| 131 | Febrer l 2010 revista mensual d’informació municipal i ciutadana
visquemterrassa www.visquemterrassa.tv / www.terrassa.cat
Vallparadís El parc central de Terrassa arribarà a Can Jofresa a la primavera del 2010
Calendari fiscal 2010 Comença la preinscripció escolar El Parc de Sant Jordi s’obre a la ciutat Cinema Catalunya, 10 anys de qualitat
visquemterrassa 131 | Febrer 2010
Pere Navarro Alcalde de Terrassa
Vallparadís: la recta final
A El sistema de comunicació municipal, un servei públic per a tots els ciutadans i ciutadanes. El Visquem Terrassa és la revista de l'Ajuntament de Terrassa, que es distribueix mensualment a domicili: es pot consultar a la web www.terrassa.cat/visquem (versió pdf i edició digital) i es complementa amb la web www.visquemterrassa.tv, amb continguts audiovisuals. També és possible consultar-lo als punts infoservei. La revista incorpora la guia d'oci i cultura Sortim!, que es pot descarregar a www.terrassa.cat/sortim. Els mitjans de comunicació públics es gestionen des de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa SA: Canal Terrassa (TDT), Ràdio Municipal (95.2FM) i el portal informatiu www.terrassadigital.cat. Els ciutadans i ciutadanes tenen també a la seva disposició el portal ciutadà www.terrassa.net i el servei d'informació telefònica 010.
Edita: Ajuntament de Terrassa. Area de Presidència. Ser vei d'Imatge i Comunicació. Raval de Montserrat, 14. 08221 Terrassa. | Direcció: Joan Rovira | Edició i VisquemTV: Olga Cabús | Redacció: Jordi Garreta (coordinació Sortim!), Josep Manel Martínez, Isabel Marquès, Eduard Mar tín-Borregón i col·laboradors/es. | Disseny i maquetació: Marta Serrán, Marcos A. García | Fotografia: BadiaCasanova, Isabel Marquès, Ar xiu Municipal, Ajuntament de Terrassa i col.laboradors/es | Correcció: Montse Fernández | Producció VisquemTV: Marc Riera | Producció i difusió: Isabel Carboné, Pilar Ordoño | Web: Elena Benito | Impressió: Gratesa | Distribució: Andy Repar t | Dipòsit legal: B-16102-82 0 | Tiratge: 80.000 exemplars. Revista gratuïta. de 10 edicions anuals. Més informació a: www.comunicaciomunicipal.blogspot.com Contactar: visquem@terrasa.cat. Tel. 93 739 70 00. Redacció: Unió, 36, 08221 Terrassa. 2 | febrer visquemterrassa
la primavera del 2011 estrenarem l’ampliació del parc de Vallparadís fins a Can Jofresa. Gaudirem d'un gran parc que travessa Terrassa de nord a sud i millora la qualitat de vida dels barris més propers. Estem culminant un projecte nascut fa gairebé cent anys i que ha esdevingut un símbol de la Terrassa del segle XXI. El parc ha estat dissenyat amb respecte cap al paisatge i la història de l’antic torrent, per convertir-lo en un espai de civisme, de cultura i de festa, de convivència. Són poques les ciutats que tenen parcs de dimensions i proporcions comparables a Vallparadís. Terrassa, situada al centre d'una anella verda d’espais naturals entre els quals destaca el de Sant Llorenç, ha apostat rotundament per portar la natura fins al cor de la ciutat, per crear un espai viu i amable, obert a tothom. Vallparadís ja no és una barrera, sinó un nexe d’unió i una mostra més de la capacitat terrassenca de superar obstacles, de fer realitat els projectes col·lectius a base de treballar amb rigor, sumar esforços i aprofitar els recursos dels fons europeus o, ara, les inversions estatals, que ens permeten arribar a l’objectiu que ens vam fixar fa vint anys.
Blog: www.perenavarro.blogspot.com Correu: pere.navarro@terrassa.cat (a/e) o Raval de Montserrat, 14, 08221 Terrassa Parla amb l’alcalde: en directe cada dijous a CanalTerrassaTV, a les 21 h. També a www.terrassadigital.cat
L
'Ajuntament inicia aquesta primavera les obres de l’última fase del parc de Vallparadís, que el portaran fins al barri de Can Jofresa i la carretera de Rubí. El parc tindrà així més de tres quilòmetres de longitud, de nord a sud de la ciutat, i arribarà als 392.000 metres quadrats de superfície: l'equivalent a 40 camps de futbol com l'Estadi Olímpic. Així, entre 1991 i 2011 s'haurà completat un projecte molt desitjat i madurat al llarg de gairebé un segle.
La devesa: espai cívic i natural
Una gran devesa serà l'espai protagonista de l'ampliació, entre Segle XX i Can Jofresa: una extensa zona de 53.000 metres quadrats amb una gran massa d'arbres de fulla caduca, gespa i vegetació de ribera, per crear zones d'ombra i espais d'esbarjo i de jocs infantils. A més, s'han previst aparcaments de vehicles i bicicletes, i àmbits per a activitats socials i culturals. El projecte preveu
el tema del mes
El pulmó verd de la ciutat
Vallparadís La devesa: un nou espai per gaudir de la natura al cor de la ciutat Així serà el sud de Vallparadís, una devesa que recorda la vegetació de ribera típica d’un torrent
El parc central de la Terrassa del segle XXI Vallparadís arribarà l’any 2011 al sud de Segle XX, Can Jofresa i Can Palet continuar la rambla de gran amplada que recorre tot el parc, fins a la ronda Sud, on enllaça amb la zona de parc de Can Jofresa. Es construiran nous accessos i rampes als carrers de Morella i de Torres i Bages i a la cruïlla entre la carretera de Rubí i Mestre Trias. El pressupost total és de 3,3 milions d'euros, amb càrrec a les inversions de l'Estat de 2010, i permetrà ocupar 56 persones durant els vuit mesos d'execució. Can Jofresa: rambla i parc
Les inversions estatals permeten finançar també els 2 milions d'euros de cost de
l'extensió de Vallparadís fins a Can Jofresa, amb una superfície de més de 25.000 metres quadrats. Una rambla connectarà els espais entre les torres i el carrer de Vic, així com amb els equipaments del barri. L'accés a la zona verda es farà des de set nous punts, amb
”
L’extensió de Vallparadís fins a Can Jofresa costarà dos milions d’euros
rampes i escales. Al llarg de la rambla es crearan dues noves places públiques, de 1.870 i 1.570 metres quadrats, així com zones d'arbres al viaducte de la ronda Sud (N-150) i a la plaça del carrer Vic, on se situa una zona de jocs infantils. En aquest espai hi haurà un equipament polivalent, una pista poliesportiva descoberta i l'Escola Oficial d'Idiomes, integrats en el parc. En el futur, aquesta zona es connectarà amb els espais lliures previstos al voltant de la riera del Palau, quan es completi la transformació urbanística de la porta sud de la ciutat.
