tre ne t tu ríst i c
TRENET TURÍSTIC DE LES 11 DEL MATÍ FINS A LES 2 DEL MIGDIA I DE LES 5 DE LA TARDA FINS A LES 8 DEL VESPRE RECORREGUT Sortida: Rambla de la Generalitat-xamfrà amb carrer de Sant Jaume Introducció i benvinguda Benvinguts al trenet turístic d’Almacelles, un mitjà que us permetrà recórrer còmodament la nostra població, i des del qual podreu contemplar i conéixer alguns dels racons i monuments més importants de la vila. Cal fer-vos avinent que Almacelles compta amb un centre històric catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional des del 2009, i que és un exemple únic a tot Catalunya de població projectada i construïda a partir dels paràmetres de la Il·lustració del segle XVIII. Som-hi!
Ajuntament d’Almacelles
tre ne t tu rĂst i c
tre ne t tu ríst i c
Rambla de la Generalitat
Sortim des de la Rambla de la Generalitat. Aquest gran passeig nord-sud que s’estèn des de l’estació de ferrocarril en un extrem fins a trobar-se amb la Serra de l’Olivar, per l’altra. Aquest tram es coneix com a Rambla de la Generalitat.
En ella hi podem trobar el monument a la sardana, obra en ferro de l’escultor local Ramon Mur i inaugurada el 2003.
Prop d’aquest indret cal esmentar també el Parc de l’Aigua, un espai verd que combina els estancs amb sortidors d’aigua amb parterres i zona arbrada.
tre ne t tu ríst i c Rambla de la Il·lustració La gran Tribuna del Palau dels Barons d’Esponellà ens fa d’arc triomfal a aquest tram de Rambla, un dels darrers en urbanitzar-se. Un cop enderrocat l’antic palau que estava ubicat al carrer Major el 1955, només es conservaren algunes peces que conformaven l’antiga tribuna monumental d’una de les galeries de la mansió del senyor d’Almacelles. Afortunadament, es van poder localitzar i recol·locar novament en aquest espai, tot formant una magnífica porta d’entrada a aquest tram del passeig.
A pocs metres hi trobarem una de les fonts monumentals més conegudes i fotografiades de la nova Almacelles: La font d’Atena. Una font allargada esglaonada que acaba en una làmina d’aigua presidida per l’estàtua en bronze daurat de la deessa Atena, protectora de les ciutats i símbol de la saviesa.
tre ne t tu ríst i c
El Parc d’Europa A tocar de la Rambla de la Il·lustració trobem el Parc d’Europa, el gran pulmó d’Almacelles. Compta amb una extensió de 2,5 hectàrees, amb un llac de 3.000 m2 de làmina d’aigua i un diàmetre de 60 m. Hom hi pot trobar una zona esportiva, una zona infantil amb un planetari a escala del sistema solar que, alhora, són tobogans i demés jocs infantils. També hi ha un parc de gimnàstica per a la gent de la 3a. edat i altres llocs d’interès, com ara uns itineraris i racons culturals formats amb escultures, gràcies als quals es pretèn donar un caire divulgatiu i dinamitzador a l’entorn. La Rambla de la Il·lustració finalitza en la gran rotonda coneguda com la Plaça de les Llums; cruïlla de les rambles amb l’Av. de Josep Mas Dordal, el gran eix viari est-oest de l’eixample sud de la població.
Aquesta plaça està presidida per l’obelisc més alt de Catalunya (23 metres) i rememora els primers 38 colons que van venir a repoblar Almacelles el 1773.
