Issuu

Núm. 148 | Febrer | 2012 | Revista periòdica d’informació municipal i ciutadana

VisquemTerrassa

Neix a Terrassa un banc del temps per promoure activitats d’intercanvi p. 6

El Ple aprova uns pressupostos austers per fer front a la crisi

Activitats de tota mena per a la gent gran més activa

Un decret llei de l’Estat obliga a apujar l’IBI un 10%

p. 11

p. 13

Visquem Terrassa 148 | Febrer 2012 | Revista periòdica d’informació municipal i ciutadana

EL TEMA DEL MES El pressupost per al 2012 arriba als 153 milions d’euros LA CIUTAT Banc del Temps en temps de crisi El Centre Cívic Montserrat Roig s’amplia en 500m2 El Mercadal es trasllada a l’avinguda de Béjar Terrassa demana la finalització de les obres del Metro L’Ajuntament contracta 164 persones gràcies a un pla d’ocupació Es canvien els horaris de l’OAC de la plaça Didó Gent gran molt activa El cadastre de béns immobles es posa al dia Servei d’autobús: busca la tarifa que més et convé Terrassa exigeix a l’ACA la neteja de les rieres L’Ajuntament tirarà endavant el Pla de Barris tot i que la Generalitat no aporti la seva part Es rehabilita la lluerna del Mercat de la Independència

6 6 7 8 10 10 11 12 14 15 16 16

PROTAGONISTES Treballem als barris: AV Torrent d’en Pere Parres

L’AJUNTAMENT Anem de visita! L’opinió dels grups municipals Medi ambient: animals domèstics

18 19 20

DEU... RECOR utadana

ció ci Horaris d’aten tràmits i vigílies de 010 Informació i .30 h, i divendres 19 a 8 de us jo di De dilluns a 0h festius de 8 a 14.3 la plaça Didó de i divenOficines centrals 0 h i de 17 a 19 h .3 14 a 30 8. de a De dilluns a dijous de festius de 8.30 h, agost i vigílies 0 .3 14 a 30 8. dres de 14.30 h. s de districte Oficines municipal res de 9 a 14 h De dilluns a divend l’Ajuntament Contacta amb www.terrassa.cat 1 Terrassa tserrat, 14. 0822 on M de l va Ra i 0 010 / 807 210 01 rrassa.cat te @ 010infotramits ó Més informaci cat a. ss rra te @ visquem ssa.tv www.visquemterra ssa.TV VisquemTerra

El Visquem Terrassa redueix edicions per contenir despesa i adaptar-se a la situació econòmica actual L’Ajuntament de Terrassa ha decidit modificar la periodicitat de la revista Visquem Terrassa amb l’objectiu de reduir-ne els costos de producció i distribució i contribuir així a la contenció de la despesa pública. D’ara endavant, aquesta publicació deixarà de tenir una edició mensual i arribarà als domicilis i equipaments municipals cada dos mesos. La publicació no coincidirà necessàriament amb l’inici de cada mes, com fins ara, sinó que l’objectiu és adequar la distribució de la revista als esdeveniments més importants de la ciutat. Aquesta mesura suposarà una reducció del 45% respecte al pressupost del Visquem Te-

rrassa del 2011. Tanmateix, es mantindrà el tiratge de 80.000 exemplars per edició per tal d’arribar a tots els domicilis de Terrassa i complir així amb el compromís de garantir el dret de la ciutadania a la informació i la transparència en la gestió municipal.

Edita: Servei d’Imatge i Comunicació. Ajuntament de Terrassa Direcció: Montse Prat Coordinació: Jordi Garreta i Josep Manel Martínez Redacció: Josep Manel Martínez Disseny i maquetació: Marta Serrán

Producció: Olga Cabús, Pilar Ordoño i Assumpta Olivé Correcció: David Aguilar Fotografies: Badia Casanova, Isabel Marquès, Marta Serrán, Enric Prat, Eduard Gil (Sussietat de l’Embut), Arxiu d’Imatges mNACTEC, Montse

2 | Febrer VisquemTerrassa

La nova periodicitat es complementa amb el replantejament d’algunes seccions i continguts, per tal de donar cabuda al màxim d’informació possible en el mateix nombre de pàgines. El Sortim! destacarà alguns dels principals actes de l’oferta de cultura i espectacles i es complementarà amb l’Agenda cultural, disponible i actualitzada al web www.terrassa.cat i també en paper en format butxaca. La informació municipal també es podrà continuar seguint puntualment mitjançant el portal de notícies www.visquemterrassa.tv i els mitjans de comunicació municipals a l’adreça www.terrassadigital.cat.

Saludes i Arxiu Municipal Impressió: Gratesa Dipòsit legal: B-16102-82 0 80.000 exemplars. Revista gratuïta

el tema del mes

l’editorial

El pressupost municipal prioritza les accions del Pacte de Govern destinades a fer front a la crisi

Pere Navarro i Morera Alcalde de Terrassa

Cohesió social i progrés econòmic Quadrar els comptes i preservar la societat del benestar és difícil, però possible. El pressupost municipal per al 2012 n’és una prova, igual que els anteriors. Austeritat, rigor, transparència i prudència: aquestes són les claus per equilibrar ingressos i despeses, per adaptar-nos a la crisi, per garantir la solidesa de les finances municipals i, sobretot i molt especialment, per posar l’accent en el que ha d’estar, ara més que mai, per sobre de tota altra consideració: les persones i les seves necessitats bàsiques.

El Ple de l’Ajuntament ha aprovat inicialment el pressupost municipal per al 2012, de 153 milions d’euros. El nou pressupost, qualificat d’auster per l’equip de govern, respon a la difícil situació econòmica provocada per una crisi que es remunta a l’any 2008. Altres factors han condicionat també els pressupostos municipals, com el retard en l’elaboració dels pressupostos de la resta d’administracions, Generalitat i Estat, la qual cosa ha provocat un escenari d’incertesa. També cal remarcar les retallades de les subvencions de la Generalitat en àmbits com educació o serveis socials, i el deute contret per la Generalitat amb l’Ajuntament, xifrat en 17,6 milions d’euros, en no fer-se efectives aportacions ja pressupostades en matèries com educació o el Pla de Barris de la Maurina. Aquest fet obligarà l’Ajuntament a avançar aquesta part d’aportació de la Generalitat. Fort creixement de la despesa Tot i aquests factors, la despesa ha experimentat un creixement de 9,4 milions d’euros, principalment per fer front als efectes de la crisi i al manteniment dels serveis bàsics. A més, ha calgut destinar part del pressupost corrent a finançar les inversions municipals,

en concret 1,3 milions d’euros, la qual cosa fa que el total de l’augment de la despesa se situï en 10,7 milions d’euros. Els principals increments de la despesa s’han fet en gestió de residus i neteja (2,3 milions d’euros), despesa social (1,1 milions d’euros) i polítiques d’ocupació i promoció econòmica (1 milió d’euros). El pressupost creix, però en menor mesura que les despeses. Concretament, augmenta en 5,5 milions d’euros, tot i la baixada d’aportacions d’altres administracions. Aquest creixement prové bàsicament de l’augment de l’IBI en un 15% (un 5% aprovat per les ordenances municipals i el 10% restant marcat pel decret del Govern de l’Estat aprovat al mes de desembre del 2011) i dels ingressos patrimonials de l’Ajuntament. Només l’efecte del decret de l’Estat ha suposat 3 milions més d’ingressos, que es destinaran bàsicament a inversions i a partides com manteniment informàtic, transport i cultura. A banda de l’IBI i dels ingressos patrimonials, també augmenten els ingressos provinents de taxes, com ara la de gestió de residus. En aquest sentit, cal recordar que les bonificacions i exempcions de caràcter social, econòmic i ambiental es mantenen i en alguns casos s’amplien, fins arribar a un total de 2,8 milions d’euros.

