Issuu

Felicitem l’emprenedoria

El mes de febrer el jove almacellenc Gerard Barsalà, va presentar en primícia davant el conseller de Territori i Sostenibilitat, Sr. Josep Rull; el president

de la Diputació, Sr. Joan Reñé; el delegat del Govern de la Generalitat, Sr. Ramon Farré i l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz, un nou licor de limoncello

que, sota el nom comercial de Llimonetti, es comercialitzarà d’Almacelles al món. Moltes felicitats als joves emprenedors de casa nostra i molts èxits!

Arranjament de la rotonda d’Albert Lleó A petició de l’Ajuntament d’Almacelles, el Ministeri de Foment va iniciar durant el mes de febrer les tasques d’arranjament i reforestació amb arbustos i arbrat autòcton, dels vorals propers a la rotonda d’Albert Lleó i l’accés principal d’Almacelles per la banda de Lleida.

Millorem el pavelló Durant el mes de febrer, es va procedir a la substitució de les canaleres i baixants d’aigües pluvials del pavelló poliesportiu, a fi de millorar el desguàs d’aquestes i evitar filtracions i humitats.

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, escola Antònia Simó Arnó, Teresa Aldabó Tomàs i Marisol Oriach. 2

Fibra òptica Gràcies a les gestions de l’Ajuntament d’Almacelles amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, a través de la XOC (Xarxa Oberta de Catalunya), s’ha fet possible que diferents empreses es mostressin interessades en l’abastiment del servei de fibra òptica al municipi d’Almacelles. Aquesta iniciativa s’engloba dins del projecte XFOCAT, que preveu el desple-

gament de la xarxa de fibra òptica a Catalunya, connectant totes les seus de la Generalitat que hi ha disperses pel país, així com tots els municipis per on passa. El projecte d’abastiment d’Almacelles de fibra òptica ja està bastant avançat i de fet, ja s’han iniciat els treballs previs de replanteig i d’estudi de Mercat per part d’una de les empreses adjudicatàries que espera iniciar ben aviat la instal·lació de la fibra òptica al municipi.

La Generalitat garantirà la línia d’autobús entre Almacelles i Barcelona A la vista de la publicació del Plec de Condicions ACAMB-04/2016 sobre el Contracte de Gestió de Servei Públic de Transport Regular d'ús general de Viatgers per carretera entre Barcelona i Osca; i un cop comprovat en els seus annexos 1 i 2 sobre els trànsits a realitzar, es desprèn que s'ha suprimit sense cap raó aparent la parada de la població d'Almacelles. L’Ajuntament, es va posar en contacte tant amb el Ministeri de Foment, com amb la Direcció General de Transport Terrestre del mateix Ministeri, de qui depèn en darrer lloc la concessió de l’esmentada llicència i la confecció del plec de condicions; a fi que es reconsiderés aquest fet i es restablís novament la parada. En aquest sentit, cal tenir en consideració que la parada d’Almacelles en aquesta línia ve refrendada per: 1r.- L'antiguitat de la línia, ja que aquesta parada porta activa sense que s'hagi suprimit mai de les diferents concessions, des del mes de juliol de 1985, ampliant-se els horaris any rere any al comprovar l'èxit de passatgers que l'utilitzen en aquest municipi. 2n.- Fer una parada en aquest municipi no significa per als autobusos sortir-se d'una ruta establerta ni fer desviaments, ni afecta considerablement en els temps d'arribada a Barcelona o Osca. 3r.- El nombre d'usuaris s'acosta als 18.000 anuals segons els càlculs facilitats per la mateixa empresa, amb augments interanuals que arriben al 8,6% en alguns casos i que deixarien sense cap possibilitat de transport a Barcelona i / o Osca a un gran nombre de passatgers. Posteriorment, l’Ajuntament d’Almacelles es va posar en contacte amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Sr. Josep Rull i el Secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Sr. Ricard Font, qui va fer avinent a l’alcalde d’Almacelles la predisposició del Govern de la Generalitat a fer-se càrrec d’aquesta línia en cas que el Ministeri de Foment finalment renunciés a la incorporació de la parada d’Almacelles en la línia d’autobusos entre Osca i Barcelona i viceversa. En tot cas, caldrà cercionar-se que no hi ha una restitució de la parada d’Almacelles en alguna esmena posterior que es pugués incloure en la licitació de la llicència de la línia, de concessió estatal i que l’atorga la Direcció General de Transport Terrestre del Ministeri de Foment.

Així doncs, a l’espera de saber finalment l’empresa i les condicions en què es licitarà la llicència d’aquesta línia, en cas de prescindir d’aquesta parada en territori català, serà el Govern de la Generalitat qui assumiria la titularitat de la línia i l’inclouria en una nova concessió que garantiria plenament aquest servei, tal com ho ha fet avinent a l’alcalde d’Almacelles el mateix Conseller i el Secretari d’Infraestructures i Mobilitat. En aquest sentit, el mateix Secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, s’ha compromés a que si, finalment, és el Govern de la Generalitat qui se’n fa càrrec de la concessió de la línia Almacelles-Barcelona, garantiria i respectaria els horaris, trajectes i preus que té actualment. A més, s’estudiaria la possibilitat de millorar altres aspectes de la línia que podria repercutir en un millor servei i en fer-la encara més atractiva i competitiva. L’Ajuntament d’Almacelles celebra aquesta decisió, ja que de produir-se, es garantiria un contacte amb la nova administració titular de la línia, en aquest cas, la Generalitat; fet que permetria una major proximitat i un tracte més directe en els supòsits que calgui adreçar-se per qualsevol assumpte que afecti a la línia. 3

Suport a la millora de les carreteres

da, Joan Reñé, que intercedissin davant la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i al Ministeri de Foment, per seure en una taula de negociació i prioritzar l’arranjament de totes aquestes carreteres que es troben en un estat lamentable i sense cap mena de manteniment.

DI BATIS JOR TE

FORMIGA &

LE GA

RUSÓ SA LA

RO G

ER PIS

El 24 de febrer, va actuar el mític cantautor Jordi Batiste, músic sensacional que solament s’acompanya de la seva veu i d’una guitarra, a la Sala Arca, dins el segon cicle de Cançó d’Autor "Nits de taverna". Continuaren el divendres 10 de març, amb Pau Riba, cantautor, poeta, escriptor i performer, qui va fer les delícies d’un públic entregat fins al darrer moment. El dia 24 de març va tenir lloc l’actuació del menorquí Roger Pistola, aquest cantautor va deixar tot un repertori de la seva obra, sempre interessant, un pèl salvatge i molt creativa. Amb La Formiga & Cigale, el divendres 7 d'abril, hom va gaudir de les interpretacions al violí, percussió, arpa i veu d’aquest duet catalano-francès de les polifacètiques Anna Amic i Eva Génniaux.

A IB

PAU

Aprofitant l’estada del Conseller de Territori i Sostenibilitat a Almacelles, el 17 de febrer, es van reunir els alcaldes i regidors del Partit Demòcrata de Catalunya (PDECat) de Raimat, Gimenells i el Pla de la Font, Sucs i Almacelles, qui van demanar al Conseller i al President de la Diputació de Llei-

Millorem la Sala Polivalent

Arran d’una petició de l’Ajuntament d’Almacelles als Serveis Tècnics de la Diputació el mes d’octubre passat, s’ha elaborat un estudi que preveu totes les actuacions i intervencions tècniques a realitzar a la Sala Polivalent d’Almacelles, per tal de fer d’aquest equipament un espai útil, funcional i adaptat a les noves necessitats, i que deixi de ser quelcom més que un simple magatzem. Ara mateix, ja es pot avançar algunes de les propostes que es recullen en aquest estudi pel que fa als accessos per l’entrada principal. En aquesta línia, també es preveu intervenir en la supressió de barreres arquitectòniques amb la

incorporació de rampes per a minusvàlids a la porta principal, evitant així l’accés per les portes laterals de l’edifici. També es preveu l’aïllament acústic de tota la sala, dotar-lo de climatització i una nova caixa escènica per a l’escenari, entre d’altres millores. Un cop estigui redactat el projecte, l’Ajuntament té interès en tirar endavant amb aquestes reformes el més aviat possible d’acord amb la disponibilitat pressupostària, i fer d’aquesta Sala Polivalent l’espai que cal tenir en una població com Almacelles, amb totes les necessitats i mesures de seguretat garantides.

Exposició de Pinotxo El passat divendres dia 17 de febrer l’alumnat de l’Escola Antònia Simó van fer la inauguració de l’exposició que aquest any gira entorn a la història del Pinotxo. Per cicles van presentar, a la Sala Polivalent, els treballs que han realitzat. Una mateixa història els ha portat a treballar els personatges, els oficis, els titelles o les emocions. I tot quedà plasmat plàsticament en una magnífica exposició que es va dur a la Sala d’Exposicions del Casal del 17 al 28 de febrer.

Elixirs de Ponent

El 3 de març es va presentar oficialment la nova botiga d’Elixirs de Ponent, obrador artesanal de licors, especialitzat en la fabricació d’”elixirs” artesans a base de productes naturals i de proximitat. Gerard Barsalà, vol situar el seu producte estrella: el licor de llimona, conegut sota el nom de Llimonetti, entre els licors de referència del país. Moltes felicitats!

Nova il·luminació al C/ Binèfar Tal i com ja es va fer amb el carrer d’Hipòdam de Milet a l’altre extrem del nucli urbà, ara és el torn d’un tram del carrer de Binèfar i de l’Av. dels Esports, als què se’ls vol dotar de nova il·luminació per tal de tancar el Circuit d’Hàbits Saludables i fer d’aquest recorregut tan concorregut per vianants, esportistes i passejants, un lloc més segur i més practicable.

El Col·legi de la Sagrada Família (II part) Fent gimnàstica al pati de la Sagrada Família (1968) Ara és hora de fer una mica de memòria de com era el dia a dia en L’escola era femenina, tot i que hi havia una classe de nens petits aquell centre, a través de les vivències d’una antiga alumna, la Sra. que portava la mare Raquel. A partir dels vuit o nou anys, els nens Rosa Mari Arjó Pellisé, i que ens deixa el seu valuós testimoni: passaven a un altre centre. A aquesta prompta edat, les nenes que fins ara havien compartit aula, es dividien en dos grups depenent si “Seria a començaments de la década dels anys seixanta del segle pas- volien estudiar batxillerat o continuar amb l’ensenyança obligatòria. sat. Els meus records en aquella escola comencen amb allò que féiem En el meu cas, vaig escollir fer el batxillerat, pel qual hi havia un curs cada dia: entràvem a les nou del matí, i el primer lloc on anàvem era a d’ingrés, quatre cursos de preparació i finalment una revàlida. Malgrat la capella a resar una primera pregària. Recordo que les alumnes de que estudiàvem a Almacelles, ens havíem d’examinar obligatòriament l’últim any podien anar al cor de la capella, un honor que et feia sentir a Lleida al final de cada curs. En un o dos dies féiem tots els examens que ja eres gran. A continuació, anàvem a les clases, on treballàvem de totes les assignatures de cada curs. fins a les onze, que era quan començava l’hora de l’esbarjo. Després, de nou cap a classe fins a les 12 del migdia en què tornàvem a resar Durant el curs recordo dues festes molt importants: la primera era la l’àngelus. A la una, amb el so de la sirena, sortíem i anàvem a dinar. Presentació de la Mare de Déu al Temple, cap al novembre. Hi parPer la tarda teníem classe de tres a cinc, i per a aquelles noies que ticipàvem totes les alumnes del col·legi i entre les activitats que ens volien o havien de quedar-se, podien estar-se fins a les sis. Hi havia, tocava fer, recordo una processó al pati de l’escola i l’enlairament d’un doncs, una hora més d’estudi. globus de paper que ens deixava bocabadades. Recordo algunes

