Issuu

Homenatge als republicans afusellats

El dia 14 d’abril, amb motiu del dia en què se celebrà la declaració de la República espanyola, va tenir lloc al cementiri d’Almacelles un acte d’homenatge als vint republicans afusellats l’any 1938 a Binèfar. Aquest acte formava part d’un seguit de reconeixements a les víctimes del franquisme que també van tenir lloc a d’altres poblacions veïnes, com ara El Campell, Sant Esteve de Llitera o Binèfar. Aquest acte, que ja es venia celebrant d’uns anys ençà, va haver d’interrompre’s l’any passat a causa de la pandèmia i s’ha reprès novament enguany, tot i que s’han hagut d’extremar les precaucions que establien les autoritats sanitàries.

Premis de dibuix infantil de Sant Jordi A principis del mes de maig es va fer l’entrega dels premis del primer Concurs infantil de Dibuix de Sant Jordi organitzat per l'Associació de Criança d’Almacelles. Els premis són vals econòmics per gastar a les llibreries de la població. El jurat va estar format per membres de les llibreries, de l'Ajuntament i de l'Escola Municipal de Dibuix i Pintura.

Alumnes de l’Escola Antònia Simó i Arnó fan de petits arqueòlegs al jaciment del Vilot Els nens i nenes de 4art de primària de l’escola Antònia Simó i Arnó, van fer un seguit de visites al jaciment arqueològic del Vilot durant els dies 5, 6 i 7 de maig, amb la finalitat de conèixer i situ l’antiga vila d’Almacelles, medieval i moderna, les seves edificacions i les famílies que hi vivien i com vivien. Aquesta iniciativa, que es va duent a terme d’uns anys ençà

exceptuant l’any passat amb motiu de la pandèmia, consisteix en treballar sobre el terreny, fent que els escolars facin de petits arqueòlegs i coneguin de primera mà aquest ofici. Aquestes sortides es complementaren posteriorment a l’aula, on van treballar totes aquestes matèries i continguts de manera integral.

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, CAP d’Almacelles, Escola Antònia Simó i Arnó, INS Canigó, Sindicat de Regs, Guillem Riquelme, Roderic Gascón i ONA Arquitectes.

Aplec de l’Ermita de la Verge de l’Olivar

Tot i les restriccions assenyalades per les autoritats sanitàries, l’1 de maig d’enguany, com marca la tradició, va ferse una missa a l’ermita de la Verge de l’Olivar i es va procedir a la benedicció del terme. Malauradament, per segon any consecutiu es va deixar sense efecte la processó amb la verge que es fa des del mateix barri que porta el seu nom i la ballada de sardanes. Desitgem que aquest sigui el darrer any que Almacelles es queda sense aquesta tradició que ja és tota una referència en el calendari festiu local.

Canvis al carrer Major de la Saira A partir del mes de maig, i arran de les peticions dels veïns de la Saira, i dels informes dels Serveis Tècnics i de la Policia Local, el carrer Major de la Saira passarà a ser d’ús peatonal. Els vehicles caldrà que travessin el llogarret pels vials laterals.

Conveni a favor del comerç local

El dijous, dia 6 de maig, va tenir lloc la signatura del conveni de col·laboració entre la Pimec Comerç de Lleida, l’Ajuntament d’Almacelles i l’Associació de Comerciants i Serveis d’Almacelles (UCSA). Amb aquest conveni s’intenta dotar d’eines de promoció, així com fomentar les accions de millora en el desenvolupament del comerç urbà i de proximitat, a través d’actuacions conjuntes que reverteixin en benefici de les petites i mitjanes empreses comercials i de cohesió territorial en l’àmbit municipal. En l’acte de la sig- del Consell de Lleida de Pimec Comerç Sr. Manel Llaràs i la natura hi van estar presents l’alcalde de la població Josep presidenta de la Unió de Comerciants i Serveis d’Almacelles Ibarz, la regidora de Comerç na Montse Arnó, el president na Carol Vendrell.

Millores del traçat ferroviari L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries, Adif, treballà durant els mesos d’abril i maig des en l’estabilització del terraplè per on circulen els trens de la línea convencional Barcelona-Madrid. Aquests treballs han consistit en un desbrossament de vegetació, pilotatges de 10 metres de fondària o la construcció d’uns murs d’escullera de més de 500 metres de longitud. Malauradament, aquest projecte ADIF també contemplà l’eliminació del vell túnel del camí d’Alguaire. Val la pena recordar el vell túnel del camí d’Alguaire, nascut pels volts

de 1860 per poder connectar la vila amb el camí d’Alguaire i el camí de la Saira, ja que el terraplè de més de dos Km va separar físicament la població i el seu entorn de la vall de Sant Jaume i la seva connexió amb el Pla i la boga d’Alguaire. Únicament es va preveure aquest pas soterrat. L’any 1994, amb motiu de la redacció del projecte de la variant del poble, l’alcalde Josep Escuer va demanar a Foment la inclusió d’un nou túnel més alt i més ample, que donés solució al pas del trànsit actual i de la nova maquinaria agrícola.

Almacelles declara tres arbres com a arbres d’interès local per a la seva preservació i conservació

Arran de la petició d’algun propietari i del mateix Ajuntament, així com del que estableix un estudi tècnic encomanat a una empresa especialitzada en arboricultura, l’Ajuntament d’Almacelles ha declarat tres arbres dins del terme municipal com a arbres d’interès local. Aquesta declaració fa que tinguin una especial protecció, conservació i s’inclouen dins de l’Inventari d’Arbres d’Interès Local i Comarcal, que es preveu en el Decret 47/1988, d'11 de febrer, sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local, i amb el Decret 120/1989, de 17 d'abril, sobre declaració d'arbredes monumentals, d'interès comarcal i d'interès local. Aquestes declaracions es van trametre al Consell Comarcal per a declarar-los d’interès comarcal, a la Comunitat de Regants per salvaguardar-los de possibles obres o intervencions en séquies o camps propers i a la Secció de Biodiversitat i Medi Natural per a la seva inclusió a l’Inventari d’Abres d’Interès Local de Catalunya.

Pel que fa a Almacelles els arbres declarats com d’interès local són: El Til·ler del Copeo. Aquest til·ler d’uns 80 anys d’antiguitat es troba a la partida del Mas del Rull i té la seva excepcionalitat en què no és un arbre autòcton de la zona, en les mides gegantines de l’exemplar (18 m. d’alçada, un perímetre de copa de 180 m. i un perímetre de tronc de 270 cm) i en el fet que no se li ha fet cap mena de poda ni d’intervenció, fet que permet veure un exemplar únic en tot el seu esplendor. Un arbre típic de zones més fredes i humides que les del Pla d’Almacelles, que va plantar-se expressament pel propietari de la parcel·la on es troba i que va reeixir amb èxit.

arbres típics del Pla d’Almacelles que es cultivaven en els terrenys de secà i semi-àrids propis d’aquesta zona molt abans que entrés en servei el Canal d’Aragó i Catalunya i que es propiciés el reg de totes aquestes finques, amb el canvi d’aquest tipus d’arbres pels herbacis de regadiu o els arbres fruiters.

de dos exemplars que es troben un al costat de l’altre. Un fa 6 i l’altre 8 metres d’alçada; amb 4 i 8 m de diàmetre de copa i 135 i 180 cm de perímetre de tronc respectivament. És una raresa que hagin romàs dempeus aquests dos exemplars d’ametllers de més d’un segle d’antiguitat. El fet que estiguessin ubicats just al costat del camí del Mas del Lleó i en la confluència de dues séquies de reg, han permés que hagin sobreviscut fins als nostres dies de manera quasi miraculosa. De fet, tal com es constata en l’informe tècnic, es tracta de dos testimonis excepcionals d’un dels

L’alzina de la Bassa de la Saira. Un altre testimoni arbori excepcional: 9 metres d’alçada, 10 metres de perímetre de copa i un perímetre de tronc de 200 cm. Afortunadament, aquest arbre ha romàs intacte durant prop d’un segle al costat de la Bassa de la Saira i en el vessant del conegut com a tossal dels Moixons. Aquest exemplar, poc comú en l’actualitat, era un arbre propi dels vessants de serres i turons de la zona abans que l’aigua del Canal d’Aragó i Catalunya i l’anivellament de finques per facilitar el cultiu exensiu de regadiu destruïssin gran part d’aquests arbres que eren propis de les zones de terra aspre i clima mediterrani sec. Aquest exemplar es va mantenir gràcies a que va créixer al costat d’una antiga séquia de reg, ara en desús, i que acompanyava altres arbres de ribera que es plantaven en les banquetes de les séquies per evitar amb les seves arrels que s’ensorressin els talussos de terra i l’evaporació de les aigües pel calor amb l’ombra de les fulles. Tot i això, els arbres més comuns eren els pollancres o els bedolls, de creixement ràpid i de fulla abundant.

Til·ler del Copeo

Ametllers centenaris a la carrerada del Mas del Lleó

Els ametllers centenaris del Camí del Mas del Lleó. Es tracta

Alzina de la Bassa de la Saira

Interior del Cobert del Cerdà

El Cobert del Cerdà Arran de la descoberta dels plànols de construcció del conegut com a Cobert de Cerdà d’Almacelles, es van poder esbrinar dades d’aquest edifici tan emblemàtic. Tal com ja es va esment en un article anterior sobre la història de l’Av. del Baró d’Esponellà, aquest enorme magatzem de farratges fou un dels primers en bastir-se en aquest nou vial que havia de comunicar l’antiga carretera amb l’estació del ferrocarril. Era la dècada dels anys vint del segle passat i feia tot just deu anys que s’havia posat en funcionament el Canal d’Aragó i Catalunya. Això comportà posar en reg prop de 8.000 jornals del terme pel cap baix. En aquells anys, principalment durant el període de la primera gran guerra, molts comerciants de farratge es van fer d’or amb la comercialització d’aquest herbaci. Almacelles, i per extensió, tota la zona de la Llitera, era un territori apte i molt cobejat per produir farratge i per transportar-lo fàcilment per ferrocarril a qualsevol altre punt de la península o de França, si era el cas. Aviat, grans comerciants de farratges lleidatans i barcelonins, van iniciar la construcció de naus d’emmagatzematge en la zona propera a l’estació de ferrocarril. L’any 1928 es construeix un dels magatzems més grans de la província, amb una capacitat com no s’havia vist mai: prop de 32.000 m3. Era el Cobert del Cerdà, promogut per un comerciant barceloní de farratges: Ramon Cerdà i Garriga. L’edifici, ocupava una parcel·la de 1.875 m2, en forma de rombe per adaptar-se a l’alineació dels carrers que ja s’havien previst en el projecte de nou eixample d’Almacelles de José Benedicto, aprovat el 1909. Feia uns 75 m. de llarg per 25 m. d’ample, i havia disposat un teulat a dues aigües, amb un curiós voladís en el punt on es juntaven les dues ales de teulat, que s’emprà per ubicar una filera de 16 finestres de ventilació i d’il·luminació. No obstant el més interessant era l’alçada que arribava fins als 17 m. en el seu punt màxim. Un curiós sistema de suports metàl·lics permetia que no hi hagués cap mena de pilar interior i, al mateix temps, que els angles de l’envigat servissin de ràfec exterior a mode de gran marquesina per evitar l’entrada de pluja i d’humitats a l’interior de la nau. Una altra de les novetats era el sistema d’obertura i tancament de portes i finestres correderes a partir d’una disposició de rails i coixinets encastats a la paret. Un total de 6 grans portes a la banda del carrer de l’Estació amb 16 finestres, i 4 a la banda del pati interior amb 16 finestres més.

