| 132 | Març l 2010 revista mensual d’informació municipal i ciutadana
visquemterrassa www.visquemterrassa.tv / www.terrassa.cat
Un hospital renovat Prop de 70 milions d’euros en inversions per atendre millor l’àrea de Terrassa
Metro de Terrassa, a la recta final Trànsit: menys accidents i contaminació Consulta ciutadana a l’abril Taxi a la carta
visquemterrassa 132 | Març 2010
Pere Navarro Alcalde de Terrassa
Millorar la salut i el benestar
L
El sistema de comunicació municipal, un servei públic per a tots els ciutadans i ciutadanes. El Visquem Terrassa és la revista de l'Ajuntament de Terrassa, que es distribueix mensualment a domicili: es pot consultar a la web www.terrassa.cat/visquem (versió pdf i edició digital) i es complementa amb la web www.visquemterrassa.tv, amb continguts audiovisuals. També és possible consultar-lo als punts infoservei. La revista incorpora la guia d'oci i cultura Sortim!, que es pot descarregar a www.terrassa.cat/sortim. Els mitjans de comunicació públics es gestionen des de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa SA: Canal Terrassa (TDT), Ràdio Municipal (95.2FM) i el portal informatiu www.terrassadigital.cat. Els ciutadans i ciutadanes tenen també a la seva disposició el portal ciutadà www.terrassa.net i el servei d'informació telefònica 010.
Edita: Ajuntament de Terrassa. Area de Presidència. Ser vei d'Imatge i Comunicació. Raval de Montserrat, 14. 08221 Terrassa. | Direcció: Joan Rovira | Edició i VisquemTV: Olga Cabús | Redacció: Jordi Garreta (coordinació Sortim!), Josep Manel Martínez, Isabel Marquès, Eduard Mar tín-Borregón i col·laboradors/es. | Disseny i maquetació: Marta Serrán, Marcos A. García | Fotografia: BadiaCasanova, Isabel Marquès, Ar xiu Municipal, Ajuntament de Terrassa i col.laboradors/es | Correcció: Montse Fernández | Producció VisquemTV: Marc Riera | Producció i difusió: Isabel Carboné, Pilar Ordoño | Web: Elena Benito | Impressió: Gratesa | Distribució: Andy Repar t | Dipòsit legal: B-16102-82 0 | Tiratge: 80.000 exemplars. Revista gratuïta. de 10 edicions anuals. Més informació a: www.comunicaciomunicipal.blogspot.com Contactar: visquem@terrasa.cat. Tel. 93 739 70 00. Redacció: Unió, 36, 08221 Terrassa. 2 | març visquemterrassa
’Hospital de Terrassa està experimentant una profunda renovació, que permetrà millorar en quantitat i qualitat els serveis a més de dues-centes mil persones a Terrassa i les poblacions veïnes. La Generalitat i el Consorci Sanitari de Terrassa, en el qual hi participa l'Ajuntament, impulsen un programa de reformes per valor de més de 69 milions d'euros que culminarà l'any 2011. L'impacte d'aquestes inversions ja es comença a notar en alguns serveis renovats, com cures intensives o altres, que permetran posar l'Hospital al 100% de la seva capacitat. És aquest un exemple més de la cooperació entre el govern del país i el de la ciutat per impulsar infraestructures, equipaments i serveis. Una cooperació que es tradueix en una millor atenció sanitària i qualitat de vida per a les persones.
E
l creixement de la població i la demanda de nous serveis han obligat l'Hospital de Terrassa a fer front a un pla de reformes i d'ampliació convertint-se així en un centre amb més àrea d'influència a la comarca. El centre hospitalari es posa al dia renovant el 48% de les seves instal·lacions i modernitzant els equipaments tecnològics. Dels 56.848 metres quadrats que té l'hospital, un 18% correspon a obra nova, ja que s'han adequat les dues últimes plantes, que mai havien entrat en funcionament. El Pla 2004-2011 compta amb una inversió de 69.304.956 euros, finançat en un 60% pel Servei Català de la Salut i en un 40% pel Consorci Sanitari de Terrassa (CST). Creix la població i s'incorporen nous municipis
Blog: www.perenavarro.blogspot.com Correu: pere.navarro@terrassa.cat (a/e) o Raval de Montserrat, 14, 08221 Terrassa Parla amb l’alcalde: en directe cada dijous a CanalTerrassaTV, a les 21 h. També a www.terrassadigital.cat
L'any 2003 l'Hospital de Terrassa estava al 70% de capacitat, però ara, amb el Pla, es posa en marxa un dispositiu sanitari més ben dotat que pot treballar al 100% amb capacitat per atendre fins a una àrea d'influència de 210.000 persones.
el tema del mes
Hospital de Terrassa, més i millors serveis
L'Hospital de Terrassa renova dues terceres parts de la seva infraestructura per oferir més serveis i enfrontar el creixement de població dels últims anys Pere Vallribera
Text: Isabel Marquès
Director gerent del Consorci Sanitari de Terrassa
Terrassa
L'Hospital de Terrassa necessitava fer aquest Pla de Reforma i Ampliació per adaptar-se a la nova realitat social i dotar-se de tecnologia més avançada. El centre es va construir a finals dels anys 70 i va estar tancat gairebé 10 anys, durant els quals l'entorn havia canviat molt. Ara tenim marge de creixement i podrem funcionar a ple rendiment si augmenta la població perquè tindrem la infraestructura necessària.
Fotos: Isabel Marquès i Hosptital de
”
S'ha renovat el 48% de la superfície i el 18% és d'obra nova
Què és el Consorci Sanitari de Terrassa?
És una entitat pública de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament i la Fundació Sant Llàtzer, creada l'any 1988. El CST té un sistema d'atenció integral, ja que va des de l'atenció primària infantil, fins a l'adulta, la geriàtrica i l'hospitalària. Els centres que formen el CST són set CAP a Terrassa, Matadepera, Rubí i Castellbisbal, un hospital d'atenció a pacients aguts amb Unitat d'Hospitalització Penitenciària (Hospital de Terrassa) i un centre sociosanitari (Hospital de Sant Llàtzer). A més a més, el CST també té un centre per a pacients d'Alzheimer (Hospital de Dia Sant Jordi) i una Unitat Assistencial Preventiva de l'esport al CAR de Sant Cugat del Vallès. En total hi treballen 2.495 professionals per atendre a gairebé 200.000 persones de diferents poblacions del Vallès Occidental.
març visquemterrassa |3
el tema del mes:
Hospital de Terrassa
”
Les obres d’ambdós equipaments han costat 3'2 milions d'euros i ara poden atendre el doble de pacients
Inaugurades l’UCI i la Unitat d’Endoscòpia La Unitat de Cures Intensives i la Unitat d'Endoscòpia, que es van inaugurar el novembre passat, estan situades a la segona planta, juntament amb el bloc quirúrgic.
L
'UCI compta amb una zona d'infermeria central amb visió radial de tots els boxs i un taulell on se centralitzen tots els monitors i es controlen les constants del pacient. D'altra banda, cada llit compta amb una grua de transport de pacients que facilita les tasques del personal d'infermeria i dóna confort al malalt.
Xavier Trenchs Metge adjunt de l’UCI
Treballo a l'Hospital des del 1989 i en aquest temps la Unitat de Cures Intensives i Semiintensives ha anat creixent en nombre de pacients. La nova unitat durarà anys perquè és molt àmplia i està dotada de moltes dependències, tant per a metges com per a pacients. També hem aconseguit molta més agilitat a l'hora de treballar perquè tenim un programa informàtic on podem controlar per ordinador les constants dels malalts, els respiradors, les bombes d'infusió, la medicació i la història clínica entre d'altres coses. A la nova UCI també tenim un quiròfan destinat a la col·locació de marcapassos.
4 | març visquemterrassa
L
a Unitat d'Endoscòpia ha renovat gran part de l'equipament i ha incorporat nova tecnologia, com l'ecoendoscòpica, un examen que combina la imatge endoscòpica amb l'ecogràfica i que permet obtenir imatges d'alta precisió de la paret del tub digestiu i dels òrgans que l'envolten.