febrer visquemterrassa |3
Parc de Vallparadís
Tindrà 3 km des de Sant Pere a Can Jofresa
Imatge aèria: Institut Cartogràfic de Catalunya / Servei de Cartografia - Ajuntament de Terrassa
4 | febrer visquemterrassa
383.000 m2 = 40 estadis de futbol
Parc de Vallparadís
L’ampliació
febrer visquemterrassa |5
Parc de Vallparadís
Vista des del pont de la Mútua (1890)
Fa un milió d'anys… Les obres del Metro, així com altres actuacions, van permetre fer importants troballes arqueològiques: fòssils i restes d'animals prehistòrics com ara mamuts o hipopòtams i també restes paleontològiques que han fet suposar una presència humana, no confirmada, a l'època del Paleolític. Origen del nom. Als documents medievals apareix l'antiga Vallis Paradise o Vall de Paradís. El torrent neix a l'est del turó de Can Candi i arribava fins a les terres de la masia de Can Bosch de Basea, a l'actual Can Jofresa, on es trobava amb la riera del Palau. 1915: Vallparadís Park. Terrassa va començar a imaginar el parc de Vallparadís ara fa gairebé un segle. En els anys del Noucentisme i del Modernisme va prendre forma una poderosa imatge sobre el que havia de ser la Terrassa ide-
6 | febrer visquemterrassa
Castell i Esglésies de Sant Pere al fons (1910)
Les Cases del Pi (1947)
al: una mena "d'Atenes catalana", una ciutat on conviurien harmoniosament la indústria i la cultura. El projecte del "Vallparadís Park" neix en aquella època, el 1915, amb l'exposició Ciutat Jardí, realitzada a l'antiga Agrupació Regionalista, a partir d'un disseny de l'arquitecte Coll i Bacardit (autor de la Casa Baumann). Apareix posteriorment dibuixat en diversos plans urbanístics, entre els anys 30 i els 70, que no es van arribar a concretar mai. Un projecte del 1958 preveia convertir el torrent en una "autovia" de 15 a 20 metres d'amplada, per enllaçar la carretera de Montcada amb la de Matadepera. El primer pla general de la democràcia, del 1983, posa les bases per construir el que anys des-
prés es convertirà en un dels parcs urbans més gran del nostre país, el parc de Vallparadís, tot respectant la fesomia d'un paisatge preservat al llarg dels segles. 1991-2011, 20 anys d'obres. La primera fase es va inaugurar amb una gran festa ciutadana el febrer de 1995. El finançament de la Unió Europea va ser decisiu per impulsar un projecte nascut fa gairebé un segle i una extraordinària transformació urbana clau per millorar la qualitat de vida de molts barris. El 1997 es va acabar la zona del Torrent Monner i el 1999 es va inaugurar l'ampliació fins a la zona del llac. El 2007 es va obrir al públic una nova fase, la corresponent al
Parc de Vallparadís
Passat, present, futur
Devesa i rambla: Vista des del pont de Sant Pere (1910)
Parc de les Percepcions, al sud del pont del Gall, un espai natural que permet als visitants aproximar-se al món de la ciència. Un gran parc urbà. El 2011 haurà passat de 2,5 a 3 km de longitud. El parc també creix: de 314 mil m2 a 390 mil m2. És a dir, l'equivalent a més de 40 camps de futbol. Compta amb gairebé 5.000 arbres, de més de 100 espècies vegetals diferents. El cost anual de manteniment és de 1,8 milions d'euros. Vegetació de ribera. El parc de Vallparadís conserva la fesomia de l'antic torrent i compta amb espècies de vegetació de ribera o típicament mediterrànies: pollancres, àlbers, freixes, plataners, eucaliptus... La rambla que travessa de nord a sud recorda també l'antic torrent: sota el parc transcorre canalitzat un col·lector, com, per exemple, a la rambla d'Ègara. Amb el FEIL 2009, s’han invertit més de 4.002.000 euros en el tram final de col·lector. Text: Joan Rovira i
de Can Palet a Can Jofresa
El mapa dels grans parc urbans del món
Nova York: Central Park
Madrid: El Retiro
Londres: Hyde Park
París: Bois de Boulogne
En relació a la població i a les dimensions de la ciutat, el Parc de Vallparadís és un dels més grans quan es compara amb altres parcs centrals. Terrassa, amb més de 214 mil habitants, té més d’ 1,8 metres quadrats de Parc de Vallparadís per habitant. El Central Park de Nova York, amb gairebé 3,4 milions de metres quadrats, té unes dimensions molt superiors, però en proporció als més de 19 milions d'habitants de la ciutat, disposa de 0,174 metres quadrats per persona. Es el mateix cas del Bois de Boulogne (París), que amb gairebé 8,5 milions de metres quadrats i en relació a més de 9,5 milions d'habitants, representa menys d'un metre quadrat per persona. Altres parcs centrals de grans ciutats ofereixen proporcions similars: el Tiergarden de Berlín (0,6 m/h), el Parco Villa Borghese de Roma (0,3 m/h), el Retiro de Madrid (0,5 m/h), la Ciutadella de Barcelona (0,1 m/h), els Jardins del Túria a València (1,8 m/h) o el Hyde Park de Londres (0,4 m/h)
Josep Manel Martínez
febrer visquemterrassa |7
la ciutat
terrassacapital Santa&Cole aposta per Teixidors
La cooperativa Teixidors ha fabricat una col·lecció de mantes de sofà artesanals per a l'empresa de disseny Santa&Cole que es distribuiran a Espanya i altres països. Teixidors aposta per la qualitat dels seus productes i ajuda a la integració de persones amb dificultats d'aprenentatge.
Terminis de pagament del 2010 Béns immobles (IBI) del 15/1 al 15/3
Impost sobre béns immobles rústics La número 1 d'aeronàutica
Els primers enginyers aeronàutics formats a Catalunya s'han graduat a la UPC de Terrassa, l'única universitat catalana en què es pot estudiar aquesta carrera. Més del 50% són dones, i la primera de la promoció, Maria de Soria, ja està fent un màster a l'Institut Tecnològic de Massachusetts.
del 6/4 al 7/6
Impost de vehicles de tracció mecànica del 15/4 al 14/6 Impost activitats econòmiques (IAE)
del 17/5 al 16/7
Taxa sobre la gestió de residus municipals de l’1/6 al 2/8
Taxa d'animals domèstics del 15/6 al 16/8
Taxa de guals del 15/9 al 15/11 Taxa de mercats municipals (pagament per trimestres)
Luengo Color, líder nacional de pigments i colorants
Aquesta empresa terrassenca dissenya, fabrica i comercialitza per a multinacionals de diversos sectors: agropecuari, fitosanitari, pintura o cel·lulosa. Exporta a vuit països europeus, i també a l’Iran, Xile, Brasil, els Estats Units… El 2009 ha augmentat les vendes en un 25% i ha fabricat 1,5 milions de quilos de pigments i colorants.