El Govern municipal ha fet un pressupost realista i raonable, que garanteix els serveis de protecció social i benestar i que s’enfoca a fomentar la reactivació econòmica. Nosaltres, per obligació, responsabilitat i coherència, així ho entenem, en fidelitat al mandat que ens ha donat una àmplia majoria de terrassencs i terrassenques. Les dues prioritats polítiques fixades, cohesió social i progrés econòmic, ens permeten fer front a uns anys molt difícils, tot conservant la major part del que hem construït els darrers anys amb el treball i l’esforç de tothom, i situar Terrassa en la primera línia de la reactivació econòmica del país per aprofitar totes les oportunitats de creació de riquesa i llocs de treball.

Twitter: @pere_navarro Correu: pere.navarro@terrassa.cat Febrer VisquemTerrassa | 3

la ciutat Inversions condicionades El Govern central ha congelat l’aportació als recursos municipals i ha limitat l’endeutament dels ajuntaments. Així, les administracions locals no poden obtenir nous crèdits que els permetin afrontar noves inversions si superen el 75% d’endeutament respecte dels ingressos municipals. D’altra banda, des de l’equip de govern municipal es considera una ingerència en l’autonomia municipal l’augment del 10% de l’IBI per part del Govern central, un increment superior al pactat en les ordenances municipals, que era del 5% i que ha acabat sent del 15%.

Prioritats del nou pressupost Continuar aplicant el rigor i l’austeritat en la despesa Mantenir els serveis prioritaris, com l’educació, la seguretat, la neteja i el manteniment dels espais públics Incidir en l’atenció social i la solidaritat amb els col·lectius més afectats per la crisi Afavorir i estimular l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball Pressupost de l’Ajuntament de Terrassa + PAME 162,6 milions d’euros Inversions amb despesa corrent 1,3 milions d’euros Pressupost consolidat (inclou les aportacions de les societats municipals) 196,1 milions d’euros

4 | Febrer VisquemTerrassa

Entre les àrees que incrementen més el pressupost cal destacar la de Promoció Econòmica i Innovació, que augmenta la seva assignació un 26% (especialment per l’aportació al projecte Orbital 40) per incentivar l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball. També augmenta un 3,3% el seu pressupost l’Àrea de Planificació Urbanística i Territori, que puja l’assignació a serveis bàsics com neteja i residus un 16,1%. Finalment, cal destacar l’increment del pressupost destinat a Serveis Socials, que puja un 10,5%. Les àrees que experimenten una disminució del pressupost són la de Presidència, que tindrà un 9,5% menys de pressupost, i la d’Hisenda i Serveis Generals, que es redueix un 1%.

MÉS INFORMACIÓ

www.visquemterrassa.tv

la ciutat

Procedència dels ingressos

Distribució de les despeses per àrees

Propostes en inversió per al 2012 (1.322.000 euros)

Pla de Barris de la Maurina (c. de Núria) Febrer VisquemTerrassa | 5

la ciutat

Neix un banc del temps per ajudar a superar la crisi El que tu necessites, a canvi del que tu saps fer L’Ajuntament ha posat en marxa al mes de febrer el Banc del Temps, una xarxa d’intercanvi de temps entre diferents persones per donar, rebre i compartir habilitats, coneixements i serveis de manera puntual. Aquest projecte, en col·laboració amb l’Associació Salut i Família i diferents regidories i serveis municipals, s’inspira en una experiència similar portada a terme per gent gran dins del Pla de Barris del Districte 2, tot i que ara s’obre a totes les persones majors d’edat de Terrassa. El Banc del Temps funciona sense diners: la unitat d’intercanvi és el temps. Una persona diposita unes hores del seu temps oferint un servei que dóna

a altres persones. A canvi, pot demanar temps per resoldre algunes necessitats diàries o ampliar els seus coneixements o habilitats. Cada persona disposa d’un talonari personal de temps, que utilitzarà en el moment de pagar el servei. Els interessats s’han de dirigir a qualsevol centre cívic o al Casal Cívic del Vapor Gran, on se’ls preguntarà què poden oferir en qualsevol camp: atenció a les persones, bricolatge, tasques domèstiques,

formació, ensenyament d’idiomes, lleure… També es pot formalitzar la inscripció a la Seu Electrònica. MÉS INFORMACIÓ

010 banctemps@terrassa.cat www.terrassa.cat/usostemps Inscripció electrònica: https://seuelectronica.terrassa.cat Facebook: Banc del Temps Terrassa

Finalitza l’ampliació del Centre Cívic Montserrat Roig

El Centre Cívic Montserrat Roig ha guanyat 507 m2, de manera que ara té una superfície total de 1.770 m2. L’am6 | Febrer VisquemTerrassa

pliació, amb un pressupost de 910.000 euros, ha estat possible amb la cobertura parcial del pati de l’interior de l’edifi-

ci, entre el centre cívic i el casal d’avis situat just al costat. D’aquesta manera s’han millorat els espais que ocupaven l’Oficina d’Atenció Ciutadana i el Servei d’Informació i Atenció al Nouvingut (a la planta baixa del nou edifici) i l’equip de Serveis Socials (a la primera planta). L’ampliació també ha permès incrementar el nombre d’espais de cessió, que ha passat de 8 a 10 sales. Així es podrà donar resposta a l’increment d’activitats generat, tant de les entitats usuàries com d’altres col·lectius i associacions del districte sorgits els darrers anys. El Centre Cívic Montserrat Roig es va inaugurar l’any 1993 com un pas més per reforçar el teixit associatiu dels barris de Ca n’Anglada, Torre-sana, Montserrat i Vilardell. Actualment acull les activitats d’una dotzena d’entitats, és la seu del Consell Municipal del Districte 2 i allotja serveis municipals des d’on la ciutadania pot fer gestions municipals sense necessitat de desplaçar-se fins a les oficines centrals de l’Ajuntament.