tre ne t tu ríst i c Davant per davant de l’Obelisc podem veure l’escultura “Natura. Vida. Cultura”, de l’artista argentí establer a Lleida Miguel Angel González. L’obra presideix el darrer tram de la Rambla en aquest sector, que porta per nom Rambla de Carles III. L’escultura intenta integrar en un sol conjunt escultòric la cultura (en forma d’un llibre i una ploma) i la vida i la natura (en forma d’un arbre que puja cap al cel). El significat i la ubicació és doble. D’una banda, té molt a veure amb l’esperit il·lustrat de Carles III, el monarca que va auspiciar la repoblació de la nova vila d’Almacelles durant el segle XVIII i la seva tasca ingent a favor de la cultura i d’apropar el coneixement a la gent (no oblidem que fou el promotor de les Reials Escoles d’Arts i Oficis arreu del país, de les primeres expedicions científiques botàniques, de les primeres i grans biblioteques i escoles públiques i, en definitiva, el gran monarca culte i impulsor d’infinitat de publicacions científiques i de divulgació). En aquest punt podem trobar una nova peça escultòrica, obra també de l’escultor argentí Miguel Ángel González. Porta per nom La Finestra, i pretén evidenciar l’obertura que sempre ha tingut la vila d’Almacelles cap a la gent que ha escollit el nostre poble per viure-hi, vingui d’on vingui, i que vulgui compartir el seu futur amb nosaltres.
tre ne t tu ríst i c Després d’apropar-nos a l’eixample sud d’Almacelles, on podem veure alguns dels equipaments esportius i de lleure més concorreguts, com ara el Recinte de les Piscines Municipals, el Camp d’Esports o el Pavelló Poliesportiu; ens atansem a una altra de les escultures que presideixen algunes de les cruïlles de la vila. En aquest cas, es tracta de la Porta de Ventafarines, de l’artista targarí Josep Minguell. Situada en la confluència de l’Av. de Sucs, l’Av. dels Esports i el mateix carrer de Ventafarines que mena a la partida que porta aquest nom.
Josep Minguell va voler fer un homenatge, precisament, a la toponímia d’aquest racó del terme. El va concebre com una porta oberta al sol que es pon a l’oest i uns relleus en la porta que dibuixen un rierol, en referència a La Clamor, amb la seva fauna i flora típica d’aiguamolls: canyissars, serps, ocells... També s’hi poden apreciar unes petjades que són els records i el rastre dels objectes que conformen la nostra cultura popular, jugant amb elements que es relacionen amb la mateixa Fera de la Clamor i la seva llegenda. Aquest relleu també té l’aspecte llunyà d’una mena de sac d’on surt una pols en forma de núvol, talment com si d’ell sortís farina que venta el mateix vent d’Aragó. En definitiva: “Venta-farines”. Continuem per aquest gran eix est-oest arribem a la darrera plaça-rotonda:
tre ne t tu ríst i c la del Canal d’Aragó i Catalunya. Amb ella commemora i es ret homenatge a aquesta obra cabdal per a tots els almacellencs i el revulsiu que va comportar per a l’economia local i per fer d’Almacelles la ciutat dinàmica i puixant que és avui en dia. És, també, un homenatge als pagesos i a la feina feta per generacions i generacions d’almacellencs que han aconseguit transformar unes terres de secà en una agricultura de regadiu, rica i productiva. En aquesta plaça s’hi ha ubicat com a element identificador un antic tractor dels anys cinquanta del segle passat amb un arreu propi d’aquells anys. Pugem pel carrer de Binèfar en direcció al Passeig de la Mercè i l’entrada de ponent al Centre Històric d’Almacelles.
El Centre Històric Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2009. Destaca per la seva excepcionalitat i per ser l’únic exemple de població projectada i construida segons els paràmetres de la Il·lustració del segle XVIII. Tres foren els personatges principals que van dur a terme aquesta empresa: el rei Carles III que posà a la venda el despoblat d’Almacelles, el ric comerciant barceloní Melcior de Guàrdia i Matas que se’l va fer seu amb un projecte ambiciós de repoblament, i l’arquitecte barceloní Josep Mas Dordal, autor del projecte i de molts dels edificis més emblemàtics de la Barcelona del set-cents.