Plànol on es descriu l'estructura metàl·lica interior de la nau

Adolf Florensa i Ferrer Es coneixia el projecte, es coneixia el promotor i, fins i tot, es coneixia el constructor d’aquest edifici, el contractista d’obres almacellenc Ramon Moix Borrell. El que s’ha descobert recentment, amb la troballa dels plànols de construcció del Cobert del Cerdà, és el nom de l’arquitecte: n’Adolf Florensa i Ferrer, un dels més influents i renomats arquitectes catalans del primer terç del segle XX. Però qui era Adolf Florensa? N’Adolf Florensa i Ferrer era lleidatà de naixement (Lleida 1889 – Barcelona 1968), si bé gran part de la seva obra la va dur a terme a Barcelona, ja que va ser un dels arquitectes de referència per dos projectes cabdals de la capital catalana: l’obertura de la Via Laietana i l’Exposició Universal de 1929. Una vegada acabats els seus estudis d'arquitectura l'any 1914, es va posar a donar classes, va obtenir la càtedra de Mecànica Racional l'any 1920, va ser nomenat arquitecte municipal de l'ajuntament de Barcelona l'any 1924 i fou un dels principals impulsors de la reforma del barri gòtic de Barcelona. També exercí la docència a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona des de 1914 fins a 1952, any en què es va retirar per raons de salut. Publicà nombrosos treballs sobre història de l’arquitectura i sobre les activitats municipals de restauració i conservació de monuments. Va exercir com a arquitecte municipal de Lleida, on entre altres obres signà els plànols de l'Escola Jardí dels Camps Elisis (1918). Va estat força influenciat per l'escola de Chicago, tot i que es va moure dins el classicisme noucentista. Les seves obres més destacades van ser gairebé totes a la Via Laietana, on bastí la Casa Cambó (1925), el Casal del Metge junt amb Enric Catà i Catà (1931), la Casa Artur Suqué (1927), la Immobiliària Catalana (1925) i el Foment del Treball junt amb Josep Goday (1931). És també l'autor del Palau de Comunicacions i Transports de l'exposició del 1929, de la reforma de la Capitania General (1928), la Duana Nova o la restauració del castell de Peralada. Va realitzar obres conjuntes amb Alfons Barba i Miracle i Fèlix de Azúa. Juntament amb Antoni Falguera i Joaquim Vilaseca van formar l'equip que el 1926 va reformar l'edifici de l’Ajuntament de Barcelona. Adolf Florensa també va fer algunes obres conjuntes amb arquitectes plenament modernistes com Modest Feu: (Casa Teixidó, 1924-1928).

Dia d’Europa El proppassat 9 de maig, Almacelles va celebrar novament el Dia d’Europa, amb l’actuació de la Companyia Pop per xic i el seu darrer espectacle Els Súper Herois. L’actuació va tenir lloc a la Sala Polivalent i va comptar amb un nombrós públic que va gaudir d’allò més amb la música i ritme d’aquest grup tan marxós.

Cartell amb la rèplica del mural de Freddie Mercury El proppassat 9 de juny, es va presentar el cartell amb la rèplica del mural de Freddie Mercury d'Almacelles, amb la presència del seu autor n’Oriol Arumí, així com el Carlos Durany, autor de la fotografia per desenvolupar la rèplica en la lona, i el pintor local Josep Pascual. Aquest cartell serà el que representarà la nostra vila en l’acte d’homenatge que es farà en diverses ciutats del món amb motiu dels 30 anys de la desaparició del genial cantant.

Concurs per a la contractació d’un vídeo-documental de promoció del municipi

El mes de maig es van publicar les bases per poder optar al contracte per a la filmació d’un vídeo documental de promoció d’Almacelles. Aquests hauran de ser originals i tenir una durada màxima de 5 minuts. També caldrà fer una versió més reduïda no superior als 60 segons per fer-ne difusió en les xarxes socials. El tema dels vídeos-documentals se centrarà en el Parc Escultòric ALMA d’Almacelles, ubicat al Parc d’Europa d’aquesta població; Almacelles com a Vila Florida de Catalunya; i l’Almacelles cultural, on es doni a conèixer el Museu d'Arquitectura i Urbanisme "Josep Mas Dordal", el Jaciment Arqueològic del Vilot i la fortalesa andalusina de la Saira.

Cada proposta dels vídeos-documentals haurà d'anar acompanyada d'una proposta de guió de producció de cada càpsula. Aquest detall fixarà els costos de producció, postproducció i equip tècnic que caldrà emprar. El treball s'adjudicarà al candidat/a que, sempre ajustant-se als estàndards de qualitat professional i als requisits, pressuposti el seu treball al preu més econòmic. Es valorarà, molt especialment, l'experiència del candidat/ata en el món audiovisual, així com la seva trajectòria en la producció de vídeo-documentals o d'altres treballs audiovisuals similars als d'aquesta convocatòria.

r e i s s Do ELS PRIMERS BARS MUSICALS D'ALMACELLES (1979-1990)

Els primers bars musicals d'Almacelles/Interior del Pub Tekila (1997) Cap a la segona meitat de la dècada dels anys setanta, Catalunya –i amb ella, tot i que més tard– les comarques lleidatanes, van experimentar un canvi social notable de la mà de la transició política de la dictadura cap a una democràcia, encara a les beceroles. Els canvis afectaven a tota la societat en el seu conjunt, però era el sector més jove el que estava més impacient i amatent en dur a la pràctica aquella reconversió cap a la modernitat. Es tancava doncs, una etapa grisa de quaranta anys, i s’encetava una altra de nova, plena de llums, colors i música… Sobretot molta música. Almacelles fou una de les poblacions capdavanteres en ser un pol d’atracció de la gent jove de la comarca i de més enllà pel que feia al lleure. Si parlem de música, una renovada discoteca ARCA s’inclogué en el selecte i exclusiu grup de discoteques lleidatanes que va obrir les seves portes a principis dels anys setanta. En aquest cas, fou l’any 1973, tot i que ja la precedia una coneguda boîte coneguda com a Discoteca Doña Pepa, i més tard J.J., als baixos de la Casa de les Sitges. Així, tot i que la música més comercial i de moda ja tenia el seu lloc en aquest gran espai, mancava algun local que donés sortida a una música menys coneguda i apreciada per un públic més abocat a les modes i tendències que s’escoltaven en els locals més famosos de Gran Bretanya, França o Alemanya.

el rythm and blues, el soul o el rock simfònic. El primer que van fer els dos socis va ser cercar un local adequat. Les seves referències eren els coneguts pubs anglesos amb música en viu, a l’estil de la mítica The Cavern de Liverpool, on van actuar els Beatles quan encara no eren coneguts. Buscant locals pel poble van trobar el lloc ideal: l’antic molí de Cal Marxant, al carrer d’Anselm Clavé. Un lloc amb dos ambients, un primer nivell a l’alçada del carrer, i un altre de soterrat, on no hi hagués cap mena d’obertura per on entrés la llum natural, talment com una cova. Van intentar portar el bo i millor de la cultura underground musical dels locals anglesos a Almacelles. Terres de fusta, sofàs i làmpares de disseny britànic, referències a les cabines angleses… Van visitar locals d’aquest estil que en aquells anys només podien trobar en alguns llocs turístics

El Mobby Dyck (primera etapa 1979-1984) El pioner dels pubs almacellencs. Obrí les seves portes el mes d’abril de 1979, tot i que la idea d’un local amb música alternativa a la comercial i disco de l’època, ja va sorgir a les ments dels dos socis fundadors un any abans: el Josep Maria Mir Majós i el Jordi Justribó Escanilla, tot just acabar el servei militar obligatori, es van posar en marxa per crear a Almacelles un bar musical, a l’estil dels que hi havia a Londres, Liverpool o Manchester. Un local que donés especial rellevància a música poc apreciada per les multituds, i més en un poble com Almacelles, ja fos el blues,

Posagots original del pub Mobby Dyck 1979 7

Trànsit Pub (primera etapa 1979-1982) Pocs mesos després d’obrir el Pub Mobby Dyck, durant la Festa Major de 1979, obre les portes el segon local musical o pub –com s’anomenaven en aquella època a aquest tipus de locals– d’Almacelles. Era el contrapunt perfecte del primer. En aquest cas, decoració, música i públic eren completament oposats al que buscaven els gerents del Mobby Dyck.