la ciutat

El Mercadal de Martí l’Humà es trasllada per incentivar-hi les vendes A partir del dimecres 14 de març, el Mercadal deixarà de fer-se al barri de Montserrat i tornarà a l’avinguda de Béjar, vint anys després L’Ajuntament i l’Associació de Paradistes del Mercadal han valorat que per incentivar-hi les vendes cal traslladar-lo a una de les seves antigues ubicacions, l’avinguda de Béjar, entre els barris de Sant Pere Nord i Can Tusell. Es considera que, pel nombre d’habitants d’aquesta zona, la bona comunicació (amb les línies 5, 6, 7 i 14 d’autobús) i la dimensió del nou emplaçament (2.267 metres linials de punts de venda), aquest és un lloc adient per acollir les 325 parades del mercat. A banda del trasllat, el Consistori continuarà treballant conjuntament amb els paradistes per modernitzar el Mercadal, incidint en l’oferta actual, molt marcada pel tèxtil, la confecció i el calçat, que sumen un 77% de les parades. També estudiarà amb l’Associació de Paradistes la creació de nous models de mercadal que ajudin a redimensionar l’actual. Finalment, l’Ajuntament i els paradistes garantiran la neteja de la nova zona del Mercadal i la correcta gestió dels residus durant l’horari comercial per facilitar la recollida selectiva i aconseguir una neteja més fàcil i ràpida per part del personal d’Eco-Equip.

Una mica d’història El Mercadal de Terrassa és un dels més antics de Catalunya. Es remunta a set segles enrere, quan el rei Martí l’Humà, l’any 1931, va atorgar a la ciutat el privilegi de celebrar un mercat setmanal, que, ja en aquell moment, es va acordar que fos cada dimecres. Des d’aquell any fins al 1850 es va fer a la plaça Vella. Posteriorment, es va traslladar al Raval de Montserrat, fins que, a principis del segle XX, la normativa sanitària va obligar a vendre els aliments dins del Mercat de la Independència

(1908), al mateix temps que els comerciants de productes tèxtils i calçat s’intal·laven a la rambla d’Ègara. Des de llavors, hi ha hagut un seguit de canvis en la seva ubicació. Així, s’ha celebrat a la plaça del Progrés, al Parc dels Catalans, a la rambleta del Pare Alegre, a l’avinguda de Jaume I, als voltants del camp de futbol, a l’avinguda de Béjar i a Can Roca. En aquest darrer lloc, hi va romandre des de l’any 1994 fins al 2004, quan es va traslladar a la ubicació actual del barri de Montserrat, amb l’excepció dels sis mesos que va ser a Can Petit.

Febrer VisquemTerrassa | 7

la ciutat

La Junta de Portaveus municipal i els agents socioeconòmics de la ciutat volen que la Generalitat finalitzi les obres de perllongament dels FGC

Ajuntament i societat civil demanen la continuïtat de les obres del Metro

La Generalitat ha ajornat sense data la finalització de les obres del Metro de Terrassa per manca de finançament. Davant d’aquest fet, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament ha destacat la importància estratègica de la prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Terrassa per a la mobilitat i el desenvolupament econòmic i social de la ciutat i del país. Per això, ha demanat al Govern que reiniciï amb la màxima celeritat les obres del perllongament dels FGC i compleixi el calendari previst. Aquesta declaració de la Junta de Portaveus l’han signat també diversos agents socioeconòmics de la ciutat, com ara els sindicats Comissions Obreres i UGT, la patronal Cecot, la Cambra 8 | Febrer VisquemTerrassa

de Comerç de Terrassa, Unnim, el RACC, les tres entitats del taxi de la ciutat, el Gremi de la Construcció i les federacions de veïns i comerciants. Reunions periòdiques L’alcalde, Pere Navarro, ha traslladat al conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, la preocupació per la decisió de la Generalitat de suspendre els treballs del Metro i ha demanat que les obres s’executin tan aviat com sigui possible. L’alcalde i el conseller de Territori es reuniran periòdicament per fer un seguiment de la situació creada després de la suspensió de les obres dels Ferrocarrils. D’altra banda, a petició de l’alcalde, la comissió de seguiment de

les obres de perllongament dels FGC es va reunir el 31 de gener a l’Ajuntament (la reunió va ser convocada pel Departament de Política Territorial i Sostenibilitat) per explicar directament a la ciutadania la seva decisió de suspendre aquestes obres. La comissió de seguiment de les obres és un òrgan consultiu format per representants de la Generalitat, de l’Ajuntament i dels veïns i comerciants de les zones afectades per les obres. L’aturada de les obres afectarà diferents espais de la ciutat ocupats actualment per aquests treballs. És el cas de zones com les Hortes dels Frares i el Torrent Monner, a Vallparadís, o alguns terrenys del Parc del Nord i de l’avinguda de l’Abat Marcet.

la ciutat L’estat de les obres Les obres estan executades al 70%. Ara per ara, estan construïts els túnels sencers en tota la seva longitud i les estructures de les tres estacions. Resten pendents les sortides d’emergència del Torrent Monner i de l’Abat Marcet, col·locar la via, la catenària i la senyalització ferroviària i, a les estacions, l’arquitectura interior i les instal·lacions (ventilació, escales, ascensors, etc.). També cal construir cinc de les galeries de seguretat que connecten els túnels entre si. Un cop reiniciades les obres, els treballs s’allargaran entre 12 i 14 mesos. Perllongament dels FGC a Terrassa (línia S1)

ESTACIÓ NACIONS UNIDES - CAN ROCA

Tram nou: 4,1 km Inici de les obres: 2003 Doble túnel: acabats tots dos Cost: 427 milions d’euros Obra executada: 276 milions d’euros, dels quals s’han liquidat 78 milions Obra pendent: 151 milions d’euros Estacions noves: 3

Falten l’arquitectura interior i les instal·lacions de ventilació, escales, ascensors i mobiliari. Cal finalitzar també el dipòsit de trens i la cua de maniobres com a final de trajecte. Finalment, resta pendent també la urbanització de la superfície.

av. de Béjar

cià cesc Ma de Fran . a l rb

ESTACIÓ INTERCANVIADOR RENFE - ESTACIÓ DEL NORD

av .d e

Falten l’arquitectura interior i les instal·lacions de ventilació, escales, ascensors i mobiliari. Aquesta estació actuarà d’intercanviador amb la línia C4 de RENFE. Cal també urbanitzar la superfície, part del Torrent Monner del Parc de Vallparadís i el Parc del Nord.

Ja um

ctr a

as tel lar

pg. del 22 de Julio l

bleta ram

are Alegre del P

c. d e S a nt Quir

ESTACIÓ UPC VALLPARADÍS Falten l’arquitectura interior i les instal·lacions de ventilació, escales, ascensors i mobiliari. També resta per finalitzar la urbanització de la zona de les Hortes dels Frares, al Parc de Vallparadís. L’estructura de l’estació ja està enllestida.