Imma Díaz Infermera de la Unitat d’Endoscòpia
L'espai per atendre els pacients ha augmentat considerablement, ja que hem passat de dues a quatre sales d'exploració. Aquest fet ens dóna capacitat per créixer i atendre el doble de pacients. Un dels canvis més importants ha estat el de comptar amb una nova sala d'observació, de manera que podem aplicar una sedació més forta per al pacient. D’aquesta manera, aconseguim que la prova sigui menys agressiva i dolorosa. Després el malalt es trasllada a aquesta nova sala on se li fa un control postexploratori.
el tema del mes:
Hospital de Terrassa
marรง visquemterrassa |5
la ciutat
Més de 6 quilòmetres de túnels per al Metro La segona tuneladora arribarà a la Rambla en un mes, i aquesta primavera es començaran a instal·lar les vies
D
esprés que el passat 30 de gener arribés a la Rambla la primera tuneladora, un cop perforats 3,1 quilòmetres des del dipòsit de trens de Can Roca, la segona avança amb pas decidit cap a la Rambla, on arribarà aproximadament en el termini d'un mes. Actualment s'ha completat ja al voltant d'un 90% dels túnels a construir d'aquest perllongament. Ara per ara, s'està desmuntant la primera tuneladora. El capçal i l'escut s'extrauran a peces per la rambla d'Ègara, mentre que la cua de la màquina, de 120 metres de longitud, recularà fins al calaix situat a l'Horta dels Frares, al parc de Vallparadís, on s'ex-
6 | març visquemterrassa
”
El 90% dels dos nous túnels ja s'ha completat traurà amb grues de gran tonatge. Obres a bon ritme
Un cop retirada la primera tuneladora, que es farà en un mes aproximadament, es procedirà a construir les galeries d'emergència que connectaran els dos túnels. Concretament, se'n construirà una cada 250 metres. Es preveu que durant la primavera es comenci a instal·lar la via en el primer túnel. Les obres d'infra-
estructura, la col·locació de les vies, la catenària, la senyalització i l’electrificació s'acabaran cap a finals del 2010. D'altra banda, les estacions d'UPCVallparadís, de Can Roca i l'intercanviador de Renfe i FGC ja tenen l'estructura completa i la Generalitat ha donat llum verd al procés de licitació de les obres per a la construcció de les instal·lacions i l’arquitectura interior de les tres estacions per valor de gairebé 61 milions d'euros. Les empreses interessades tindran temps fins al 21 de març per presentar els projectes. Text: Josep Manel Martínez Fotos: DPTOP
la ciutat
Les xifres Inversió global: 321 milions d'euros Usuaris: 11.680.000 passatgers anuals, el doble dels actuals Quilòmetres de túnel: 6,2 quilòmetres nous repartits en dos túnels Inspeccions de seguretat: 3.600 en els edificis situats al perímetre dels túnels Treballadors/es: Més de 500 persones han treballat en les obres
Cinc estacions per al nou Metro El Metro de Terrassa comprèn un nou tram de 4,5 quilòmetres amb tres estacions noves que sumen 1,4 quilòmetres. Les noves estacions facilitaran l'accés a la xarxa de Rodalia de Renfe, a nuclis i barris en desenvolupament, i a altres punts especialment estratègics, com ara Can Roca, el parc del Nord, el parc de Vallparadís, la UPC, el Museu Tèxtil, el Castell Car-
toixa de Vallparadís, el Conjunt Monumental de Sant Pere, la Mútua o l'Hospital de Sant Llàtzer. Les obres s’acabaran a mitjan 2011, mentre que la línia funcionarà totalment a la segona meitat de l'any vinent. Així, el total del sistema de Metro terrassenc superarà els 11 quilòmetres sumant les xarxes de FGC i Rodalia (Renfe) quan entri en servei el 2011.
Recreacions virtuals
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, i l'alcalde Pere Navarro amb la tuneladora a la Rambla
Recreació virtual de l'andana de l'estació de Can Roca
Recreació virtual de l'andana de l'estació d'UPC-Vallparadís
Moment en què la tuneladora arribava a la rambla d'Ègara
Recreació virtual del vestíbul de l'intercanviador entre el Metro de Terrassa i la Renfe
març visquemterrassa |7
la ciutat
La Torre del Palau renova la seva imatge S'han inaugurat les obres de restauració de la Torre del Palau que ha portat a terme l'Ajuntament invertint gairebé 300.000 euros en la restauració interior i en la instal·lació d'una nova il·luminació i d'elements d'interpretació museogràfica. L'objectiu ha estat el de millorar l'interior d'un dels edificis amb més història de la ciutat, l'únic element visible que es conserva al seu lloc de l'antic Castell Palau de Terrassa, construït a partir del segle XII pels comtes de Barcelona.
8 | març visquemterrassa
la ciutat
Declaració de Terrassa: la veu de les ciutats a Europa Els governs locals de 7 països europeus es troben a la Cimera Europea celebrada a Terrassa
E
urocities és una associació de grans ciutats europees de la qual en formen part Terrassa i el seu sistema metropolità, juntament amb més de 130 grans ciutats de trenta països. Aquesta associació va ser l'eix de la jornada descentralitzada que es va celebrar a Terrassa dintre de la Cimera Europea de Governs Locals, el passat 24 de febrer. Representants de Barcelona, Nottingham, Estocolm, Sa-
ragossa, San Sebastián, Birmingham, Lió, Gijón o Gènova, entre d'altres, es van reunir a la nostra ciutat per reforçar el paper dels ajuntaments davant les institucions europees i analitzar les seves estratègies de treball en xarxa. La lluita contra la crisi econòmica, els reptes en el medi ambient i les polítiques d'integració davant els canvis demogràfics a Europa són, segons el secretari general d'Eurocities,
Paul Bevan, els principals reptes als quals s'enfronten les ciutats europees. Bevan va destacar també que per primera vegada, coincidint amb la presidència espanyola de la Unió Europea, es parla de les ciutats i del món local en relació a la construcció d'Europa. Al final de la jornada, l'alcalde, Pere Navarro, va presentar la Declaració de Terrassa, document que expressa els compromisos dels municipis.
Un sistema de ciutats La Declaració de Terrassa se centra en cinc apartats que defineixen el paper dels governs locals en la defensa d'interessos, necessitats i objectius de comunitats i territoris diversos al llarg de la geografia europea, i que treballen per establir denominadors comuns per enfocar les polítiques globals a tota la Unió que tinguin en compte la realitat dels municipis. Els cinc apartats del text aprovat són: 1.- Europa és, també, un sistema de ciutats. 2.- Fer més visibles les xarxes de sistemes urbans europeus. 3.- La suma de moltes i diverses veus. 4.- Eixos comuns d'actuació per progressar a escala local i europea. 5.- Els ciutadans i ciutadanes, al centre de la construcció europea.
+info http://www.europeansummit2010.eu www.visquemterrassa.tv
març visquemterrassa |9
la ciutat
Al 79 ens a viure Terra Posem nota a l'Ajuntament: un 6,3 sobre 10 Les preocupacions més destacades dels terrassencs són la immigració, l'atur i la circulació
Q
uè en pensem els terrassencs de la nostra ciutat? Aquesta és la pregunta a la qual respòn una enquesta realitzada recentment per la Diputació de Barcelona. L'objectiu és conèixer periòdicament l'opinió que ens mereix la ciutat, els temes que ens preocupen, la valoració que fem de projectes o actuacions en marxa, les necessitats… Les enquestes, juntament amb altres formes de coneixement de l'opinió pública, ajuden a orientar les polítiques municipals i a detectar les opinions majoritàries. Viure a Terrassa
La satisfacció pel fet de viure a Terrassa és una de les
10 | març visquemterrassa
principals dades de referència: es detecta una lleugera tendència a la baixa, però se situa en un nivell molt elevat, el 79,5% dels terrassencs es declara molt o bastant satisfet de viure a la ciutat. La segona dada global més destacada és la valoració que mereix la gestió municipal. En aquesta enquesta de finals de 2009 els ciutadans i ciutadanes puntuen amb un 6,3 sobre 10 els serveis municipals, tres dècimes menys que l'any 2006. Els mercats, el transport públic, l'oferta d'oci i cultura, el manteniment, la recollida d'escombraries i els serveis socials són els millor valorats per la ciutadania.
Preocupacions
Pel que fa a les preocupacions dels terrassencs i terrassenques, la immigració i l'atur se situen clarament al capdamunt del rànquing, seguides per l'aparcament i la circulació, que baixen posicions, a causa de la situació de crisi econòmica. La confiança en què la ciutat millori en el futur ha baixat també lleugerament fins a un 54,5% i un elevat percentatge expressa incertesa: el 18,2% dels enquestats. Projectes de futur
En el capítol de grans actuacions, destaca el coneixement i la valoració de les obres del futur Metro de Terrassa, l'ampliació del
la ciutat
Com veiem la ciutat?
9,5% agrada a assa
79,5% estan molt o bastant satisfets de viure a Terrassa 60,1% creuen que Terrassa ha millorat els darrers 2 anys 22,3% creuen que Terrassa ha empitjorat els darrers dos anys 54,5% creuen que la ciutat millorarà els propers 2 anys 18,2% no saben si millorarà o empitjorarà 18,4% creuen que empitjorarà 72,4% dels joves es declaren optimistes respecte al futur 44,8% creu que el seu barri està millor que la resta de la ciutat 29,4% creu que el seu barri està pitjor que la resta de la ciutat Què ens agrada més de Terrassa?