Josep Maria Mir Majós i Jordi Justribó Escanilla, socis fundadors del pub Mobby Dyck (1979) de la costa i, de resultes d’un d’aquests viatges que van fer a Lloret, van trobar un que els hi va agradar molt. De fet, tant els hi va agradar tant que li van copiar fins i tot el nom: Moby Dick. Tot i això, van haver de fer petits retocs al nom i a la tipografia per evitar possibles demandes per plagi. Se li va afegir una lletra “b” més a Moby, i se substituí la “i” del Dick original per una “y”. Del dibuix i del logotipus s’encarregà l’estudi de disseny Baró/Vicente de Lleida. L’èxit fou rotund. Venien gentades a veure aquell local tan especial com no n’hi havia cap altre a molts Km a la rodona. Venia gent de Lleida expressament en cotxe o en tren i fins i tot, grups de francesos que repetien les seves visites de manera regular. La música també era una gran reclam. De fet, molts dels discos es compraven a l’estranger a través d’amics i comercials, o bé si calia s’anava a Andorra. També es van fer famoses les seves actuacions en directe que es feien prop de la pedra de l’antic molí d’oli, així com les exposicions de pintura que tenien el seu lloc preferent a la part de dalt del local. Un dels cantants més coneguts que va visitar el Mobby Dyck i es quedà impressionat fou el mateix Miguel Ríos i tota la seva banda, aprofitant un concert que va venir a fer a la veïna discoteca ARCA. Tanta fou l’acceptació que van haver d’obrir els set dies a la setmana, des de les 6 de la tarda fins ben entrada la matinada. Cap al 1982 es va fer una reforma i, finalment, cap al 1984 es va haver de traspassar el negoci per motius familiars al Sr. Jesús Gràcia Lou, qui el regentà uns anys més fins a la seva darrera etapa que va anar de la mà del Jaume Clota Torres.

Primer posagots del Trànsit Pub (1979) En aquest cas, foren tres els socis fundadors del Trànsit Pub: el Jaume Casañé Roca, el Josep Pocino i el Quico Rodríguez Paredes. La idea que cercaven aquests joves era un lloc de trobada de gent jove i de totes les edats, on estiguessin a gust i on la música fos un divertiment. Es buscava, en aquest cas, música comercial, ritme fresc i ganes de passar-s’ho bé. Es cerca un local a la part alta de l’Av. del Baró d’Esponellà; certament allunyat del centre de l’Almacelles d’aquella època, si bé tenia l’encert d’estar prop de l’estació de tren –per on venia i anava molta gent-, així com de la Rambla, el principal lloc de passeig en aquells anys. Segons conta algun dels socis fundadors, aquell anar i venir de gent de l’estació de tren per l’Av. del Baró d’Esponellà, fa que aquell punt fos un lloc amb molt “trànsit” de persones, i d’aquest fet li ve el nom del local. S’agafa un magatzem d’una casa del Cubano que donava pràcticament davant per davant de l’esplanada que s’obria en una de les façanes del Cobert del Cerdà. Aquest fet no va passar inadvertit pels tres socis, ja que van idear una gran pista d’estiu en aquell indret, voltada d’un canyís, amb escenari, barbacoes i servei de bar a l’aire lliure. Les llangonissades i sardinades amb música en viu a la “Pista del Trànsit” eren memorables. Aquell pub ben aviat va ser un dels més concorreguts per un públic –diguem-ne més familiar– però mancat d’un tipus d’oferta d’aquest tipus. A l’interior del local també s’hi afegeixen altres atraccions, com una diana de dards o, anys més tard, un futbolí. La decoració també era la pròpia d’aquells anys: poca llum, molt espill, llum tènue i el contrapunt de la foscor amb algun focus que il·luminava centres de plantes artificials, molt de moda en aquells primers anys vuitanta.

Exposició de pintures a la part de dalt del Pub Mobby Dyck (1982) 8

Després d’un seguit de canvis en la direcció, l’any 1982 passa a mans del Sr. Francisco Leiva Sánchez, qui continuarà amb la gestió del Trànsit i la seva pista d’estiu fins

referència els colors, llums i textures dels decorats del Festival d’Eurovisió de l’any 1980 que es va celebrar a Holanda. Del logo, s’encarregà la dissenyadora gràfica Chelo, també de Lleida i una membre més d’aquella colla. El disseny tenia certes connotacions post-psicodèliques de finals dels anys setanta: una mena de rombe, amb la part inferior en forma de “v” imitant el teclat d’un piano, presidida per una bola del món en forma de cara femenina al centre de la composició.

El Quico Rodríguez i el Felip Aurin, cambrer del Trànsit, davant l'esplanada del Cobert del Cerdà, on es faria la pista d'estiu (1979) l’any 1988. Francisco Leiva, també serà un reconegut gerent de locals musicals a Almacelles durant la dècada dels 80 i dels 90, ja que –a més del Trànsit– l’any 1984 s’encarregarà de la gestió del Halley, un local on es barrejava la música amb les màquines recreatives tan de moda a principis dels anys 80, i que ja venia de la reconversió de l’antic London Pub (1981) del carrer de la Pau, que va esdevenir la coneguda bolera Galaxia Azul (1982-1983). Francisco Leiva incorpora la pantalla gegant retràctil amb projector de magnetoscopi l’any 1982, al mateix temps que la Xampanyeria Pratsmon. La novetat de l’equipament fa que canviï la denominació del local pel de Video Trànsit Pub. L’any 1988 deixa les regnes del negoci al seu germà Miquel Leiva i a un altre soci, en Jordi Moreno, que el gestionaran fins a mitjans dels anys noranta, quan canvia novament de gerents i denominació per passar a denominar-se Mambises i posteriorment Mambi. En Francisco Leiva obrirà el 1990 un nou local de referència a la plaça Fortuny, el Pub Clàssic, que esdevindrà el Joker’s, amb el canvi de gerent a mans de Paco Zaragoza. Pub-Xampanyeria Pratsmon (primera etapa 1981-1986) El cas d’aquest local fou especial pel fet que els principals promotors de la seva creació fossin tots de Lleida i no tinguessin cap mena de vincle amb Almacelles. Era l’any 1980 i l’ambient musical i associatiu d’Almacelles era ben conegut arreu, especialment a la capital, d’on venia molta gent cercant els locals més de moda d’aquells anys, com la discoteca ARCA, el pub Mobby Dyck o el més recent Trànsit Pub i la seva popular pista d’estiu. El comercial de ferreteria Gaspar Morros Mota, tenia una certa amistat amb el Ramon Mur, un ferrer de la població que, alhora, era el propietari del local que havia estat el bar i seu social de l’extinta Penya Barcelonista Lo Vilot, d’Almacelles. Com sigui que Gaspar Morros va proposar-li la idea d’obrir un bar musical a la vila, el Sr. Ramon Mur li va proposar el traspàs d’aquell local i així va néixer el Pub-Xampanyeria Prastmon. D’aquell grup d’amics de Lleida, també s’hi va afegir l’Eduard Prats Gonzàlez qui li donà el nom de Pratsmon amb el seu cognom i l’abreviatura de Montserrat, com es deia la seva cunyada. Una altra de les idees va ser donar cert prestigi i exclusivitat amb l’afegitó de xampanyeria, en record d’un local que estava molt de moda a Lleida en aquells anys al carrer Sant Martí: El Palau del Xampany; d’on eren força assidus aquella colla d’amics. Per a la decoració van comptar amb el decorador i tapisser Gil, també membre d’aquest grup, que va prendre com a

Primer anunci de la Xampanyeria Pratsmon (1981) Finalment, a l’estiu de 1981 obria les seves portes i encenia per primer cop els neons del rètol de l’entrada el PubXampanyeria Pratsmon, coneguda popularment com “La Xampa”. El fet de tenir una vorera ampla i propera a la zona de la Rambla va fer que es fes una mena de terrassa amb deu taules i quaranta cadires al carrer que s’omplien durant els mesos de bon temps a partir de les sis de la tarda, i els diumenges a partir de les quatre, quan es feia el vermut dominical. Una altra de les novetats fou el billar i futbolí que es van instal·lar en una mena d’altell que hi havia al final del local. Per acabar-ho d’adobar, l’any 1982 s’instal·la la primera pantalla gegant retràctil amb projector per a magnetoscopi d’Almacelles. Això permeté poder fer passis de pel·lícula en vídeo que es reponien diàriament i que atreia un nombrós públic amatent a les darreres novetats que podien veure en aquell local. Els primers gerents recorden encara els viatges als vídeo-clubs de Lleida ja que fins el 1985 no va obrir les portes el primer establiment d’aquest tipus a Almacelles. La música era comercial i tenien com a principal referent la llista dels 40 Principals, si bé van agafar uns anys on van donar molt joc a grups de la “movida madrileña”. Els Dj’s que venien a posar música en aquells primers anys foren, entre d’altres el Txema Cases –que regentaria durant molts anys el mític Pub Pentagrama de Lleida– o, en ocasions, un joveníssim Pau Donés, el malaguanyat cantant del grup Jarabe de Palo. L’any 1986 va traspassar-se el negoci al Sisco Simó, qui va continuar amb la mateixa línia fins al 1996, en què va

quedar-s’ho l’empresari de l’oci Francesc Ñaco, qui també regentava el Pub Tekila. L’any 2015 es faria una reconversió radical d’aquest local per convertir-lo en el Carpe Diem Big Club, amb bar musical per la banda del carrer Major, i discoteca amb accés per la part del carrer de Sant Jaume. Tekila (1990) Fou el quart gran local musical en obrir les seves portes a Almacelles. Aquest local, encara en actiu, tot i el tancament obligat per la pandèmia, va veure la llum un 22 de setembre de 1990, en el marc de les Festes de la Mercè d’aquell any. El seu promotor va ser el Francesc Ñaco Parisi, que venia de regentar un pub a Peníscola, el famós Stiletto. El 1990 prova d’obrir un local al bell mig del carrer de Sant Jaume. Un carrer que començava a ser força concorregut pel jovent local i forani, en coincidir la discoteca Arca i el pub Mobby Dyck en pocs metres. De fet, la idea que tenia Francesc Ñaco des d’un primer moment, era obrir aquest local i que fos el tret de sortida d’altres que s’anessin instal·lant al voltant, fent d’aquest carrer una mena de Carrer del Pecat d’Almacelles. Cap a finals dels anys noranta i principis dels dos-mil quasi s’aconsegueix, ja que en aquest tram central del carrer de Sant Jaume i voltants, s’hi van arribar a concentrar fins a mitja dotzena de bars musicals i discoteques. El primer Tekila, que pren el nom del grup de música del mateix nom però amb “q”, va quallar de seguida en ser un dels llocs preferits per escoltar la música rock, amb especial ènfasi en els grups espanyols de referència en aquells primers anys 90. Un any més tard, s’obre la terrassa d’estiu (1991) i poc després es fa una reforma del local que el revesteix del famós maó que li dona un caire més acollidor i càlid. Era també l’estil que adopten altres locals similars en els què s’inspira Francesc Ñaco, especialment en alguns pubs amb actuacions en directe que veu a Canàries i en el mític Pub Novecento de Binèfar. L’any 1992 obre el nou Tekila reformat i es consolida com un lloc de referència pel que fa a la música rock i a les actuacions en viu de formacions novells i de cantautots consagrats. A més del pub Tekila, Francesc Ñaco també es farà càrrec de la gestió de