La cronologia

El 15 d’octubre del 2003, la Generalitat va inaugurar les obres del perllongament dels FGC a Terrassa. En aquells moments es preveia que el primer tram del perllongament, entre la rambla d’Ègara i la nova Estació de Vallparadís, es posaria en servei a finals del 2006. El 20 de gener del 2005, la Generalitat va anunciar la decisió de construir en una sola fase la totalitat del tram Terrassa Rambla - Terrassa Nacions Unides, de manera que tot el perllongament es posés en servei el desembre del 2008. A finals del 2010, es van anar paralitzant les obres en algunes zones i a principis de març del 2011 van quedar totalment aturades. El conseller de Territori va manifestar públicament en diverses ocasions al llarg del 2011 que es preveia acabar les obres a finals del 2012. El 2 de novembre del 2011, el Govern de la Generalitat va anunciar, davant de la comissió de seguiment de les obres dels FGC, que les obres de perllongament es reiniciarien a finals del 2011 i s’acabarien a finals del 2012. El 26 de gener del 2012, el conseller de Territori i Sostenibilitat va anunciar que les obres del perllongament dels FGC a Terrassa se suspenien. Febrer VisquemTerrassa | 9

la ciutat

Les persones contractades, que havien d’estar a l’atur i haver exhaurit la prestació per desocupació, treballaran a diferents serveis municipals

Un nou pla d’ocupació dóna feina a 164 persones durant mig any

Un total de 164 persones han estat contractades gràcies a un pla d’ocupació promogut per l’Ajuntament. Amb contracte des del 30 de desembre del 2011, portaran a terme diferents tasques als serveis municipals durant sis mesos: suport administratiu, digitalització, dinamització, manteniment i neteja de mobiliari urbà, jardineria, rehabilita-

ció d’edificis i altres tasques. La Generalitat ha aportat una subvenció superior a un milió d’euros dins de la convocatòria per al 2011 de subvencions per contractar exclusivament persones aturades que hagin exhaurit la prestació per desocupació o el subsidi d’atur. Per la seva banda, l’Ajuntament de Terrassa ha aportat més de 283.000 euros al pla, de mane-

ra que s’hi destinaran 1.356.256 euros en total. Durant l’any 2011, l’Ajuntament va posar en marxa diferents programes d’ocupació, que van beneficiar més de 3.500 persones i 192 empreses. Les diferents administracions hi han destinat gairebé 5,4 milions d’euros, dels quals prop d’1,4 milions han estat d’aportació municipal.

Nous horaris a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de la plaça Didó El canvi d’horaris és degut a l’augment de tràmits que es poden fer per Internet i a l’adequació dels recursos a la demanda Des del passat 16 de gener, l’Oficina Municipal de la plaça Didó obre al matí de 8.30 a 14.30 h, de dilluns a divendres, i l’horari de tarda és de 17 a 19 h, de dilluns a dijous, excepte les vigílies de festius i el mes d’agost. La 10 | Febrer VisquemTerrassa

principal novetat és el tancament durant les hores de migdia, motivat pel fet que en aquesta franja es registrava una dràstica caiguda del nombre d’usuaris i perquè actualment és possible fer tots els tràmits municipals les 24 hores del dia per Internet. Precisament, durant el 2011, la Seu Electrònica va registrar un important augment d’activitat. Així, el nombre total de gestions fetes per Internet va créixer un 44%, fins a un total de prop de 21.000. La resta d’oficines d’atenció ciutadana, situades als cen-

tres cívics municipals i al Casal de Can Parellada, mantenen el seu horari habitual, de 9 a 14 h de dilluns a divendres, excepte els dies de pont i el mes d’agost, quan tanquen.

la ciutat

Entre les novetats cal destacar l’estrena d’un concurs de narrativa per a majors de 60 anys premiat amb un viatge a Brussel·les per conèixer el Parlament Europeu

Activa el +60 presenta noves propostes per a la gent gran El programa d’activitats per a persones més grans de 60 anys Activa el +60 ha presentat les activitats d’enguany, que inclouen un cicle de cinema i un variat programa de sortides i excursions per viure la natura i el patrimoni cultural. Pel que fa al cicle de cinema, aquest 2012 es faran set sessions amb projeccions on la cuina i l’alimentació serveixen de fil conductor, ja que apareixen d’una manera o una altra en cadascun dels films. Totes les sessions, del febrer al novembre, es faran al Cinema Catalunya a les 5 de la tarda i tindran un preu de 2 euros per sessió. L’altra gran aposta de la regidoria de Gent Gran són les sortides i excursions, que, a banda de la natura, aquest cop inclouen visites al patrimoni cultural català, després de la petició feta pels mateixos participants en l’anterior edició del cicle “Viure la natura”. Concretament, trobarem 17 sortides, que poden ser matinals o excursions de tot el dia. Els preus aniran dels 18 als 39 euros, depenent de la durada i de si s’hi inclou el dinar o no. Jocs florals cap a Europa La principal novetat de les propostes d’enguany per a la gent gran és la creació d’un certamen literari per a persones

majors de 60 anys emmarcat en la celebració de l’Any Internacional de l’Envelliment Actiu. La regidoria de Gent Gran, en col·laboració amb el Parlament Europeu, ha posat en marxa aquest concurs de narracions curtes, que tindrà com a premi un viatge a Brussel·les per a cadascun dels tres guanyadors i els seus acompanyants. La convocatòria s’estén a joves que cursin batxillerat artístic i

vulguin il·lustrar les obres guanyadores; els joves guanyadors també viatjaran a Brussel·les amb un acompanyant. MÉS INFORMACIÓ

Promoció de la Gent Gran i Carrer de Sant Ildefons, 8 93 788 33 33 gentgran@terrassa.cat blogs.terrassa.cat/activa60

Maria Carme Carulla

Raquel Poveda

Carmen Blanco

Auxiliar de gestió de Promoció de la Gent Gran

Tècnica de gent gran de Promoció de la Gent Gran

Responsable de gestió del Casal Anna Murià

La meva tasca consisteix a fer les inscripcions a les activitats de l’Activa el +60 i informar les persones que hi poden estar interessades, tant les assídues com les que vénen per primer cop. També busco restaurants assequibles quan ens quedem a dinar a fora, reservo les entrades dels llocs que visitem i faig el cobrament del cicle de cinema a la taquilla del Cinema Catalunya.

Faig el contacte amb les entitats que portaran a terme les activitats; per exemple, del cicle “Viure la natura i el patrimoni cultural”, que enguany són tres. D’alguna manera, coordino les activitats que es faran a partir de les propostes de les mateixes entitats. També busco els recursos necessaris per a cada activitat i m’encarrego de gestionar el transport, ja sigui públic o privat.

