent, per la gran dinamització cultural que dugué a terme a la nostra vila.

En aquest número, comptem amb una col·laboració en forma de tira de còmic, que ens ha fet arribar un almacellenc insigne com és en Benjamí Tous i Àlvarez. En Benjamí Tous nasqué a Almacelles l'any 1949. Fill d'en Joan Tous Sanabra, professor i fundador de la primera Acadèmia Agrícola i Mercantil d'aquest poble del Segrià. De ben jove, el seu amor a les arts plàstiques van fer que s'iniciés en aquest món estudiant a l'escola d'Arts i Oficis de Tàrrega i, posteriorment, cursà estudis a l'Escuela de Artes y Oficios de Madrid amb Jean Image, especialitzant-se en dibuixos animats (1970). Més tard, i després d'una etapa on adquirí gran experiència en el món del grafisme a Platja d'Aro i Eivissa, ingressa a la Facultat de Belles Arts de Barcelona on es llicencia i es doctora.

Entrats als anys vuitanta adquereix gran popularitat arran de la creació de diferents personatges de còmic per a revistes com Nova Icària de Barcelona, La Pansa i Nova Tàrrega, aquestes últimes, publicacions de la capital de l'Urgell, on se'l coneix com el pare de l'Eloi, un dels seus personatges més coneguts que apareixen, encara, en aquesta darrera revista. Al mateix temps, no deixa d'ensenyar en centres educatius les diferents tècniques en l'art del dibuix i la pintura, i compta amb nombroses exposicions individuals i col·lectives que mostren la seva extensa obra a Tàrrega, Lleida, Tarragona, Barcelona, Sòria, França, Andorra, Vic, Sitges, Terrassa, Manresa i un llarg etcètera de sales, galeries, facultats i llocs on es fan mostres d'art. A més, se'l coneix per la gran experiència en el món de la il·lustració i del disseny gràfic. Il·lustrador de llibres, decorador d'establiments, dissenyador de samarretes, de tallers i de campanyes de promoció comercial. Talment, ens trobem davant d'un dels artistes més prolífics i més reconeguts del món de la il·lustració del nostre país. En aquest sentit, una col·laboració on surt el famós i conegut Eloi, un estudiant dels escolapis, amb el seu gat que vol mostrar la seva vessant de pintor. Una magdalena és el pretext per tal de mostrar-li al gat (l’Eloy’s Cat) com ha de fer per pintar el Vilot d’Almacelles, però no és una magdalena el que li suggereix el Vilot, sinó una escena de western enmig dels penya-segats d’Arizona.

1r Open de Pesca 2020

Ja ha començat la temporada 2020 al Club Esportiu de Pesca Almacelles i com no podia ser d’altra manera, el cap de setmana del 6 al 8 de març del 2020, es va celebrar el primer Open de la temporada en un dels escenaris predilectes del club: La Granja d’Escarp. Un cop més es presentava una competició complicada i únicament tres parelles de les catorze participants van aconseguir dur algun exemplar a la moqueta. Tot i la falta de peix, la parella guanyadora formada per María Tomàs i Enric Valls va aconseguir l’exemplar més gros que mai s’ha pescat en un concurs organitzat per l’Almacarp, fixant així el rècord en més de 25 kg. La segona posició va ser pels almacellencs Ferran Blasco i Iván Malagón i la tercera plaça per la parella formada per Toni Solsona i Sergio Sicilia. A més a més, durant l’entrega de premis el president del Club Esportiu de Pesca Almacelles, Efren Alcolea, va aprofitar per realitzar l’entrega de la subvenció donada per l’Ajunta-

ment d’Almacelles a les dues parelles que van representar “Almacarp” al campionat d’Espanya de Grans Peixos 2019. Per finalitzar, cal destacar i agrair com sempre la col·laboració al club de la Granja d’Escarp per la seva inestimable col·laboració en l’organització del concurs.

Pandèmia de Coronavirus A partir del dia 13 de març, tot l’Estat va patir l’estat d’alarma amb motiu de la pandèmia de Coronavirus que va obligar a tota la població a confinar-se a les seves cases i reduir la mobilitat als casos més imprescindibles. Tot i la prohibició de sortir a jugar amb els més petits a les zones d’esbarjo i parcs de la població per ser un dels col·lectius que poden transmetre el virus amb major facilitat, l’Ajuntament d’Almacelles va desinfectar tots els espais públics susceptibles de ser visitats per mainada i vianants, com ara gronxadors, equips de gimnàstica i d’altres.

L’ABS d'Almacelles, informa:

Coronavirus

Què puc fer per protegir-me del Coronavirus i altres malalties infeccioses? Per prevenir qualsevol malaltia de caire víric, cal que apliqueu les mesures genèriques de protecció davant de qualsevol malaltia respiratòria: · Mans: Renteu-vos les mans freqüentment (amb aigua i sabó o solucions alcohòliques 70%). · Boca: Tapeu-vos la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús o amb la cara interna del colze en el moment de tossir o esternudar i renteu-vos les mans de seguida. · Contacte: Eviteu el contacte proper (almenys una distància de dos metres), i no hi compartiu les pertinences personals. · Neteja: Eviteu compartir menjar i estris (coberts, gots, tovallons, mocadors, etc.) i altres objectes sense netejar-los degudament. No s’han de prendre precaucions especials amb els animals a l’Estat espanyol, ni amb els aliments, per evitar aquesta infecció. 30

Font: http://canalsalut.gencat.cat/

L'abans i el desprĂŠs

Rambla de Catalunya

Any (1970)

En l'actualitat 31

A L M A C E L L E N C S

A L

M Ó N

Entrevista a n’Elisabet Bravo Valdívia, treballadora social a Berlin (Alemanya)

“(…)Berlin té una màgia i una energia especial. M’agrada molt aquesta ciutat, llàstima del temps, amb els seus hiverns llargs, grisos i freds.”