la Xampanyeria Pratsmon (1996), i el 2004 farà un canvi radical en convertir aquell pub en el Carpe Diem, adaptant l’antic magatzem del local –que donava al carrer de Sant Jaume– en el Carpe Diem Big Club. D’aquesta manera, es possibilitava l’opció de pub amb accés des del carrer Major i discoteca des del carrer de Sant Jaume. Dos ambients que es podien combinar o funcionar de manera autònoma. Aquests van ser els locals musicals pioners en una Almacelles que deixava enrere una etapa fosca, i s’obria als nous aires de modernitat del moment. La música i la manera de relacionar-se del jovent canviava i els locals d’oci no podien romandre aliens a aquest fenomen. Almacelles fou una vila capdaventera, tal com hem pogut veure en aquest article del què es fa un petit incís dels pioners. No obstant, a aquests primers locals musicals se’n van a fegir molts d’altres durant la dècada dels noranta i dels dos-mil, i la nostra vila fou un referent a la comarca on trobar un ampli ventall en l’oferta de l’oci musical. A més de la discoteca ARCA –i el pub que va obrir annex el 1973–, l’any 1989 es fa una remodelació radical que l’adaptà als nous temps i que canviarà de nom en nombroses ocasions depenent dels gestors del local: Chest o els Pistolers de l’Arca, per citar alguns exemples. Cal mencionar, a més, d’altres locals mítics que van sorgir a posteriori: l’Istmo Total, a càrrec del Sisco Rovira (1991) que va esdevenir Crysmon a partir del 2012; el mític Zenobita (1991); els autodenominats bars musicals com el Piràmides (19901995), el Payva’s (1992-1999) o el People’s (1994); l’EXXI’s (1997) de la mà del Pere Minuesa, que va esdevenir el Canadian l’any 2002; o el Cafè Univers que va regentar el Xavier Baró des de l’any 2001 fins el 2008, i que després va canviar de mans per transformar-se en el Buda’s (2019), i més tard el Déjà Vu. Tot un reguitzell de locals que han anat adaptant-se a les modes del moment, i que han donat sortida a les necessitats d’esbarjo de moltes generacions d’almacellencs i foranis. Han col·laborat en aquest article: Jordi Justribó, Jaume Casañé, Quico Rodríguez, Sisco Simó, Lourdes Sarrado, Josep Pascual, Xavier Baró, Eduard Prats, Francesc Ñaco, Pere Minuesa i Francisco Leiva.

Concert de Xavier Baró al Pub Tekila (1997) 10

Almacelles, seu social de l’AiCEi L'Associació Internacional de Ciutats i Entitats de la Il·lustració (AICEI) tindrà a partir d’ara la seva seu social a Almacelles, una de les ciutats que en formen part. Tanmateix, la seu administrativa continuarà estant a Vila Real de Santo António (Portugal). Cal dir que l’AiCEi neix a partir de l'anomenat Fòrum de la Il·lustració creat l'any 2001, consolidant-se com associació amb entitat jurídica pròpia amb l'aprovació dels seus estatuts a la ciutat de València al maig de l'any 2007. Ciutats i entitats, municipis, associacions, museus, universitats, que compten amb un ric patrimoni -tangible i intangible- pertanyent a el període de la Il·lustració, s'uneixen en l'associació amb l'interès de l'estudi i la investigació d'aquest període en els diversos àmbits de la seva manifestació: arquitectura, art, urbanisme, pensament, ciència, valors humanístics. Incorpora també entitats que treballen en l'actualitat en manifestacions que suposen una aproximació a l'estudi de el període il·lustrat i al seu torn desenvolupen altres activitats contemporànies que es regeixen pels principis que al seu dia fomentessin la racionalitat i la llibertat de creació, heretat de la Il·lustració. L’AICEI destaca també per l'ambició de crear una ruta cultural de Ciutats i Entitats de la Il·lustració que vinculi a tots els membres i es desenvolupi mitjançant exposicions, trobades, senyalització de monuments, esdeveniments turístics i acadèmics, entre altres activitats. Pertanyen a aquesta associació ciutats com la mateixa Vila Real

de Santo António, Barcelona, Cartagena, El Ferrol, San Fernando, Covilha, Es Castell, Nueva Guatemala de la Asunción i Almacelles; així com institucions com ara Loggia, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MUVIM), la Real Academia de las Bellas Artes de San Carlos, el Real Sitio de San Ildefonso, la Universitat de Cadis o la de Coimbra (Portugal). Així doncs, el fet que Almacelles sigui la seu social d’aquesta entitat ha de permetre internacionalitzar encara més el seu llegat patrimonial del segle XVIII, i fer més fàcil el seu coneixement i la divulgació d’un urbanisme il·lustrat, tan excepcional i únic com el que mostra aquesta població lleidatana.

Recollida de material de neteja Creu Roja, conjuntament amb l'ajuntament d'Almacelles, van organitzar el dissabte 8 de maig, la primera recollida de productes d'higiene personal i per a la llar per poder fer front a la població més vulnerable i sense recursos del municipi. Gràcies a la col·laboració dels supermercats Plus, Dia, Caprabo, Spar i Consum, que van col·laborar cedint el seus espais, i a la gran resposta de la gent que van col·laborar, es van aconseguir omplir uns 550 Kg de diferents productes de neteja i d’higiene personal.

Jornada Intercultural d’Almacelles El dia 22 de maig es va fer al Parc d’Europa la primera Jornada Intercultural a Almacelles, conmemorant el dia de la diversitat cultural. La Jornada va constar de diverses activitats per a tots els publics, destinades a fomentar una bona convivència entre els veïns i veïnes d'Almacelles, independentment dels seus orígens. Durant tot el matí, diverses entitats culturals de Lleida van acompanyar la jornada amb les seves taules informatives, es van organitzar

jocs de diversos països per als més petits i cap al migdia va ser el moment de la colla Amics de la Sardana d'Almacelles, qui van fer una bonica exhibició de la nostra dansa, i en la qual va poder participar-hi tothom qui va voler. Per la tarda, va ser el torn musical amb una sessió de micro obert dirigida per Jan Villalba i l'Ephona, i el grup musical Lasta Sanco, qui van ser els encarregats de posar el punt i final a aquesta primera jornada intercultural.

L’Ajuntament adquireix en l’àmbit de l’Era del Comte, 78.000 m2 en l’àmbit de l’Era del Comte El mes de maig l’Ajuntament d’Almacelles va adquirir per un import de 231.344,35 euros a la Cooperativa Habitatge Entorn, SCCL –vinculada al sindicat Comissions Obreres de Catalunya– un total de 36 parcel·les en l’àmbit de l’Era del Comte, al sud-oest del municipi, que sumen 77.637 m2, l’equivalent a gairebé 8 hectàrees. Cal fer avinent que tot aquest sector es va plantejar inicialment com a poligon industrial d’iniciativa privada l’any 1995. En la seva reparcel·lació, ja hi havia un seguit de parcel·les que eren de titularitat municipal i que suposaven uns 86.157 m2, i d’altres que romanien en mans de propietaris privats. Finalment, el poligon no va reeixir i l’any 2007, de resultes d’una nova reestructació del sector, la Cooperativa d’Habitatge Entorn compraria fins a 36 finques del sector a certs particulars, amb el clar objectiu d’impulsar la construcció d’habitatges, encara que aquesta iniciativa al final tampoc prosperaria. Amb la darrera compra, l’Ajuntament ha comprat gairebé 78.000 m2, que afegides a les què ja eren de propietat municipal, suposen un total de 163.794 m2. Amb aquestes prop de 17 Ha, l’Ajuntament impulsarà la modificació de diversos sectors del POUM d’aquest àmbit, amb l’objectiu de reorganitzar tota la zona i crear quatre noves zones: una part de residencial, una altra per a equipaments públics, una altra com a gran zona verda on s’ubicarien les basses de laminació, i una darrera com a zona industrial d’uns 15.000 m2. En aquest punt, es pretén reubicar alguns particulars que tenen alguna activitat econòmica i que tindran uns millors accessos a les seves noves parcel·les a partir dels grans vials del carrer de Binèfar i del carrer de Ventafarines.

D’aquesta manera, el somni d’un polígon (1995) i d’una zona residencial (2007) podran veure la llum, adaptats a la nova realitat que suposa incorporar en aquesta superfície equipaments públics, zones verdes i basses de laminació, tot en consonància amb la sostenibilitat i el respecte als valors de l’ecologia i el medi ambient. El ple de de l’Ajuntament és qui haurà d’aprovar la proposta i la Comissió d’Urbanisme de Lleida qui haurà de donar el vistiplau definitiu per tirar endavant el que ha de ser una de les iniciatives més importants per al desenvolupament del municipi durant aquesta dècada.

Les parcel·les de l’Era del Comte propietat de l’Ajuntament en la primera reparcel·lació de 1995 sumaven 86.157 m2 Ajuntament 1995 Privat 1995

Les parcel·les de l’Era del Comte adquirides a particulars per part de l’Ajuntament en aquest any suposen 77.637 m2, fet que comporta un total de 163.794 m2 de terrenys de propietat municipal Ajuntament 2021 Privat 2021

Amb aquestes prop de 17 Ha municipals, es proposa un nou àmbit on es disposi una zona verda, una zona d’equipaments, una zona residencial i una zona industrial

Residencial Residencial

Residencial

El MAU a la revista Turisme Catalunya En el número 78, del mes de juny de 2021, de la revista TURISME CATALUNYA, es publica un ampli reportatge sobre el Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal d’Almacelles. Un extens dossier on es dona compte dels continguts, exposicions i informació d’interès per als visitants d’aquest museu únic a les Terres de Lleida, i al nostre país. Una bona ocasió per conèixer la història i naixement de les ciutats i descobrir la identitat d’Almacelles, un llegat urbanístic i arquitectònic que la fa única, tal com es fa palès en aquest reportatge.