Col·legi Sagrada Família d'Almacelles 1968-69

estrofes de la cançó que ens feien cantar tot fent la processó pel pati i que deia alguna cosa així: La más valiente: Viva la Vírgen Niña! Y por siempre jamás Viva la Presentación Batallón infantil atención: Porompompón!... Atencion!... Porompompón! Batallón infantil, atención! La, la, la… La segona gran festa era al gener, quan celebràvem el dia de la Sagrada Família. Fèiem missa, jocs i ens projectaven una pel·lícula al cinema de Cal Marxant, normalment alguna de Walt Disney. Altres festes menors però que també eren celebrades i recordo amb enyor, eren la de Santo Tomàs d’Aquino, patró dels estudiants; la de la Candelera, en la missa de la qual, a la parròquia, ens donaven una espelma que havíem d’encendre a l’endemà; i també l’endemà, coincidint amb Sant Festa de la Presentació de la Verge. Col·legi Sagrada Família Blai, anàvem a Missa on se’ns beneïa el berenar, que per la tarda d’Almacelles 1959 anàvem a menjar a l’aire lliure, i que aprofitàvem per anar a Raimat o a Sucs, tot passejant si el temps ho permetia. Mare Lourdes i la Mare Teresa Camí. També vàrem tenir altres professors com el Sr. Josep Carner, que ens donava classes de llatí a les A l’advent apreníem nadales i el vers que recitàvem el dia de Nadal a alumnes de 3r. i 4t. de batxillerat, i la neboda de la Mare Consolación, les cases. Per la Quaresma sempre féiem una excursió per veure la que es deia Rosa Maria González Tirados. Del Sr. Carner recordo Passió, ja fos a Cervera o al Palau d’Anglesola, que també era molt encara alguns versos de Nadal que deien així: renomada. Pel mes de maig, el mes de Maria, la capella de l’escola s’omplia de flors que portàvem les alumnes i féiem diferents actes en Davant la taula parada, I aquest xampany que formal honor a la Mare de Déu. Canalons, capó rostit, Val més que l’aigua del Canal. Ou dur, pernil i amanit. Us desitjo amb alegria Algunes de les religioses que recordo com a molt importants d’aquells Dins de molta anomenada I amb bona companyia anys foren la Mare Consolación, la Mare Raquel, la Mare Leonor, la Torrons els què més ens agrada Bones Festes de Nadal!

Celebració al pati del davant del Mes de Maria. Col·legi de la Sagrada Família 1956

Escolars jugant al pati posterior del col·legi de la Sagrada Família 1969

El secret del tossal de la caperutxa

Tossal de la Caperutxa El Consell Comarcal del Segrià i l’Ajuntament d’Almacelles hi han programat intervencions arqueològiques entre els anys 2001-2009. Aquestes han permès conèixer millor l’inEl tossal de la Caperutxa es troba al costat del nucli de la dret i el patrimoni que amaga. Saira. S’hi pot arribar per diferents camins depenent de la procedència. I és visible des de molt indrets per la seva alçada: 351 msnm que destaquen en l’extensa planúria del Pla. El tossal és un promontori d’origen terciari i la seva composició geològica alterna trams tous i menys resis- Des de temps antics, la presència humana ha estat constents de color vermellós amb lutites com són els llims i tant al tossal de la Caperutxa i mostra d’això en són els les argiles molt visibles en els talls produïts a les vessants i jaciments ilerget i andalusí. Restes d’estructures muràries gresos i conglomerats visibles a la part més alta. i d’altres i també de material arqueològic com ceràmica confirmen l’existència d’aquests assentaments. Les resLa seva ubicació, entorn i característiques l‘han convertit tes del jaciment ilerget es troben a les vessants del tossal al llarg del temps en un indret estratègic un fet que s’ha mentre que el jaciment d’època andalusina es troba a la traduït en un ocupació d’aquest gairebé continuada des part alta per una clara situació de domini. Concretament de temps prehistòrics. una fortalesa presidida per una torre de planta quadrada que data del segle XI.

El tossal

Els jaciments arqueològics

01234567891

25.4

5 5.40

Planimetria de la zona excavada a l'est del tossal, any 2009

Pany de muralla i torre

El poblat ilerget

Estrats cendrosos i restes ceràmiques A aquest se li entreguen un conjunt de murs en direcció perpendicular tot dibuixant un barri de cases rectangulars amb més d’un pis d’alçada i accessos de dos nivells de carrer. En la vessant est van aparèixer l’any 2009 restes de dos forns i del que podria ser un pany de muralla amb una torre. Un descoberta que caldrà confirmar en futures intervencions.

Es tractaria d’un poblat únic a les Terres de Lleida pel seu urbanisme en vessant. L’urbanisme adoptat va ser el propi d’assentaments situats en tossals els quals ocupaven la part alta i les vessants. Es feia una construcció prèvia de les terrasses sobre les quals es construïen les cases i els carrers que s’alineaven de forma paral·lela seguint les corbes de nivell. Uns carrers perpendiculars permetrien passar d’un Els ilergets que vivien en aquestes terres dedicaven gran nivell a un altre. part del seu temps a treballar el camp cultivant cereals, farratges i lleguminoses. També tenien cura d’animals com Les restes del jaciment ilerget es troben a les vessants sud ovelles, cabres o vaques. Aquestes eren les principals actii est. Caldria pensar però que en aquella època el cim, amb vitats però a més les famílies ilergetes es dedicaven a altres tota seguretat, hauria estat ocupat i possiblement la resta tan importants com la terrissera, la metal·lúrgica i la tèxtil. del tossal també. En la vessant sud hi ha les restes de les cases que s’haurien construït allí per aprofitar la llum solar Pel que fa a l’activitat terrissera feien ceràmica a mà i a torn i també per protegir-se d’alguns vents. Es pot observar un lent produint vaixella de taula, de cuina i de magatzem. mur en direcció est-oest que podria ser el mateix mur de Feien diversitat de formes i les decoraven amb òxids natucontenció un cop fet el retall a la roca mare a fi de con- rals. Les produccions ceràmiques trobades en les interventenir i alhora funcionaria com a mur de fons d’habitació. cions són les que indiquen als arqueòlegs la cronologia de

Excavació de la fortalesa, any 2002 9

Plat campanià

Tenalla ibèrica

l’assentament. Presència de ceràmica pròpia de les comunitats ilergetes com la pintada o el roig ilerget i altra d’importació com l’àtica o el vernís negre de la Campània confirmen l’existència del poblat durant l’ibèric ple entre el segles V i II aC i els contactes amb altres pobles ibers assentats a la costa. Coneixien bé el treball del ferro inclús existien establiments especialitzats. Fabricaven cinturons, fíbules, agulles, penjolls, falcates, punyals... Cal dir que fins el dia d’avui la presència d’aquests objectes al jaciment és inexistent. El contacte amb els pobles mediterranis va propiciar el coneixement de la moneda, el seu ús per a l’intercanvi comercial i que n’encunyessin de pròpia a partir del segle III aC aproximadament.

Moneda ibèrica L’activitat tèxtil estava associada a la dona. Amb lli i llana feien els seus vestits. Aquest segona s’obtenia de les ovelles. El procés era el següent: s’esquilava els animals, es cardava la llana, es filava, es teixia en els telers i es tenyien les peces amb tints. L’activitat comercial era important entre el pobles ilergets i estava en mans dels mercaders que coneixien bé les rutes. S’intercanviaven productes amb altres pobles veïns i en alguns cops caminaven dies per arribar a indrets ben llunyans.

Planimetria de la zona excavada al cim i a la vesant sud 10

Lluïsa Granero Murgades, regidora de Cultura i Comerç de l’Ajuntament d’Almacelles Lluïsa, a les portes de passar per l’Equador de la present legislatura, quins són els aspectes de la teva Regidoria que voldries destacar? Pel que fa a la Regidoria de Cultura voldria destacar l'empenta que s'ha donat aquests últims mesos a la cultura a la nostra vila. Per citar alguns exemples, voldria mencionar la segona edició del cicle Nits de Taverna; hem augmentat les presentacions de llibres, sobretot d'escriptors de la nostra vila; a la Sala d'Exposicions del Casal sempre hi ha alguna exposició temporalm visitable, prioritzant també als artistes d'Almacelles; s'està fomentant les col·laboracions entre l'Escola de Música i el CEIP Antònia Simó i Arnó; continuem amb els concerts de corals, Coràl·lia; creat l'Aula Municipal de Teatre, amb un èxit rotund en el segon any de funcionament; es col·labora amb l'Associació d'Amics de la Sardana per fomentar la nostra dansa; s'ha tornat a posar en funcionament el cinema, amb la projecció d'una pel·lícula d’èxit cada mes i a partir del dia 28 d'abril inagurem el Cicle Gaudí de cinema català a la nostra vila, que també ens portarà una pel· lícula de producció catalana cada mes. A tot això cal afegir que seguim amb les activitats que es realitzen els divendres de l'estiu sota el títol “Almacelles fa estiu”, amb la creació l’any passat de la Trobada Catalano-occitana a la què volem donar continuïtat donat l’èxit aconseguit. També vull mencionar que aquest any hem celebrat la 2a Setmana Cultural de Sant Jordi, on hem tingut la 1a Tertúlia Literària amb escriptors d'Almacelles; o la 14a edició del Concurs literari Josep Carner, que és ja tot un clàssic en l’agenda cultural; o un documental i posterior col·loqui sobre Jaume Arnella i, com no? activitats durant tota la diada de Sant Jordi per

motivar a la gent que sortís al carrer. En fi, un no parar d’actes culturals per a tots els gustos, edats i dates. Pel que fa a la Regidoria de Comerç es pot assenyalar que s'ha consolidat el Mercat de Nadal i també el Mercat que es fa amb motiu de la Fira de la Il·lustració. Seguim col·laborant amb UCSA en tot allò que necessitin per dur a terme Mostralmacelles, els diferents Mercats de les Rebaixes al llarg de l’any, la Ruta de la Tapa, la Desfilada a l’aire lliure, etc. I en la Cultura, cal esmentar l’èxit de convocatòria i de participació dels cicles Nits de Taverna, no? Quin és el resultat de la present edició amb els concerts que portem realitzats? Sí. Aquest any estem superant la mitja d’espectadors que vam tenir durant el 1r cicle, i cal destacar que tenim molta més gent que l'any passat. En la present edició tenim una mitja d'uns 80-90 espectadors, i la qualitat dels concerts, igual que en la primera edició, és molt alta i la gent surt molt contenta. Cal destacar, en aquest aspecte, la feina que fa el Coordinador de Cultura, en Xavier Baró, per trobar artistes de renom i que vinguin a la nostra vila. Pel que fa als artistes també es troben molt ben acollits i assenyalen la bona resposta del públic amb el que es troben. Pel que fa a l’Escola de Música, es contempla alguna novetat de cara al curs vinent? Aquest any hem incorporat alguna novetat, com va ser la Cantata de Nadal que vam fer a la Sala Polivalent; la Cantata que es farà conjuntament amb la Coral del CEIP Antònia Simó al mes de juny i també hi haurà algun canvi al Festival de final de curs. La valoració és positiva, tot i que sempre hi ha aspectes a millorar i el nombre d'alumnes segueix

creixent. De cara al curs vinent estem treballant amb la direcció de l'Escola per millorar els aspectes que creiem que cal adaptar i perfeccionar. Puc adelantar que segurament s'oferirà la possibilitat de fer coral als alumnes que ho desitgin, a partir de 6-7 anys. Els cursos que s’estan duent a Casa Clara van en augment. No cal dir que l’acollida és proporcional a l’interès que susciten alguns d’ells, no? En efecte. L'acollida dels cursos que s'estan fent a Casa Clara és molt bona. La varietat és molt gran i això fa que interessin a moltíssima gent. Hi ha cursos orientats als joves, a gent treballadora que vulgui millorar currículum o vulgui treure's algun títol que necessiti per desenvolupar la seva feina, a gent que vol muntar la seva empresa, a gent gran per ajudar-los amb les noves tecnologies, de cuina… Cada vegada estem oferint més cursos i cada vegada tenem més i millor acollida. En el comerç, quines són les principals actuacions de la Regidoria que presideixes i quines són les principals preocupacions dels comerciants que t’han fet arribar? Les principals actuacions que es fan des de la Regidoria de Comerç és donar suport en totes les iniciatives que des d'UCSA s'organitzen: la Desfilada, Mostralmacelles, els diferents mercats de les rebaixes, el Mercat de la Rematada Final, la Ruta de la Tapa… Sobretot des del punt de vista d'infraestructures, publicitat, personal de suport si és necessari, etc. Des de la Regidoria organitzem el Mercat de Nadal destinat a que els comerços puguin lluir tot el que tenen de cara a Nadal. També s'organitza la Fira de la Il·lustració, on els comerços també surten i es decoren com en l'època