Parlem amb l’Elisabet Bravo, una jove almacellenca que de ben jove va veure clar que volia conéixer nous països i treballar per promoure el canvi i el desenvolupament social. Eli. En primer lloc, quina ha estat la teva formació acadèmica i com vas anar a parar a Alemanya? Vaig anar de vacances a Berlin i em va agradar molt. No tenia molt clar on volia anar però tenia clar que havia de ser a l’estranger. Estava entre Nordamèrica, Londres o Berlin. Descartar Nordamèrica es va solventar ràpid, ja que necessitava un visat especial per anar allí. Pel que fa a Alemanya, em feia molt respecte la llengua, una llengua molt difícil d’aprendre-la i parlar-la. Tot i les dificultats, finalment em vaig decidir anar a provar sort a Berlin.

Així que va ser Berlin. Certament, va ser molt fàcil adaptar-se, tot i que, és clar, la llengua alemanya fou un horrible aprenentatge i, encara avui en dia, ho és per a mi. Però com que per a mi Berlin em va robar el cor, vaig decidir quedar-m’hi. Per a mi, la gent de la península –en general– és molt conservadora. Té unes idees que no van amb mi. És una societat hermètica i no tan oberta de ment com la gent de Berlin, per exemple. Berlin té la capacitat de reinvenció i l’esperit de la llibertat, de seguir trencant murs en una ciutat cosmopolita i oberta, on la vida encara és assequible i on es potencien les ajudes creatives i socials.

Em comentes que vas viure a Londres abans d’anar a Berlin... Totes dues són ciutats molt grans i cosmopolites.

considera com una nació d’immigrants. Com deia, els alemanys estan acostumats a la immigració. La meva sensació personal estant a Berlin és que la gent (no tothom, és clar!) és més oberta i li agrada conéixer altres cultures. També he de dir que els hi molesta, i a mi personalment també, que tenim un to de veu al parlar molt alt. Per a ells no parlem, cridem. I està clar, que per a molts germànics nosaltres no som tan civilitzats com ells. Molt simpàtics no són, és obvi. Jo ho atribueixo a la falta de sol. Quines diferències hi trobes? Vaig estar molt poc temps a Londres i no em veig amb el dret de comparar-les, però sí puc dir que ambdues ciutats són increïbles. Una diferència que es pot apreciar són les distàncies. Per Londres necessitava molt de temps per anar d’un lloc a un altre. En canvi, Berlin està tot més concentrat o –com a mínim– els llocs per on em movia jo. L’anglès és molt més fàcil que l’alemany segons la meva forma de veure-ho. Però Berlin té una màgia i una energia especial. M’agrada molt aquesta ciutat, llàstima del temps, amb els seus hiverns llargs, grisos i freds. Com a treballadora social, en quins àmbits treballes i quines són les teves pautes de treball? Estic en l’àmbit de la joventut. Gestiono el Servei de pisos assistits per a joves a partir de 15 anys. És un servei d’habitatge de caràcter assistencial i educatiu per a joves d’entre 15 i 21 anys en mode d’acolliment simple en institució, per a qui es considera necessari iniciar un procés per tal que, en assolir la majoria

d’edat, tinguin la capacitat suficient per obtenir la integració social complerta, tot i que es manté la tutela i control per part dels mateixos progenitors o bé, des de Protecció de Menors. S’intenta donar resposta a situacions i necessitats que requereixen una especialització tècnica alternativa a la seva família, oferint guarda, educació i preparació per a una vida autònoma. Provem, establim i apliquem mesures d’inserció social, laboral, educativa i familiar. Com trobes que acull la gent berlinesa de cara al nouvingut? Millor que a Catalunya. A casa nostra, continua havent molts perjudicis cap a la immigració. Però no sé quin deu ser el motiu. Igual és que a Alemanya, ja el 1959, empreses d’aquí van afrontar una falta de mà d’obra immensa, i el mateix Ministeri de Treball va promoure la contractació de treballadors procedents de Turquia, Grècia, Espanya, Portugal, Marroc, Tunísia i Iugoslàvia, fent de la immigració una cosa més normal i més arrelada en l’inconscient de la població. De fet, Alemanya es

T’hi trobes a gust a Berlin per romandre-hi per sempre o ho tens com una etapa més en la teva vida i no descartes tornar cap a Catalunya? Em trobo molt bé a Berlin, però no m’he tancat portes. No tinc res programat però estic oberta a tot el que surti i vingui. Trobo a faltar molt el sol, però ara per ara em quedo a Berlin. Ara no tinc pàtria per dir-ho d’alguna manera. No tinc obligacions familiars, així que ja veurem què és el que el destí té preparat per a mi. Però de sol, sí que en tinc ganes. Ara Berlin! Present. El futur no ho sé. He sortit del meu país natal. Ara no tinc por a moure’m. Noves destinacions sempre són benvingudes. Tinc al cap voltant algun país amb sol, però que sigui obert de ment. No ho sé. Encara no he trobat la necessitat immediata de canviar de país. El temps ho dirà. Per acabar... Què és el que trobes més a faltar? Sincerament no ho sé. Evidentment, el que trobo més a faltar és la meva estimada i increïble família i que sort a ells sóc com sóc i puc viure disfrutant del què em fa feliç.