Visites al museu En els darrers mesos, els visitants al museu han estat constants així com altres actes per la bona situació sanitària. Fins al mes de juny 1.861 persones l’han visitat amb totes les mesures de seguretat i d'higiene establertes per a que els riscos fossin zero. Entre aquests visitants destaquen el grup d'Atenció a persones Cuidadores de Creu Roja Almacelles i l'ABS d'Almacelles i 45 grups de tipus familiar i escolar majoritàriament. Es tracta de grups vinguts de Lleida, Tarragona, Terol, Osca, Barcelona i Almacelles entre d'altres.

Màrius Carretero pintor de terra, aigua i llum El proppassat dijous dia 6 de maig, el museu obria les seves portes al públic tot mostrant una nova exposició amb obres de l’aquarel·lista lleidatà Màrius Carretero. El 2020 es complien deu anys de la mort de l’artista i la família Carretero-Castan conjuntament amb el museu organitzaven la mostra amb la finalitat de retre un bonic homenatge al pintor. Veïns, família, amics i coneguts varen aprofitar l’acte per retrobar-se, recordar l’artista, la seva trajectòria, el seu pas pel món associatiu i gaudir de nou de l’aquarel·la del pintor lleidatà, dels seus paisatges, de la perfecció en la seva pinzellada, de l’encert en el color i del domini de la tècnica. Un total de 28 obres de petit i gran format van ocupar les dues sales d’exposicions temporals amb imatges de plana i muntanya i elements diversos i anecdòtics que en ocasions estranyen a l’observador. La mostra tancarà a finals de juliol tot deixant pas al mes

d’agost, un mes en què el museu tanca les seves portes al públic i es prepara per a la propera exposició que es mostrarà al públic durant el mes de setembre als volts de la Festa de la Mercè 2021.

Campiona en gimnàstica rítmica El proppassat 27 de maig l’Ajuntament d’Almacelles i el Patronat d’Esports van fer un reconeixement a la gimnasta d’Almacelles Ona Aldabó (Juvenil VII) i a la seva entrenadora Jennifer Clavero, per la tercera posició en el Campionat de Catalunya de nivell base i també per desitjar-li sort en el seu primer cop amb individual en un Campionat d’Espanya. Enhorabona !!!

Presentació del darrer llibre d’Amat Baró El divendres, 28 de maig, va tenir lloc a l’Auditori del Centre Cultural, la presentació del darrer llibre d’Amat Baró: Poemes saturnians (Edicions Poncianes), el primer poemari de Verlaine. Es tracta d’una traducció al català de poesies del francès Paul Verlaine. N’Amat va fer una tria dels millors poemes de Paul Verlaine, on no hi podia falta la coneguda “Chanson d’automne”, cantada, entre d’altres, per Léo Ferré.

Nou pubillatge comarcal

El 5 de juny va tenir lloc a Torres de Segre, la celebració del 4t Certamen de Pubillatge comarcal del Segrià. Almacelles estigué representada per la pubilla 2019, n’Aura Susagna Bañeres i l'hereu 2019, en Jordi Nòria Tomàs que foren acompanyats de la Pubilleta 2019, Maria Bisen; damisel·les 2019, Clàudia Cunillera i Ares Juanós i l'hereuet 2019, Roc Juanós. Des de l'Ajuntament i la regidoria de Cultura volem felicitar al Jordi Nòria perquè ha estat proclamat 1r Cabaler Comarcal del Segrià 2021. Moltes felicitats i molts encerts en aquesta nova etapa que comences juntament amb la resta de pubillatge comarcal proclamat aquesta tarda. També felicitar a la Laura Daurell, Pubilla d'Almacelles 2018, que va exhaurir el seu mandat com a 2a Dama Comarcal del Segrià 2019 i que va portar el nom de la nostra vila arreu.

Ascens dels equips benjamins i juvenils del CEF Almacelles El cap de setmana del 12 i 13 de juny va ser rodó pels interessos dels equips benjamins i juvenils del CEF Almacelles. Els benjamins aconseguien la victòria en terreny visitant i es proclamaven campions de lliga al camp del segon classificat amb una victòria incontestable. L'eufòria i alegria dels petits es convertia en una rua a la tarda per anar a veure el juvenil i rebre el merescut passadís d'honor i l'entrega de la copa de campions en aconseguir l’ascens a primera divisió. Fou d’agrair la gran quantitat de públic al Camp d’Esports i la presència de les autoritats, l'alcalde Josep Ibarz, la regidora Vanesa Olivart i el sub-delegat de la FCF Sr. Sergi Vela, qui van fer les entregues dels trofeus. Moltes felicitats!

3a Festa del Motor El carrer de Binèfar va acollir el dia 19 de juny la 3a Festa del Motor d’Almacelles. Aquesta festa va concentrar prop de 400 cotxes personalitzats (tunejats) vinguts d’arreu de Catalunya i de l’Estat. L’èxit de convocatòria fou rotund i des de primera hora del matí tot l’eix d’aquest vial fins a la cruïlla amb el carrer de Ventafarines fou un anar i venir d’amants d’aquesta modalitat vinculada amb el motor. L’organització de l’acte va anar a càrrec del jove Guillem Riquelme i va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Almacelles i del Patronat d’Esports, qui van edició, consolidant-se aquesta trobada com un certamen donar suport a aquesta iniciativa des de la seva primera de referència en el món del tuning.

Els arbres d'Almacelles:

L’eucaliptus del pilaret de St. Antoni Tot just darrere el Pilaret de Sant Antoni, al voral de la carretera que dona accés a Almacelles, ens trobem un un eucaliptus, aquest exemplar és un arbre jove, d’uns 15 anys i uns 12 metres d’alçada. Va ser plantat pel gerent de l’empresa Poliester Melció que hi ha ben a prop, i va substituir un altre exemplar més vell que va morir. Tot i així, l'arbre de l'eucaliptus pot arribar a mesurar més de 60 metres d'alt i, entre les seves característiques, destaquen els seus troncs molt llisos i alts. Una vegada que arriben a una alçada considerable, comencen a desenvolupar nous brots i a bifurcar. En molts indrets, l'eucaliptus està molt estès a causa de la capacitat d'adaptació que posseeix, ja que és capaç de desenvolupar-se en diferents ambients climàtics. El seu període de floració va de març a novembre i, és a l'estiu quan està totalment florit. És un arbre molt fort ja que resisteix els vents de la mar i s'adapta a tot tipus de sòls. Les tiges i flors de l'eucaliptus formen una mena de campaneta que alberga les llavors per a la seva posterior reproducció. És un arbre que no només té funció ornamental sinó que s'utilitza per a fins medicinals, en la dessecació del terreny i, com la seva fusta és tova, no pot usar-se per a la construcció, però sí per a la indústria paperera. Són originaris d'Austràlia on és dominant en la vegetació. Unes poques espècies es troben a Nova Guinea, Indonèsia i fins i tot a les Filipines. Conreats es troben a llocs de clima temperat i subtropical de tot el món.

Campionat de Catalunya de motocròss de nens El circuit de La Mina d’Almacelles fou l’escenari, el diumenge 20 de juny, de la quarta cursa del Campionat de Catalunya de Motocròs de Nens. Així, acollí els corredors de les categories MX50, MX65, MX85 Juvenil i MX85 Cadet. Amb un traçat força enfangat, sobretot en els entrenaments, fou inevitable veure alguna caiguda. Sortosament, tots els pilots van poder afrontar amb garanties la sortida de les primeres mànegues del dia, deixant curses molt emocionants i disputades fins al darrer moment pels joves pilots que s’hi van congregar al circuit almacellenc.

Club de bàsket cadet campions!

El proppassat mes de juny, l'equip cadet del Club de Bàsket CenaxAlmacelles es proclamà campió de lliga en la seva categoria amb un ple de victòries. La regidora d'esports i presidenta del patronat municipal d'esports, acompanyada del coordinador del patronat, van acompanyar als campions en aquests moments històrics per al bàsket local. Moltes felicitats a tot l'equip i l'staff tècnic!!!

Escolars visiten l’ALMAPARC d’Almacelles

Més d’un centenar d’alumnes del cicle superior de primària de l’Escola Espiga de Lleida (cursos de 5è i 6è), acompanyats del seus professors i tutors van visitar el 21 de juny l’ALMAPARC escultòric ubicat en el Parc d’Europa d’Almacelles. Aquesta visita s’afegeix a d’altres que s’han anat fent al llarg d’aquests darrers mesos i que situen la mostra d’escultura monumental internacional almacellenca, com un dels referents culturals de les Terres de Ponent.

Aquesta visita ha estat guiada i s’ha fet càrrec de la seva explicació la pròpia comissària de la mostra, la Sra. Luisa Noriega, qui ha explicat als joves estudiants el llegat artístic que hom pot trobar en aquest parc, així com els estils representats, els materials emprats i les trajectòries de cada escultor/a participant. Posteriorment, la visita es va complementar amb una visita al complex de les Piscines municipals, on van tenir una estona per a l’esbarjo i la diversió.

Millora dels camins de la CHE La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), ens depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, inicià durant el mes de maig, les obres de manteniment, conservació i millora de la xarxa de camins generals a la zona regable del Canal d'Aragó i Catalunya que són de la seva propietat. El tram entre Vallmanya i Almacelles està previst que s’endegui durant el proper mes de novembre. Els treballs de millora es realitzen en els camins que són titularitat de la CHE i que discorren pel Pla de la Llitera (Alcarràs, Sucs, Raimat, Almacelles i Gimenells i el Pla de la Font), amb una inversió de 2,5 milions d'euros i s’inclou les millores del ferm, drenatge i senyalització viària per garantir la seguretat viària en aquesta extensa xarxa de camins generals. Pel que fa Almacelles, la millora consistirà en un tram de l’Av. de tot i que l’alcalde ha reclamat a la CHE una actuació Sucs, entre el carrer de la Mercè a l’Avinguda dels Esports, d’aquest tram viari fins a l’enllaç amb l’A-22.

Armando Vidal, campió d’Europa en BTT Ultramarató M60 El mes de juny va tenir lloc la 15a edició de la Pedals de Foc Non Stop, prova puntuable pel Campionat d'Europa de BTT Ultramarató, amb sortida i arribada a Vielha i amb la participació de 730 ciclistes de 13 nacionalitats diferents. La prova, un dels ultramaratons en BTT més longeus i durs del món, amb 213 kms i 6.200m de desnivell positiu acumulat donant el tomb al perímetre del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, va comptar enguany amb vàries sortides esglaonades degut al protocol Covid. Quant a la participació lleidatana va destacar, un cop més, la pontsicana Ramona Gabriel, que defensava el títol del 2019, i que va ser segona i l’almacellenc Armando Vidal, qui va guanyar en la categoria Màster 60, fet que el classificava automàticament com a campió d’Europa en aquesta modalitat i categoria. Moltes felicitats campió!