8 | febrer visquemterrassa
del 2/6 al 4/5 de l’1/6 al 31/7 de l’1/9 al 2/11 de l’1/12 a l'1/2
Taxa mercadals municipals de l’1/6 al 2/8
la ciutat
El calendari fiscal per a 2010, mes a mes El termini del pagament de l’IBI finalitza el 15 de març
L
'Ajuntament ha obert el període per fer efectiva la liquidació de l'impost de béns immobles (IBI) de l'any 2010, que finalitzarà el 15 de març. Els contribuents que tinguin l'impost domiciliat podran efectuar el pagament fraccionat en sis parts al llarg de l'any o bé podran demanar el pagament d'aquest impost en un sol cop i beneficiar-se d'una bonificació del 2% en cas d'ús residencial i de l'1% per a la resta d'usos. En aquest segon cas, el rebut es gira a finals de febrer. Congelació d'impostos i taxes municipals
La majoria dels impostos i taxes municipals s'han congelat enguany amb motiu de la situació de crisi econòmica. Aquesta congelació és una de les 42 mesures recollides en el Pacte de Terrassa per a la cohesió davant la crisi signat el juliol de 2009 per part de totes les forces polítiques presents a l'Ajuntament. Aquest any, l'Ajuntament ha girat un total de 145.151 rebuts, 5.643 més que l'any passat, amb un import total de 38.910.747 euros. Aquesta xifra representa 1.418.232 euros més que en l'exercici anterior, amb un creixement del 3,6%. Del total de contribuents, n’hi ha 2.090 que s'han beneficiat de bonificacions fiscals per tractar-se de: famílies nombroses (1.425), constructors i promotors immobiliaris (199), propietaris de nous d'habitatges de protecció oficial (460) o per instal·lacions d'energies renovables (6).
Bonificacions de l'IBI Les ordenances fiscals per al 2010 ofereixen la possibilitat de demanar bonificacions de l'IBI en diversos supòsits, com ara ser família nombrosa; propietari de nous habitatges de protecció oficial o de béns immobles en els quals s'hagin instal·lat sistemes per a l'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia solar, d'acord amb els requisits establerts. Altres bonificacions També us podeu acollir a altres bonificacions de caràcter social, econòmic i ambiental, i fins tot a l'exempció del pagament, si compliu els requisits necessaris, en altres impostos i taxes com ara l'impost municipal sobre vehicles, la taxa de gestió de residus o la taxa per tinença d'animal de companyia. Més fàcil per internet Per consultar les bonificacions o exempcions de pagament dels impostos i taxes municipals i demanar-ne les sol·licituds, heu d'accedir a la pàgina web: https://seuelectronica.terrassa.cat, a l'apartat de tràmits, i dins d'aquest a impostos i taxes. També podeu trucar al telèfon d'informació municipal 010.
Text: Josep Manel Martínez
febrer visquemterrassa |9
la ciutat
D
el 2 al 16 de febrer es podran fer les preinscripcions per al segon cicle d'educació infantil, educació primària i ESO. Com sempre, la preinscripció es pot fer a l'Oficina Municipal d'Escolarització, al número 29 del
carrer de Sant Isidre o als mateixos centres educatius. Aquest any, hi haurà 2.625 places, dividides en 105 grups, per als nous alumnes que entrin a parvulari de tres anys. Això significa un augment de 50 places respecte al curs ac-
tual. Pel que fa a primer d'ESO, l'oferta és de 2.100 places, les mateixes que l'any passat, dividides en 70 grups. Un cop tancada aquesta primera fase, el període de matriculació definitiva serà del 7 a l'11 de juny.
Més facilitats per triar escola
Les àrees de proximitat, vigents per segon curs consecutiu, ofereixen: · Un ventall molt més ampli per a l'elecció de centre en cadascuna de les zones. · Una única distribució i més equilibri entre l’oferta de centres públics i concertats · Una divisió que reuneix la flexibilitat suficient, per l'amplitud de les zones, per anar incorporant totes aquelles noves realitats educatives que la planificació i les necessitats determinin.
10 | febrer visquemterrassa
la ciutat obres
Calendari del procés · Període de presentació de sol·licituds: del 2 al 16 de febrer, ambdós inclosos · Publicació de relacions baremades de sol·licituds: 24 de febrer · Termini de reclamació a les relacions baremades de sol·licituds: 25, 26 de febrer i 1 de març · Publicació de les relacions baremades definitives: 4 març · Publicació de les relacions d'alumnat admès: 9 d'abril de 2010 · Període de matriculació: del 7 a l'11 de juny, ambdós inclosos
Barem de puntuacions
La màxima puntuació per matricular-se en un centre escolar es dóna en el cas de tenir germans escolaritzats al centre o pares que hi treballin, i en el cas de la proximitat del domicili o del lloc de treball al centre. També puntua el fet de percebre la renda mínima d'inserció, tenir alumnes o familiars directes amb discapacitat, formar part de família nombrosa o monoparental, o patir determinats tipus de malaltia crònica.
+info Consulteu la llista completa d'escoles i informeu-vos dels equipaments educatius que us pertoquen per adreça a l'aplicatiu de consulta que trobareu a: www.terrassa.cat/educacio Podeu fer qualsevol consulta relacionada amb la documentació requerida per fer la preinscripició i matriculació o sobre qualsevol altre aspecte a: OME-Oficina Municipal d'Escolarització i Carrer de Sant Isidre, 29. 08221 Terrassa Tel.: 93 739 70 30 / Fax: 93 733 74 60 ome@terrassa.cat http://www.terrassa.cat/educacio
Afectacions de trànsit a la Rambla
La construcció de la nova sortida d'emergència de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de la rambla d'Ègara comportarà fins a finals de juny diferents afectacions de trànsit a la zona. Així, el carrer d'Antoninus Pius es tallarà al trànsit a l'alçada de la Rambla. Els veïns d'aquest carrer de sentit est (és a dir, cap a la Rambla), podran accedir als aparcaments amb normalitat, però no podran sortir a la
Rambla. El carrer de Blasco de Garay canviarà de sentit en el tram RamblaGalileu i passa a ser de sentit est, assumint la funció de sortida cap a la Rambla que fa normalment el carrer d'Antoninus Pius. La Rambla tindrà un sol carril de circulació per sentit en el tram Comte Borrell - Blasco de Garay. La circulació es limitarà als carrils més propers al passeig central, mentre que els carrils exteriors seran impracticables en aquest tram. 50% per l'Ajuntament i la Generalitat. Els treballs, que es preveu que finalitzin abans de l'abril, comportaran diferents talls de trànsit.
Renovació del clavegueram de Pare Llaurador
Estan en marxa les obres de renovació d'un tram del clavegueram del carrer del Pare Llaurador. Les obres consisteixen a substituir l'actual col·lector unitari de formigó del tram Sant Marc - Murillo, per dos col·lectors de polietilè, un d'aigües pluvials i un altre d'aigües residuals. L'obra té un pressupost de 179.353 euros, aportats al
Reoberta al trànsit l'avinguda del Parlament
L'Ajuntament ha reobert al trànsit l'avinguda del Parlament amb motiu de la finalització de les obres de reurbanització que ha portat a terme la Generalitat en el marc del perllongament del Metro de Terrassa. Aquesta avinguda té ara un sentit únic de circulació en direcció ascendent des de l'avinguda Béjar fins a l'avinguda de Lacetània.
febrer visquemterrassa |11
la ciutat breus
Solidaritat amb Haití L'Ajuntament ha obert el compte bancari Terrassa Solidària per recollir les aportacions de tothom que vulgui col·laborar en la fase de rehabilitació de l'ajut humanitari a Haití, on un terratrèmol ha provocat desenes de milers de morts i nombrosos estralls materials. Els ciutadans i entitats que ho desitgin poden fer les seves aportacions al número de compte de Caixa Terrassa 20740000-51-2015621550. L'Ajuntament ha obert el compte amb una primera aportació de 3.000 euros, a més de col·laborar en l'enviament d'ajuda humanitària d'emergència mitjançant els corresponents convenis amb Creu Roja i amb Farmacèutics Mundi.