de la Il·lustració del segle XVIII. S'organitzen activitats per Sant Jordi per animar a la gent a que surti al carrer i compri a les botigues. S'organitzen activitats a la plaça de la Vila per incentivar el comerç a la part peatonal del centre històric. El que preocupa més als comerciants és la crisi. En determinats sectors encara costa que la gent compri, sobretot si són articles que no són de primera necessitat. Després també ens passa que tenim Lleida molt a prop, o Saragossa, i a la gent li agrada mirar i tenir moltíssimes botigues per entrar, triar, remenar i alhora passar l'estona. S’està estudiant la possibilitat d’ubicar en l’antiga Residència d’Avis la nova biblioteca d’Almacelles. S’està plantejant quins altres usos alternatius es poden donar a l’espai que quedarà al Centre Cultural i que ara ocupa el Punt de Lectura? Doncs de moment no s'està plantejant cap ús alternatiu d’aquest espai, però de ben segur que serà reaprofitat al màxim per donar sortida a les necessitats que es plantegin al Centre Cultural i que ara no es fan per manca d’espai.

Almacellenc de l’Any 2016

Una de les principals novetats de la Festa de l’Aigua 2007, fou la celebració el dia 1 de març i per primer cop, de l’entrega del guardó Almacellenc/a de l’Any 2016.

Aquest guardó pretèn reconéixer i homenatjar a aquell almacellenc/a que durant l’any 2016 va tenir una especial rellevància per algun fet en concret: un premi, una obra, algun premi d’abast nacional i/o internacional, etc. En defi- ARIADNA CASTELLARNAU ARFELIS (escriptora) nitiva, algun motiu pel qual algun veí/ïna de la població hagi El Festival de la Palabra, tingut una projecció com a almacellenc durant l’any anterior de San Juan de Puerto suficientment notable com per a que se li reconegui aquest Rico, que en l'edició de fet en forma de premi. 2016 rendeix homenatge als 500 anys de la publiAixí, durant el mes de febrer es va fer una recerca a través cació de la Utopia de Thode les xarxes socials, en la qual van participar unes 500 mas More, concedí el VIè Premi de persones que van abocar una cinquantena de possibles les Amèriques de Narrativa Llatinoacandidats i candidates susceptibles de ser considerats Almericana amb la novel·la Quema (pumacellencs de l’any 2016. Un cop feta una primera selecció blicat per l’editorial Gog & Magog), a dels més ben posicionats, es va fer una primera tria amb la jove almacellenca Ariadna Castequatre finalistes dels quals en va sortir el guanyador/a. Per llarnau i Arfelis. El guardó distingeix fer aquesta tria s’escollí un Jurat conformat per membres al millor llibre de narrativa publicat en espanyol durant l’any vinculats al món de l’ensenyament. anterior. Aquesta novel·la és una mena de llibre de contes que transcorren en un mateix univers distòpic. Els quatre finalistes van estar: .- Ariadna Castellarnau Arfelis (escriptora) L'organització del festival, va fer públic que Ariadna Caste.- Esteve Manchó Llobera (esportista) llarnau Arfelis, resident fins no fa gaire a Argentina i llicen.- Carol García Murillo (missionera i voluntària) ciada en Filologia Hispànica i Literatura Comparada per la .- Carles Pàmpols Reñé (jove empresari i formatger artesà) Universitat de Barcelona, col·labora com a periodista cultural en mitjans argentins com Perfil. El dia 1 de març a les 20 hores, es decidí el nom del guanyador de la primera edició d’Almacellenc/a de l’Any 2016 Va arribar al país sudamericà per acabar la seva tesi doctoque va correspondre al jove empresari i formatger artesà, ral sobre l'escriptor i filòsof porteny Macedonio Fernández. en Carles Pàmpols Reñé. El Jurat va valorar, molt especialment, la projecció nacional i internacional del nom d’Alma- L'escriptora almacellenca es va imposar als altres dos finacelles associat a un valor en alça, la trajectòria duta a ter- listes, com el mexicà Emiliano Monge i la dominicana Rita me, la seva emprenedoria i aposta personal per un projecte Indiana. innovador, fet des de i per a la vila d’Almacelles i pel resultat tangible en un reconeixement públic dut a terme durant El Premi Les Amèriques, està dotat amb 25.000 dòlars i l’any 2016. Especial atenció van tenir els premis de caire ha estat guanyat en edicions passades per autors molt reinternacional obtinguts durant el 2016 pels seus formatges coneguts a l’Amèrica llatina, com l'argentí Eduardo Berti, de llet de cabra artesanal i per la implicació personal que el porto-riqueny Juan López Bauzá o la peruana Claudia ha demostrat cap a aquest producte de primeríssim nivell Salazar Jiménez. gastronòmic. CAROL GARCÍA MURILLO (obra social i voluntariat) Tant el premiat com els finalistes van ser obsequiats amb Càrol Garcia és missionera de les germanes de Nostra Seun diploma acreditatiu i una peça escultòrica exclussiva en nyora d'Àfrica i, des que una malaltia respiratòria greu la va ceràmica de l’artista almacellenca Antonieta Palau. fer tornar a casa, tira endavant la vocació des d'Almacelles.

FINALISTES A ALMACELLENC DE L’ANY 2016:

La seva experiència en diferents països africans li va deixar "una profunda empremta".

CARLES PÀMPOLS REÑÉ (empresari artesà) Propietari i gerent de l’empresa Cal Quitèria-Formatges Artesans de Ponent, especialitzats en la fabricació i comercialització artesana de formatges de llet de cabra, que ells mateixos també crien en una explotació pròpia al terme d’Almacelles, tancant el cercle de producció d’aquest producte làctic. A més, l’empresa Cal Quitèria-Formatges Artesans de Ponent també preveu visites guiades a l’explotació.

L'etapa missionera de Càrol Garcia va durar quatre anys. Va passar un temps a Uganda i també a Kènia, Tanzània i Algèria, mentre feia el noviciat i el postulantat per entrar a la família religiosa de les germanes Formatges Artesans de Ponent neix per satisfer la demanblanques. Temps d'estudi i d'acció pastoral. da cada vegada més constant d’un formatge d’alta qualitat, aconseguit a través d’uns processos artesans per garantir L’any 2016, Càrol Garcia va publicar Mi hermana África. El un producte que rebi el mínim de manipulació i alteracions continente que cambió el rumbo de mi vida. L'ha escrit en possibles. Aquests formatges estan elaborats amb els procastellà pensant sobretot en les germanes de la congre- cessos tradicionals de tota la vida, mètodes oposats als gació que tenen presència arreu del món. En poc menys processos industrials que manipulen la llet sent necessari de 150 pàgines, amb un to proper i un llenguatge a voltes afegir additius artificials i fent perdre qualitats naturals pròintimista, hi reflecteix un tarannà optimista davant dels epi- pies de la llet. sodis que han marcat la seva trajectòria vital. El pròleg el va escriure abans de morir el jesuïta Marc Vilarassau, amb Tot i que els seus formatges tenen fama internacional, i qui a més a més de l'amistat, compartiren també la compli- ja venen precedits de premis i guardons internacionals en citat de la malaltia. anys anteriors, cal destacar que l’any 2016, van estar presents al World Cheese Awards 2016 i van aconseguir dues ESTEVE MANCHÓ LLOBERA (esportista) medalles de plata i una de bronze. Aquests premis de reTot i que arriba precedit d’una tra- nom internacional són els que designen els millors formatjectòria plena d’èxits ges del món i són una fita gastronòmica de referència per a en l’àmbit esportiu restaurants i comerços especialitzats de tot el món. del físio-culturisme, n’Esteve Manchó En l’edició de 2016, van competir amb 3.066 formatges de culminà el seu mapaïsos d’arreu del món dividits en diferents categories i el jor èxit l’any 2016, jurat els va tornar a premiar. quan va aconseguir nombrosos títols a nivell de l’Estat espanyol i, a més La medalla de plata aconseguida va anar per a una de les a més, va aconseguir ser campió del noves creacions: El formatge “garrotxa” de sempre amb món de físio-culturisme en talla baixa format de farcell. Va premiar-se també amb una plata el (Wabba 2016) el passat 18 i 19 de Formatge tendre amb pebre negre i amb un bronze el Forjuny al Palau de Congressos de Verona (Itàlia). Val a dir matge curat. que l’any 2015 ja es va proclamar campió d’Espanya per la WABBA (World Association Body Building Amateurs), i que això va permetre que participés en la competició mundial. A més d’aquest vessant esportiu d’elit, també cal esmentar la seva capacitat d’emprenedor jove amb èxit, ja que gestiona l’Espai Fitness d’Almacelles, amb força èxit i amb l’objectiu d’engrescar nombrosos joves i no tan joves en la disciplina del culturisme i en moltes altres que s’imparteixen des d’aquest gimnàs.

Diploma acreditatiu de l'escultura de l’artista Antonieta Palau

El guanyador de la present edició, en Carles Pàmpols Reñé 13

l e d s t a t i v i Act II Jam Session Poètica

Almacelles va voler celebrar el Dia Internacional de la Poesia amb una segona edició de la Jam Session Poètica que va tenir lloc al Museu el dia 18 de març. Molt bones sensacions fou el que van manifestar els

assistents a l’acte i que va comptar amb set poetes: Xulio Ricardo Trigo, Amat Baró, Xavier Baró, Laia Pulido, Coia Valls Loras, Albert Balada i Àngels Moreno Gutiérrez –recentment guardonada amb el 19è Maria Mercè Marsal de Poesia–, acompanyats a l'arpa pel concertista Josep Josep-Maria Ribelles. Tot un luxe!

Visites al jaciment del Vilot

Amb la primavera les visites al jaciment arqueològic del Vilot s’intensifiquen. Els mesos de març i abril els nens i nenes de l’escola d’Almacelles fan per conèixer el passat de la seva vila i el món de l’arqueologia. Els alumnes de 4rt coneixen de ben a prop l’antiga vila amb la visita a les restes arqueològiques. L’activitat consisteix en una primera sessió a l’aula, realitzada el dia 29 de març a mode de preparació i tot seguit la visita in situ feta els dies 30 i 31 de març on entren a la casa, passegen pels carrers empedrats, entenen com funcionaven els dos forns, etc.

Els alumnes de 2on aprofundeixen en la professió de l’arqueòleg i la ciència de l’arqueologia. Una primera sessió a l’aula, que es va desenvolupar el dia 3 d’abril, per conèixer tasques, eines, formació, vestuari i tot seguit una visita al jaciment per fer d’arqueòlegs i poder excavar, dibuixar, fotografiar… El treball de camp es va fer els dies 4, 20 i 21 d’abril. El 12 d’abril també van visitar el jaciment un grup, organitzat pel CAP d’Almacelles per tal de commemorar el Dia Mundial de l‘Activitat Física. Més tard es van dirigir al Museu a fi de conèixer l’obra del pintor Jaume Cassanyé.