12,4% Transport públic 11,1% Comunicacions 11,1% Zones verdes 8,6% Tranquil·litat 7,9% La gent 6,9% Cultura i oci Què ens preocupa?
21,6% 18,3% 16,4% 10,4% 10,3%
Immigració Atur Circulació Seguretat Aparcament
Com valorem els serveis municipals?
El transport públic és el que més agrada als terrassencs
Parc de Vallparadís fins a Can Jofresa, el Quart Cinturó i la Seu d'Ègara. Els equipaments més utilitzats són parcs i jardins, instal.lacions esportives i biblioteques, mentre que les activitats ciutadanes més destacades per a una gran majoria són la Festa Major, la Cavalcada, el Carnestoltes, la Fira Modernista i el Festival de Jazz. El nombre de persones amb ordinador i accés a internet marca una clara tendència de creixement pel que fa a l'ús de les noves tecnologies: gairebé la meitat de la població. Text: Joan Rovira
7,2 Mercats 7 Transport públic 6,8 Cultura i oci 6,6 Recollida d'escombraries 6,5 Manteniment parcs i jardins 6,4 Serveis Socials 6,2 Policia Municipal 6 Neteja carrers 5,4 Obres públiques 4,7 Circulació 3,2 Aparcament *Puntuacions sobre 10
Com vivim i gaudim la ciutat?
92,5% Parcs i jardins 65% Biblioteques i equipaments esportius 56% Centres cívics 98% Festa Major i Cavalcada de Reis 92,5% Carnestoltes 80% Fira Modernista 80% Festival de Jazz Com ens informem?
45,8% s'informen a través del Diari de Terrassa 43,6% s'informen a través del Visquem Terrassa 11,3 % s'informen a través de CanalTerrassa TV 41% visiten la web municipal terrassa.cat
març visquemterrassa |11
la ciutat
La Taula de Mobilitat, constituïda l'any 1999, és l'òrgan de participació en temes de mobilitat en què participen institucions, entitats i associacions interessades en aquesta qüestió
Trànsit: menys accidents i menys contaminació Els autobusos urbans estan valorats pels usuaris en un 7 sobre 10, i el nombre de viatgers augmenta gairebé un 3% i arriba als 11.626.745
L
es actuacions en mobilitat de l'Ajuntament han contribuït a reduir l'accidentalitat i la contaminació acústica. La reducció de l'accidentalitat en punts on s'han fet actuacions els darrers anys ha estat significativa. La plaça de les Magnòlies, els carrers d'Arquímedes, de Galileu, la rambla d'Ègara i el passeig del 22 de Juliol (tram
del carril bus) han registrat al voltant del 60% menys d'accidents que l'any anterior. D'altra banda, l'estretament de carrils a l'avinguda
”
Els autobusos han incrementat els seus usuaris en 330.000 viatgers anuals
Evolució dels viatgers a TMESA (període 2005-2009)
12 | març visquemterrassa
de l'Abat Marcet ha contribuït a limitar el volum de trànsit en 800 cotxes menys per dia, fet que ha permès reduir la contaminació acústica. Aquesta també ha disminuït a l'avinguda de Madrid, després de la instal·lació d'un nou semàfor i d'un pas elevat. Actuacions per a aquest any
Aquest 2010 hi ha previstes diverses actuacions per continuar millorant la mobilitat de la ciutat, com ara l'ampliació de la xarxa del carril bici en 7 quilòmetres, arribant als 25, la millora de l'accessibilitat a peu al Palau de Justícia i l'obertura dels aparcaments de Primer de maig i de Xúquer. No està previst crear cap nou carril bus. Quan funcionin el Metro i el Quart Cinturó es valorarà globalment la circulació.
la ciutat
Més bus, més bici
Carrers més segurs i accessibles
+ Adquisició de 13 nous autobusos més ecològics, 7 dels quals per incrementar el servei + Més freqüència de pas en 4 línies, que s'ha reduït entre 3 i 6 minuts + Posada en marxa de la nova línia 11, de Poble Nou a
l'hospital de Terrassa + Carril bus al passeig del Vint-i-dos de Juliol + Carril bici a les avingudes de Jaume I i d’Abat Marcet + Restricció del trànsit privat a la rambla d'Ègara + Gratuïtat als majors de 65 anys i als menors de 12 anys
Finalització del Pla de Millora de 16 accessos escolars segurs Instal·lació de 9 cruïlles semafòriques Construcció de 40 plataformes noves per facilitar l'accés a l'autobús Millora de l'accessibilitat de més de 1.300 passos de vianants Remodelació de la plaça de l'Aigua
Text: Josep Manel Martínez
març visquemterrassa |13
la ciutat breus Més de 60 cursos i tallers als centres cívics
El Servei d'Equipaments Cívics de l'Ajuntament ha organitzat una nova programació de cursos i tallers per desenvolupar als centres cívics municipals entre el 15 de febrer i el 15 de maig. La nova programació inclou 61 cursos i tallers sobre diferents temàtiques relacionades sobretot amb les manualitats, l'escriptura, la salut, la dansa, la música i la gastronomia. + info a www.terrassa.cat
qui sobre "El paper dels municipis i la societat civil d'Europa davant del repte del canvi climàtic". La sessió es fa en ple període de presidència de la Unió Europea per part d'Espanya, que té com un dels temes prioritaris el canvi climàtic. A la ponència inaugural intervindrà el conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar.
Premi a la Fira Modernista Donació d'obres d'Albert Novellón
L'alcalde, Pere Navarro, ha recollit el Premi Catalunya de Comunicació i Relacions Públiques atorgat a la Fira Modernista. El guardó distingeix la tasca que fa cada any l'Ajuntament per promocionar una de les festes més importants de la ciutat, que l'any passat va rebre la visita de 100.000 persones i que des del 2007 està declarada per la Generalitat festa local d'interès turístic.
El fons museístic del Museu de Terrassa s'ha incrementat amb la donació de nou obres del pintor i escultor Albert Novellón. Les peces que ha rebut el museu són pintures i escultures de diferents èpoques, temàtiques, materials i tècniques, ja que s'ha fet una selecció representativa de l'evolució artística d'Albert Novellón des de finals dels anys 70 fins a l'actualitat. Segon
aniversari del carnet Bus 65
El Carnet Bus 65, que permet utilitzar els autobusos de manera gratuïta als majors de 65 anys, arriba al segon aniversari. S’han fet més d'11.500 viatges amb aquest títol cada dia. El 80% dels terrassencs que poden optar al carnet ja l’han tramitat i 24.500 persones ja el tenen. Si el seu carnet Bus té la data de caducitat entre març i juliol d'enguany, rebrà una carta al seu domicili amb el carnet renovat uns dies abans que caduqui l'anterior. Conferència sobre Un cop rebi el nou carnet, el canvi climàtic haurà de tallar l'anterior per Terrassa acollirà el 18 de la banda magnètica, perquè març una conferència col·lo- ja no serà vàlid. 8 de març
Per celebrar el Dia Internacional de les Dones, el 8 de març el mNACTEC acollirà la conferència d’Estrella Montolio, sobre “Dones, comunicació i món professional”. El mateix dia es lliurarà a Laia Carbonell el premi al Concurs de Cartells. El 24 de març es farà una taula rodona sobre “Dones als mitjans de comunicació” al Diari de Terrassa.
14 | març visquemterrassa
Can Palet es presenta al Pla de Barris
L'Ajuntament presentarà el projecte d'intervenció integral de Can Palet en la nova convocatòria del Pla de Barris, després que l'any passat la Generalitat no va acceptar la candidatura d'aquest barri del Districte III. En aquesta setena convocatòria, la Generalitat destinarà una partida de 99 milions d'euros als ajuts de la Llei de barris. En principi, el projecte serà molt similar al de l'any passat, encara que l'import sol·licitat estarà per sota dels 16 milions demanats el 2009 perquè un dels projectes que contemplava, el tram sud del parc de Vallparadís, ja està sent finançat amb 5,1 milions d'euros provinents del Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local. L'Ajuntament es reunirà amb l'Associació de Veïns per actualitzar les necessitats del barri i consensuar els projectes que s'hi presentaran.