"I tu, de què vas?" a la Sala Muncunill L'Ajuntament, l'ONG Alternativa 3 i Barcelonesa de Bares han signat un conveni de col·laboració per impulsar la implantació del Cafè Terrassa a la ciutat. Amb aquest acord, l'empresa Barcelonesa de Bares es compromet a promoure el consum del Cafè Terrassa en els 13 bars de la ciutat de la seva cadena comercial. També s'ha renovat el conveni de col·laboració subscrit l'any 2009 entre l'Ajuntament i Alternativa 3 per fomentar el comerç just i per a la realització d'activitats de sensibilització.
12 | febrer visquemterrassa
La sessió l'organitzen conjuntament la Secretaria d'Estat per a la Unió Europea, la Federación Española de Municipios y Provincias i la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Secretaria per a la Unió Europea de la Generalitat
Terrassa seu d’una sessió de la cimera europea de governs locals Ciutats com ara Barcelona, Lió, Manchester, Estocolm o Budapest hi prenen part
E
n el marc dels actes organitzats a tot l'Estat durant la presidència espanyola de torn del Consell de la Unió Europea, la nostra ciutat acollirà una de les jornades descentralitzades dins de la cimera de governs locals. Aquesta sessió tindrà lloc el 24 de febrer al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Els municipis protagonistes
A l'acte inaugural de la sessió descentralitzada, que
Què és Eurocities
abordarà els beneficis que aporta als governs locals el fet de treballar en xarxa, es preveu que hi assisteixin diferents alcaldes i alcaldesses de la Xarxa Eurocities, de la qual la ciutat de Terrassa n’és sòcia de ple dret. A la jornada, es desenvoluparan un total de tres taules rodones amb contribucions polítiques i tècniques en les temàtiques d'innovació, medi ambient i lluita contra la pobresa i l'exclusió social.
És la xarxa de les principals ciutats europees. Fundada el 1986, compta amb més de 130 municipis de 30 estats i s'organitza en fòrums temàtics i grups de treball. Facilita una plataforma on compartir coneixements i idees, intercanviar experiències, analitzar problemes comuns i desenvolupar solucions innovadores. Terrassa n'és sòcia des del gener de 2009, juntament amb els municipis de Castellbisbal, Matadepera, Rellinars, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls, dins de l'anomenat Sistema Urbà de Terrassa, amb una població que supera els 410.000 habitants
la ciutat
En marxa el nou complex esportiu del Districte II La remodelació i ampliació del fins ara camp municipal de futbol del San Cristóbal inclou un espai de lleure obert a tots als ciutadans
E
l passat 31 de gener es va inaugurar el gran complex esportiu del Districte II ubicat a les instal·lacions del CP San Cristóbal. Les obres, incloses en el Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) s’han executat entre els mesos de maig i desembre i hi han treballat 100 persones, 41 de les quals estaven en situació d'atur. El cost total de les obres ha
estat de 3.474.616 euros. Els treballs de remodelació han consistit en la construcció d'uns nous vestidors i una nova graderia amb una visera metàl·lica. Les obres també han comportat una gran ampliació del club que té ara un camp de futbol 7, tres pistes de pàdel, una pista poliesportiva i setze pistes de petanca. Amb aquesta ampliació, el complex passa a
Plácido Lordan, President de CP San Cristóbal
A partir de la remodelació ens obrim a la pràctica d'altres esports i s'aprofita més l'equipament. Ja treballem amb escoles perquè durant les hores lectives puguin utilitzar el club. Ha estat difícil cohabitar amb les obres, però amb ganes i bona voluntat es pot fer tot!
Un mirador cap al sud
L'ampliació del recinte esportiu ha comportat grans treballs topogràfics
tenir un total de 29.436 metres quadrats dels quals gairebé 10.000 metres corresponen a la zona exterior on hi ha un gran parc urbà perquè tothom, sigui soci o no, pugui gaudir d'un espai de lleure i fer-hi altres activitats o passejar. La incorporació d'aquests nous equipaments ha donat una solució al dèficit d'equipaments esportius i de lleure que tenia la ciutat.
per tal d'integrar la nova parcel·la, un terreny que ja era de propietat municipal, a les diferents esplanades que ofereixen grans vistes cap al sud de la ciutat. A banda de l'adequació de l'entorn, s'ha urbanitzat el perímetre i els accessos de tots els camps que estan connectats entre si i disposen d'enllumenat, megafonia, aigua, calefacció i una instal·lació de plaques solars.
febrer visquemterrassa |13
la ciutat
Prop d'un miler de joves participa cada any en les activitats del Districte Jove
Activitat de hip-hop al Centre Cívic Francesc Macià
Nova programació del Districte Jove fins a l'abril Més de 60 activitats s'adrecen a joves de 12 a 18 anys
E
l Servei de Joventut de l'Ajuntament ha programat noves activitats del Districte Jove fins al mes d'abril adreçades a joves d'entre 12 i 18 anys. La programació inclou prop d'una setantena d'activitats molt di-
verses, amb l'objectiu de dinamitzar els col·lectius de joves i que aquests es puguin relacionar i fer activitats conjuntes en el seu temps de lleure amb una oferta setmanal, gratuïta i descentralitzada. A més, es dóna resposta a les demandes de lleure que els joves transmeten als educadors de cada districte, i es té en compte que les activitats també serveixen per donar a conèixer els recursos i serveis que els ofereix la seva ciutat.
14 | febrer visquemterrassa
Principals novetats
Entre les propostes, es poden trobar tallers de cuina, manualitats i curtmetratges, ball llatí, hip-hop o espais de reforç escolar. La principal novetat és l'activitat sobre noves tecnologies al Punt Òmnia del Pla del Bon Aire ‘Carrega't la xarxa’, en què es faran activitats en l'àmbit de les noves tecnologies i el disseny, com ara l'estampació de samarretes virtuals. També s'ha ampliat aquest quadrimestre l'oferta de breakdance a diferents districtes, així com les hores d'esport i entrenament en els diversos espais esportius de la nostra ciutat. Per participar-hi, cal inscriure's prèviament als centres cívics municipals.