Concerts de Fi de Curs de l’Escola Municipal de Música d’Almacelles

Els dies 15, 16, 17 i 18 de juny, l’Escola Municipal de Música va realitzar els concerts de fi de curs. El dimarts 15, el dimecres 16 i el dijous 17 de juny es van realitzar les audicions individuals d’instrument amb alumnes de Sensibilització Musical, Nivell Elemental i Adults a l’Auditori del Centre Cultural. El divendres 18, a la Plaça de la Vila es va realitzar el Concert d’Agrupacions de l’escola.

El concert va començar amb un ball de tota l’escola i seguidament, a nivell vocal, van actuar els grups de llenguatge musical de sensibilització, nivell elemental i mitjà. A la segona del part del concert va actuar l’agrupació de cambra d’Adults amb un repertori de bandes sonores i obres de pop-rock. Per finalitzar el concert es va interpretar un “medley rock” a càrrec de l’agrupació de cambra elemental i adults.

Segona fase de reformes a l'església

La parròquia d'Almacelles ha reprès en una segona fase, les obres de restauració de la coberta de l'església. Aquesta actuació té prevista la seva finalització el 16 de juliol i consisteix en el repicament de totes les voltes interiors, que posteriorment seran revocades amb morter de calç i pintades al silicat. La primera actuació fou assegurar la coberta exterior (febrer de 2020). Un cop eliminades les filtracions d'aigua, es va procedir a restaurar les voltes interiors per assegurar-ne la conservació i evitar el perill de despreniments de material. Per tal de poder endegar els treballs s’ha muntat una bastida lateral unida per una plataforma, on treballaran els operaris, deixant lliure l'espai central de la nau. Tot i això les obres no se simultaniejaran amb el culte públic. Mentre durin les obres, l'Ajuntament d'Almacelles ha cedit gratuïtament la capella del cementiri a l'efecte de la celebració de les misses de funeral. El cost de l'actuació

ha estat pressupostat en 32.732,59 €. El bisbat de Lleida fa una aportació de 10.000 €. La resta es cobrirà amb aportacions dels feligresos i particulars, i els donatius recaptats amb campanyes d'apadrinament força exitoses. L'església d'Almacelles va ser projectada per l'arquitecte barceloní Josep Mas Dordal l'any 1772. Està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè i els seus patrons són Sant Isidre i Sant Sebastià. Segons indica una certificació notarial de 1779, l'església ja estava construïda l'any 1774 i el 1776 va tenir lloc el primer bateig. El retaule actual, d'estil barroc i construït després de la guerra civil, és obra del lleidatà Ramon Borràs i està presidit per una imatge de la Mare de Déu de la Mercè i compta amb les imatges de Sant Isidre i Sant Sebastià als carrers laterals. L'any 1958 va ser daurat per Llucià Oliva. L'any 2015 es va netejar en una actuació d'urgència, però també es troba pendent una restauració més a fons.

OBITUARI Francisco Roig i Torradeflot

El dia 14 de juny ens va deixar als 73 anys l’empresari lleidatà Francisco Roig Torradeflot. El Paco Roig, com se’l coneixia popularment, era ben conegut pels almacellencs ja que era el gerent de l’empresa de fertilitzants Promisol que es va instal·lar l’any 1983 a la vila. De tracte afable i sempre dialogant i optimista, va arribar a ser president de la PIMEC Lleida entre el 2011 i el 2016. Sempre ens quedarà el seu tarannà de persona emprenedora i els consells que tenia a tot aquell que li demana opinió. EPR Francisco.

Isabel Pallarès i Roqué El 24 de juny ens deixà a Barcelona als 57 anys l'exsecretària general de la IntersindicalCSC, Isabel Pallarès. L’Isabel Pallarès, nascuda a Almacelles, el 1964, era docent de professió, treballava a l'ensenyament secundari, i es va començar a implicar sindicalment a la Intersindical-CSC als anys 90. Entre 1998 i 2003 va ser la secretària general del sindicat independentista convertint-se en la primera dona a Catalunya que liderava una organització sindical de classe. 20

s e l c i t Ar pinió El barri perfecte d 'o

Si els postulats de la sostenibilitat i l’ecologia ja anaven guanyant terreny, els estralls provocats per la pandèmia han acabat d’accelerar la seva eclosió i ara gairebé tothom aposta per recuperar el planeta verd, on criteris com el de l’economia circular o la cultura del reaprofitament –que fa unes dècades, quant tots anàvem mes justos, era el pa de cada dia– s’han instal·lat en la nostra quotidianitat amb la sana intenció de quedar-se i estendre’s com una taca d’oli que no es pot aturar. Els plantejaments urbanístics ja no es dissenyen tenint en compte una superfície verda, a la recerca d’un pulmó per a un medi ambient cada cop més col·lapsat pels efectes contaminants. Ara, primer és l’espai verd i, sota aquest precepte, integrar –i no només construir– els nostres habitatges en aquesta catifa de verdor. Dit d’una altra manera, la natura no ha d’encaixar amb les nostres cases, sinó que són aquestes llars les que s’han d’adaptar a l’entorn verd. A Almacelles combreguem plenament amb aquesta filosofia i per això hem dissenyat un nou barri que serà 100% sostenible, amb energies renovables, horts urbans, basses de laminació, noves zones esportives respectuoses amb el medi ambient, amb restriccions per a l’ús de vehicles, jardineres que recullen l’aigua de la pluja... Tot en consonància amb les noves directrius de sostenibilitat que emanen de la Unió Europea dins del seu pla de recuperació econòmica i de resiliència per sortir de la crisi en la qual estem immersos. El que abans eren somnis i imaginacions, ara és la línia a seguir. La proposta d’Almacelles no recull només que tota l’alimentació dels nous habitatges serà amb energies renovables (plaques solars i piles

d’hidrògen), sinó que els materials per a la construcció d’aquestes llars hauran de ser sostenibles: aïllament tèrmic, màxima qualitat de l’aire interior, aprofitament de l’energia solar per a una millor climatització. Aquesta eficiència reduirà el consum energètic d’una forma considerable, fins a un 70% menys que a les construccions convencionals. Net i barat. Els nous carrers seran per a ús de vianants i només s’autoritzarà el trànsit rodat per als veïns perquè puguin accedir als seus aparcaments privats. A més, per afavorir la mobilitat a peu, es disposarà d'un aparcament públic de gairebé mitja hectàrea de superfície i de fàcil accés als habitatges. Aquest espai –no sé atorgar-li la consideració de màgic– s’ubicarà entre el carrer de Binèfar i l’avinguda de Sucs, i seguit pel carrer Ventafarines, una nova zona molt propera a un futur gran parc de natural de 100.000 metres quadrats. Tècnics de l’Ajuntament d’Almacelles i col·laboradors ja han començat a posar fil a l’agulla per dissenyar aquest barri sostenible perquè sigui un paradigma del respecte cap al medi ambient i la natura, impulsant l’ecologia i l’ús de les energies verdes davant els efectes destructius generats per un canvi climàtic que encara tenim oportunitat de revertir. El barri perfecte potser és una quimera o potser és una expressió que pot desprendre un to de presumptuositat, però si no és perfecte el que sí que es busca és que tendeixi el més possible cap als estàndars màxims de sostenibilitat i ecologia, i hem de treballar perquè tant les actuals com les futures generacions visquin en consonància amb aquests valors. Per això, si la perfecció no existeix, és la nostra obligació acostar-nos-hi tant com puguem.

Dades de l’eix verd vertebrador d’Almacelles Aquest “barri verd” aniria de la mà de tot un eix vertebrador, diguem-ne verd, que connectaria els dos accessos de l’A-22 (sud i nord), a través de l’Av. de Josep Mas Dordal, Esports i Era del Comte; així com el Passeig de la Salut, el Parc d’Europa, la zona verda del SUD-5, zona del Camps d’Esports i piscines, plaça de Sant Ninfa i finalitzaria en l’àmbit de l’Era del Comte, que pretén ser un altre dels grans pulmons d’Almacelles, amb una superfícies de prop de 18 hectàrees, o el que seria el mateix, una extensió de 18 camps de futbol. En aquest àmbit s’aprofitaria per ubicar basses de laminació, equipaments esportius diversos o d’altres per determinar. Pel sud, s’interconnectaria amb els vessants de la Serra de l’Olivar i dels seus pinars, així com petits espais de verd urbà que servirien d’acoblament de la urbanització dels Aubacs amb la resta de trama urbana.

Boques de tormenta verda

Aquest eix també hauria de servir per redimensionar tota la xarxa pluvial, molt especialment pel que fa a evitar les inundacions de tot aquest sector i, en aquest punt, serien de gran importància les basses de laminació que ajudarien a reduir la velocitat de les aigües pluvials quan baixen de manera torrencial. Un altre aspecte a estudiar seria la instal·lació de boques de tormenta, una solució molt emprada a Estats Units i que consisteix en instal·lar una mena de desguassos que drenarien part de l’aigua pluvial sobrant i que, alhora, serviria de reg natural de petites zones enjardinades que es trobarien en punts estratègics de recollida d’aquest excedent d’aigües. Josep Ibarz Gilart Alcalde d’Almacelles Àrea prevista per fer nou barri sostenible (2)

Zones verdes d'Almacelles 22

En homenatge al Sisco Bisart, l’home de l’aigua Ja vàrem fer esment en el Vilot 109, de la pèrdua el proppassat mes de març del Sisco Bisart Baltasar. Tanmateix, és hora de fer una mica de balanç de l’obra i llegat d’un home que ho va donar tot pel seu poble, i que va establir un interessant punt de connexió entre l’aigua –la seva passió– i el món pagès que l’envoltava. El seu interès venia de lluny, i tal com ens deia en una entrevista que se li va fer en aquesta mateixa publicació el 2011, una de les seves principals preocupacions era conscienciar als més joves de la importància de tenir cura del món rural, de la pagesia i del medi ambient. En aquest punt, l’aigua ho era pràcticament tot per a ell, i calia tenir-la ben present si volíem entendre la riquesa del nostre territori i saber d’on veníem i cap a on anem.