Els alumnes decideixen el seu futur
El Vapor Universitari acull el 24 de març la 2a Jornada d'Orientació de Cicles Formatius organitzada pel Patronat Municipal d'Educació, amb l'objectiu de col·laborar en la tasca d'orientació dels centres educatius. A la jornada participaran 50 ponents, 15 dels quals són professors dels centres educatius i 15 són representants dels gremis o empreses dels diferents sectors representats. En total, es faran 18 sessions informatives en què es parlarà de 57 cicles diferents. Les xerrades van adreçades preferentment als alumnes de 4t d'ESO i de 2n de batxillerat. En aquesta jornada s'espera superar la participació de l'any passat que va ser de 789 alumnes.
la ciutat
El racó dels músics El 2009 es van fer 5.936 reserves per assajar als bucs de la Casa Baumann
D
es de fa sis anys, als baixos de la Casa Baumann els grups de música de la ciutat poden llogar una sala d'assaig i gravar les seves primeres maquetes. Es tracta d'un espai del Servei de Joventut gestionat per l'Associació per al Foment Musical, una entitat que dóna suport als nous artistes locals que comencen a fer els primers passos en el
món de la música. En total hi ha 4 bucs d'assaig insonoritzats i dotats de tot l'e-
”
Hi ha 4 bucs d'assaig equipats i s'organitzen tallers de música moderna quipament tècnic necessari. A més a més, disposen
Ricard Reollo
Marta Merino
President de l'Associació per al Foment Musical
14 anys, cantant de TMax's
Utilitzar els bucs d'assaig és molt còmode, els grups només han de fer-ne la reserva a un preu molt econòmic, 5'55 euros l'hora i amb un 50% de descompte amb el Carnet Jove.
Al grup som sis components i vam venir aquí a la Baumann per assajar les versions que fem de rock català, ara hem començat a composar també. Vam fer un concert a l'escola i al maig tocarem a la festa d'un amic.
Gravació de maquetes i concerts Al costat de les sales d'assaig hi trobem un estudi de gravació de 24 pistes digitals on els grups poden enregistrar les seves primeres peces i difondre-les a través del web myspace.com, una eina senzilla que, juntament amb el punt d'informació musical, posa en contacte els grups amb entitats, associacions de veïns o sales de concerts que busquen un grup per actuar. A la temporada d'estiu també s'organitzen concerts al pati de la Casa Baumann. de dos equips de guitarra, un de baix i tres bateries per a aquells que no tinguin instrument propi. Als bucs d'assaig també hi ha una part dedicada a la formació de música moderna, s'ofereixen tallers de guitarra, bateria i cant entre d'altres i, puntualment, s'organitzen masters class fetes per professionals com el bateria Adrià Font i el guitarrista Amadeu Casas. José Luengo i Roberto Ortiz 30 i 32 anys, grup Reverb
És molt difícil trobar un local econòmic i aquí ens va superbé tocar perquè a més ens deixen l'equip de so. Toquem hard rock i gràcies als bucs ara fem concerts a Faktoria d'Arts.
març visquemterrassa |15
la ciutat serveis
Imatges corresponents a quatre propostes finalistes
Terrassa decidirà el destí de 4 milions d’euros del 10 al 25 d'abril Els terrassencs i terrassenques majors de 16 anys estan cridats a una consulta ciutadana corresponent al pressupost d'inversions de l'actual legislatura
L
a consulta ciutadana que ha de decidir el destí de 4 milions d'euros per a la legislatura 20082011 es farà finalment del 10 al 25 d'abril. Els ciutadans de més 16 anys podran de-
cidir entre les 16 propostes finalistes escollides per la Comissió Ciutadana. D'entre aquestes propostes, cada ciutadà en podrà votar un mínim d'una i un màxim de tres. Es portaran a terme les
que, econòmicament i per ordre de puntuació, tinguin cabuda fins a esgotar els 4 milions d'euros. L'escrutini es farà el 26 d'abril en un acte públic. Text: Josep Manel Martínez
Com es votarà?
La cituadania podrà votar via Internet i SMS des de qualsevol lloc, o de forma presencial als espais habilitats. Aquests espais seran principalment els
16 | març visquemterrassa
equipaments cívics municipals. A la difusió que es portarà a terme sobre el procés s'especificaran els punts de la consulta on la ciutadania es podrà adre-
çar per fer la votació. Per votar només caldrà, sigui quin sigui el mitjà emprat, acreditar-se amb el DNI i tenir més de 16 anys.
la ciutat
Propostes finalistes que aniran a la consulta ciutadana 1. Instal·lació d'un ascensor o una escala mecànica per accedir al CAP Sant Llàtzer 2. Instal·lació de clavegueram a l'avinguda de Jacquard 3. Instal·lació d'aparells de gimnàstica a les places de Ca n'Anglada 4. Millora dels jocs infantils a la plaça de Ca n'Anglada 5. Eliminació de barreres arquitectòniques a l'àrea de Grups Guadalhorce, Can Palet II i avinguda de les Glòries Catalanes 6. Construcció d'un casal per a joves i infants al barri de Guadalhorce 7. Construcció d'un camp de gespa artificial a les Fonts 8. Cobriment de la piscina del poliesportiu de la Maurina 9. Millora del passadís d'accés posterior als habitatges del carrer de Marconi
10. Remodelació del passeig de Lluís Muncunill, a la Zona Esportiva 11. Nova àrea de jocs al carrer de Marià Benlliure, al barri del Poble Nou i Zona Esportiva 12. Millora de l'accessibilitat dels vianants a la rotonda de la carretera de Matadepera amb l'avinguda de Béjar 13. Remodelació del carrer de Provença, al barri de Sant Pere Nord, per transformar-lo en bulevard 14. Creació d'un centre públic d'acollida transitòria per a persones en situació precària 15. Construcció d'un skate park al parc de Vallparadís 16. Adquisició per part de l'Ajuntament de material de préstec per a les activitats d'entitats (tarimes, tanques, equips de megafonia, generadors, plafons, etcètera)
Participació ciutadana al pressupost d'inversions 2008-2011 Amb la consulta ciutadana, l'Ajuntament segueix endavant amb el procés de participació ciutadana en les inversions municipals, en el qual tota la ciutadania de més de 16 anys ha pogut presentar propostes. La fase de presentació de propostes va finalitzar el juny de 2009. Un total de 1.404 proponents van presentar 391 propostes. Durant els mesos de juny i juliol, els serveis tècnics municipals van valorar les propostes. A continuació, les 7 taules participatives, una de cada districte i una de ciutat, van prioritzar les propostes del seu àmbit. La Comissió Ciutadana, reunida a finals de novembre, va acordar les 16 propostes finalistes que aniran a la consulta popular, dues de les quals corresponen al Districte I, dues al Districte II, tres al Districte III, dues al Districte IV, dues al Districte V, dues al Districte VI i tres a l'àmbit del conjunt de la ciutat.
març visquemterrassa |17
la ciutat
Més de 60 milions en centres educatius a Terrassa Amb aquesta aportació, feta els últims sis anys, s'han construït o remodelat 14 centres educatius entre escoles de primària i instituts
E
n els darrers 6 anys, s'han fet o remodelat 14 centres educatius (escoles de primària o instituts) i en queden pendents 5 més que ja estan compromesos. A aquesta llista s'ha de sumar la construcció de 3 escoles bressol. La inversió supera els 60 milions d'euros, però el creixement demogràfic de la ciutat no permet aturarse. En aquest sentit, els futurs nous centres d'educa-
ció primària Vapor, Nova Electra i Can Montllor, començaran el proper curs en emplaçaments provisionals a l'espera de la construcció definitiva dels nous centres educatius que es retardarà un any. Quatre escoles inaugurades
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha inaugurat oficialment la nova escola Roser Capdevila, que ja té
176 alumnes matriculats i que ha suposat una inversió de 5,37 milions d'euros. També ha inaugurat la remodelació de l'escola França, que ha costat 4,9 milions; l'ampliació de l'escola Enxaneta, que ha costat 2 milions, i la de l'escola Joan Marquès i Casals, per valor també de 2 milions d'euros. Aquests dos centres han passat de dues a tres línies d'educació infantil i primària.
Ajuntament i Generalitat treballaran plegats en educació L'alcalde, Pere Navarro, i el conseller d'Educació, Ernest Maragall, han signat un conveni de coresponsabilitat entre l'Ajuntament i el Departament d'Educació per als cursos escolars 2009-2013. Aquest conveni es tradueix en una mesa de planificació conjunta que abordarà la totalitat dels àmbits educatius, especialment la planificació de l'oferta obligatòria i l'execució d'obres de millora i construcció de nous centres educatius.