tre ne t tu ríst i c Del carrer de la Mercè, on ens trobem ara mateix, destaquen edificis d’aquesta època com la Casa de Cal Clara (núm. 19) i actualment seu de nombroses associacions i activitats culturals, Cal Bisart (23) o la mateixa casa que se li concedí a l’arquitecte Josep Mas Dordal en concepte de pagament pels seus treballs (núm. 27). Enfilem el carrer de Jaume Balmes cap al nord per anar a un dels equipaments culturals més emblemàtics i importants d’Almacelles:
Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal
Referència de l’estudi i coneixement del món de les ciutats i l’urbanisme; molt especialment, del que es va desenvolupar a partir dels segles XVII i XVIII sota el paraigua del corrent anomenat Il·lustració i del què són un viu exemple ciutats com Almacelles. El primer a destacar és la pròpia seu del Museu: l’antic Col·legi Pitàgores i abans Liceu Escolar d’Almacelles; una institució lligada al pedagog lleidatà frederic Godàs que va establir una delegació a la vila el 1916. L’edifici, del 1919, és obra de l’arquitecte lleidatà Joan Bergós i Massó, deixeble d’Antoni Gaudí, fet pel qual li atorgà elements arquitectònics força curiosos i destacats. A la mateixa plaça d’entrada al Museu podrem veure una reproducció del mil·liari romà del s. I dC que es trobà al terme
tre ne t tu ríst i c d’Almacelles el 1883 i que constata el pas d’una important via romana pel nostre municipi. També en podrem veure un altre d’original a l’interior del Museu i, novament, una escultura de l’artista argentí Miguel Ángel González, que sota el nom Entre tots, presideix la plaça de Marc Vitruvi i entrada principal del Museu. A tocar del Museu d’Arquitectura i Urbanisme hom hi pot veure el tossal de les Santes Creus, un dels dos gran turons que presideixen la vila, juntament amb el Vilot. Tot just en el punt on s’inicia el carrer del Nord amb aquest turó hi podrem veure un conjunt escultòric format per les antigues tapes de sitja que es van trobar en els treballs de remodelació de la plaça de la Vila el 2010, un interessant conjunt de lloses de pedra amb forat al mig datades cap al segle XIX i que li donen a aquest espai una atmòsfera força curiosa.
Tornem a endinsar-nos al centre històric a través del carrer del Nord. D’aquest Centre Històric del segle XVIII destaca per les seves dimensions la plaça de la Vila. Aquesta està presidida per l’església parroquial de Nostra Sra. de la Mercè, en una banda (1774-1787) i l’edifici porticat de caire neoclàssic, on s’hi troba la Casa de la Vila, per un altre (1868-1873). En un dels extrems de la plaça s’hi pot trobar una estàtua en bronze de l’arquitecte de la nova població, en Josep Mas Dordal.
tre ne t tu ríst i c De l’església parroquial de Nostra Sra. de la Mercè cal destacar que és un edifici de caire neoclàssic que presideix la banda nord de la plaça de la Vila. Projectada per l’arquitecte Josep Mas Dordal, la va dotar d’una sobrietat i una simplicitat clàssica i molt academicista. Destaca la rosassa de la façana principal i la portalada emmarcada per unes pilastres adossades al mur amb un frontó triangular al capdamunt de la porta d’entrada. El campanar originari es va enderrocar després de la Guerra Civil i se substituí per un de maó massís, obra de l’arquitecte lleidatà Mariano Gomà Pujadas. De l’altra banda, hom pot veure els Porxos de la Vila. Un edifici porticat de caire neoclàssic ubicat en l’espai on originàriament havia d’haver-se construit el Palau dels Barons d’Esponellà. Obra de l’arquitecte lleidatà Blai Lamolla, es van començar a bastir cap al 1868 i no es van finalitzar en la seva totalitat fins als anys vint del segle passat.
En aquest edifici s’ubicaria la Casa de la Vila o Ajuntament. Situat en l’extrem oriental de la zona porticada, és interessant de veure els grans murals al fresc que es troben a la planta baixa de l’edifici. Obra de l’artista targarí Josep Minguell. Representen l’Almacelles medieval d’una banda i l’Almacelles que reneix al segle XVIII de l’altra. També és força curiosa la presó, museïtzada i que es pot visitar. Una antigua cel·la de reclusió que funcionà des de la mateixa construcció de l’edifici fins als anys quaranta del segle XX.