+info Per a més informació, els joves interessats poden adreçar-se a qualsevol centre cívic de la ciutat o a la Casa Baumann, o bé enviar un missatge electrònic a districte.jove@terrassa.cat
Activitats de tota mena per a tothom A més de les activitats per a cada Districte Jove (Ca n'Anglada, Can Palet, La Maurina, Poble Nou i Sant Pere Nord), la programació inclou diferents propostes generals a les quals poden accedir els joves participants indiferentment d'on provinguin, com ara: teatre social, lliga de futbol amb entitats juvenils, ‘Carrega't la xarxa’, el programa de Ràdio de Les Arenes Boom Star, el programa de la Ràdio Municipal Som Riures, i un taller de curtmetratges. Als districtes II i VI s'ofereix un servei d'assessorament per a joves nouvinguts amb la denominació de Fadae Takalam.
la ciutat
Les Hortes dels Frares s’obren al públic El tram del parc de Vallparadís situat entre el pont de l'avinguda de Jacquard i el del Cementiri Vell, conegut com a Hortes dels Frares, s'ha reobert al públic després de sis anys d'obres del Metro de Terrassa. Durant aquest temps, s'ha construït un nou col·lector, l'estació UPC-Vallparadís, s'ha descobert el jaciment paleontològic més important de Catalunya i s'estan enllestint els dos túnels ferroviaris que conformaran el nou Metro de Terrassa. Les principals novetats són diversos salts d'aigua, una gran esplanada amb un tram de graderies per acollir espectacles, una nova pèrgola, jocs infantils i nous arbres i espècies vegetals. Foto: Badia Casanova febrer visquemterrassa |15
la ciutat serveis
La Seu d'Ègara va rebre gairebé 24.000 visitants el 2009
La Seu d'Ègara ha vist com el 2009 es convertia en l'any de la seva consolidació com a espai cultural d'interès turístic. En total, gairebé 24.000 persones han visitat el recinte. Després de nou
anys d'obres, el reformat Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere s'inaugurava el 4 d'octubre. Des d'aleshores, i fins al 31 de desembre, el recinte ha incrementat en un 12 per cent el nombre de visitants. Des de l'1 de gener l'entrada regular per visitar les esglésies costa 3 euros, 2 per a persones més grans de 65 anys, estudiants, grups de més de vint persones, discapacitats i famílies nombroses. L'accés és gratuït per a menors de 6 anys. Hi ha disponible un servei d'audioguia per un euro i mig. La Seu d'Ègara es pot visitar cada dia excepte els dilluns. Els serveis socials tripliquen els ajuts a persones necessitades
‘El temps, un dret de ciutadania’
L'alcalde Pere Navarro i la regidora del Programa Usos del Temps, Fabiola Gil, han participat en la jornada El temps, un dret de ciutadania celebrada al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. La jornada ha estat organitzada per l'Ajuntament, dins del Programa Usos del Temps, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. L'objectiu ha estat el de promoure la reflexió i el debat sobre l'ús i l'organització social del temps a la nostra ciutat.
16 | febrer visquemterrassa
Els serveis socials de l'Ajuntament han fet un important esforç durant el 2009 per donar resposta a les demandes dels col·lectius més desafavorits en l'actual context de recessió econòmica generalitzada. L'increment del 34% de la despesa en serveis socials que establia el pressupost municipal 2009 ha fet possible fer front a l'increment de la demanda per part de la ciutadania. Així, indicadors tan representatius com ara el nombre de persones ateses, els ajuts econòmics concedits o la mateixa plantilla dels serveis socials han registrat importants increments durant el 2009. Els serveis socials van atendre durant l'any passat un total de 26.197 persones, que representa gairebé el 12,4% de la població, amb un increment del 26% respecte el nombre de persones ateses durant l'exercici anterior. Els ajuts econòmics concedits a persones i famílies necessitades gairebé s'han triplicat. El 2008 van ser 184.415 euros i el 2009, 491.134 euros.
Prop de 40 activitats arriben als centres cívics El Servei d'Equipaments Cívics de l'Ajuntament ha organitzat una àmplia programació d'activitats lúdiques i culturals que se celebraran als centres cívics entre els mesos de desembre i gener. Aquesta programació porta per lema ‘L'hivern als centres cívics’ i compta amb la col·laboració d’entitats i usuaris dels centres cívics, el Centre Social Catòlic, el Servei de Joventut i el Pla de Barris de La Maurina. Fins al 29 de gener, se celebraran una quarentena d'activitats entre els centres cívics Avel.lí Estrenjer, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, President Macià i Alcalde Morera. La tipologia d'activitats és molt variada ja que hi ha des de tallers a concerts, balls, narracions de contes, xerrades, cinema i exposicions, entre d'altres. Estan adreçades a ciutadans de totes les edats i algunes de les propostes tenen la finalitat d’afavorir la intergeneracionalitat. + info a www.terrassa.cat.
la ciutat
El lloguer dels habitatges està al voltant dels 350 euros en la majoria dels casos (foto: simulació virtual)
Pisos per a gent gran al carrer de Sant Leopold Fins al dia 1 de març es poden fer les sol·licituds a l'Oficina Municipal d'Habitatge
J
a es poden presentar les sol·licituds per adquirir un dels 46 pisos per a gent gran del carrer de Sant Leopold, al solar de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. Els pisos es destinen a persones de més de 65 anys. Qui hi vulguin optar, en el cas de tenir habitatge, l'haurà d'ofe-
rir a lloguer social. En cas que sigui una sola persona, els ingressos anuals no poden superar els 43.000 euros. Les sol·licituds es poden fer a l'Oficina Municipal d'Habitatge, al carrer dels Telers, número 5, fins al dia 1 de març. El sorteig es farà a finals d'abril o a principis de maig.
Foto: Eugeni Pons
Serveis per a la gent gran
Un total de 45 pisos tenen una habitació d'entre 37 i 47 m2 i un preu de lloguer mensual d'entre 329 i 387 euros. També hi ha un habitatge de dues habitacions de 52 m2 amb un preu de 418 euros al mes. El preu inclou les despe-
ses comunitàries de funcionament i neteja d’espais comuns i del pati, la neteja mensual de l'interior dels habitatges i el suport d'un treballador social que es farà càrrec de les necessitats socials dels llogaters i de la gestió. Els pisos són accessibles per a persones amb mobilitat. La comunitat tindrà menjador-cafeteria, bugaderia, podologia, perruqueria, cinema i gimnàs.
Andreu Llargués 75 anys
Visc sol en un pis de lloguer que està en mal estat perquè és una finca molt antiga, a més, m'he d'encarregar del manteniment del bloc perquè no queda cap altre inquilí. A través de la meva jove em vaig assabentar del sorteig d'aquests pisos i la veritat és que hi he posat tota la meva il·lusió perquè me'n toqui un. El pis seria més petit que el que tinc actualment, però no em costaria tant d'esforç pagar-lo i mantenir-lo, no passaria fred ni hauria de pujar escales. +info Habitatge Terrassa i Carrer dels Telers 5, 1r local 93 733 61 71 habitatge@terrassa.cat www.habitatgeterrassa.cat
febrer visquemterrassa |17
El cantautor terrassenc Litus presentarà el seu primer disc en català el 20 de març
Foto: Juan Miguel Morales
la ciutat
Gerard Quintana presentarà el seu nou disc el 13 de març
L'Auditori Municipal acollirà 33 concerts fins al mes de juny La temporada de gener a juny s'ha programat amb un alt nivell, malgrat la crisi, i amb una clara aposta per potenciar projectes propis
E
l nivell de la programació de l’Auditori Municipal de la temporada de gener a juny no s’ha vist afectat per la situació de crisi, malgrat que aquesta ha sofert alguna retallada a causa de la complicada situació econòmica. Així, per l’escenari de l’Auditori Municipal desfilaran formacions com l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, resident a l’Auditori, la Coral Nova Ègara, la
Massa Coral de Terrassa, els terrassencs Los Malagana o el cantautor, també terrassenc, Litus, que presentarà el seu primer disc en català. A més, també es podrà gaudir d’actuacions d'artistes consagrats com ara Gerard Quintana, Maria del Mar Bonet i Manel Camp o la Porta dels Somnis, gràcies als vincles i la col·laboració que s'ha establert amb d’altres festivals catalans. L'absència més
notòria és la de l'Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre del Liceu, que havia fet diversos concerts en les darreres temporades. La seva continuïtat depèn de la subvenció d'un programa europeu que s'espera aconseguir durant el segon semestre de l'any.