Al Casal Anna Murià tenim 2.300 socis, als quals informem de totes les activitats del programa Activa el +60, que sempre tenen molt bona acollida. A banda d’aquesta difusió, el Casal funciona com un ens autònom on oferim 23 cursos i tallers d’idiomes, arts plàstiques, informàtica, etc. A més, hi ha xerrades cada dimecres i grups consolidats, com ara la coral o el grup d’havaneres. Febrer VisquemTerrassa | 11

la ciutat

MÉS INFORMACIÓ

www.visquemterrassa.tv

La ciutat actualitza el seu cadastre de béns immobles

Què significa i què implica? La revisió del cadastre comporta la valoració de tots els béns immobles del municipi (habitatges, solars, indústries i locals comercials) adequant-la a la distribució dels valors del mercat immobiliari i atenent a l’aprofitament urbanístic de cada finca, és a dir, a la seva edificabilitat i als usos que se li donin. Així, cal procedir a la redacció d’una nova valoració cadastral individualitzada de tots els immobles per situarlos aproximadament al 50% del valor de mercat. Això té com a conseqüències: El canvi de la base imposable de l’impost de béns immobles. El canvi en el càlcul de l’impost sobre l’increment dels valors dels terrenys de naturalesa urbana. El canvi en la base d’altres impostos no municipals, com l’impost sobre successions i donacions o l’impost sobre transmissions patrimonials.

L’objectiu és revisar i posar al dia la base de dades del cadastre d’acord amb els usos definits en el POUM del 2003 La Direcció General de Cadastre va emprendre l’any 2009 un projecte pioner d’actualització i digitalització del cadastre de Terrassa, amb una inversió per part de l’Estat de 420.000 euros. Aquest projecte culminarà el 2012, amb l’aprovació d’una nova ponència de valors, document que recull els criteris i elements necessaris per determinar el valor cadastral dels immobles. Això permetrà registrar els importants 12 | Febrer VisquemTerrassa

canvis que hi ha hagut en la distribució dels valors dels immobles de la ciutat a causa de l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de l’any 2003 i ocasionats també per l’evolució del mercat immobiliari durant els darrers anys. En aquest sentit, cal recordar que la darrera actualització del cadastre de Terrassa data de l’any 1997. Aquesta revisió cadastral contribuirà a reequilibrar la fiscalitat sobre el territori per ajustar-la més a la realitat i als nous paràmetres del mercat immobiliari. Està previst que l’estiu del 2012 els titulars de béns immobles puguin descarregar-se la notificació de la revisió del cadastre a través d’Internet o bé rebre-la al seu domicili.

Més facilitats per als ciutadans Una millora substancial en el procés de revisió cadastral en curs és que l’Ajuntament s’ha adherit al procediment de comunicació cadastral. Això significa que els contribuents s’alliberen del deure de presentar declaracions sobre alteracions cadastrals a l’Ajuntament i l’Estat. D’ara endavant, serà l’Ajuntament qui s’obligarà d’ofici a comunicar al Ministeri d’Hisenda totes les alteracions derivades de les llicències d’obres atorgades. Terrassa és el primer municipi de l’Estat que posa en pràctica aquest sistema de comunicació per a totes les llicències d’obres, la qual cosa suposa un avantatge molt important per a la ciutadania.

L’Estat obliga a incrementar l’IBI un 10%

L’impost de béns immobles, IBI, s’apujarà aquest any a Terrassa un 15%. Aquest és el resultat de l’aplicació del decret llei de l’Estat, aprovat en el Consell de Ministres del 30 de desembre del 2011, que imposa un augment del 10% de l’impost a tots els immobles. Aquest percentatge s’haurà de sumar al 5% d’increment de l’IBI aprovat per l’Ajuntament en les ordenances fiscals per a l’any 2012.

la ciutat

Efectes de la nova valoració En l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys

Sobre els valors del sòl resultants de la nova valoració, l’Ajuntament aplicarà una reducció que pot anar del 40% al 60%, i té la possibilitat de modificar els tipus per neutralitzar l’impacte d’un possible increment.

En l’impost de béns immobles

El possible increment de valors, fruit de la nova revisió, s’aplicarà en l’IBI de manera esglaonada en un termini de deu anys. La llei també estableix una bonificació específica per reduir els

efectes de la revisió sobre els immobles que puguin tenir una afectació més gran, amb una durada màxima de tres anys, i preveu que l’Ajuntament pugui establir tipus reduïts per gravar l’impost durant els primers sis anys des de l’en-

trada en vigor dels nous valors. D’aquesta manera, es garanteix que el possible impacte de la revisió pugui ser neutralitzat per l’Ajuntament amb la modificació dels tipus impositius i l’aplicació de bonificacions.

En l’impost sobre successions i donacions i en l’impost sobre transmissions patrimonials

En relació amb aquests impostos, l’impacte d’una revisió seria positiu de cara als contribuents, ja que, en actualitzar-se les bases de càlcul,

aquestes acabarien sent inferiors a les que s’apliquen actualment, amb un valor calculat superior al mateix valor de mercat.

Febrer VisquemTerrassa | 13

la ciutat

Noves tarifes del servei d’autobús S’han congelat els preus de la targeta social de 10 viatges i la targeta social reduïda

El bitllet senzill d’autobús a Terrassa costa 1,35 euros des de l’1 de gener. Això suposa un increment de 5 cèntims respecte al 2011. Per la seva banda, la targeta de 25 viatges passa de 16,50 euros a 17. Queden congelats, però, els preus de la

targeta social de 10 viatges, que continua costant 3,20 euros, i la targeta social reduïda, que manté el cost d’1,35 euros. Cal recordar que les targetes socials les poden adquirir les persones que compleixen una sèrie de requisits especials i que

Què em surt més a compte? Si em desplaço per Terrassa

* Si només ens movem per Terrassa, hem d’adquirir un títol de transport d’una zona T-25 Si faig 2 o més viatges diaris en dies laborables - Menys de 74 viatges al mes

T-Jove *

T-Mes o T-Trimestre * Si faig 2 o més viatges diaris en dies laborables i festius

- Més de 74 viatges en 30 dies consecutius / Més de 198 viatges en 90 dies consecutius

T-12 * Si tinc entre 4 i 13 anys

- Més de 147 viatges en 90 dies consecutius

- Viatges il·limitats amb un cost d’expedició inicial de 35 euros

14 | Febrer VisquemTerrassa

Si em desplaço fora de Terrassa

El preu variarà en funció del nombre de zones del títol de transport Consulteu els descomptes per a famílies nombroses i monoparentals (del 20 al 50%) a www.atm.cat T-10 Si faig 2 o més viatges diaris en dies laborables

T-50/30 Si faig 2 o més viatges diaris en dies laborables i festius

- Menys de 40 viatges al mes

- Entre 40 i 50 viatges al mes

T-Mes

Si faig 2 o més viatges diaris i tinc entre 13 i 25 anys

- Enguany s’amplia per primera vegada fins als 13 anys

Tarifes d’autobús (títols propis) Títol Preu any 2012 Bitllet senzill 1,35 euros T-25 17 euros T-Social 3,20 euros T-Social Reduïda 1,35 euros

tenen uns ingressos determinats (discapacitat, pensió d’invalidesa, etc.). Per la seva banda, les persones majors de 65 anys es continuen beneficiant de la gratuïtat del transport públic gràcies al Carnet Bus 65.