18 | març visquemterrassa
la ciutat
Can Tusell inaugura un casal cívic obert a les entitats del barri El nou equipament ha tingut un cost de 887 mil euros i permet oferir nous espais i serveis a les entitats i al veïnat del barri
E
l nou Casal Cívic de Can Tusell està integrat dins del parc urbà que envolta la plaça de Can Tusell i s'ha construït en un solar on hi havia una pista poliesportiva descoberta, que s'ha conservat, i uns mòduls prefabricats que contenien parcialment el centre d'esplai La Fàbrica. El nou equipament compta amb set sales polivalents comunicables i ocupa una superfície de prop de 400 metres quadrats. Disposa d'una porta basculant a la façana sud que la converteix en un escenari provisional cap a l'exterior, fet que facilitarà les celebracions i els actes culturals del barri. El paper social i cultural que es preveu per a l'edifici ha generat que dos espais verticals de la seva façana hagin servit de suport per a dos grafittis de l'artista Anna Taratiel. Les obres urbanes estaran
il·luminades durant la nit integrant encara més l'equipament als entorns del barri de Can Tusell. El
pressupost ha estat de 887.000 euros i s'ha finançat amb el Fons Estatal d'Inversió Local.
Casal Cívic de cessió compartida El nou equipament presenta un model de gestió innovador, la cessió compartida entre l'Associació de Veïns de Can Tusell i l'esplai La Fàbrica. Aquesta modalitat de gestió s'organitza mitjançant una Comissió Gestora formada per les entitats i l'Ajuntament. El fet que la distribució del nou equipament sigui per usos,
i que estigui gestionada per l'associació veïnal i l'entitat de lleure, obre les portes a la seva utilització per a altres entitats. Aquest model de gestió a tres parts, previst en el Pla d'Equipaments Cívics 20092018, facilita la cohesió social i promou la participació de la resta d'entitats del teixit associatiu del barri.
març visquemterrassa |19
la ciutat serveis Joves passejant per Vallparadís
Català per a nouvinguts al Districte II
L'Ajuntament ha obert un nou espai formatiu per acostar el català a les persones nouvingudes del Districte II. El mètode utilitzat és el programa SISA, que treballa la llengua oral en grups de deu a dotze alumnes, amb un objectiu d'aprenentatge diferent a cada sessió. Aquest espai formatiu s'uneix als que ja estan en marxa als districtes IV i VI. Terrassa, capital universitària
Per segon any consecutiu, el Servei d'Universitat i Societat del Coneixement ha editat el tríptic que recull les dades més significatives de les institucions universitàries a Terrassa i de la seva oferta docent per al curs 2010-2011. L'objectiu és recollir tota l’oferta universitària de la ciutat per tal d'informar els futurs universitaris de la importància estratègica que tenen el món dels estudis i la recerca universitaris i de les característiques principals del campus universitari urbà de la ciutat. VI Cicle de Conferències: "De la Universitat a l'empresa"
El cicle de conferències: "De la Universitat a l'Empresa" té per objectiu introduir habilitats creatives, innovadores i emprenedores als estudiants universitaris, així com apropar-los a la realitat empresarial amb què es trobaran un cop finalitzats els estudis. Del 3 de març al 12 de maig, la Sala de Conferències de l'Escola d'Enginyeria acollirà un total de vuit conferències. Aquest cicle és la continuació del Cicle de Conferències sobre Innovació, que va començar l'any 2006.
20 | març visquemterrassa
Es redueix el consum de tabac i cànnabis entre els joves L'estudi municipal d'hàbits de salut de la població jove també detecta un increment en l'ús del preservatiu en les relacions sexuals
L
'estudi municipal d'hàbits de salut de la població jove s'ha fet preguntant a 1.154 adolescents de tercer i quart de secundària de 28 escoles de la ciutat, tant públiques com concertades. Els resultats indiquen que tres de cada quatre joves d'entre catorze i divuit
Principals conclusions de l'estudi
anys es consideren ben informats en matèria de drogodependència i salut, i un 86% percep la seva salut com a òptima. Aquest estudi pregunta als joves sobre el seu comportament amb el tabac, el sexe, les drogues, l'alimentació, la imatge personal i la salut mental.
Tabac La meitat dels alumnes declara haver fumat algun cop. Un 15% fuma diàriament. S'ha retardat l'edat mitjana d'inici al tabaquisme fins als 14 anys.
Salut sexual Un 36% de l'alumnat declara haver tingut relacions sexuals completes. Un 87% dels enquestats fa servir sempre o gairebé sempre el preservatiu. Un de cada deu joves afirma haver patit assetjament sexual verbal o físic.
Alcohol Als 14 anys, gairebé tres quartes parts dels alumnes l'han provat alguna vegada. S'observa una disminució respecte d’anys anteriors en totes les franges d'edat.
Imatge personal El 78% de l'alumnat es troba en un pes normal. Un 14,3% dels enquestats pateix sobrepès. Un 1,6% dels joves pateix obesitat.
Drogues il·legals La droga més consumida és el cànnabis, tot i que en disminueix el consum. Un 50% dels enquestats de més edat n'ha provat alguna vegada. Un 6% dels alumnes ha provat els tranquil·litzants sense recepta mèdica.
Salut mental Un de cada deu joves declara haver-se sentit assetjat a l'escola el darrer any. Un 4,3% dels joves declara haver-se sentit maltractat físicament a casa. Un 7,6% declara haver-se sentit maltractat psicològicament a la seva llar.
la ciutat obres terrassacapital Terrassa col.labora amb més de 300 ciutats de tot el món
Terrassa és present en xarxes europees i internacionals per impulsar projectes que milloren el benestar dels ciutadans i ciutadanes. Les xarxes de les que forma part són: Eurocities: xarxa europea de ciutats que analitza problemes comuns i cerca solucions innovadores. Ciutats Europees per a la Cooperació i el Desenvolupament: la va impulsar Terrassa i la formen ciutats que han iniciat processos de reconversió industrial. ENSA - Xarxa Europea d'Autoritats Socials: treballa en l'àmbit social: gent gran, joventut, infantesa i persones discapacitades. ACTE - Associació de Colectivitats Tèxtils Europees: l'objectiu és modernitzar i diversificar el tèxtil i la confecció. IT4ALL - Xarxa d'Autoritats Locals per a la Societat de la Informació: representa a 1.600 milions de persones de tot el món i té com a finalitat l'accés a la Societat de la Informació. Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana: Intercanvia experiències per combatre la delinqüència. Ciutats i Governs Locals Units: 127 països de l'ONU promouen accions pels drets humans i el desenvolupament. Xarxa CLIP - Xarxa Europea de Ciutats per a la política d'integració local dels immigrants: Intercanvi de coneixements sobre la immigració. Associació Internacional de Ciutats Educadores: Més de 300 governs locals de 31 països cooperen en educació. Alcaldes per la Pau: 1.416 ciutats a 120 països donen suport al Programa per Promoure la Solidaritat de les Ciutats cap a la Total Abolició de les Armes Nuclears.
Millora la connexió amb Matadepera i el PAC La Diputació de Barcelona ja ha enllestit les dues rotondes de la BV-1221 que faciliten l'accés al Parc Audiovisual de Catalunya i al centre de Matadepera. En total s'han invertit més d'1,8 milions d'euros per millorar la seguretat viària i descongestionar el trànsit. Una de les rotondes s'ha construït a la intersecció amb la carretera BV-1274, d'accés al Parc Audiovisual de Catalunya. L'actuació ha inclòs treballs de jardineria i el tractament dels espais lliures, instal·lació del nou enllumenat i de no-
va senyalització. Amb l'altra rotonda, a la intersecció amb la BV-1275, d'accés a Matadepera, el que s'aconsegueix és separar el trànsit interurbà dels accessos als immobles i assolir més seguretat viària i la millora paisatgística i de l'entorn de les propietats. També s'ha habilitat una xarxa de camins pavimentats per a vianants i ciclistes i s'ha canviat la posició de les parades de bus. Actualment només falta executar una petita part dels senders i el seu enjardinament.
Nova tanca al camp de futbol de la Maurina L'Ajuntament ha portat a terme les obres de substitució d'un tram de la tanca del camp municipal de futbol de la Maurina, situat entre els carrers d'Atenes, Mallorca, Calderón de la Barca i ronda de Ponent. Aquest projecte s'inclou al Pla de Barris de la Maurina per millorar la integració dels equipaments del barri al seu entorn urbà. També s'ha col·locat una nova porta d'accés al camp. El pressupost de la nova tanca reixada, amb la qual s'ha aconseguit millorar la perspectiva visual del camp des del carrer, ha estat de 15.630 euros.