Pel que fa al seu llegat fou intens i extens. D’una banda, cal reconèixer-li la seva aposta per garantir l’aigua als 650 partíceps que formen part de la Comunitat de Regants d’Almacelles. En aquest sentit, apostà per una modernització del sistema de reg intentant facilitar el reg localitzat en detriment del reg a manta, i la construcció dels embassaments de Llengua Eixuta II, en gran part finançats per l’empresa constructora de l’autovia a canvi de les terres sobrants. Va negociar la reposició de les canonades de fibrociment per unes de PVC amb l’empresa Uralita, i va ser l’ànima màter dels actes del centenari del Canal a Almacelles pel que fa al Sindicat i la Comunitat de Regants. D’ell va ser la idea de les carrosses al·lusives a declarar el dia 2 de març com a Dia Mundial de l’Aigua (amb el famós globus terraqui on sobresortia el campanar d’Almacelles des d’on brollava aigua), o la del centenari del Canal, on presidia la carrossa un gran càntir que després es col·locaria en un dels vértex del pantà de Llengua Eixuta II. També va estar amatent a salvaguardar el patrimoni gràfic de la Comunitat de Regants i Sindicat, i va impulsar i promoure la digitalització de tots els plànols parcel·laris de 1909 i l’edició d’un llibre commemoratiu.

En Sisco Bisart s’implicà fort i s’implicà de manera molt directa. Fou president del Sindicat de Regs d’Almacelles entre 2009 i 2013, fou també vocal i president del Jurat de Regs de la Comunitat General de Regants del Canal d’Aragó i Catalunya. Durant aquests anys també coincidí en el temps amb el seu nomenament de regidor de l’Equip de Govern de l’Ajuntament d’Almacelles pel PIA, entre 2003 i 2007, com a regidor d’Agricultura, Ramaderia, Festes i Pel que fa a la seva participació com a vocal en la Junta Xarxes pecuàries. de Govern de la Comunitat de Regants del Canal d’Aragó

i Catalunya, també tingué un paper força destacat entre els anys 2012 i 2021 en què hi formà part. Cal esmentar que fou President del Jurat de Regs i membre de les comissions de Regs i d’actes institucionals. Hom el recorda sempre actiu i ferm en l’aposta per implicar alcaldes i institucions aragoneses i catalanes en projectes comuns i en reivindicacions històriques. Cal esmentar els homenatges a la figura de Joaquín Costa, on sempre hi era present i posava en relleu l’obra i figura d’aquest polític regeneracionista aragonès que tant li agradava posar com a exemple; les gestions en pro de la signatura d’un manifest a favor de crear una línia de rodalies entre Montsó i Lleida l’any 2004, o la gestió per poder celebrar les 12es. Jornades Jurídicoadministratives del Canal d’Aragó i Catalunya a Almacelles el 2018. Fou molt actiu en representar empresaris, alcaldes i beneficiaris de l’àrea regable del Canal d’Aragó i Catalunya en fòrums que entenia imprescindibles, com els que va organitzar FERRMED al Parlament europeu per impulsar el corredor ferroviari mediterrani el 2017. En definitiva, sempre apostà fort per ser present allà on calia i per deixar ben palès els interessos de la seva gent i de la seva terra.

A banda d’aquestes fites, també cal esmentar la seva aposta personal per la millora de la xarxa de camins durant la seva època de regidor d’agricultura a l’Ajuntament d’Almacelles i sense cap cost addicional per als pagesos; la seva implicació en fer participar la gent més jove en multitud d’actes culturals i festius, i fer seva aspectes de la identitat local i del país que, sovint, passaven de puntetes en els col·lectius més joves del poble. Destaca com les més destacades la famosa Tirolinada, on el pubillatge es llençava en tirolina des del campanar la vigília de les Festes de la Mercè, la concepció del model de les Penyes per a la gent jove, o la celebració a la plaça de la Vila dels caps d’any amb un format d’espectacle global que no s’han tornat a repetir des de la seva època de regidor. En definitiva, un llegat el del Sisco Bisart, sempre lligat a l’aigua, al poble d’Almacelles i a l’interès general del territori. Un món, el seu, on l’aigua hi tenia un paper ben destacat, tan destacat que –fins i tot– ens va deixar un 22 de març, el Dia Mundial de l’Aigua. Vagi des d’aquí el nostre record i homenatge al Sisco Bisart, i fem nostre el seu famós lema: Almacelles, sou collonuts!

Projecte guanyador de la nova Sala Esportiva Polivalent en l’àmbit del Parc d’Europa Finalment, es va escollir l’estudi d’arquitectura guanyador del projecte de la nova Sala Esportiva Polivalent en l’àmbit del Parc d’Europa, que fou per la proposta presentada per Nao, estudi d’arquitectura de Barcelona. Coneguem una mica més aquest projecte. Segons els seus arquitectes, aquests són els punts que defineixen el projecte:

UN NOU POL D’ATRACCIÓ

El nou pavelló actuarà de POL D’ATRACCIÓ I NEXE D’UNIÓ entre el teixit existent de la vila i el futur creixement cap al sector SUD-6. Conjuntament amb el Parc Europa pretén convertir-se en un espai de lleure i oci esportiu de primer ordre, a més d’un nou incentiu per als ciutadans. El futur pavelló, conjuntament amb la Sala Polivalent i la Residència per a la gent gran, ha de configurar un TRIANGLE D’EQUIPAMENTS que dinamitzi tot l’àmbit.

UN EDIFICI ADAPTAT A LA TOPOGRAFIA

El projecte s’adapta a la topografia existent. La plataforma esportiva genera unes terrasses que s’eleven progressivament en relació a la topografia del futur carrer de Mn Alexandre Pedra per evitar generar grans desnivells.

UN PAVELLÓ ACCESSIBLE

tidors queda soterrada al costat del carrer Mn Alexandre Pedra. Es redueix així considerablement l'impacte visual del volum, que té una alçada molt menor sobre el nivell del terra. Es proposa també les grans encavallades de l’estructura per l’exterior per minimitzar l’alçada de la façana, configurada principalment per una pell metàl·lica translúcida que farà l’efecte llanterna amb la il·luminació interior.

UN EQUIPAMENT OBERT I FUNCIONAL

El pavelló se situa a la cantonada est, en màxima proximitat amb la sala Polivalent, per permetre fàcilment el desdoblament d’activitats. La zona de grades s’orienta cap a la plaça i al futur nou parc per a potenciar-ne la interacció. La franja d’ús públic (accés+serveis+bar) s'orienta cap al sud i cap a un espai que fa la funció de vestíbul exterior, amb zones arbrades, parc infantil i terrassa del bar. La gestió es realitza des d’un únic punt de control, en el vestíbul d’accés, des del qual és possible accedir tant a la zona de públic, com al bar o als vestidors, que estaran disponibles també per totes les futures pistes esportives del parc.

UN EDIFICI SOSTENIBLE I AUTOSUFICIENT

S’utilitzaran materials lleugers i industrialitzats per possibilitar la seva construcció de manera àgil i eficaç, reduint al màxim la despesa energètica en el procés constructiu.

L’accés peatonal, s’orienta cap a la Rambla de la El projecte planteja diferents estratègies per evitar la Il·lustració i al Parc Europa, en relació també al futur parc, radiació solar directa que produeix sobreescalfament a que oferirà multitud de circuits per passejar i per practicar l’estiu: esports, tots ells adaptats a persones amb mobilitat reduïda. 1. Una pell metàl·lica com a protecció solar. 2. Uns lluernaris que captaran la llum difosa de la orientaL’accés amb vehicle privat es podrà efectuar des de la ció nord. prolongació del C/ Mn Alexandre Pedra, on s’habilitaran 3. La vegetació del parc com a protector solar. La línia zones d’aparcament per facilitar l’accés al nou equipament d’arbrat paral·lela a la façana protegeix del sol a l’estiu. i al parc. La pista del pavelló tindrà també un accés directe 4. Ventilació creuada: gràcies a la geometria del pavelló, des del carrer amb una porta de grans dimensions per a amb lluernaris alts a la cara oposada de les obertures possibilitar el muntatge i desmuntatge d’events diversos baixes de façana a la cara nord, es generarà un efecte (concerts, trobades populars, etc.). El pavelló esdevidrà, xemeneia que fomentarà la renovació de l’aire dels així, una gran sala polivalent i multifuncional al servei del espais. municipi. Per tal de minimitzar el consum energètic, el projecte UN EDIFICI INTEGRAT PAISATGÍSTICAMENT planteja un sistema de plaques fotovoltàiques per l’autoEl pavelló aprofita el desnivell existent entre la Rambla consum en la gran superfície de coberta combinat amb de la Il·lustració i el C/ de Mn Alexandre Pedra. La pista se aerotèrmia. S’evita així la utilització de combustibles situa lleugerament soterrada per facilitar l’accés del públic fòssils. La solució energètica sostenible en el seu conjunt des de la grada superior, amb visió panoràmica cap a la serveix per produir aigua calenta, ventilació, climatització pista i amb connexió directa a la plaça. La franja de ves- i electricitat.

Flama del Canigó i Enguany, i encara amb algunes restriccions a conseqüència de la pandèmia per COVID, la vila d’Almacelles celebrà un cop més l’arribada de la Flama del Canigó. Com cada any, una delegació de l’Almacelles Pedal Club, va anar a buscar la Flama del Canigó a Ponts i la baixà fins a Almacelles, on l’esperaren per encendre la foguera principal ubicada al darrere de l’INS Canigó, com de costum.

i Sant Joan 2021 A l’acte de l’encesa, hi van estar presents l’alcalde de la població, així com alguns regidors i autoritats, que van solemnitzar l’encesa de la foguera i van donar el tret de sortida a la multitud d’actes festius i revetlles que van omplir prop

d’una desena de punts al llarg de tot el poble. Per primer cop en dos anys, es van poder fer balls i obrir alguns locals d’oci, fet que va propiciar que els almacellencs gaudissin d’una nit ben especial des de feia temps.

La Leonor Roger fa 100 anys El proppassat mes de juny, la nostra estimada veïna Leo Roger Pascual va fer el seu segle de vida entre nosaltres. Així, el dia 28 de juny, l’alcalde de la població Sr. Josep Ibarz i la regidora de Benestar Social Sra. Montse Arnó, van atansar-se al complex Betula Alba on resideix per lliurar-li una placa commemorativa i un ram de flors. Per molts anys Leo!