Sant Jordi El museu va celebrar la festivitat de Sant Jordi amb dues activitats. La primera d’elles el divendres dia 21 amb la presentació del llibre Almacelles, mirada abstracta, un recull de gravats de l’artista lleidatana Divina Drudis. Els assistents a l’acte van gaudir de les explicacions de la mateixa artista qui els va detallar com havia plasmat la vila d’Almacelles amb la tècnica del gravat, el temps que hi va dedicar, l’elecció dels indrets i molts altres. També van poder contemplar els 60 gravats La segona de les activitats programades va ser la llegenda de Sant Jordi i el drac contada als més petits. El mateix dia de Sant Jordi al matí aquests van assistir a la sessió al pati del museu. I com cada Sant Jordi el Museu es va engalanar per a l’ocasió i va muntar la seva particular paradeta.

Adéu a en Francesc Arjó Pellisé En Francesc Arjó ens va deixar el dia 22 de febrer als 74 anys. Va estudiar per a Mestre Industrial als Salesians de Barcelona i als 19 anys va incorporar-se al taller del seu pare, on impulsà el disseny i el moble a mida. L’any 1981 es comprà el primer ordinador i ell mateix va crear un programa específic per tallers de fusteria, que encara avui altres fusters utilitzen. Mentre els fills estaven en edat escolar, participà de les AMPA i Consell

Escolar, tant de l’escola Antònia Simó i Arnó com de l’INS Canigó. Sempre va formar part del Gremi de Fusters de la COELL i a més, també formà part de la Junta de l’ARCA. A la jubilació va gaudir plenament de les aficions d’àudiovisuals, música, informàtica i li encantava compartir els coneixements del seu ofici de fuster amb tot aquell que s’hi interessava. Vagi des d’aquí el nostre més sentit record i homenatge.

Arranjament de l’escullera El mes de març es van iniciar els treballs de restauració i arranjament de part de l’escullera que havia resultat malmesa durant l’hivern i que havia comportat alguns despreniments de roca. Amb aquesta actuació es pretèn refermar aquesta part del tossal de les Santes Creus i fer-la més segura.

Carnestoltes Jove Un any més, els joves d'Almacelles es van reunir per celebrar la nit màgica del Carnestoltes. Per decidir el dia i el tipus de festa, es va utilitzar la Xarxa de Comunicació Jove, on mitjançant enquestes i reunions van arribar a l'acord de celebrar aquesta festivitat el dissabte 18 de febrer, i que la festa tindria lloc a la sala Gran de l'Arca amb actuacions de DJ's. L'ajuntament va atorgar 500€ en premis repartits en tres premis a disfresses de grup i tres més a disfresses individuals. Com a exemple a la fotografia veiem al segon premi grupal, titulat la guàrdia reial i la Reina Elisabeth II.

Arbres florits

D’un temps ençà, i seguint l’exemple d’altres comarques i regions on contemplar els camps amb arbres florits per primavera esdevé tot un espectacle, moltes són les poblacions que han adaptat aquest regal que ens ofereix la Natura en un recurs turístic a

l’alça. Va iniciar-se al Japó amb la ruta dels cirerers en flor, a la Vall del Jerte a Extremadura i ara al Segrià. Res com aquesta mostra que també podem contemplar al terme d’Almacelles per adonar-nos de l’arribada de la primavera i del bon temps.

Parlem amb Josep Ibarz, alcalde d’Almacelles Sr. Ibarz, ens trobem ara mateix al bell mig de la present legislatura. Ens agradaria conéixer alguns aspectes de la feina feta en aquests dos darrers anys i els projectes pendents fins a acabar el present mandat. Per començar, voldríem saber la vostra valoració d’un equipament com la Residència Municipal d’Avis, a dos anys vista de la seva posada en funcionament. Doncs molt positiu. Sens dubte, és un dels equipaments que més i millor servei està donant a un col·lectiu força necessitat i molt important de la població. En aquest sentit, cal recordar que tot i que ja funciona una part de la Residència, ara mateix estem treballant en una ampliació d’onze llits més que esperem entrin en funcionament abans de l’estiu. També estem posant les bases per aconseguir posar en marxa vint llits més. En definitiva, una inversió de prop de mig milió d’euros, dels quals ja hem aconseguit 100.000 en forma de subvencions i continuem pel camí de fer possible que la Residència d’Avis estigui totalment acabada sense necessitat d’endeutar-se i que funcioni al 100% de la seva capacitat. Potser molta gent no ho sap però ara per ara pocs ajuntaments de l’entorn, per no dir-ne cap, aposten per fer residències geriàtriques totalment públiques. El que hi ha són concessions de centres concertats o llicències per obertura de centres privats. El fet de no perseguir beneficis, tot i els costos lògics de la seva gestió, fa que els preus per resident siguin més econòmics. Hi ha aspectes fonamentals de la política de poble en què és necessària l’entesa i l’acord amb la resta o amb la major part dels partits polítics municipals. Quin és el vostre parer al respecte i quines han estat les accions dutes a

terme en aquest sentit? Que és important no hi ha cap mena de dubte. Jo mateix i el partit que represento vam oferir ja al 2003, i ara més recentment al 2016, a partits com ERC a formar part de l’Equip de Govern. En algunes ocasions ha estat possible, i en altres com ara mateix, ells han declinat legítimament l’oferiment. Jo entenc que si alguna cosa es pot fer amb el màxim consens millor que millor. Malauradament, gran part dels partits de l’oposició municipal no han participat de projectes essencials del municipi: la Llar d’Infants, el POUM... I han tingut oportunitat de fer-ho, però el retorn d’aquesta mà estesa no ha estat possible. Sense anar més lluny, en la present legislatura, i tot i tenir una majoria absoluta de regidors, hem volgut oferir a partits com ERC i el PSC un marc de col·laboració i de participació en el mateix Equip de Govern. Volem que els seus regidors també s’impliquin de manera directa en el dia a dia de la política local, però no ha estat possible. Sí que ho ha estat, en alguns aspectes, amb altres partits que ho han entès com una oportunitat. Parlo de Poblem o el PP, que s’han obert a parlar amb nosaltres de molts temes i se’ls ha convidat a participar en algunes Comissions d’Urbanisme, i

fins i tot, en algunes Juntes de Govern. Els seus portaveus també formen part del Patronat d’Avis i del d’Esports... Com veieu, estem oberts a la participació activa d’aquells partits de l’oposició que estiguin predisposats a fer coses sempre de manera positiva i constructiva cap a Almacelles i els seus veïns... Sembla una cosa que hauria de ser normal però en el nostre cas és inèdit des de que es van constituir els ajuntaments en democràcia. Aquesta participació també s’ha vist reflectida en altres institucions, com ara el Museu? Sí, sí... De fet, el mateix oferiment que se’ls ha donat en l’Ajuntament, també se’ls ha ofert en la Fundació del Museu. És la manera més clara i transparent per a que vegin de primera mà com funciona un equipament com el MAU. S’han convidat a diferents partits: ERC, PSC, Poblem i PP... Tot i que la resta de partits ho van veure bé i en formen part, en el cas del PSC, també va declinar formar part de la Fundació del Museu. Ho lamento, sincerament, perquè perden oportunitats de comprovar in situ com funcionen algunes de les principals institucions de la vila. En altres legislatures s’ha

donat una especial relevància a la planificació urbanística en majúscules, a fi d’acomodar la planificació del POUM a les necessitats de creixement de la vila. En aquest aspecte, ara mateix, ens trobem amb dues grans actuacions: el sector 6, conegut com “Els Olivars” i un text refós del POUM. Què ens podríeu dir sobre aquests dos projectes? Pel que fa al POUM el que es fa ara mateix és una actualització lògica després de deu anys que entrés en vigor, i en el què cal fer algunes millores i canvis. Més encara, amb els canvis legislatius i noves necessitats que han anat sorgint en els darrers temps. Pel que fa al SUD-6, el que es tracta de fer és una modificació que permeti un canvi en la ubicació de la zona d’equipaments i apropar-la a la zona de la Rambla de la Il·lustració. Parlem de fer possible conjuminar una gran àrea d’equipaments que permetria lligar el Parc d’Europa, la Sala Polivalent, l’Skate Park i la pista de futbol-sala amb altres usos per a la ciutadania que necessitin d’un espai òptim i cèntric. Així ho vam poder comprovar després de fer una enquesta per les xarxes socials en les què va participar un gran nombre de vilatans. Pel que fa a l’edificabilitat de les parcel·les edificables no se’n treu als propietaris del sector, ni se’ls perjudica el més mínim. Al contrari, crec que això pot anar a favor del valor que puguin tenin en un futur les seves parcel·les. De fet, la part recorreguda per alguns d’ells, se centra en la valoració de la urbanització del sector però no és qüestiona ni les edificabilitats, ni els usos del sòl. Hem vist que darrerament s’està actuant amb especial incidència en tot el sector del nucli antic del segle XIX que envolta la plaça Fortuny. Quins són els objectius d’aquestes

cabdal. Ha estat, i continua essent una feina ingent, però Almacelles ha recuperat una gran part de la seva història que romania oculta i amagada. Ara, ja som una vila SISTHO i tenim un centre històric catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Falta molt per recuperar però poc a poc anirem incidint en aquest aspecte i farem que les actuals i les futures generacions d’almacellencs estiguin orgullosos de la història del seu poble i dels seus avantpassats. De moment, hi ha previst concloure el jaciment del Vilot i fer-lo més accessible i integrat en el parc que hi ha al costat. També mirarem de posar fil a l’agulla en el jaciment iber de la Capirutxa, prop de la Saira. Tots els indicis fan pensar en què tenim una fortalesa ibera única, ja que és dels poquíssims exemples de vila aterrassada. Si les hipòtesis es confirmen aquest jaciment podria posar el nom d’Almacelles en el dels grans jaciments ibers peninsulars, ampliant el nombre de llocs d’interès històric del municipi.

intervencions i en què consisteixen? Ho podríem resumir dient que el que es vol és millorar la qualitat de vida dels seus veïns i, per extensió, de tots els almacellencs. Són carrers en els quals no s’havia intervingut en seixanta anys! S’han refet i s’han ampliat les voreres, s’han canviat les canonades i s’han millorat tots els serveis, a més de suprimir barreres arquitectòniques en tots els xamfrans. Tot això ha de permetre evitar problemes endèmics que hi havia en aquesta zona, com humitats i filtracions i, de passada, evitar la degradació d’alguns carrers i la despoblació de la zona. Són actuacions molt importants que han d’ajudar a posar en valor carrers i places que estaven abandonades i maltractades urbanísticament. En aquests mesos que venen intentarem am-

pliar les actuacions en alguns carrers més i posar-hi una nova capa de rodadura en tots ells per a deixar-los perfectes. Almacelles és ja una vila SISTHO, és a dir, una ciutat amb un patrimoni històric-artístic d’especial rellevància a nivell estatal. En aquest aspecte, a més de la feina que fa el Museu, quins són els objectius fets darrerament o els que es volen tirar endavant per potenciar encara més els aspectes patrimonials del municipi? Sempre he pensat que tota societat avançada i culta ha d’apostar fermament per la cultura, i com no? en recuperar tot aquell patrimoni històric que li pertany. Recuperar la memòria és recuperar la identitat del poble... Crec, modestament, que el que s’ha fet en aquest aspecte és d’una importància