5,2 milions d'euros per al manteniment de la ciutat al 2009 El manteniment de les zones verdes i de les voreres han centrat bona part de les actuacions de millora de la ciutat que ha portat a terme l'Ajuntament al llarg del 2009. Aquests treballs han representat el 89,5% de les hores de treball registrades pel Servei de Manteniment Urbà en el balanç del 2009. Aquest departament municipal també ha dedicat un gran esforç al manteniment del mobiliari urbà de la ciutat i dels col·lectors, amb l'objectiu de garantir el bon estat i la seguretat dels espais públics. En total, per al manteniment de la ciutat, s’han destinat 175.448 hores de treball i 5,2 milions d'euros.
març visquemterrassa |21
ciutadanes&ciutadans memòria de la ciutat
La Nova Jazz Cava
La Nova Jazz Cava als anys 40. A l'esquerra podem apreciar una fàbrica on abans hi havia el Cinema Alegria i ara el Teatre Alegria
L
a Nova Jazz Cava és un dels equipaments culturals més apreciats de la ciutat. Inaugurada l'any 1992, l'Ajuntament va cedir aquest local al Club de Jazz d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals després d'adaptar-lo com a sala de concerts. En aquest indret, al mig de l'illa entre la Rasa i el Raval de Montsersat, hi havia anteriorment la sala de ball de l'Ateneu Terrassenc i se l'anomenava "La rotonda" perquè tenia aquesta forma circular a l’interior. Anys més tard, l'Ateneu Terrassenc va tancar i "La ro-
22 | març visquemterrassa
tonda" es va convertir en la cotxera de l'Ajuntament i dels Bombers; a la fotografia podem veure un dels gasoliners amb una mànega. Més tard, els Bombers es van instal·lar en un edifici municipal on tenien un pàrquing propi a l’actual vestíbul d’accés de la Sala Maria Plans, i l'antiga sala de ball va passar a fer també de magatzem fins que l'Ajuntament va cedir la instal·lació municipal al Club de Jazz d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals. El club havia hagut de deixar la mítica sala Jazz Cava del carrer de Sant Quirze, que
tenia llogada des de l'any 1971. La Nova Jazz Cava té 345 metres quadrats distribuïts en una planta de forma octogonal i disposa d'un aforament de 435 persones. Pere Puigdomènech Arquitecte de la Nova Jazz Cava
L'edifici original va ser construït l'any 1896 i està catalogat en el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat. L'any 1990 es va rehabilitar per resoldre l'acústica interna de la sala. Va ser un projecte molt maco però arriscat, perquè també havia de ser un espai de concerts atractiu. Es van haver de fer nous elements arquitectònics per absorbir el so i no molestar els veïns i a la vegada redirigir-lo al centre de la sala. Alguns d'aquests elements són la nova coberta sostinguda amb quatre columnes de ferro, la visera de sobre l'escenari i les dues parets inclinades a cada lateral que fan que reboti el so amb la mateixa incidència al centre de la platea.
ciutadanes&ciutadans la nostra gent
Associació de Veïns Vallparadís
D'esquerra a dreta podem veure Ramona Monell, Antoni Berenguer i Carme Folch
E
l barri de Vallparadís està situat al marge esquerre de l'antic torrent de Vallparadís del qual agafa el nom. Pertany al Districte I i està limitat al nord pel passeig del Vint-idos de Juliol, al sud per l'avinguda de Jacquard i a l'est per la carretera de Castellar. Els terrenys on s'aixeca el barri pertanyien antigament al municipi de Sant Pere, fins que el 1830 va ser annexionat a la ciutat. Les primeres edificacions van aparèixer a l'inici del se-
gle XX, com és el cas de l'Escola Industrial el 1904, és per això que Vallparadís va ser conegut popularment com "el barri de l'Escola". L'Associació de Veïns no va néixer fins a meitats dels anys 70 fruit de la trobada de veïns que vivien als blocs de pisos de la Caixa de Pensions, situats entre els carrers Salmerón i Prat de la Riba. Molts d'ells eren veïns d'altres barris de que es van traslladar a viure a un punt més cèntric de la ciutat. La proximitat amb
el parc i estar envoltats d'edificis tan emblemàtics com ara la Casa Baumann i el Castell Cartoixa el converteixen en un barri atractiu i amb moltes expectatives de millora amb la futura estació del Metro de Terrassa.
Ramona Monell
Antoni Berenguer
Carme Folch
Veïna
He viscut tota la vida a Vallparadís i per casa han passat més d'una quarantena d'estudiants de l'Escola Industrial als quals llogàvem habitació, com molts d'altres veïns. M'agrada molt viure aquí perquè tenim molt bon comerç i una excel·lent comunicació. La nova passarel·la que comunica el barri amb les Esglésies de Sant Pere no té preu, ho hem notat moltíssim.
Veí
El barri és tranquil i un bon lloc per viure. Fa poc es va remodelar la plaça de l'11 de Setembre i ha canviat molt el seu aspecte, però no m'agraden els bancs que hi han posat perquè alguns no tenen respatller. També tenim problemes amb la pista perquè tot el dia l'ocupa gent forana del barri i m'agradaria que s'eliminessin les porteries i es fes una zona de lleure amb jocs infantils.
+info Habitants: 4.470 habitants Superfície: 0'25 km2 Dades de l'Anuari Estadístic de Terrassa 2007
Presidenta AV Vallparadís
Un dels aspectes que estem treballant actualment és el canvi d'ubicació del local per un de més ampli per dur a terme les nostres activitats. Per Festa Major portem una orquestra i apleguem centenars de persones a la pista que tenim al carrer de Salmerón. Amb la construcció del pàrquing al costat de la futura estació esperem solucionar els problemes d'aparcament al barri.
març visquemterrassa |23
ciutadanes&ciutadans
Noves mirades
la meva ciutat: la mirada dels infants
Les primeres experiències dels joves amb la seva nova ciutat
Aula d’acollida
Lissette Aspiazu Equador
Institut Ègara
Edison Aspiazu Equador
Halima Er Raggaouy Marroc Sóc de Kasar El Kébir, una ciutat del nord de Marroc molt a prop de Larache. Tinc 12 anys. Fa un any i mig que visc a Terrassa amb el meu pare, la meva mare, el meu germà de 10 anys i la meva germana petita que acaba de néixer. Quan vaig arribar vaig trobar que hi havia moltes coses diferents de les que jo estava acostumada: l'escola, les festes, l'idioma, el menjar... però ara em sembla normal tot el que faig aquí, és com si hi hagués viscut tota la vida. M'agrada Catalunya, però trobo a faltar els meus avis.
Vaig néixer a Guayaquil, una ciutat de la costa de l'Equador, a prop de les illes Galàpagos. Fa un any que visc a Terrassa amb la meva mare, el meu pare i la meva germana. M'agrada la llengua catalana, encara que la trobo molt difícil de pronunciar, i sobretot m'agrada sentir com es parla ja que ara ho entenc tot; però no la parlo gaire, perquè em fa vergonya. Segur que l'aprendré. Abans de venir, jo no sabia que a Catalunya es parlava un altre idioma, em pensava que a tot arreu es parlava el castellà.
Vaig néixer a l'Equador i tinc 14 anys. Fa un any i mig vaig arribar amb el meu germà petit. El viatge va ser llarg i pesat, perquè viatjàvem en avió per primera vegada i anàvem sols amb una hostessa de vol. També estava contenta perquè veuria els meus pares que feia sis anys que eren aquí a Catalunya. Santiago Gómez Colòmbia Sóc de Pereira, una ciutat a prop de Bogotà. Tinc 15 anys i en fa dos que visc a Terrassa amb el meu pare. Estudio 2n d'ESO i he après a entendre i a parlar el català. A l'institut tinc molts amics. Els dimecres i divendres em quedo a l'institut a jugar a ping-pong i fem una lliga. El professor diu que sóc bon jugador. Estudiar no m'agrada tant, però ho he de fer.
el futur té la paraula:
Alumnes de l’escola municipal d’educació especial Fàtima
El compostatge a l'escola Els alumnes de secundària som els encarregats de treballar el jardí, l'hort i l'hivernacle de l’escola. Per tal d'aconseguir adob, comptem amb un compostador on llancem les restes vegetals del jardí i de l'hort. Com ho fem? 1. Aconseguim la matèria vegetal a partir de les restes de l'hort. Les triturem i les llencem al compostador. 2. Afegim la mateixa quantitat de restes de menjar que de matèria vegetal. 3. Ho remenem un cop a la
24 | març visquemterrassa
setmana. Si seguim aquest procés, al cap d'uns mesos, podem recollir, de la part de sota del compostador, adob ecològic. Així, podem fer créixer plantes ornamentals, fruites i hortalisses, sense cap producte químic. Com que ens preocupa el món i volem tenir cura del
medi ambient, a part del compost també recollim l'aigua de la pluja per regar l'hort. Si hi ha alguna escola que vulgui saber més coses de com fem tot això, estaríem molt contents que ens vinguéssiu a veure al carrer de Vacarisses, 2. La nostra adreça és: a8030261@xtec.cat.