Preu any 2011 1,30 euros 16,50 euros 3,20 euros 1,35 euros

T-Jove

Si faig 3 o més viatges diaris en dies laborables i festius

Si faig 2 o més viatges diaris i tinc entre 13 i 25 anys

- Més de 60 viatges al mes

- A partir de 45 viatges al mes

MÉS INFORMACIÓ

Oficina de Mobilitat de Terrassa i Carrer d’Iscle Soler, 9 93 788 23 32 Horari: de dilluns a divendres, de 8.30 a 13.30 h i de 15.30 a 18 h www.tmesa.com / www.atm.cat

la ciutat

L’Ajuntament reclama a l’Agència Catalana de l’Aigua la neteja de les rieres A Terrassa hi ha set rieres i torrents pendents que l’ACA en netegi la vegetació. També s’han de fer actuacions d’estabilització de talussos al torrent de la Betzuca i a dos trams de la riera de Palau

L’Ajuntament ha reclamat oficialment a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que compleixi els seus compromisos pendents. L’alcalde, Pere Navarro, ha adreçat una carta al conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, per exigir que l’ACA executi les tasques de manteniment de lleres que li corresponen i que assumeixi el finançament de les tasques municipals, com recullen els acords vigents. L’alcalde ha demanat també una reunió amb el conseller. L’Agència, dependent de la Generalitat, no està fent cap actuació de manteniment o neteja de les rieres i torrents. A més, l’any passat no va transferir al Consistori els recursos necessaris per finançar les actua-

cions en matèria de sanejament d’aigües que porta a terme l’Ajuntament, com estableixen els convenis i acords vigents. A banda d’aquesta reclamació oficial, els serveis jurídics municipals estan fent una valoració de les accions que el Consistori pot emprendre davant l’incompliment dels acords per part de l’ACA. Més de mig milió de deute Segons els convenis i acords entre l’Ajuntament i l’ACA, el Consistori duu a terme tasques de control dels abocaments d’aigües residuals i de la contaminació per tal de protegir la salut i la qualitat de vida de les persones i evitar agressions al medi ambient. A més,

gestiona catorze depuradores i nou estacions de bombament que donen servei als barris que no aboquen directament a la depuradora de les Fonts. Totes aquestes actuacions les ha de finançar l’ACA, però el 2011 aquesta no ha fet cap ingrés a l’Ajuntament, que ha continuat amb les tasques que li pertoquen i ha mantingut els pagaments del personal i els proveïdors, per un import de 525.000 euros. Aquesta és la quantitat que hauria de pagar l’ACA, però l’agència va anunciar primer una retallada de 150.000 euros en les aportacions i tampoc no ha complert el compromís de pagar els 375.000 euros restants. Febrer VisquemTerrassa | 15

la ciutat

El Pla de Barris de la Maurina s’acabarà tot i que la Generalitat no pagui la seva part

La Generalitat no pagarà aquest any 2012 la part que li correspon, el 50%, dels projectes del Pla de Barris. Aquest incompliment afecta de ple el Pla de Barris de la Maurina, que es troba en el seu tercer any de desenvolupament. Aquesta situació es veu encara més agreujada pel fet que la

Tots els projectes continuen la seva execució, excepte el d’urbanització que engloba la plaça de la Maurina, els carrers del Franc Comtat i de Felip II i la construcció d’un nou equipament cívic

Generalitat no ha efectuat cap pagament a l’Ajuntament corresponent a les despeses del 2011. Davant d’aquests fets, el Consistori ha decidit que: S’ajorna l’execució del projecte d’urbanització que engloba la plaça de la Maurina,

els carrers del Franc Comtat i de Felip II i la construcció d’un nou equipament cívic. La resta de projectes d’obres iniciats continuaran amb la seva execució fins a la finalització prevista, tant pel que fa a la urbanització del carrer de Núria com en relació amb els carrers de Velázquez i de Dom Bosco. A principis de febrer s’han iniciat les obres de remodelació i millora de l’entorn dels pisos de Vitasa. Es continua amb el programa d’ajuts a la rehabilitació de comunitats d’habitatges. Continuen desenvolupant-se els programes de caràcter social i de promoció econòmica. L’Ajuntament no renuncia a executar tots els projectes del Pla de Barris, incloent-hi el projecte de la plaça de la Maurina i els carrers del Franc Comtat i de Felip II i la construcció del nou equipament cívic. Per això, reclamarà a la Generalitat la dotació pressupostària corresponent, per tal que les obres s’executin al llarg de l’any 2013. Pel que fa al projecte de millora de la urbanització de diversos trams dels carrers de Dom Bosco, Pare Llaurador, Velázquez i Salvà, el pressupost de la part a executar el 2012 arriba als 950.000 euros. L’Ajuntament executarà les obres i avançarà els 475.000 euros corresponents a la part que li pertoca a la Generalitat.

L’Ajuntament rehabilita la lluerna del Mercat de la Independència L’Ajuntament ha iniciat les obres de reparació de la lluerna del Mercat de la Independència. Aquestes obres són necessàries a causa del deteriorament de la coberta i de l’estructura principal de la lluerna, ocasionat per la filtració d’aigua de pluja. Està previst que les obres s’enllesteixin durant el mes de març i que es facin sense interrompre la venda diària al mercat. La rehabilitació, amb un cost de 476.000 euros, consisteix a reforçar l’estructura d’acer de la lluerna, renovar la coberta i tots els tanca16 | Febrer VisquemTerrassa

ments, i retirar la totalitat dels vidres, que se substituiran per altres de laminats. La lluerna del Mercat Municipal de la Independència, que es troba a la zona central de l’edifici, té una base semiquadrada i una alçada màxima de 10 metres. La sostenen quatre pilars i unes bigues en gelosia que suporten les vidrieres. El Mercat de la Independència, inaugurat el 1908, va ser catalogat com a edifici protegit en el Pla Especial de Patrimoni Històric-ArquitectònicAmbiental de Terrassa.

protagonistes treballem als barris

Més informació

Membres de l’Associació de Veïns a la plaça d’Alexandre Cirici

Plaça de la Cooperativa

L’Associació de Veïns del Torrent d’en Pere Parres celebra el seu 30è aniversari El Torrent d’en Pere Parres és un barri de Terrassa situat al nord-oest de la ciutat i que forma part del Districte 5. Està limitat al nord per l’avinguda de l’Abat Marcet, al sud pel passeig del Vint-i-dos de Juliol, a l’est per la carretera de Rellinars i a l’oest per l’avinguda de Josep Tarradellas. El barri està molt lligat al de

Sant Pere, a l’altra banda de la carretera de Rellinars, del qual es va segregar al començament de la dècada del 1980, quan se’n va crear una associació de veïns. Les primeres cases es van edificar, precisament, prop de la carretera i al carrer de Miquel Àngel. El nom del barri prové del torrent que el travessa de nord

a sud, el qual prové de la part septentrional de la ciutat (el Pla del Bonaire, per damunt de Can Roca) i desguassa a la riera del Palau (avui, rambla d’Ègara) a l’alçada del Centre Cultural Unnim. El torrent, actualment urbanitzat, es correspon aproximadament amb el recorregut del carrer del Marquès de Comillas.