+info www.terrassa.cat/musica
Programació de concerts familiars La nova temporada continua apostant pel públic familiar amb la programació, un diumenge de cada mes, d'un concert amb aquestes característiques. Així, la Casa de la Música de Terrassa ha programat cinc concerts, destacant el de cloenda del cicle a càrrec de La Vella Dixieland. L'aventura del jazz explica la història i l’evolució del gènere a través d'un viatge pels diferents estils. El concert tindrà lloc el diumenge 9 de maig a les 12 del migdia. La Casa de la Música ha programat un total de 16 concerts tocant gèneres com el pop rock, la cançó elèctrica o les músiques del món.
18 | febrer visquemterrassa
Concerts de Terrassa 48 · 28 de febrer: De mestre a alumne, repertori romàntic de Janacek i Reinecke, i del seu mestre Bruch · 28 de març: Stabat mater, de Bocherini, amb la soprano Mireia Pintó · 25 d'abril: Mirades, inspirat en elements pictòrics de Warlock, Chavarri, Evangelista i Montsalvatge. · 23 de maig: Joan Manén i Strauss. Interpretació del Concert de càmera, inèdit, de Joan Manén. Serà enregistrat per primer cop.
la ciutat
Un Festival de Terror, principal novetat de la temporada de teatre El Centre d’Arts Escèniques de Terrassa ofereix nou obres d’alta qualitat
L
a temporada de febrer a juny del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, CAET, ve marcada per l'alta qualitat de les nou obres que es representaran i per la creació d'un nou festival, el TdT (Festival de Teatre de Terror), que es portarà a terme els dies 30 d'abril i 1 de maig sota la direcció de Gastón Core. Una tempo-
rada que ha arrencat amb les excel·lents xifres d'ocupació obtingudes per la temporada de setembre a gener, que han ofert un índex d'ocupació del 92 per cent, creixent en 15 punts respecte de l'anterior semestre.
Programació
‘Berlín’. Dissabte 20 de març al Teatre Alegria. És un tribut a l'Òpera de tres rals en coproducció amb el CAET, dirigida per Miquel Gòrriz, que també l'interpreta amb Esther Formosa i els músics Maurici Villavechia, Horacio Fumero i Matthew Simon.
‘Kvetch’. Del 3 al 7 de febrer al Teatre Alegria. Producció del CAET dirigida per Pep Pla, interpretada per Rosa Cadafalch, Pep Ferrer, Carme Fortuny i Toni Sevilla.
‘L'Habitació de Verònica’. Dissabte 27 de febrer al Teatre Alegria. Dirigida per Héctor Claramunt, amb Lluís Soler, Mercè Montalà, Sílvia Marty i Miquel Sitjar. " ‘Dos menos’. Diumenge 7 de març al Centre Cultural Caixa Terrassa. Dirigida per Òscar Martínez i interpretada per José Sacristán, Héctor Alterio, Ángela Villar i Nicolás Vega.
Mostra TNT
La Mostra TNT oferirà enguany, del 16 al 18 d'abril
les obres L'inventari d'objectes perduts i altres, de la companyia La Prodigiosa; Memo, d'Àlex Serrano, i El mal menor, la nova producció de Los Corderos. Tot això, abans de la creació del nou festival, que s'estrenarà a l'octubre englobant el Festival TNT (Terrassa Noves Tendències) i TNT - Terrassa en Moviment (TNT Dansa).
‘Cinc dies’. 14 i 15 de maig al Teatre Alegria. Dirigida per José Antonio Aguado, amb Marta Mars, Rosa Ponsarnau, Elena Gallart, Esther Lázaro i Robert Tresens.
‘Non Solum’. Dissabte 10 d'abril al Centre Cultural Caixa Terrassa. Sergi López interpreta aquesta comèdia existencial sota la direcció de Jorge Picó.
‘Son dos’. Diumenge 16 de maig al Centre Cultural Caixa Terrassa. Espectacle dels humoristes Faemino y Cansado.
‘El Quadern Gris’. Diumenge 25 d'abril al Teatre Alegria. Joan Ollé dirigeix aquesta adaptació de l'obra de Josep Pla intepretada per Joan Anguera, Ivan Benet i Montserrat Carulla.
‘Nadal a tres bandes’. Diumenge 16 de maig al Centre Cultural Caixa Terrassa. Tres concerts en un sol espectacle a càrrec de Cabaret Misèria, Ulysses i Estúpida Erikah.
febrer visquemterrassa |19
la ciutat
Un parc de Sant Jordi renovat s'obre a la ciutat Una inversió de més de 572.000 euros a càrrec del FEIL ha permès millorar els jardins i diverses zones del parc d'acord amb els veïns
L
a festa inaugural del 24 de gener ha servit per tornar a acostar a la ciutadania el parc de Sant Jordi, després de la remodelació portada a terme amb càrrec al Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL). El projecte d'actuacions al parc ha inAntoni Falgar President de l'AV de Ca n'Aurell
Des de la Vocalia d'Amics del Parc de l'Associació de Veïns de Ca n'Aurell, hem fet un seguiment constant de les obres de remodelació del parc fetes amb càrrec al FEIL. La participació ha estat total en tot el procés i hem fet rectificacions puntuals en alguns punts del projecte. Estem contents amb el que s'ha fet i ara ens preocupen altres aspectes, com el manteniment i l'incivisme.
20 | febrer visquemterrassa
clòs moltes de les propostes recollides durant el procés de participació que va comptar amb nombrosos veïns de la zona. Així, s'ha substituït el mur de totxana i la tanca del front del carrer de Nicolau Talló per una de nova que permet veure miMercè Compte Membre de la Vocalia d'Amics del Parc de Sant Jordi de l'AV de Ca n'Aurell
Estem molt contents amb la remodelació, ja que s'han respectat les nostres propostes. La reforma en principi semblava bastant agressiva, però el parc necessitava un esponjament. El parc ha guanyat en visualitat, harmonia i accessibilitat. Hi ha hagut molt bona entesa amb l'Ajuntament i el seguiment de les obres ha estat constant. Ara cal reforçar la vigilància i el manteniment.
la ciutat
Cent Cent anys anys de jardins de jardins ii cinquanta cinquanta de de parc parc
llor l'interior del parc, però que ofereix els aspectes de seguretat necessaris. També s'ha treballat en la rampa del camí central i en la formació d'una nova escala d'accés a la zona de pícnic.