tre ne t tu ríst i c Dins aquest àmbit de l’Almacelles del segle XVIII, també cal tenir en compte un tram del carrer Major, d’on destaquen les úniques naus que queden dempeus del que va ser el Palau dels Barons d’Esponellà o Casa del Senyor (núm. 28 i 30), la Casa de les Sitges o Pòsit General de la Població (núm. 5) o altres de particulars en procés de restauració. Tornem a sortir del Centre Històric, en aquest cas pel carrer d’Enric Prat de la Riba cap al nord. Un dels elements principals que condicionen aquest barri és el Tossal de les Santes Creus. Per aquesta banda, destaca el Passeig de les Lletres i l’espai dedicat al mestre Jordi Boix, el primer que hi hagué a la vila i que començà a impartir classes el 1840. Un bonic recorregut entre arbres, pins i baladres s’obre des d’aquest punt i ens mena a l’entrada principal del centre escolar Antònia Simó i Arnó, que es troba dalt del turó. A mig camí d’aquest recorregut també podrem gaudir d’una bonica placeta dedicada al pedagog Frederic Godàs, i uns metres més avall, seguint el carrer del Raval Alt, arribaríem a una altra plaça, aquesta dedicada al poeta i també professor Josep Carner i Garriga. El nostre recorregut ens porta ara mateix a l’altre gran turó icònic d’Almacelles:
El Vilot Símbol i referent del lloc on es trobava l’antiga Almacelles, d’arrels andalusines i desenvolupament medieval. Arrasada i despoblada durant la Guerra dels Segadors, encara podem veure i gaudir de l’interessantíssim jaciment arqueològic del Vilot. Allí podrem comprovar com era una part d’aquest poble: murs, carrers, empedrats, forns de calç, cisternes...
tre ne t tu ríst i c
Als peus del Vilot, des del qual hom hi pot tenir les millors vistes de la població i de tota la Llitera aragonesa, també podrem gaudir d’uns dels parcs més concorreguts de la població: el Parc del Vilot. Aquesta zona verda recupera l’espai que durant anys i panys havien estat els antics dipòsits d’abastiment d’aigua de la població i després un abocador de runa. Ara, del que fou un dels dipòsits, se n’ha fet un llac i del que eren espais per a la brossa són una zona de gespa i d’arbres ideal per fer menjades i altres activitats a l’aire lliure. Tornem de nou al centre d’Almacelles. Al rovell de l’ou ens trobem el Centre Cultural d’Almacelles. Un edifici modern, de línies avantguardistes. Al bell mig de l’espai que presideix aquest Centre Cultural hom hi pot contemplar una nova escultura de l’artista argentí Miguel Ángel González, titulat Dansa. Representa una ballarina. L’escultor vol destacar les virtuts de la ballarina: sacrifici, perseverança i voluntat. Una clara al·legoria a la cultura en general i com a vocació. També vol ser una icona que convidi al vianant a entrar i participar del món de la cultura.
tre ne t tu ríst i c Arribem al final del nostre recorregut. Tornem a l’eixample de llevant de la vila i ens endisem en direcció a l’estació de ferrocarril a través del seu gran passeig: Les Rambles d’Almacelles. La Rambla, o Les Rambles d’Almacelles, són un llarguíssim passeig d’1,2 Km de llarg. El passeig per excel·lència dels almacellencs. Fou concebuda per l’arquitecte José Benedicto en el primer projecte d’eixample de la ciutat que se li va encomanar des de l’Ajuntament el 1909. Tot i això, no es van començar a urbanitzar els primers dos trams fins l’any 1970 segons un projecte de l’arquitecte Àngel Mejón.
Rambla de Catalunya
Comença a l’estació de ferrocarril i arriba fins a la seva cruïlla amb el carrer Major. En aquest tram trobem l’únic monument que es va aixecar en conmemoració del centenari de la Volta Ciclista a Catalunya i que s’inaugurà el 2011 al mateix lloc on tingué l’arribada d’una de les etapes de la Volta a Almacelles el 1976. Al tram final destaca el monument Nominas Mudas, de l’arquitecte Lluís Guasch i que tothom el coneix per les Quatre Barres. És el lloc escollit per fer l’ofrena floral cada 11 de Setembre.
tre ne t tu ríst i c I amb aquest passeig per les Rambles d’Almacelles, tornem al punt de sortida, tot desitjant que us hagi agradat el trajecte, que hàgiu descobert moltes coses sobre la nostra vila i que l’hospitalitat i la vitalitat que la caracteritza us la feu vostra per a que ens tornem a veure ben aviat.