Aprofito l’avinentesa per incidir en altres aspectes del coneixement que vull posar damunt la taula. En aquest sentit voldria afegir la importància cabdal que representa per Almacelles disposar d’una eina tan potent i tan interessant com ha estat la posada en marxa de l’Aula d’Extensió Universitària d’Almacelles. Des d’aquest nou aparador es pot fer arribar gran part de la cultura a tothom, amb la garantia de disposar dels millors ponents i del suport de la Universitat de Lleida, que és tot un referent. Vull agrair, en aquest sentit, al centenar llarg d’inscrits a l’Aula i a tots els responsables que han fet possible que Almacelles compti amb aquest nou pol d’atracció educativa. Almacelles també és Vila Florida de Catalunya. No cal dir que en els darrers anys s’ha invertit molt en noves zones verdes i jar-

dins. Quins són els nous projectes en aquest sentit i què ens podrem trobar d’aquí a pocs anys en aquest aspecte? Trobo que invertir en zones verdes i en fer d’Almacelles una vila més sostenible és treballar, en definitiva, per a la felicitat de les persones que hi viuen. Qui no prefereix viure en un lloc amb parcs, zones verdes, places florides i arbres en els carrers?... Jo tinc l’oportunitat de parlar amb molta gent de l’entorn que envegen Almacelles per aquest aspecte. I aquest fet no és banal, moltes parelles prefereixen quedar-se a viure a la població per, entre altres moltes coses, ser un poble amable, sostenible i verd. En aquest aspecte, també es treballa molt per afavorir les mesures mediambientalment més sostenibles. Som un poble pioner a Catalunya i a l’Estat en tenir vehicles municipals elèctrics o híbrids, com en el cas de la Policia Local. Ara estem treballant en poder dotar d’un vehicle similar el Centre de Dia de la Residència d’Avis, a més de les bonificacions i ajudes que modestament podem oferir des de l’Ajuntament. Cal esmentar també el canvi de les lluminàries convencionals per leds, o la doble xarxa de desguàs de les aigües en pluvials i residuals... Tot és poc en aquest sentit, ens hi juguem molt. També són moltes les preguntes què es fa la gent en relació al futur industrial d’Almacelles i com es podrà gestionar el potencial que pot tenir el nostre municipi en aquest sentit? En primer lloc, voldria dir que en els darrers dotze anys, tot i la crisi que s’ha patit en tot el país, empreses d’Almacelles han creat al voltant de 350 nous llocs de treball. En aquest sentit, cal fer avinent que la taxa d’atur sempre s’ha mantingut per nivells molt baixos al voltant del 6%. Des de l’Ajuntament, i amb les eines que tenim, hem fet tot el que estava a les nostres mans. Vull posar en valor el fet que la Generalitat va apostar per Almacelles i

va adquirir prop de 100 Ha per destinar-les a sòl industrial en un futur. Ara mateix, estem en contacte amb l’INCASÒL per a que es puguin gestionar unes 4 Ha i donar sortida a algunes peticions d’indústries locals. També vull incidir que la nostra ubicació geogràfica no és fàcil, ja que tenim Aragó a 4 Km, i és una comunitat que manté una política industrial molt activa en la captació d’empreses catalanes, oferint sòl barat i baixa fiscalitat. Nosaltres apostem per les comunicacions i per fer d’Almacelles una plataforma logística de primer ordre. No és fàcil però ho hem de saber vendre. El fet de tenir autovia, bones carreteres, un aeroport proper, línia fèrria connectada amb tot el brancal de mercaderies que ha d’unir l’interior de la península amb el Port de Tarragona i el Corredor Mediterrani ens ho pot fer més fàcil, però cal lluitar i ens hem de saber vendre com el millor pol logístic de Ponent. Pel que fa a la mobilitat i a les comunicacions, fa poc temps va haver cert enrenou en veure com el Ministeri de Foment havia prescindit d’incloure la parada d’Almacelles en una ruta tan sol·licitada i amb tant èxit com la que va cap a Barcelona i viceversa. Com està aquest assumpte i, en relació, a les línies d’autobusos en quin punt es troba el projecte de la nova estació d’autobusos d’Almacelles? En primer lloc voldria agrair la mobilització del poble d’Almacelles en poder mantenir i preservar la parada d’Almacelles en la seva connexió amb Barcelona. També vull agrair el Departament de Territori i Sostenibilitat el seu compromís ferm en fer-se càrrec de la línia en el moment que es constati que el Ministeri de Foment deixa sense efecte aquesta parada que, avui per avui, presta l’empresa Alosa amb molt èxit, per cert, i 18.000 usuaris l’any passat. Pel que fa a l’estació d’autobusos, crec que si tot va bé i es mantenen

els compromissos del Govern català, podrem comptar amb aquest equipament tan necessari cap al 2018. Parlem de vuit línies de bus que presten servei a la vila i prop de 270.000 usuaris l’any, que no és poc... Els equipaments, l’altra gran preocupació dels almacellencs. Què ens podríeu dir de la nova Biblioteca que es pretèn fer, o de les millores que necessiten de manera urgent alguns d’ells, com ara el Pavelló Poliesportiu? Pel que fa a la biblioteca municipal, després que la Generalitat descartés de manera transitòria utilitzar aquest espai com a residència per a hotatjar refugiats, es va creure oportú donar-li altres usos com, per exemple, que fos la seu de la futura biblioteca d’Almacelles. En aquest sentit, s’està treballant en un projecte atractiu, innovador i assequible, reconvertint aquest espai en el tipus de biblioteques d’avui en dia i que res tenen a veure amb els magatzems de llibres amb què les relacionem el qui tenim els una certa edat.

mentat la inversió, hem congelat molts impostos i hem bonificat molts d’altres. Pot semblar demagògic però no ho és. La tasca més important és cercar subvencions, ajudes, plans d’ocupació... En definitiva, més recursos. Hem estalviat, o millor dir, hem tret del deute prop de 2 milions d’euros i en contrapartida hem transformat el municipi de dalt a baix. I això es veu, i el que també voldria remarcar és que s’ha incrementat la despesa social, de manera directa i de manera indirecta amb la posada en funcionament de molts equipaments com la Llar d’Infants, la Residència d’Avis... Per finalitzar, i atès que tal com déiem en un principi, ens trobem al bell mig de la legislatura, quins són els principals projectes o línies mestres previstos per fer en aquests dos

propers anys? Doncs bàsicament volem continuar transformant la vila. Volem continuar amb la renovació dels carrers del centre que estan més necessitats d’inversió. També és el moment de posar al dia algunes places emblemàtiques com la plaça Fortuny o la del 2 de Març. Ens posarem amb el tema que he mencionat abans de modernitzar la Sala Polivalent i el Pavelló Poliesportiu, intentarem finalitzar l’ampliació de la Residència Municipal d’Avis i estem treballant per un projecte que ha de permetre dotar al Parc d’Europa i a la mateixa Residència d’Avis d’un bar-cafeteria de tipus mixt, de tal manera que pugui donar servei als usuaris dels dos espais. Tampoc oblidem actuacions de millora pel que fa a alguns camins del terme i millores puntuals d’alguns indrets del municipi.

Pel que fa al Pavelló Poliesportiu, veritablement ara és l’hora d’invertir en ell. Després d’haver apostat pel Camp d’Esports, les Piscines, el circuit de la Mina, l’Skate Parc o el Circuit d’Hàbits Saludables en els darrers anys, ja toca invertir en aquest equipament. En un primer moment, cal posar-se amb el tema de l’aigua calenta sanitària i corregir certs aspectes estructurals de l’edifici que es troben deficients després de trenta-quatre anys de funcionament. Pel que fa als pressupostos, cal recordar que recentment s’aprovaren els de 2017, amb una important reducció del deute, no és així? Sí. El més important i ho vull remarcar: la disminució de l’endeutament. Passar del 112% de deute el 2003 al 56% actual no és fàcil, i no és fàcil quan hem incre-

Festa de l'Aigua

La Festa de l’Aigua d’enguany va començar amb el tradicional repic de campanes, que va tenir lloc el dia 1 de març a les 12 del migdia, dia de la vigília. Per la tarda, una traca dolça a la plaça del 2 de Març, va donar el tret de sortida a la cercavila a càrrec del grup Cremallera Teatre que va cloure amb una animada sessió de balls per als més menuts a la plaça de la Vila. A les 8 del vespre a la Sala d’Actes del Museu es va lliurar els guardons als finalistes i guanyador de la primera edició de l’Almacellenc de l’Any, que va recaure en el jove empresari formatger artesà Carles Pàmpols. Per acabar els actes del primer dia de la Festa de l’Aigua, la companyia Grup de Teatre XAOS de Lleida va posar en escena la seva obra “Vinc volant” a la Sala Polivalent. El dia 2 de març, dia central i principal de la Festa de l’Aigua, va tenir en la Missa Major cantada el principal pol d’interès. Va presidir la litúrgia el bisbe de Lleida, Rvdm. Sr. Salvaldor Giménez Valls, i també hi van ser presents

les autoritats locals, pubillatge i un grup de persones habillades a l’estil dels pagesos de la vila de 1910, que van participar en l’ofrena de fruits de la terra. Acabada la Missa va haver cinema per als més petits al casal amb la projecció de la pel·lícula d’animació “Cigonyes” i firetes a preus populars. Al vespre fou el moment de gaudir de l’actor Toni Albà que representà la seva “Audiència I-Real” amb un ple absolut i un èxit rotund. El divendres 3 de març fou el dia escollit per celebrar el carnestoltes infantil. També hi va haver repartiment de xocolata i una altra projecció de cinema al Casal, en aquest cas, la pel·lícula fou Bridget Jones Baby’s. Per la nit i fins ben entrada la

matinada, el grup de versions Strenos va posar el colofó a una nit de bona música i ritme a la gent que es va apleglar a la Sala Polivalent. El dissabte, 4 de març, fou el dia en què els esports es van fer els reis de la Festa. Hi va haver el tradicional recorregut de caça a l’Era del Comte, la petanca, una matinal de 4x4 al Circuit de la Mina, futbol en totes les categories per part de l’EFAC i futbol-sala. En la vessant més cultural va haver un espectacle infantil a càrrec del grup Xip Xap que van atansar-nos el “Conte de la Lletera” i pel que fa a la música va haver l’actuació de la reconeguda orquestra Montgrins, qui s’encarregà del concert de tarda i els balls de tarda-vespre i nit. A l’Arca, mentrestant, era el torn dels DJ’s, amb l’actuació estelar del mític Dj Paco Pil, i també dels Dj’s Salas i Abel Purroy. El diumenge 5 de març fou el dia de posada de llarg. A més de les bitlles, el futbol a càrrec de l’Athlètic d’Almacelles i el campionat de Press de Banca i Pes Mort; cal esmentar molt especialment el 23è Concurs de Pintura Ràpida “Vila d’Almacelles” on van participar 22 pintors arribats de Catalunya i Aragó, el 38è Concurs Nacional de Colles Sardanistes amb la Cobla Jovenívola d’Agramunt i, com no podia ser d’una altra manera, la Desfilada de Carrosses i de Comparses, amb 20 carrosses, 5 comparses, 2 xarangues i els Grallers de l’Arca... Tot un món de color, ritme i alegria que van lluir-se a les Rambles d’Almacelles! Moltes felicitats a la Colla Els de Sempre, guanyadors de la present edició, i al Centre Assistencial de Sant Joan de Déu, que es va fer amb el segon premi.

També cal fer especial menció de l’alcalde de Saidí, en Marco Ibarz, que va presidir l’acte com a màxim representant del poble convidat d’enguany. La música i el ball va anar a càrrec de l’Orquestra Junior’s. En definitiva, una Festa de l’Aigua concorreguda, exitosa i que ens va deixar a tots un molt bon sabor de boca. Fins l’any vinent!

Principals despeses de la Festa de l’Aigua

Carnestoltes infantil

El divendres 3 de març fou el dia escollit per celebrar un concorregudíssim carnestoltes infantil, amb una rua que va anar des de la plaça de la Vila fins a la Sala Polivalent ben acompanyats dels Grallers de l’Arca. Un cop arribats als voltants de la Sala Polivalent es va procedir a la crema del Rei Carnestoltes i a la sessió de discomòbil a càrrec de la Disco Mòbil Happy Dreams.

Aula d’Extensió Universitària El dia 7 de març va tenir lloc a l’Auditori del Centre Cultural la primera de les conferències auspiciades i organitzades per l’Aula d’Extensió Universitària d’Almacelles (ADEUDAL). L’acte va estar presidit pel Sr. Cèsar Celma, actual responsable de l’ADEUDAL i el Sr. Joan Biscarri Gassió, vicerector d’Activitats Culturals i Projecció Univesitària de la UdL. La primera de les conferències duia per títol “Des del Big Bang fins a l’actualitat. Història de l’Univers”, a càrrec de l’enginyer i astrònom Ramon Drudis i hi van acudir prop d’un centenar de persones.