Entrega premi del logo i lema 250è aniversari de la fundació de la nova Almacelles

El dia 28 de juny es procedí a l’entrega del diploma i el premi que acredita la persona guanyadora del disseny i lema del logo relacionat amb el 250è aniversari de la fundació de la nova Almacelles. Aquesta efemèride tindrà lloc el proper 24 de setembre de 2023, i rememorarà els 250 anys de la col·locació de la primera pedra que es va fer de la nova Almacelles per part del Senyor d’Almacelles, en Melcior de Guàrdia i Matas, que adquirí la propietat del despoblat al rei Carles III. La proposta de Melcior de Guàrdia fou la guanyadora en una petició on participaren més interessats pel despoblat d’Almacelles. Finalment, el Consell d’Hisenda va decantar-se clarament a favor de Melcior de Guàrdia i un cop enviat el dictamen a Madrid, el rei Carles III signà la concessió de la plena propietat del terme despoblat d’Almacelles en data 3 de juny de 1773. Tres mesos més tard, el 24 de setembre –tot coincidint amb la festivitat de la Mercè i patrona de Barcelona, d’on era resident Melcior de Guàrdia i Matas- es fa l’acte solemne de col·locació de la primera pedra. L’any 1774, el mateix rei Carles III li atorga el títol nobiliari de Senyor d’Almacelles. La guanyadora d’aquest logo i lema ha estat la jove estudiant de disseny gràfic Esther García-Mascaraque Pascual, amb el lema “Una nova Almacelles, un nou futur”. El logo recull en un sol disseny tres de les particu-

laritats d’aquesta nova població refundada el segle XVIII segons els paràmetres urbanístics i arquitectònics de la Il·lustració: part dels Porxos de la plaça de la Vila com a element arquitectònic institucional, part de la façana de Casa Clara com a element arquitectònic civil, i tot dins d’una figura octogonal que recull la retícula ortogonal en la què es projectà el conjunt d’illes de cases i carrers per part del mestre d’obres barceloní Josep Mas Dordal; precedent directe del que es faria cent anys més tard a l’eixample de Barcelona per part d’Ildefons Cerdà. Els colors amb els què juga són el groc, en referència als daurats al·lusius al període més antic i amb la relació d’Almacelles amb la corona i el rei Carles III; i el blau amb el què es relaciona la part més moderna i actual. Aquest disseny i lema s’inclourà en tots aquells suports de caire municipal, del què se’n farà especial difusió i promoció,a fi de donar a conéixer aquest fet històric i el nom del poble d’Almacelles. Al mateix temps, s’ha aprofitat l’ocasió per posar en marxa dos comptadors electrònics (un a la façana de l’edifici consistorial a la plaça de la Vila, i l’altre a la del Centre Cultural d’Almacelles al carrer Major), on hi haurà un compte enrere dels dies que falten per celebrar el 250 anys del naixement de la nova Almacelles.

Nou pubillatge El diumenge 27 de juny va tenir lloc a l’Auditori del Centre Cultural, la lectura del nou pubillatge almacellenc que representarà la nostra vila durant el període 2021 i 2022. Després de quedar prorrogat l’anterior amb motiu de la pandèmia, van ser escollits: pel que fa als infantils, la Laia Pérez Genestar (Pubilleta), Núria Gallardo Barbé i

Gal·la Bria Giribet (damisel·les), Jordi Costa Arjó (Hereuet) i el Liam Garjón Campistó (Cabaleret). Pel que fa als adults, el títol de Pubilla va anar per a l’Anna Tomàs Sanz; les Dames d’Honor foren la Júlia Roure Yagüe i la Ia García Mínguez. Com a Hereu, el títol se l’emportà el jove David Velaz Bravo. Felicitats i molts èxits en el vostre mandat!

Menbres del jurat 29

L’última carta de la Dolors (des de la presó)

Fa uns dies va arribar la darrera carta que la Dolors Bassa ha enviat a l’Ajuntament d’Almacelles des del centre penitenciari del Puig de les Basses. És una nota d’agraïment per haver rebut els números que s’han anat publicant del Vilot durant els més de 1.200 dies que ha romàs a la presó. La carta explica que la lectura de la nostra revista municipal li ha fet venir ganes –més encara– de visitar i conèixer la nostra vila. Ara que està en llibertat és el moment idoni perquè pugui descobrir Almacelles. Estarem encantats de la teva visita, no triguis massa. T’estem esperant, Dolors. Fins aviat!

Flors als escocells De genial podem qualificar la iniciativa d’alguns veïns de l’Av. de la Diputació, d’parofitar els escocells d’alguns arbres per plantar-hi flors. Una molt bona idea per tenir en consideració.

L’ABS d'Almacelles, informa:

Pren mesures de protecció per prevenir el melanoma! El melanoma és el tipus de càncer de pell més agressiu i els experts adverteixen que la seva incidència esta augmentant. Està demostrat que existeix un augment de sensibilitat al sol en persones de pell clara, cabell ros o pèl-roig, amb

presència de nombroses berrugues i amb tendència a cremar-se enlloc de bronzejar-se. La forma més important de reduir el risc de melanoma és protegir-se de la exposició dels rajos UV. Cal prendre les següents mesures de protecció:

RECORDA! La pell té memòria, és a dir, el dany solar s’acumula al llarg del temps.

L'abans i el després

Carrer de Joan Maragall a l'alçada del Parc de l'Aigua

Any 1997

En l'actualitat 31

A L M A C E L L E N C S

A L

M Ó N

Entrevista a l’Anna Salamero Boix, investigadora a l’Institut de Recerca Biomèdica Georg-Speyer-Haus de Frankfurt (Alemanya)

“(…) Veig possible que en un futur es puguin controlar molts càncers, es facin crònics i hi hagi tractaments personalitzats d’acord amb cada pacient” Malauradament, avui per avui, el càncer és una malaltia que afecta a un gran nombre de persones i es fa palesa la necessitat d’investigar en la recerca per trobar un fàrmac, una teràpia o una línia d’investigació que doni solució a molts dels càncers que encara estan lluny de poder guarir-se de forma definitiva. Afortunadament, són molts els científics i investigadors que estan treballant en aquest camp, i una de les què hi són al peu del canó, és l’Anna Salamero Boix, una jove vinculada a Almacelles de la què en volem saber una mica més sobre la seva tasca investigadora.

Com vas iniciar-te en el món de la investigació mèdica? Com a estudiant de Batxillerat a l’Institut Canigó d’Almacelles m’interessava la medicina, el periodisme, les llengües i la recerca biomèdica… En aquell moment no coneixia cap investigador i vaig tenir l’oportunitat de formar part del Programa Argó de la Universitat Autònoma de Barcelona i fer una estança en un grup que estudiava els tumors cerebrals primaris en el marc del Treball de Recerca, una assignatura del batxillerat. Llavors vaig tenir clar que, sent investigadora, podia ser moltes coses en una: treballar en el laboratori per descobrir quelcom de nou, comunicar el què feia, ensenyar als companys el què sabia i moure’m pel món, ja fos per treballar o per participar en congressos. Per què et va atreure un tema tan complex com la metàstasi cerebral? Tinc molt bon record d’aquella estança: pel suport que vaig rebre d’investigadors i de metges, i pel contac-

te electrònic que vaig tenir amb una supervivent del glioblastoma multiforme. Durant la carrera, vaig fer més estances en laboratoris i hi havia un tema en el qual m’interessava aprofundir: el paper de les cèl·lules que envolten el tumor i vaig trobar una bona oportunitat per fer-ho estudiant les metàstasi cerebrals, que són més freqüents que els tumors cerebrals primaris. Afortunadament, se’m van obrir les portes de l’Institut de Recerca Biomèdica Georg-Speyer-Haus de Frankfurt, sota la supervisió de la Dra. Lisa Sevenich, una experta sobre la metàstasi cerebral de gran solvència a nivell internacional. En què consisteix la teva tasca com a investigadora i què és el que cerqueu? En el laboratori ens centrem a investigar les alteracions de les metàstasi cerebrals, tant per part de les cèl·lules tumorals com pel seu entorn cel·lular, al qual manipulen

per beneficiar-se’n. En la meva recerca estudiem com frenar el desenvolupament de tumors ja formats. Per als investigadors és molt important estar al dia dels descobriments dels nostres companys, per això llegim articles i recopilem informació per planificar altres experiments i resoldre les preguntes que ens fem. Trobes moltes diferències a l’hora de treballar en la investigació del càncer a Alemanya en contraposició a Catalunya? La ciència i la manera per la qual s’estudia és universal. S’han de seguir uns criteris molt rígids i per tal que quelcom sigui acceptat, són diversos grups els que ho han de reproduir. Una de les principals diferències és la inversió econòmica: a Alemanya s’inverteix en ciència i es dona molt suport als científics. Per tant, es poden mantenir més projectes i és més gratificant i calmant per a l’investiga-

dor saber que compta amb suport econòmic i moral. Tens alguna previsió de quedar-te aquí a Alemanya, o ho veus com un pas més en la teva formació professional? Primer he d’acabar el present, el meu treball de doctorat. Un dels motius pels quals vaig venir a Alemanya era perquè volia conèixer una altra cultura. Quan van oferir viatges d’avió de Lleida a Frankfurt amb Main no pensava jo que visités mai Frankfurt... I ara hi estic encantada, així que prefereixo no pensar què faré en el futur. Quin és el teu parer sobre la recerca en la cura de determinats càncers a dia d’avui? El càncer engloba moltes malalties -més de 200-, que comparteixen una definició però que tenen lloc en diferents òrgans i teixits, tenen causes i alteracions diverses i, per tant, les alteracions que s’han de bloquejar són diferents. Gràcies a la recerca, en les últimes dècades s’ha millorat molt l’esperança de vida. Per això és important seguir investigant. Jo veig possible que en un futur es puguin controlar molts càncers, es facin crònics i hi hagi tractaments personalitzats d’acord amb cada pacient i amb cada tipus de càncer. Per acabar, què és el que més t’agrada de Frankfurt i el que més trobes a faltar d’Almacelles? Frankfurt am Main és una ciutat molt cosmopolita, molt ben comunicada i amb molts contrastos. D’Almacelles trobo a faltar la família, els tiets, el cosí, els amics... I el fuet, el pernil dolç, la catalana, la proximitat a les botigues, la Rambla i la plaça de la Vila.