ciutadanes&ciutadans visitem l’Ajuntament
Cultura Pràctica
Cultura Pràctica
CEIP Agustí Bartra
CEIP Agustí Bartra
EB Espígol
CEIP Font de l’Alba
CEIP Font de l’Alba
Sant Josep de Calassanç
+info PAME 93 780 35 11 i Carrer de la Rasa, 24 (08221 Terrassa)
març visquemterrassa |25
ciutadanes&ciutadans terrassa en acció
Club Natació Terrassa
E
l Club Natació Terrassa és un dels espais esportius de referència de la ciutat i, segons l'indicador de qualitat esportiva de l'esport federat, el quart millor club d'Espanya. Actualment, engloba prop de 20.000 socis, 1.200 dels quals són esportistes federats. És un club amb 15 esports diferents per practicar, això fa que sigui un club per a totes les edats i els gustos ja que entre aquests 20.000 socis podem trobar persones des d'1 any fins a passats els 80. Una de les accions més innovadores del CNT és la posada en marxa de la campanya “Mou-te” que, en col·laboració amb l'Ajuntament, pretén conscienciar de la importància de l'activitat física a la vida quotidiana. Al llarg d'aquest 2010 podrem conèixer aquesta iniciativa mitjançant
26 | març visquemterrassa
múltiples suports de difusió com ara les vistoses banderoles que trobem a les principals avingudes de la ciutat. La campanya es complementa amb l'organització de xerrades i accions per remarcar la importància de l'activitat física. Properament s'organitzarà una xerrada amb el doctor Josep Salvador que, des del punt de vista mèdic, detallarà els beneficis que aporta l'esport a l'organisme. Text: Isabel Marquès Fotos: Isabel Marquès i CNT
+info Club Natació Terrassa Àrea Olímpica i Avinguda Abat Marcet, s/n 93 735 26 26 Pla del Bon Aire i Carrer Sabadell, s/n 93 735 24 25 www.elnatacio.com
Jesús Cortés President del Club Natació Terrassa
El 70% dels nostres socis formen part de la quota familiar ja que oferim diferents serveis molt adequats per a qualsevol edat. Aquí es pot practicar esport de base i competitiu i oferim serveis complementaris com ara la fisioteràpia, l’estètica o l'entrenador personal. A més, davant del context de crisi que estem vivint, el Natació ofereix matrícula gratuïta als nous socis. El segon missatge de la campanya “Mou-te” ho diu ben clar, es pot practicar esport al Natació per menys d'1 euro al dia.
l’ajuntament
Els terrassencs ja poden fer 174 tràmits municipals per Internet L'Ajuntament ha posat en marxa la nova Seu Electrònica per garantir l'accés dels ciutadans als serveis i tràmits municipals
L
a Seu Electrònica neix com una nova pàgina web, amb més garanties de seguretat i confidencialitat que la coneguda fins ara com a Administració Oberta. La nova web permet fer 174 tràmits municipals a través de la xarxa a qualsevol hora del dia els 365 dies de l'any. El propòsit de l'Ajuntament és poder oferir en tres o quatre mesos l'accés als 30 tràmits municipals que encara no es poden fer mitjançant Internet, com ara la sol·licitud de llicències mediambientals o la d'obres majors. En total, la Seu Electrònica ofereix informació de 223 gestions administratives, 204 de les quals són de responsabilitat municipal.
Estalvi de temps i diners
El propòsit de la Seu Electrònica és agilitzar els tràmits estalviant desplaçaments innecessaris. Esdevé així, un nexe d'unió entre l'Ajuntament i empreses, ciutadans i entitats per fer tràmits, consultes, suggeriments i rebre informació de manera immediata i sense esperes. Durant el 2009 els ciutadans van fer 15.055 tràmits per Internet, la majoria referents al padró municipal, la domiciliació d'impostos, la presentació de plusvàlues i la liquidació de taxes de serveis urbanístics. Signatura electrònica
Per oferir més seguretat durant el procés, per fer alguns tràmits se sol·licita a
l'interessat un certificat digital. El més habitual és el DNI electrònic, però en cas que encara no se'n disposi, es pot obtenir el certificat digital idCAT a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà de la plaça Didó, que l'ofereix en un llapis USB. També serveix el certificat de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre que es fa servir des de fa anys per a la declaració de la renda, o els certificats de Camerfirma i Firma Professional per a empreses i professionals.
+info La Seu Electrònica es pot consultar a través de la web de l'Ajuntament www.terrassa.cat o a l'adreça http://seuelectronica.terrassa.cat
març visquemterrassa |27
l’ajuntament
Els taxis han estrenat enguany nova imatge amb els colors corporatius de l'Ajuntament
coneguem l’ajuntament
Maria Antònia Adell Taxista
Els treballadors i treballadores del Cinema Catalunya a les escales del vestíbul
Sóc l'única dona taxista a Terrassa. M'agrada aquesta feina perquè et trobes clients de tota mena, hi ha qui t'explica la vida en 5 minuts i d'altres que marquen molta distància. Els serveis que més acostumo a fer són de persones grans amb problemes de mobilitat que es desplacen a centres hospitalaris i serveis des de les estacions de tren i d'autobús. Francisco Palmero President de Tele Taxi Terrassa
Cada taxi té un sol xòfer, no es comparteix com en d'altres ciutats. Tots els conductors ens marquem un horari de manera que donem servei les 24 hores del dia. En cas que faltin taxis, ens poden fer una trucada i ens posem en servei. La flota també compta amb dos vehicles adaptats. Lluïsa Melgares Regidora de Mobilitat
El taxi és un servei molt competitiu, tant per la qualitat com per la rapidesa, perquè disposa d'una xarxa de carrils reservats al transport públic. A més a més, respon a les necessitats de ciutadans que tenen la mobilitat reduïda, que porten equipatge o bé que es desplacen en horari nocturn per activitats associades al lleure i al consum d'alcohol, amb aquest servei ho poden fer de manera segura.
28 | març visquemterrassa
E
l servei de taxi de Terrassa es posa al dia i ho fa renovant la seva imatge corporativa i posant més facilitats per als ciutadans que es vulguin desplaçar amb tota mena de comoditats i de forma més assequible. A Terrassa hi ha actualment 92 taxis, 90 dels quals formen part de la cooperativa Tele Taxi Terrassa, SCCL. L'Ajuntament s'encarrega d'adjudicar les llicències, del manteniment de les parades i de la senyalització. La nova imatge de Tele Taxi Terrassa substituteix la tradicional franja rosa als laterals per un logotip en línia amb els colors corporatius de l'Ajuntament. Són dues lletres "T" que fan referència a les inicials de "taxi" i de "Terrassa". Aquest canvi d'imatge més fresc i personal coincideix amb l'engegada d'una campanya per promocionar l'ús del taxi compartit entre els joves els caps de setmana per desplaçar-se de forma segura i a un preu competitiu. A causa dels temps actuals, Tele Taxi Terrassa
també s'ha hagut d’estrènyer els cordons i ofereix les mateixes tarifes que l'any passat. La flota compta ara amb 9 vehicles de 7 places comptant amb el conductor.
GPS en comptes d'emissora
Gestionar la trucada d'un client és tan fàcil com introduir l'adreça de recollida a l'ordinador de la centraleta. Aquest detecta automàti-
l’ajuntament coneguem l’ajuntament
Taxi: un servei de transport públic a la carta Els taxis congelen les tarifes per a aquest 2010 i estrenen una nova imatge
cament per via satèl·lit el taxi que és més a prop del punt de recollida. Una vegada localitzat el cotxe, l'ordinador envia un missatge amb l'adreça i el taxista només ha de prémer un botó per confir-
mar el servei. Aquesta innovació ha permès escurçar el temps d'espera fins a 4 minuts des que es fa la trucada fins que el cotxe arriba a la porta. El taxi també es pot sol·licitar a través de la seva pàgina web. Text i fotos: Isabel Marquès
Nova parada a l'estació d'autobusos i panells informatius Per tal de millorar la cobertura del servei, els taxis estrenen una nova parada a l'estació d'autobusos i completen la xarxa amb 12 parades, 3 donen cobertura a estacions ferroviàries i 3 a centres sanitaris. D'altra banda, al llarg d'aquest anys s'incorporaran més marquesines que comptaran també amb panells informatius del servei.