Nous jocs infantils i millores als jardins
Al tram de jocs infantils, se n'han posat de nous i s'ha construït una pèrgola. A més, s'han arranjat els graons de l'escala que connecta els dos nivells del parc. Hi ha bancs nous i en més quantitat. Pel que fa a la jardineria, s'ha canviat el sistema de reg per un sistema de degoteig, s'ha retirat vegetació en mal estat i s'han plantat arbres i cobertura arbustiva. Finalment, a la zona de l'amfiteatre, s'ha consolidat el talús de darrere de l'escenari. Text: Josep Manel Martínez
El parc de Sant Jordi, amb una superfície de 22.000 metres quadrats, ocupa una part del jardí i les hortes originals de la Masia Freixa. Els jardins de la Masia Freixa és un dels valors patrimonials més importants amb què compta la nostra ciutat. La seva història s'inicia en el moment en què la fàbrica de la indústria tèxtil Freixa i Sans, situada en aquest indret, fou convertida a petició del seu propietari, Josep Freixa, en residència familiar fent l'encàrrec a l'arquitecte Lluís Muncunill cap a finals de l'any 1905. És durant el decurs de les obres de reforma que es projecta el que seria el primer disseny dels jardins datats, possiblement, al 1910 de la mà de Rafael Benet. L'any 1958 l'Ajuntament adquirí la masia i part dels jardins i per la Festa Major de l'any 1959, es va inaugurar l'espai com a parc de Sant Jordi i a la masia s'instal·là la nova seu de l'Escola Municipal de Música. Actualment, la Masia Freixa acull el serveis municipals de Turisme i Projecció de la Ciutat i Innovació, la seu de la Sindicatura de Greuges i de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya. La vegetació en xifres… 471 arbres: 418 + 53 de nova plantació 27.052 arbusts 9.518 plantes entapissants 1.236 flors de temporada 2.253 roses 58 espècies d'arbres 53 espècies d'arbusts i entapissants 18 espècies de rosers
febrer visquemterrassa |21
Carnaval Comunitari al Districte II el divendres 12 de febrer
L'activitat està impulsada pels centres educatius del districte, les associacions de mares i pares, i les entitats culturals i associatives
E
ls centres d'educació infantil i primària Mare de Déu de Montserrat, Salvador Vinyals i Galí, Roser Capdevila, Les Arenes, i l'escola bressol Somriures, amb les respectives associacions de mares i pares, s'han presentat a la 3a Convocatòria de propostes d'acció cultural als barris 2010 de l'Ajuntament, amb la finalitat de progressar en el projecte comunitari que estan duent a terme. Així, aquests centres educatius impulsen un Carnaval Comunitari que implicarà, no només les escoles i els pares i mares dels alumnes, sinó que s'estendrà als agents culturals i as-
”
L'Ajuntament ha inclòs aquesta activitat en el Pla d'Acció Cultural 2010 sociatius del Districte II, com l'Esplai Tremola, o les associacions de veïns de Montserrat, Vilardell i Torre-sana. Potenciar la cohesió social
La rua de Carnestoltes, en
què participaran un total de 1.300 persones, recorrerà els carrers de l'entorn de les escoles fins a aplegarse a la avinguda de Madrid i anar fins a la plaça de Torre-sana, on es clourà l'activitat amb una ball de Carnestoltes. L'objectiu d'aquest acte lúdic, educatiu i comunitari és el de millorar en la transformació social i cultural en què es troben immersos els centres educatiu esmentats, tot fomentant la convivència i la cohesió social amb la participació conjunta de persones de diferents cultures i procedències.
Comunitats d'aprenentatge
Mares treballant en la confecció de les disfresses
22 | febrer visquemterrassa
Les escoles Mare de Déu de Montserrat, Salvador Vinyals i Galí i Roser Capdevila, comparteixen els objectius referents al projecte de transformació ‘Comunitats d'Aprenentatge’, objectius que també han fet seus les escoles Les
Arenes i Somriures. Els objectius d'aquestes comunitats passen per superar el fracàs escolar i els problemes de convivència, i oferir pràctiques educatives que permetin la inclusió igualitària de totes les cultures en l'àmbit educatiu.
ciutadanes&ciutadans la nostra gent
Associació de Veïns Can Tusell
D’esquerra a dreta podem veure Dolores Martos, Juan Martínez i Lídia Santpere
A
l nord-est de la ciutat trobem el barri de Can Tusell, que pertany al Districte VI. Està format per set illes, en quatre de les quals s'hi ubiquen uns grans blocs d'habitatges construïts per l'Institut Català del Sòl l'any 1985. A la resta d'illes trobem zones de parc i jardí juntament amb el camp de futbol, l'esplai La Fàbrica i el reivindicat Casal Cívic. Els carrers
que delimiten el barri de Can Tusell són l'avinguda de Portugal, on trobem la comissaria dels Mossos d'Esquadra, el carrer de Tramuntana al costat est, el carrer de Roig i Ventura al sud i a l'oest la carretera de Matadepera. El nom de Can Tusell prové de la masia homònima situada al sud que encara era habitada als anys 40. El barri de Can Tusell va néixer arran de la
construcció dels pisos i la constitució de la primera associació de veïns, abans era un camp de vinya i pertanyia a Sant Pere Nord.
Dolores Martos
Lídia Santpere
Juan Martínez
Presidenta de l'Associació de Veïns de Can Tusell
Estem molt contents de tenir finalment un Casal Cívic. Ens anirà molt bé per fer-hi activitats i organitzar la Festa Major, que celebrem el diumenge després de Sant Joan. A Can Tusell es viu molt bé, però s'ha de donar un impuls al comerç i aprofitar el Casal perquè neixin noves associacions.
Veïna
Visc a Can Tusell des que es van construir els pisos. Els voltants no estaven asfaltats i progressivament es va anar adequant la zona. M'agrada molt viure aquí perquè estem molt ben comunicats i tenim zones de parc, però trobo a faltar botigues; ara només tenim una xarcuteria, una pastisseria, un bar, una llibreria i una farmàcia.
+info
Habitants: 2.381 habitants Superfície: 0'14 km2 Dades de l'Anuari Estadístic de Terrassa 2007
Veí
En este barrio nos conocemos todos y además mis hijos estudiaron en el CEIP Font de l'Alba que está dentro del barrio. Una de las molestias que tenemos es el ruido de las fábricas y el mal olor que desprenden algunas, porque las tenemos justo aquí, al este, en el Polígono Industrial Nord.
febrer visquemterrassa |23
ciutadanes&ciutadans
Noves mirades
la meva ciutat: la mirada dels infants
Les primeres experiències dels joves amb la seva nova ciutat
Aula d’acollida
Mengmeng Li Xina
IES Can Jofresa
Soybou Samb Senegal
Tinc quinze anys. Vaig néixer a Terrassa però vaig tornar al Senegal amb la meva mare. El meu poble, Gassan, és petit però molt bonic. Al Senegal mengem moltes fruites i ballem balls bonics. Les persones tenen el color de la pell fosc, però són molt guapos. Ara visc a Terrassa i estudio a l'institut. M'agrada molt l'institut i l'aula d'acollida. Els professors m'ajuden i tinc molts amics. M'agrada fer dibuix, informàtica i educació física.