Dia de la Dona Treballadora

Almacelles celebrà el Dia de la Dona Treballadora, amb una exposició i amb un parlament que va escriure la Carol García, però que per motius personals no va poder llegir en directe i ho va fer la regidora, Montse Arnó. A més, també s’aprofità l’acte per entregar un guardó dedicat a la Dona Treballadora de l’Any d’Almacelles, que es va fer per votació popular a través de les xarxes socials i que recaigué en Mercè Brescó. Els actes van acabar amb la projecció de la pel·lícula En Tierra de Hombres.

Jordi Rueda, campió

El judoka del club judo Almacelles Jordi Rueda es va proclamar campió de Catalunya infantil el passat mes de febrer, realitzant una competició impecable on va guanyar tots els combats per la màxima puntuació. Amb aquesta victòria, el jove esportista almacellenc queda classificat pel darrer campionat de Catalunya on es decidirà si finalment competeix pel campionat d’Espanya que se celebrarà a València. És la primera vegada que un judoka de Almacelles anirà a la fase final del campionat d’Espanya. Moltes felicitats campió! 24

Festa de Sant Joan de Déu

Un any més, el Centre Assistencial de Sant Joan de Déu, va celebrar el dia del seu sant patró al voltant del 8 de març. La setmana d'actes va començar amb un Tríduum d'Eucaristies a la capella del centre, van continuar el dia 8 de març, amb una Eucaristia presidia per Mons. Salvador Giménez, Bisbe de Lleida, i acompanyada de la coral “Montserratina de Raïmat”. En la celebració va col·laborar un grup de persones de les unitats de salut mental interpretant la paràbola del Bon Samarità, durant l’ofertori, es va fer referència a tots els serveis que formem part de Sant Joan de Déu Terres de Lleida; així com es va poder venerar per primer cop a Almacelles, una relíquia de Sant Joan de Déu. Es va continuar

amb una actuació de la Banda de tambors i cornetes del Centre encapçalada pel Germà Francisco Agramunt, anunciant que la festa continuava amb un dinar de festa major per als residents i personal del centre. Com a cloenda del dia, va tenir un concert ofert pel grup de música acústica Moira. La festa i la xocolata del berenar per a tots donaria la nota lúdica a la jornada. El dijous 9 de març, a la sala d'actes del centre, va tenir lloc una conferència a càrrec d'Esther Balasch (historiadora d'Art del Museu de Lleida) amb el títol: "Sant Joan de Déu, ahir i avui". Per finalitzar els actes, el dissabte 11 de març, va tenir lloc a la plaça de Sant Joan de Déu d'Almacelles, una trobada amb tots els veïns per tal de celebrar tots plegats aquesta festivitat.

Àlbum de l’EFAC

El president de l’EFAC, en Joan Bosch i Novell, fou qui presentà oficialment el 9 de març a l’alcalde de la població Sr. Josep Ibarz, el primer àlbum de cromos relacionats amb aquest important club de futbol. Aquest àlbum, conformat per 300 cromos, fa un repàs a la història d’aquest esport des de l’any 1926 quan es funda el primer equip a la vila fins als nostres dies. Hi ha un apartat especial on es menciona tots i cadascun dels jugadors que formen part de l’EFAC de la present temporada 2016-2017. Cada jugador tindrà un àlbum personalitzat i els cromos es podran aconseguir a diferents llibreries de la població

Agroserveis d’Almacelles SCCL El 18 de març va tenir lloc la presentació oficial de la nova ampliació i modernització de la cooperativa Agroserveis d’Almacelles, SCCL –coneguda popularment com la Cooperativa del Camp–. Prop de 2,5 milions d’euros ha costat la construcció de dues naus més d’emmagatzematge, que permetran donar més qualitat i millorar la capacitat de producció de l’empresa, ampliant fins als 40 milions de Kgs. pel que fa al panís, i 11 milions de Kgs. per a l’ordi i el blat. A més, la nova assecadora de cereal té una capacitat de 35.000 Kgs/hora, fet que permetrà gestionar l’entrada diària de fins a 1,5 milions de Kgs. de cereal. 25

Mostra sobre el rei Jaume I Del 21 de març al 21 d’abril hom va poder gaudir d’una exposició realment atractiva, tant pel que fa als amants de la història com pel que fa als amants de la pintura. Es tractava de la mostra “Escenes imaginades de la vida de Jaume I” que es va instal·lar a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural. Un seguit de plafons i uns quadres magnífics del pintor Antoni Borrell, ens donaven una lliçó magistral de la vida i obra d’aquest monarca tan insigne i tan vinculat a les terres de Lleida.

Millorem carrers Ja està pràcticament enllestida la millora de les voreres, clavegueram i renovació de serveis de carrers tan cèntrics i tan necessitats d’inversió com ho eren part del carrer del Carme, Ramon y Cajal i Enric Prat de la Riba. Amb l’obra Manteniment i Reparació de clavegueram s’ha aconseguit l’ampliació i millora de les voreres existents, la substitució de les antigues canonades de clavegueram i de subministrament d’aigua i d’altres serveis, així com la supressió de barreres arquitectòniques en alguns xamfrans. Aquest projecte, que tenia un pressupost total de 62.705,09 euros ha estat finançat per la Diputació de Lleida en la seva pràctica totalitat amb una subvenció de 60.000 euros.

Torneig de Gimnàstica Rítmica

El Pavelló Poliesportiu d’Almacelles es va vestir de gala el diumenge 26 de març per acollir el Torneig de Gimnàstica Rítmica en el què van participar els clubs Natació Lleida, Alcarràs, Serradells, Almenar, Tamarit, Binèfar, Sícoris, Miami Platja, Santa Perpètua, Andorra, Dance Gym

de Gimenells i les anfitriones del Munigim’s d’Almacelles. Prop de 400 nenes de diferents categories i modalitats van fer d’Almacelles la capital de la gimnàstica rítmica per unes hores. Felicitats a les nostres campiones i a tot el club i entitats col·laboradores pels èxits aconseguits!

Més inversió per a la subvariant nord d’Almacelles

En la jornada celebrada el dia 28 de març a Barcelona, amb la presència del president del Govern espanyol Sr. Mariano Rajoy i el ministre del ram, el Sr. Íñigo de la Serna; es va deixar palès que el ministeri de Foment no contemplava d’entrada ni un euro pel que fa a l’obra de la subvariant d’Almacelles, obra reivindicada des de l’any 2002.

A la jornada, titulada “Conectados con el futuro”, també hi va estar present l’alcalde d’Almacelles Sr. Josep Ibarz, en

tant que representant de la Diputació de Lleida i responsable en infraestructures d’aquest ens. L’alcalde va demanar al Ministre detalls sobre l’estat d’aquesta obra prorrogada i va estar el mateix ministre qui es va fer càrrec de la petició i va demanar que es tornés a reclamar formalment al Ministeri. En aquest sentit, l’alcalde d’Almacelles li va fer veure la necessitat de donar sortida a un intens trànsit pesant que avui en dia encara ha de passar per part del nucli urbà del municipi, especialment per arribar a algunes indústries agroalimentàries properes com la Cooperativa del Camp, que ha augmentat la seva capacitat amb naus d’emmagatzematge per a un volum de fins a 40 milions de Kgs. pel que fa al panís, i 11 milions de Kgs. per a l’ordi i el blat.

Corredor del Mediterrani L’Ajuntament d’Almacelles vol acollir una de les plataformes logístiques més potents de l’interior de Catalunya, a partir de les possibilitats que pot oferir el Corredor del Mediterrani Un cop constituïda la Taula Estratègica Catalana del Corredor Mediterrani el proppassat mes de novembre a Barcelona, aquesta s’ha d’encarregar d’iniciar els treballs per a la redacció d’un projecte que contempli les línies mestres d’aquest gran corredor ferroviari al seu pas per Catalunya, així com totes les connexions i imbricacions amb la resta del territori. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Almacelles, va encomanar en el seu dia un estudi, aportat com a al·legació, per a que s’incorporés en aquest projecte, que consistiria principalment en reforçar i promoure l’eix ferroviari entre la ciutat de Lleida i la de Montsó, beneficiant principalment –a més d’aquestes dues ciutats– al municipi d’Almacelles.

ple mixt, permetria impulsar el corredor ferroviari Saragossa-Montsó-Lleida i connectar-lo amb el corredor mediterrani a la zona de Tarragona.

Un cop estimada l’al·legació, l’Ajuntament d’Almacelles es planteja un pas més endavant en la consecució que els terrenys propietat d’Incasòl (més de 100 hectàrees) siguin el millor alicient per implantar en aquesta zona una de les plataformes logístiques més importants de Catalunya.

A més, una altra de les possibilitats que s’obririen potenciant aquest corredor seria la connexió de l’aeroport de Lleida-Alguaire amb la línia fèrria. De fet el Pla Territorial de Ponent ja ho contemplava, fent un by-pass que connectés la terminal d’aquest aeroport amb la línia fèrria a l’alçada del Pla d’Almacelles, ja que seria la de menor distància, la que afectaria menys el territori i la de menys complexitat tècnica. Aquesta operació potenciaria l’activitat econòmica de la regió en poder transportar més fàcilment gran part de les mercaderies del sector agroalimentari que es produeix en la zona, principalment el que té un valor afegit més alt com la fruita o el vi. No cal oblidar tampoc, la indústria química i la possibilitat d’atreure empreses de caire logístic en tota aquesta zona.

Bàsicament, es beneficiaria el transport de mercaderies, ja que la proximitat d’aquests terrenys situats a poc menys de 100 metres de la via fèrria, connectaria en primer terme les grans àrees industrials, en tot el triangle logístic de Lleida-Osca-Saragossa i la possibilitat de portar-les fins al mateix port de Tarragona amb trens especials de gran capacitat. El transport ferroviari de mercaderies, amb am-

Aquesta operació, de dur-se a terme, també permetria promoure el servei de Rodalies, amb connexions fàcils i còmodes amb els trens AVE i AVANT a Lleida, de gran part dels viatgers potencials d’aquesta gran àrea. Només reforçant l’eix Lleida-Montsó, suposaria beneficiar una població potencial de 200.000 habitants, que tindrien en aquest eix de poc més de 70 Km un corredor de primer ordre.

L’escriptora Marta Esparza El 31 de març va tenir lloc a l’Auditori del Centre Cultural la presentació del llibre Assassins de Ponent, un seguit de relats ambientats en la ciutat de Lleida i voltants que tenen com a nexe comú la narrativa políciaca i del gènere negre. L’obra és fruit de dotze escriptors ponentins, que sota la coordinació de l’escriptora lleidatana Ramona Solé, han fet aquest magnífic recull literari. Cal esmentar la participació de l’almacellenca Marta Esparza, autora d’una de les històries i present en l’acte de presentació, conjuntament amb altres escriptors del llibre.

2n Memorial Alfred Pera El diumenge 2 d’abril se celebrà amb gran èxit de participació el segon Memorial Alfred Pera de ciclisme BTT, en un circuit especialment dissenyat per a aquest tipus de corredors situat entre la Rambla de Carles III i el carrer de Sucs. Amb aquest memorial de record a la figura del gran dinamitzador esportiu Alfred Pera, que ens deixà el 2015, s’aprofità l’ocasió per celebrar la Copa Catalana Infantil de BTT. No cal dir que tots els participants i organitzadors van gaudir d’una gran matinal de bicis, esport i una climatologia esplèndida.

Sortida de l’ADEUDAL El 2 d’abril va tenir lloc la primera sortida de l'Aula d'Extensió Universitària d'Almacelles (ADEUDAL). Aquesta visita va contemplar el Monestir de les Avellanes, Parc Astronòmic del Montsec i un recorregut històric per la vila d’Àger, amb la col·laboració d’un magnífic reportatge fotogràfic a càrrec del conegut fotògraf almacellenc Amadeu García. Val a dir que aquesta primera sortida fou un èxit.