Habitants: 5.578 Superfície: 0,24 km2 Dades de l’Anuari Estadístic de Terrassa 2011

Trenta anys de servei al barri L’any 1982 es va crear l’AV del Torrent d’en Pere Parres després que, cap a finals del 1981, cinc veïns compromesos consideressin seriosament la possibilitat de posar en marxa una nova associació per dignificar i condicionar la zona i millorar-ne l’espai urbà. L’AV va contactar amb historiadors a la recerca de les arrels del barri, per batejar-lo, i tots van coincidir a proposar el nom del torrent que el travessa. Ara per ara, davant l’actual situació de crisi, l’AV es planteja la necessitat de donar serveis i impulsar projectes que puguin ajudar els veïns i veïnes a superar la difícil situació econòmica, com ara la creació d’una cooperativa de consum de proximitat que compri directament als productors per obtenir qualitat a bon preu.

José Miguel Sanz

Josep Matarín

Antonio Rosario

President de l’AV del Torrent d’en Pere Parres

Vocal de l’AV i membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Santacreu

Tresorer i membre més veterà de l’AV

L’AV, amb 200 membres, vol millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes del barri. Hem reactivat la nostra pàgina web i ens hem començat a incorporar a les xarxes socials. També estem creant una xarxa amb altres entitats per difondre les seves activitats. Finalment, intentem lluitar contra la crisi, per exemple donant eines als veïns i veïnes a l’atur per ajudar-los a trobar feina.

El barri ha crescut molt en habitants els darrers anys. És un barri de qualitat, molt cohesionat i amb habitatges de nivell mitjà-alt. Els comerços estan molt consolidats, són actius i dinàmics. Hi ha força renovació, amb gent jove que s’hi vol dedicar. No cal sortir del barri, hi trobem de tot. També tenim bons locals de restauració. Potser falta més llum en alguns carrers.

Vivimos en un barrio que no es en absoluto conflictivo y con buena relación vecinal. Algunos vecinos se implican mucho en la Fiesta Mayor (9 y 10 de junio). La recogida de basuras ha mejorado mucho desde que han puesto contenedores de reciclaje. Lo que echo en falta es algún casal de personas mayores y alguna guardería. Los comerciantes se implican mucho en la AV. Febrer VisquemTerrassa | 17

l’Ajuntament

MÉS INFORMACIÓ

Us podeu descarregar el Visquem Terrassa en PDF al web municipal: www.terrassa.cat/visquem.

anem de visita!

Cultura Pràctica

Font de l’Alba

Prodis

Serra de l’Obac

18 | Febrer VisquemTerrassa

l’Ajuntament l’opinió dels grups municipals Grup Municipal Socialista

Un pressupost progressista per a un any difícil

jordi.ballart@ terrassa.cat

Des del 2008, cada any ha estat difícil. El 2012 no serà una excepció. Però hi ha pressupostos públics que agreugen les dificultats que pateixen les persones (el de la Generalitat o el del Govern espanyol) i d’altres que intenten fer les coses una mica menys difícils, donar suport a les persones i famílies en situacions més complicades, mantenir la cohesió social i impulsar la reactivació econòmica. Un d’aquests és el de l’Ajuntament de Terrassa, que respon a les polítiques que la majoria de terrassencs i terrassenques reclamen, tot i que fortament condicionat pels deutes de la Generalitat amb Terrassa i per les polítiques dels governs conservadors català i espanyol. És a dir, tenim clar que els números han de quadrar (això és el que hem fet sempre) i que cal ajustar algunes coses, però preservant la cohesió i la justícia social, que són els pilars fonamentals de l’estat del benestar.

Els pressupostos per al 2012 són per força restrictius en alguns aspectes, per responsabilitat, però continuen sent clarament progressistes: l’educació, els serveis socials, les polítiques anticrisi, el desenvolupament econòmic i la dignitat de l’espai públic són les prioritats. Unes prioritats coherents amb el que vol la majoria i amb el consens social, econòmic i polític que hem forjat a la ciutat en els darrers anys com a resposta a la crisi. El rigor en la gestió, la transparència en la informació a la ciutadania i l’honestedat a l’hora d’explicar les coses tal com són fan que el Govern municipal estigui fermament convençut que aquests pressupostos són la traducció en números d’unes polítiques que estan centrades en les persones, en l’objectiu de resistir la crisi de forma solidària i equilibrada i en la voluntat de construir nous horitzons de progrés econòmic i social per al futur.

Grup Municipal de Convergència i Unió

Actituds responsables davant la crisi

josep.rull@ terrassa.cat

S’han aprovat els pressupostos de l’Ajuntament amb l’abstenció de Convergència i Unió. És la primera vegada en vuit anys que CiU no vota en contra dels números del Govern municipal del PSC. Ens hem abstingut per responsabilitat. En un context de gravíssima crisi econòmica cal fer gestos, bastir ponts de diàleg, evitar posicions maximalistes adreçades més a satisfer els votants propis que l’interès general. No són els pressupostos que nosaltres hauríem fet, però avui no és sensat que ens oposem que Terrassa tingui pressupostos. Les nostres esmenes s’inspiraven en una premissa bàsica: no podem continuar fent les coses com sempre s’han fet; el nostre entorn està canviant a un ritme vertiginós i la crisi té un caràcter tan estructural que estem obligats a repensar-ho tot. Racionalitzar, reestructurar i reinventar l’administració, agilitar tràmits, simplificar procediments; en definitiva, gestionar millor. Durant els darrers dos anys hem detec-

tat sobrecostos fruit d’errors greus de gestió que ratllen els 2 milions d’euros, quatre vegades més d’allò que es destinarà a lluitar contra la pobresa. Parlem dels interessos per expropiacions mal tramitades a Sant Pere Nord, del sistema de climatització al Mercat de la Independència, que encara no funciona, o de la desviació de 400.000 euros en la construcció de la biblioteca del Districte 3. Tenim molt terreny a córrer per abaratir costos en la despesa corrent de l’Ajuntament i injectar els recursos obtinguts per potenciar l’economia productiva (ajudar a crear llocs de treball) i garantir la cohesió social. Malauradament, l’actual bipartit no ha volgut acceptar cap de les esmenes que li hem plantejat des de l’oposició. Han optat per la via del “nosaltres sols”. Tanmateix, continuarem insistint en la necessitat de construir grans consensos per fer front a la crisi. Per responsabilitat.

Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya

Pressupost 2012

gabriel.turmo@ terrassa.cat

Des del Grup Municipal del PPC de Terrassa no compartim el pressupost de l’Ajuntament de Terrassa per al 2012, que es va aprovar inicialment al Ple Extraordinari del 7 de febrer amb els únics vots en contra dels regidors del nostre Grup, tot i que reconeixem, i així es va indicar, la dificultat i complexitat de la seva elaboració, tant pel context econòmic, la situació de crisi econòmica que venim patint des de fa anys, com per la important afectació que ha suposat a nivell pressupostari la reducció dels ingressos provinents per diferents conceptes d’altres administracions, afectació aquesta que quedarà alleugerida quan es materialitzi l’anunci del Govern d’ampliar a deu anys el termini per a la devolució del deute dels ajuntaments amb l’Estat. I no compartim el pressupost aprovat (el nostre Grup va presentar un total de 33 esmenes, cap acceptada) perquè en aquest pressupost es materialitza l’elevadíssim increment del tributs municipals que va proposar el bipartit municipal (PSC i ICV-EUiA), quan des del nostre Grup es va

defensar la congelació d’impostos, taxes i preus públics per no fer pagar a la ciutadania les consequències de la crisi econòmica amb un increment de la càrrega impositiva, i es va defensar una política tributària municipal que afavorís l’activitat econòmica i la creació d’ocupació. No compartim el pressupost aprovat perquè, tot i que s’ha fet un esforç de contenció, entenem que encara és possible aplicar en moltes partides (càrrecs de confiança, per exemple) una major contenció i una major optimització de recursos. I no compartim el pressupost aprovat perquè és un pressupost marcat per una herència de mandats anteriors de prioritats i actuacions que des del nostre Grup no hem compartit ni compartim. Cal destacar, finalment, la coincidència en quines han de ser les prioritats en aquests moments: fomentar l’activitat econòmica per generar ocupació; reforçar i millorar les polítiques socials; i garantir la prestació de serveis. La diferència rau en com materialitzar-les i aplicar-les.

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Pressupost 2012: equitat i austeritat

manuel.perez@ terrassa.cat

La situació no millora. La majoria d’indicadors són ara pitjors que fa un any. Més atur, més famílies amb menys cobertura social, més famílies sense cap prestació, retallades als serveis públics... La situació tampoc no és bona per als ajuntaments: els ingressos propis s’han reduït i les despeses no només s’han mantingut constants sinó que han crescut. I la situació encara es complica més quan les altres administracions, l’Estat i la Generalitat, ens passen els seus problemes. La Generalitat carrega a l’Ajuntament la seva manca d’ingressos i tresoreria: avui el deute de la Generalitat amb el nostre Ajuntament supera els 17 milions d’euros. Estem vivint temps d’incertesa, de crisi del model de l’estat del benestar, temps de descrèdit de la política i dels polítics, de transformacions polítiques i socials. Ara més que mai són moments per mantenir la cohesió social, per intensificar les polítiques socials, les polítiques públiques. És cert que hem de recuperar el sentit comú, reduir les despeses sense retallar serveis públics ni la qualitat d’aquests, col·locar-nos en

unes finances locals raonables i sostenibles, adaptades als nous temps. I que cal política i valentia política, i també voluntat per comprendre la realitat per part de la ciutadania, reforçant una ciutadania responsable i activa, com també un millor comportament de les administracions superiors. Terrassa ha viscut uns anys de canvis accelerats, profunds i amb moltes dimensions. Afrontem una etapa nova, amb una realitat social substancialment diferent de la de fa pocs anys. Calen nous reptes, no es pot continuar amb els ritmes anteriors, on les polítiques de la quotidianitat enforteixin l’estat del benestar local. I en aquesta direcció treballarà el pressupost municipal per a aquest any. Des d’ICV-EUiA hem apostat per un pressupost que combina equitat i austeritat, un pressupost amb un objectiu de caràcter social, que prioritza els serveis socials, l’educació i la promoció econòmica. Prioritats que pretenen construir confiança i afrontar un veritable canvi d’època. Febrer VisquemTerrassa | 19

Gaudeix d’un animal domèstic amb responsabilitat Tenir un animal de companyia comporta avantatges des del punt de vista afectiu i emocional i, alhora, implica obligacions i responsabilitats que cal observar per tal de contribuir a millorar tant la qualitat de vida dels animals domèstics i dels seus propietaris com la de la resta de ciutadans, sobretot a l’entorn urbà.

Sancions que s’apliquen en matèria d’animals domèstics a la via pública

Informació pràctica del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat

Segons l’ordenança municipal de tinença d’animals domèstics:

Fem tallers i xerrades a les escoles de la ciutat amb relació a la tinença responsable. Participem en actes i campanyes per promoure les adopcions. Els animals domèstics, segons la normativa, han de dur un microxip implantat pel veterinari. D’aquesta manera es poden recuperar fàcilment en cas de pèrdua. També han d’estar censats al municipi on resideixin habitualment. Us podeu informar a la pàgina web: https://seuelectronica.terrassa.cat (apartat de tràmits). Si tens el gos censat, t’oferim un curs gratuït d’introducció a l’obediència canina. Els propietaris de gossos perillosos han de disposar d’una llicència per a la tinença i conducció de gossos perillosos, que atorga l’Ajuntament.

No recollir els excrements dels animals domèstics: es considera una infracció lleu i comporta una sanció de 150 euros. Portar un gos sense lligar: es considera una infracció lleu i té una sanció de 100 euros; si hi ha reincidència, la sanció és de 200 euros. Mossegades: la infracció es pot considerar lleu o greu i comporta una sanció de 100 a 300 euros. Pel que fa a gossos potencialment perillosos, s’aplica la Llei 50/1999: Sense lligar: infracció greu, sanció de 300 euros Sense morrió: infracció greu, sanció de 300 euros Sense llicència: infracció greu, sanció de 2.405 euros

Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia (CAADC) El CAADC acull gossos i gats abandonats, facilita la recuperació dels animals perduts i promou les adopcions dels animals abandonats. Si veus un animal que sembla perdut pel carrer, no el recullis: avisa el CAADC telefonant al 93 727 50 59 o a la policia municipal (092).

Consells Si portes el gos lligat, evitaràs accidents i que s’escapi. Recull els excrements del teu animal i evita que provoquin molèsties als veïns. Evita que faci pipí a les façanes o al mobiliari urbà. Els gossos no han d’entrar a les zones de joc infantil. Si el gos es considera potencialment perillós, porta’l sempre lligat i amb morrió. Procura que l’animal no passi moltes hores sol; pot bordar i molestar els veïns. L’esterilització dels animals de companyia és una forma senzilla i segura d’evitar naixements de cadells no desitjats.

MÉS INFORMACIÓ

Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat i Carrer del Pantà, 30 93 739 70 00, ext. 8680