+info Àrea de referència: Mobilitat i Via Pública Regidora: Lluïsa Melgares Nombre de treballadors: 92
i
www.taxiterrassa.info 93 735 77 77 Sometent Castella, 136 Horari: 24 hores al dia, 365 dies l'any
març visquemterrassa |29
l’ajuntament
la corporació 27 regidors/es
La "tele" analògica s'apaga a partir del 10 de març
Canvi al Grup Municipal del Partit Popular El regidor i portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, F. Javier Ballbé, ha presentat la seva renúncia com a regidor de l'Ajuntament de Terrassa. A la sessió del 25 de febrer, el Ple Municipal va tenir coneixement d'aquesta decisió, que ha estat tramitada a la Junta Electoral Central per tal que es procedeixi a la designació del candidat de la llista amb la qual es va presentar el PP a les darreres eleccions municipals, l'any 2007. F.Javier Ballbé té 54 anys i ha estat regidor de l'Ajuntament de Terrassa des de l'any 1987 fins a l'actualitat. La seva renúncia comporta canvis tant en la composició i estructura del grup municipal com en les comissions i els organismes dels quals formava part. Fotoflaix/Vídeoflaix:
Fes-nos arribar les teves fotos i videos d’activitats ciutadanes o de zones o espais de la ciutat a visquem@terrassa.cat i les publicarem a visquemterrassa.tv.
30 | març visquemterrassa
La tercera i última fase de l'apagada analògica començarà el 10 de març vinent a Catalunya, i afectarà 179 municipis entre els quals es troba Terrassa. Això significa que tothom qui no s'hagi adaptat al sistema d'emissió de la televisió digital terrestre (la TDT) no veurà absolutament res al seu televisor. Aquesta tercera fase serà progressiva i entre el 10 de març i el 3 d'abril s'aniran apagant de mica en mica els centres emissors analògics. Com funciona la TDT?
Si teniu una antena col·lectiva heu de sol·licitar un instal·lador autoritzat que us adapti l'antena. Si teniu una antena individual no cal fer cap adaptació. Si teniu dificultats per veure els canals, consulteu un instal·lador autoritzat. Trobareu una llista dels antenistes autoritzats a la web: www.tdt.cat. Què necessiteu per veure la TDT?
Un receptor (descodificador) de TDT, un petit aparell que es connecta al televisor; o bé un nou televisor que dugui el receptor de TDT incorporat. Bus informatiu
Per ajudar els que encara tinguin dubtes, el Ministeri d'Indústria ha previst una campanya d'informació amb el Bus de la TDT, que recorrerà 19 municipis. El Bus arribarà a Terrassa els dies 12 i 13 de març. Canal Terrassa Vallès a la TDT
Des del passat 20 d'octubre, la televisió municipal de Terrassa es pot sintonitzar al canal 45 de la TDT, que emet per a tot el Vallès Occidental. +info www.tdt.cat | www.televisiondigital.es Informació municipal: 010 Informació de la Generalitat: 012 Informació de la TDT: 901 2010 04 Canal Terrassa: 93 736 14 14
opinions Grup Municipal Socialista
Impulsar l'ocupació
jordi.laboria@ terrassa.cat
L'Ajuntament ha situat l'impuls a la creació de llocs de treball com una de les seves principals prioritats en aquest moment. Els serveis de suport a la creació d'empreses, d'assessorament, d'orientació laboral, de formació i reciclatge o els programes d'ocupació temporal, són eines que permeten impulsar polítiques actives d'ocupació, donar resposta a necessitats immediates i sobretot contribuir a
dibuixar nous horitzons de futur per a les persones i les empreses. Detectem també sectors emergents o amb oportunitats de creixement i apostem per potenciar la innovació i la tecnologia com una eina de competitivitat i progrés. I per fer-ho, pensem sobretot en les persones, amb especial atenció a les que es troben en situacions de major feblesa, i en la cohesió de la nostra societat.
Grup Municipal de Convergència i Unió
Mobilitat: corregir és de savis
josep.rull@ terrassa.cat
Finalment, l'Equip de Govern cau del cavall com Sant Pau i esmena la seva política en l'àmbit de la mobilitat. Intuïm que l'enquesta de valoració de la ciutat que ha fet la Diputació de Barcelona hi deu haver influït. Aquest sondeig apuntava que el trànsit és la segona preocupació dels terrassencs. Ara fa un any, des de l'oposició vam convocar un ple extraordinari per demanar un canvi de rumb en la gestió de la mobilitat. De fet, proposàvem que les mesures de restricció de trànsit privat (nous carrils bus, bàsicament) a la trama urbana de la ciutat
s'acompassessin amb l'entrada en funcionament del tram terrassenc del Quart Cinturó (que servirà de ronda nord-oest de la ciutat) i de les tres noves estacions dels FGC. No es podia repetir la situació del nou carril bus del passeig del 22 de Juliol, que ha provocat més col·lapses de trànsit sense millorar substancialment la velocitat comercial dels autobusos. Però finalment la sensatesa s'ha imposat, encara que sigui tard i malament, i el tripartit local fa seves les propostes dels grups de l'oposició. Corregir és de savis.
Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa
Consulta ciutadana: participar i decidir Escoltar, dialogar, debatre, explicar, consensuar… forma part del que l'Ajuntament i els representants elegits democràticament hem de fer permanentment si volem avançar cap a una democràcia participativa on sigui important la intervenció de la manel.perez@ ciutadania en l'elaboració i gestió de les terrassa.cat polítiques públiques. En aquest sentit, el procés participatiu per decidir el destí de quatre milions d'euros de les inversions municipals està sent una experiència interessant i ha permès que centenars de veïns i veïnes hagin proposat moltes mi-
llores en l'espai públic i en els equipaments que donen servei a les persones. Ara seran els mateixos ciutadans i ciutadanes els que podran decidir amb el seu vot quines de les propostes prioritzades es convertiran en realitat executada els propers mesos. Des d'ICV-EUiA fem una crida a participar i decidir en aquesta consulta i continuem fent nostre el compromís d'innovar en l'impuls de processos i mecanismes de participació ciutadana per tal que la ciutadania tingui més incidència en les decisions públiques que l'afecten.
Grup Municipal del Partit Popular
La mobilitat del segle XXI Fa pocs dies, va arribar al seu trajecte final la primera tuneladora del que serà un futur molt proper, el nou metro de Terrassa. Un esdeveniment històric que marcarà un abans i un després per a la nostra ciutat. Pràcticament coincidint amb aquesta notícia, l'equip de govern "rectifica els seus plans", i sembla ser que de moment, i a l’espera que s’acabi de consolidar la nova xarxa viària de la ciutat, no incremen-
tarà més els carrils bus, "de moment". Una rectificació a temps sempre és una victòria. Ja era hora que comencés a imperar una mica el seny en temes de mobilitat i no la piconadora poc racional a què fins ara ens tenien acostumats. Sembla ser que la pressió ciutadana a base d´escrits i el Ple Extraordinari que vam forçar des del Partit Popular junt amb CIU, ha començat a fer efecte.
Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya
Gestió compartida, èxits col·lectius
isaac.albert@ terrassa.cat
La inauguració del Casal de Can Tusell és un pas més en el desplegament del Pla d'Equipaments Cívics que vam aprovar al Ple el novembre passat. Però la rellevància d'aquest equipament no és només que dota la zona nord de la ciutat d'un nou espai ciutadà, sinó, sobretot, que la gestió de l'espai es duu a terme conjuntament entre dues entitats, l'associació de veïns i l'esplai la Fàbrica. La triple dimensió dels equipaments (centres cívics, casals cívics i locals socials) dóna l'oportunitat de poder dur a terme aquesta tasca de reequilibri territorial, cohesió social i dinamització associativa.
Des d'ERC apostem per la gestió compartida dels espais com a fórmula de dinamització i de millora de la participació. Creiem que el fet que dues entitats treballin juntes per fer que l'espai cívic sigui de tothom és un èxit i farà efectiu que siguin espais també intergeneracionals, on les diferents activitats i persones que en són usuàries disposin d'activitats que puguin ser conjuntes; no només que cohabitin, sinó que també convisquin. La convivència, la cohesió social i la dinamització associativa són objectius principals d'ERC i els hem traslladat als equipaments cívics de la ciutat. març visquemterrassa |31
la imatge La nova passarel·la per a vianants i ciclistes que l'Ajuntament ha construït sobre el torrent de Vallparadís esdevé un nou punt de connexió entre els barris de Can Palet i Segle XX. Un espectacle pirotècnic ha servit per descobrir-ne el nom, que ha estat escollit per alumnes de les escoles President Salvans, Pau Vila, Andersen i Sagrat Cor de Jesús. Amb una longitud de 107 metres i un cost d'1,4 milions d'euros, ha estat finançada amb el Fons Estatal d'Inversió Local. Foto: Badia Casanova
32 | març visquemterrassa
Segle XX i Can Palet, més a prop amb “La Unió”