Xerrada sobre la medicina actual

Sota el títol Cap a on va la medicina actual? Les teràpies avançades, l’Aula d’Extensió Universitària d’Almacelles (ADEUDAL) va programar el dilluns 3 d’abril una xerrada a càrrec de la llicenciada en medicina Margaret Creus. Prop d’un centenar d’associats van ser-hi presents i van poder conéixer de primera mà totes aquelles teràpies mèdiques que s’estan duent a terme darrerament de manera experimental en animals i els problemes ètics que algunes d’elles poden comportar d’aplicar-se en persones.

Joanna Cruz i el seu darrer llibre El divendres 7 d’abril va tenir lloc a l’Auditori de Centre Cultural, la presentació de la darrera novel·la de l’escriptora almacellenca Joanna Cruz. Sota el títol “Temptacions”, la jove escriptora tracta de l’amor, el desamor, el desig i l’amistat i se suma –així– a dues novel·les més de l’autora, amb un gran èxit de crítica i d’acollida.

Marçal Abella El 9 d'abril, el lleidatà Marçal Abella, dibuixant, il.lustrador i humorista gràfic, va escollir l’estació de tren d’Almacelles per plasmar-ho en una llibreta de viatges, amb retolador de 28

tinta xinesa pigmentada en sèpia, i aquarel·les. Una magnífica oportunitat per veure com treballa i com interpreta la realitat un dels il·lustradors més reconeguts de casa nostra.

Pubillatge almacellenc

Com no podia ser d’una altra manera, el diumenge 9 d’abril, el nostre pubillatge va estar present en l’acte de comiat i presentació del nou hereu i pubilles de la ciutat de Ripoll. Poc a poc, l’hereu, cabaler, pubilla i dames d’honor de la nostra vila comencen a ser coneguts arreu, portant el nom d’Almacelles per tota Catalunya. Enhorabona!

Carrer Hipòdam de Milet Durant el mes d’abril, i després d’haver dotat de llum el tram del carrer d’Hipòdam de Milet que connecta l’Avinguda de Josep Mas Dordal amb el carrer de les Garrigues, es van fer uns treballs d’esplanació del voral d’aquest carrer, a fi de facilitat i fer més còmode i segur el pas dels vianants i passejants que hi passen diàriament, molts d’ells, com a part del traçat del Circuit d’Hàbits Saludables.

Processó de Rams El diumenge, 9 d’abril, va tenir lloc –com mana la tradició– el popular Diumenge de Rams, on grans i petits d’apleguen a la plaça de la Vila per tal que es beneeixin els palmons, les palmes i les branques d’olivera. Una litúrgia que recrea la benvinguda que se li va oferir a Jesús i als seus deixebles en la seva entrada triomfal a la ciutat de Jerusalem. La novetat d’enguany fou una breu processó que va transcòrrer al voltant de l’església i que va fer més lluït l’acte.

Camí de la Llengua Eixuta Ja s’ha enllestit la millora d’un tram del camí de la Llengua Eixuta, justament el tram que requeria d’una major implicació i intervencions, ja que es tracta del traçat que pateix un desnivell més pronunciat en comunicar la part baixa i alta de la Serra de l’Olivar i comportava perill en els dies de pluja per no poder desguassar correctament les aigües pluvials que es recollien i baixaven camí avall. Aquesta millora ha consistit, a més, en l’adequació de desguassos als vorals, l’ampliació de la calçada i l’aplicació de la capa de rodadura. L’obra ha suposat una despesa de prop de 90.000 euros, dels quals 60.000 han estat sufragats a través d’una línia de subvenció concedida per la Diputació de Lleida, i la resta ha estat a partit de recursos propis. 29

La nova plaça Fortuny pren forma Poc a poc es van visualitzant les intervencions que es van fent en la plaça Fortuny. Aquesta reforma ha comportat un seguit de canvis en el seu disseny, en l’arbrat, en el mobiliari públic ... Un d'aquests canvis era treure una placa commemorativa situada inicialment a terra. Aquesta rememorava la Festa de Retrobament dels Sardanistes Veterants de les Terres de Lleida, que va tenir lloc a la nostra vila el mes del febrer de 1989. Aprofitant les obres de remodelació es decidí recol·locar-la de

manera ben visible, per tal de mantenir la memòria d'aquell esdeveniment cultural a tots els visitants d’aquest espai. Una altra de les novetats que trobarem en la remodelació del voral nord de la plaça Fortuny, és que es permetrà passar de les cinc places d’aparcament actuals a les nou, ja que s’ha canviat el model d’aparcament del linial al d’espiga o en bateria. Un model que elimina els angles morts a l’aparcar i millora moltíssim la seguretat dels conductors.

Fons Antoni Gelonch El polític, empresari i escriptor d’arrels lleidatanes Antoni Gelonch, va voler fer una donació d’uns 3.800 volums a la vila d’Almacelles. Aquest fons bibliogràfic pertanyia a la seva biblioteca particular i ha volgut donar-los a la nostra vila, a fi d’enriquir els que ja hi ha al Punt de Lectura del Centre Cultural. Moltes gràcies al Sr. Gelonch per la seva generositat!

L’EFAC a l’ITE 2017

Un any més, l’EFAC ha tornat a participar al torneig Internacional Terres de l’Ebre amb dos equips en la categoría d’aleví. L’esmentat torneig es va celebrar a Sant Carles de la Ràpita i Amposta els dies 14, 15 i 16 d’abril. Val a dir que, a l’igual que en anteriors edicions, van participar una cinquantena

d’equips de diferents païssos que es van donar lloc en aquestes poblacions ebrenques per disputar un dels torneigs de futbol base més prestigiosos i reconeguts a nivel europeu. L’EFAC va fer un paper immillorable i va emportar-se el premi a la Millor Afició ITE 2017. Felicitats i per molts anys més!

Processons de Setmana Santa Un any més, Almacelles va participar ben activament de les processons del Divendres Sant. Cal esmentar la processó del Calvari, que sortí el matí del divendres 14 d’abril de l’església i arribà al cim del tossal de les Santes Creus i la processó del Silenci, que sortí a les 10 del vespre i arribà fins a la Rambla. Aquesta última és la més vistosa, ja que als quatre passos que surten cada any, s’hi afegiren els agents de la Policia de Gala que custodiaven el pas del Sant Sepulcre i la figura dels centurions romans. El dilluns de Pasqua, centenars de persones s’aplegaren a l’àrea de pic-nic de les Piscines per passar el Dia de la Mona.

Reforcem la seguretat al Tossal Arran dels despreniments d’algunes roques en algun sector del Tossal de les Santes Creus, l’Ajuntament d’Almacelles ha procedit a assegurar alguns dels punts de roca més inestables amb un cinturó d’escullera de pedra calcària, que eviti el trencament de la pedra arenosa i que aquesta es precipiti com a passat en alguns altres casos.

Nou arbrat

Que Almacelles s’està consolidant any rere any com una Vila Florida, ho constata també el fet de plantar arbres en nous carrers, com el que s’ha fet en un tram del carrer de Melcior de Guàrdia, al costat de la Rambla de la Il·lustració, amb la plantació de 22 mèlies (Melia Azedarach), o les 6 acàcies que s’han plantat en un tram del carrer de Sant Roc, a tocar de la plaça del Mercat (Robinia Pseudoacacia).

Bombers d’Almacelles El diumenge 23 d’abril, una delegació dels bombers voluntaris d’Almacelles, van participar en la tradicional Cursa dels Bombers que se celebra a Lleida des de fa anys. A tots ells, com sempre, moltes felicitats i gràcies per la vostra tasca!

Parc del Vilot

En aquest mes d’abril s’han iniciat els treballs de condicionament i millora del jaciment arqueològic del Vilot. Un cop consolidat el jaciment, el principal objectiu és integrar-lo a la resta del parc existent, mitjançant una escullera que salvi el desnivell, un enjardinament integrador, l’acabament de la tanca perimetral i un recorregut que el faci fàcilment transitable sense posar en perill les restes arqueològiques.

Sant Jordi, 2a setmana c

Llibres d’escriptors locals

Desde la regidoria de cultura tot un segit d'activitats s'han dut a terme aquest any en la 2a setmana cultural Sant Jordi. El dimarts 18 d'abril, s'inicià la 1a Tertúlia Literària d'Almacelles, amb la voluntat de potenciar, difondre i donar a conéixer els escriptors d’Almacelles. L’Ajuntament ha enviat un llibre dels escriptors/ores almacellencs a una trentena d’associacions del municipi, a fi i efecte de parti-

cipar activament en aquesta celebració tan vinculada amb el món de la cultura i, alhora, amb els joves escriptors de la vila. Els escriptors participants en aquesta edició són Pilar Lorente, Aïda Loizu, Juanje González, Amat Baró, Jose González, Josep Maria Nogueras, Carol García, Joanna Cruz i Athman Charles. Val a dir que tots ells van participar d’una tertúlia literària el dia 18 d’abril a l’Auditori del Centre Cultural, on van donar a conéixer les seves creacions literàries.

Premis Josep Carner

El 19 d’abril va tenir lloc, l’entrega dels premis de la XIV edició del Concurs Literari Josep Carneri Garriga. Els premis van entregar-se per categories: de 1r. curs de primària un accèssit per l’Ares Camon i el primer premi per l’Íker Banlles; pel 2n. curs de primària un accèssit per l’Èric Moglan i el primer premi pel Jaume Purroy; pel 3r. i 4t curs de primària, un accèssit per la Noa Pàmpols i un primer premi per al Nicolau Costa; per 5è i 6è un accèssit per a l’Adrián Márquez i un primer premi per a la Sara Torres; per 1r. i 2n de secundària un accèssit per a la Xènia Malet i un primer premi per a l’Abderrahmane El Hachioui; per 3r. i 4t un accèssit per a la Pilar Roda i un primer per a l’Aura Susagna; per als batxillers un accèssit per a l’Inés Zapater i un primer premi per a la Laura González. A tots ells i elles i a tots els participants moltes felicitats!

Els secrets del Vaticà El dia 20 d’abril va tenir lloc una altra conferència de l’Aula d’Extensió Universitària. En aquest cas, l’historiador, periodista i redactor internacional de TV3, especialitzat en l’Estat del Vaticà, Vicens Lozano, va impartir la classe “Els Secrets del Vaticà”. Després d’indicar les característiques històriques, geogràfiques i de funcionament d’aquest Estat, es va endinsar en descriure tot un seguit d’anècdotes i experiències pròpies que va donar a la conferència un to distés, entenedor i força interessant. 32

cultural Divina Drudis El divendres 21 d'abril, es va fer la presentació de la col.lecció de gravats, Almacelles, Mirada Abstracta de Divina Drudis.

Rusó Sala

Dins la 2a setmana cultural, no hi va faltar la música de la mà de Rusó Sala el mateix divendres 21 d'abril.

Taller de Cupcakes El dissabte 22 d'abril, a Casa Clara, va tenir lloc un original taller de Cupcakes.

Jaume Arnella El dissabte 22 d'abril, va tenir lloc una projecció del documental de l'artista "Jaume Arnella, EL JOGLAR". A l’acte, també va assistir el director del documental, Agustí Corominas. Es va cloure amb un interessant col·loqui en el què es va posar de relleu la importància de la preservació i difusió del patrimoni musical i oral per a les properes generacions.

Cicle Gaudí

Amb la presentació del Cicle Gaudí, el 28 d'abril, va cloure la 2a setmana Cultural de Sant Jordi. 33

Diada de Sant Jordi

El fet de ser diumenge, una climatologia perfecta i la gran quantitat de parades de venda de llibres, roses i altres productes típics de Sant Jordi, van fer d’aquesta diada una de les més concorregudes que es recorden. De ben aviat, foren molts els almacellencs i almacellenques que es van atansar a la plaça de la Vila i al carrer Major, dins el centre històric, per gaudir d’aquest dia tan especial. Foren moltes i molt variades les activitats que hom va poder trobar, des d’inflables per als més petits, fins a tallers de manualitats, repartiment de coca i xocolata, intercanvi de llibres de segona mà, ballada de sardanes, exposició de quadres de l’artista local Vicent Torres i molts més actes que van donar caliu a tot aquest eix durant tot el dia.

Nou enllumenat a la Font d’Atena Aquest passat abril va tenir lloc l’estrena del nou enllumenat de la Font d’Atena d’Almacelles, que presideix la Rambla de la Il·lustració de la vila. Aquesta actuació ha consistit en la substitució de totes les antigues lluminàries per unes de sistema led que, a més d’un considerable estalvi energètic, permetrà fer diferents jocs cromàtics de l’aigua i de l’estàtua d’Atena situada en un dels punts de la font monumental. Aquesta actuació és una més de les que es porten duent a terme d’uns mesos ençà i que consistiran en la substitució paulatina de l’enllumenat convencional per un de led que permeti una major vida útil dels fanals i un estalvi energètic considerable. De fet, aquesta mena de canvis ja es van produir l’any passat amb la font monumental de la Rambla, o la instal·lació de nou en nou de fanals al carrer d’Hipòdam de Milet i al del Batlle Simó. La propera actuació prevista és la de la substitució de tot l’enllumenat de la urbanització dels Aubacs, un total de 45 fanals, i per més endavant hi ha previst realitzar una Auditoria energètica de l’enllumenat exterior del municipi, que permetrà conéixer les necessitats i les prioritats a l’hora de substituir el tipus d’enllumenat.

La Montserratina El 27 d’abril, com mana la tradició, Almacelles s’hi va afegir un any més amb la tradició d’homenatjar a la patrona de Catalunya. Així, per la tarda i amb els més menuts habillats amb el vestit típic de la terra, es va anar a l’església per

assistir a la Missa en honor de la Moreneta i fer l’ofrena floral a la verge. En acabar, tothom a la plaça per gaudir d’una bona ballada de sardanes i fer un berenar a base de coca i xocolata.

Nova Residència d’Avis

Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal

Xavier Guerra López

Jordi Bosch Novell

Els arquitectes que han col.laborat en transformar la nova Almacelles,

i algunes de les seves obres més significatives Remodelació dels carrers St. Jaume i Llar d’Infants Anselm Clavé

Jordi Bosch Novell

B+R 29 (Xavi Rodríguez i Josep Maria Burgués)

Entorn del Parc de l’Aigua

Remodelació de Casa Clara

Josep Torres Massot

Jordi Bosch Novell

Remodelació del Centre Històric

Remodelació de la Casa-Ajuntament

B+R 29 (Xavi Rodríguez i Josep Maria Burgués)

Miquel Torruella Molet

Zones esportives:

Noves grades del Camp d’Esports

Parc d’Europa

Jordi Bosch Novell

Remodelació Piscines B+R 29 (Xavi Rodríguez i Josep Maria Burgués)

Fabián Asunción Bolillos

nd a Ro

à om G no M a ri a

280.800 vehicles a l'any passen per Ronda de Mariano Gomà En aquests darrers mesos s’ha iniciat l’enjardinament d’alguns punts de la vila, molt especialment d’aquells força concorreguts per vianants i que necessitaven d’intervencions com és el cas dels vorals de la Ronda de Mariano Gomà, a l’alçada de la plaça de Josep Carner. Un dels vials més transitats Una altra dada força important que ens ha arribat d’aquesta ronda és la gran acceptació i èxit entre els conductors de la vila, ja que permet un accés di-

mà Go no

ria Ma de da Ron

Ronda de Mariano Gomà

recte, ràpid i segur des del centre urbà fins a la carretera d’Alfarràs i el principal accés a l’Escola Antònia Simó. Aquesta dada ve refrendada pel fet que s’ha fet un estudi del nombre de vehicles que hi circulen regularment per aquest punt i s’ha constatat que diàriament hi passen per la Ronda de Mariano Gomà (en el tram comprès entre el carrer de l’Estació i la carretera d’Alfarràs, una mitjana de 280.800 vehicles anuals, o el que és el mateix: 5.400 vehicles setmanals, entre motocicletes, cotxes, furgonetes, camions i vehicles pesants agrícoles.

L’ABS d'Almacelles, informa: EL PORTAL "LA MEVA SALUT" Per a tots els usuaris que no coneguin el nou portal “La meva salut”, els informem que és molt interessant demanar l’accés, ja que allí poden consultar el seu historial mèdic, veure les seves radiografies, treure el seu pla de medicació, a més de poder realitzar tràmits i consulta virtual amb el seu metge de família. Fins i tot, qui ho desitgi, pot guardar les seves últimes voluntats, així com també pot fer-se donant d’òrgans i teixits. El tràmit de sol·licitud és molt fàcil. Només cal que s’adrecin al seu centre de salut on resideixin, degudament identificats amb la tarja sanitària personal i el DNI. Cal indicar que els requisits per la seva sol·licitud són: ser persona física major de 18 anys, tenir telèfon mòbil propi i disposar de correu electrònic personal. Aquesta gestió és personal i intransferible i solament ho pot realitzar la persona usuària, ja que està emparat per la la Llei de Protecció de Dades. Els administratius del CAP, un cop demanat, els faran signar un document de sol·licitud. En aquest document hi constaran les dades personals que han de ser revisades per l’interessat abans de signar. Immediatament després rebran un SMS amb un codi i també un correu electrònic. Llavors, la tasca de fer l’accés serà per a l’usuari, i només disposarà de 4 dies naturals per entrar a la següent pagina web: lamevasalut.gencat.cat, fer el consegüent canvi de contrasenya, i guardar les

seves paraules de seguretat (PAS). Aquesta paraula serveix perquè en cas de pèrdua de contrasenya o bé d’oblit, sigui possible rebre’n una de nova sense necessitat de tornar a iniciar el procediment. Des del nostre centre us animem, si encara no ho heu fet, a donar el pas i demanar l’accés a “La meva salut”, on gaudireu d’avantatges i facilitats que us milloraran la vida, alhora que us evitareu viatges innecessaris al centre, trucades de consulta, entre altres coses. Per acabar volíem informar-los que a partir d’ara per a programació de visites (metge, infermera, dentista i treballadora social) caldrà trucar al telèfon de cita prèvia 93 326 89 01, on els atendran personalment, ja que el nostre centre de salut s’adhereix a les programacions a través d’una línea externa, per evitar col·lapses i poder atendre les urgències en condicions. Tanmateix, per revisions de pediatría (fins 14 anys) i visites a la llevadora, cal continuar trucant al telèfon del CAP (973 74 20 20). Recordar-los que existeixen altres vies de programació, com és via Internet, o bé adreçant-se físicament al centre.

L'abans i el desprĂŠs

Carrer Major a l'alĂ§ada del carrer de la Noguera

Any 1969

Any 2017

A L M A C E L L E N C S A L M Ó N Entrevista a Marta Moliné Torrente, cap d’una cadena de peleteria a Dinamarca “Dinamarca dóna moltíssimes facilitats per a que els fills s’independitzin dels pares, estudiïn, treballin i volin fora del niu” La Marta Moliné és el viu exemple de com els atzars del destí, a vegades et poden jugar bones passades. De fet, la casualitat va voler que aquesta almacellenca anés a parar a Dinamarca fa més de trenta anys. Allí va destacar com a cap d’una prestigiosa cadena de peleteria danesa, tot i que ja es troba prejubilada. Ara que té més temps ve més sovint a Almacelles i ens conta amb tot detall algunes de les anècdotes que li han passat en aquest país nòrdic. Marta, la primera pregunta és obligada i és saber com vas establir-te a Dinamarca. Jo de jove volia veure món i així ho vaig fer. Amb vint anys vaig marxar de casa i vaig estar sis anys d’un lloc cap a un altre. Anava visitant païssos i feia feines per subsistir. En alguns, com als Estats Units o Anglaterra, m’hi vaig passar més temps. A Miami vaig treballar com a recepcionista d’un hotel per a jueus. En un d’aquests viatges vaig seguir les conferències que feia un mestre hindú i allí vaig conéixer un fotògraf que el seguia en les seves xerrades arreu del món. Vam acompanyar-lo els dos a tres o quatre conferències més i en una d’elles ell se’n va tornar cap a Dinamarca, d’on era originari, i jo me’n vaig tornar cap a casa. Em va regalar una càmera i vaig decidir anar a Dinamarca a tornar-li en persona. Va ser la meva primera parella i per evitar que se’m caduqués el visat vaig casar-me i vaig establir-me definitivament a Copenhague. Un cop a Dinamarca, com et vas integrar en un país tan diferent al nostre? El primer que vaig fer va 40

ser aprendre el danès. Dinamarca és un país molt obert i on tothom sabia anglès. Això va fer que de seguida pugués trobar feina. Quin ha estat el teu ofici a Dinamarca? He estat cap d’una cadena de botigues de peleteria molt coneguda. La meva principal tasca era anar on s’obria una nova botiga i ensenyar a les dependentes com s’havia de vendre i la política de l’empresa per aplicar-la a la venda del producte. Cal dir que, avui per avui, la roba d’abric té una gran acceptació a Copenhague ja que és la capital dels creuers pels païssos nòrdics i bàltics i són molts els turistes que compren roba d’abric abans d’emprendre els creuers. Jo estava en la botiga més cèntrica, ja que era on es concentraven un major nombre de turistes, molts d’ells

sudamericans i espanyols i anava bé que tinguessin algú amb qui parlar fluïdament en espanyol. Alguna anècdota que ens vulguis contar? En tinc dues que sempre conto perquè em van fer molta gràcia i tenen molt a veure amb el meu aspecte físic, ja que les meves faccions sempre han estat més pròpies dels danesos, que les de la gent d’aquí, i han donat peu a confusions gracioses. Recordo un dia que un grup de turistes espanyols es van creuar amb mi quan sortida de treballar. Els nois que anaven al davant em van piropejar com si fos una sueca pensant-se que no els entenia. L’anècdota ve quan darrere del grup de nois venien unes noies d’Almacelles que em van identificar i em van venir a veure. La cara dels nois era per

veure-la!... Una altra va ser quan van obrir una delegació catalana a Copenhague i va venir el president Jordi Pujol amb la seva dona a inaugurar-la. Coincidia amb Sant Jordi i van voler explicar a la gent d’aquí en què consistia la tradició del llibre i la rosa. La gent de protocol del president Pujol i els periodistes em van escollir a mi pensant-se que era una danesa i em van fer tota l’explicació en anglès i jo vaig seguir el fil. Quan va acabar, li vaig dir al president Pujol: Molt bé, però ja és hora que em parleu en català perquè sóc d’Almacelles i, a més, em dic Marta, com la vostra esposa. El president es va quedar molt sorprès. Tant, que en algun viatge a Almacelles en què hem coincidit amb mi o amb els meus pares encara ha sortit l’anècdota de l’explicació de Sant Jordi a una falsa danesa com era jo. Per cert, a tota la premsa va sortir que jo era danesa cent per cent. Què trobes a faltar d’Almacelles? Els productes de la terra, els que es fan aquí de manera artesanal. Des dels embotits fins a la fruita o les verdures. Ara que tinc els fills més grans i vinc més sovint encara trobo més bo el menjar de tota la vida que prenem aquí. Parlaves dels teus fills, ells estan tan arrelats a Dinamarca com tu? En tinc dos del meu segon marit. Realment, Dinamarca dóna moltíssimes facilitats per a que els fills s’independitzin dels pares, estudiïn, treballin i volin fora del niu. Allí és fàcil que als disset o divuit anys els fills ja visquin fora de l’àmbit familiar. En el meu cas, el fill està estudiant per a pilot a Sabadell i la meva filla estudia Interpretació a Copenhague per ser actriu.