Irene Cecilia B. Andrade Equador (Esmeraldas)
Tinc dotze anys i porto un any i mig a Catalunya. Visc a Terrassa. Sóc alta, morena i tinc els cabells mig ondulats i arrissats. Estic estudiant 1r d'ESO. M'agrada molt l'institut i tinc amics. M'agraden les mates, el català, educació física, naturals i anglès. M'agraden les arts marcials i escoltar música. A Catalunya estic bé, però trobo a faltar el meu país. L’Equador és bonic, hi ha platges, menjars molt bons i hi ha tota la meva família.
Tinc setze anys. Vaig venir a Catalunya el 2008 amb la meva família. Vaig anar a Vic, on vaig viure menys d'un any. Després vaig venir a Terrassa. No sé perquè quan vull parlar no em surten les paraules, però jo vull parlar amb els professors i les amigues perquè no pensin que no m'agrada la gent. Khadija El Haddadi Marroc (Rabat)
Fa un any i mig que visc a Catalunya. M'agrada molt estudiar i faig quart d'ESO. Treballo molt per poder aprendre bé català i seguir els estudis. Els primers temps, quan vaig arribar, em van ajudar molt les professores, sobretot de l'aula d'acollida. Visc amb els meus pares i els meus germans. M'agrada molt Terrassa perquè hi ha moltes botigues i biblioteques.
el futur té la paraula:
Alumnes de 6è B del CEIP Sant Llorenç del Munt
Volem una ciutat més neta Hem estat observant que al nostre barri, al pati de la nostra escola, als parcs, als voltants dels contenidors, a la muntanya de Sant Llorenç... no sempre
24 | febrer visquemterrassa
està tot net i sovint ens trobem amb deixalles. Això no ens agrada perquè els nens i nenes es poden fer mal, i tot plegat fa una ciutat més bruta. Creiem que ho hem de millorar. Terrassa té un entorn molt maco i cal tenir-ne cura. Ens agradaria trobar sempre el Parc Natural de Sant Llorenç net per poder gaudir de la natura. També volem gaudir dels parcs i places i no trobar brossa al terra, ni bancs o gronxa-
dors en mal estat. Cal que tots siguem responsables amb les deixalles i així no trobarem escombraries fora dels contenidors. Pensem que si tots seguim aquests consells farem una ciutat molt més neta, bonica i agradable per anar a jugar, per passejar amb la família i els amics. Els alumnes del CEIP Sant Llorenç del Munt volem una vida millor a la nostra ciutat per a tots els que hi vivim cada dia.
ciutadanes&ciutadans visitem l’Ajuntament
Heura
Lumen
Lumen
CEIP Mare de DĂŠu de Montserrat
CEIP Pere Viver
CEIP Pere Viver
Petit Estel
Petit Estel
+info PAME 93 780 35 11 i Carrer de la Rasa, 24 (08221 Terrassa)
febrer visquemterrassa |25
ciutadanes&ciutadans memòria de la ciutat
El Pont de la RENFE
1910
E
l pont de la Renfe, que és al final de la Rambla i dóna entrada a l'avinguda de Josep Tarradellas, va ser construït l'any 1856, un any després que el tren arribés a Terrassa. Per tal de continuar el recorregut fins a Manresa la Compañía de Ferrocarriles de Barcelona a Zaragoza va optar per construir el pont
i salvar la riera del Palau, l'actual Rambla. El pont tenia una sola via d'un sentit i tres pilastres tan grosses que, amb l'augment del trànsit a la ciutat, va provocar alguns accidents i fins i tot alguns camions hi perdien la càrrega. No va ser fins l'any 1992 que el pont es va fer de nou amb una estructura més segura suportada
per dos pilars a cada lateral. Això va permetre fer dues vies i agilitzar tant el trànsit viari com el trànsit de trens. A la fotografia podem veure una locomotora de vapor seguida d'un vagó carregat de carbó i aigua. Si us hi fixeu, a l'esquerra es pot veure la cabina del guardafrens. La línia no es va electrificar fins l'any 1932.
Ildefons Argemí Membre del Club Ferroviari de Terrassa i president de la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril
La construcció de la línia Terrassa-Manresa va rebre subvencions de l'Estat. Una de les formes d'ajut era l'aportació de mà d'obra formada per presidiaris. Hi havia un campament per als presos als afores i la Guàrdia Civil els vigilava i els retornarva al campament un cop acabat el jornal.
26 | febrer visquemterrassa
Club de Rugby Carboners de Terrassa
T
errassa té equip de rugbi. Gràcies a la xarxa social d'Internet Facebook un aficionat, un jugador i un entrenador han aconseguit mobilitzar una seixantena d'aficionats i han creat el Club de Rugby Carboners de Terrassa. El projecte, que està tirant endavant a una velocitat de vertigen, es remunta només a fa tres mesos. La Federació Catalana de Rugbi ha vist aquest projecte amb molt bons ulls i el Club ja està fent els primers entrenaments amb Els colors del club són el groc i el negre per retre homenatge a l'equip de rugbi de l'Escola d'Enginyers dels anys 70. A la Federació també li consta que va existir un club a la ciutat al voltant del 1931. El terme "carboners" és perquè volem vincular el club amb el passat industrial de la ciutat i destacar la figura del carboner com a símbol d'esforç, treball i humilitat.
una vintena de jugadors que s'inicien al Club de Rugbi Sant Cugat a l'espera de trobar un lloc idoni per entrenar i fer els partits. Després de diverses reu-
”
El camp municipal de Les Arenes té molts números per acollir el nou equip
Les Arenes. L'objectiu del Club és crear un equip sènior per entrar en competició a la temporada 20102011 a Tercera Catalana, tot i que no descarten ferho abans. A la temporada 2011-2012 els agradaria comptar amb una escola per iniciar els més joves. Text i fotos: Isabel Marquès
+info
nions amb l'Ajuntament es perfila com a possible ubicació el camp municipal de
Club de Rugby Carboners de Terrassa 630 75 76 10 rugbyterrassa.wordpress.com Facebook : Club de Rugbi Terrassa
Miquel Dalmau President del Club de Rugby Carboners de Terrassa
febrer visquemterrassa |27
l’ajuntament coneguem l’ajuntament Els treballadors i treballadores del Cinema Catalunya a les escales del vestíbul
Cinema Catalunya
A
ra fa 10 anys que l'Ajuntament va comprar el Cinema Catalunya i el va convertir en una sala singular i va optar per fer un canvi de filosofia que ha permès portar a Terrassa pellícules que s'allunyen dels focus de Hollywood, apostant pel cinema europeu i d'autor. El cinema té dues sales amb un aforament de 418 i 184 persones cadascuna. Si consultem la cartellera veurem que cada setmana es renoven títols de gran acceptació en els circuits alternatius,
10 anys de compromís amb els amants del cinema pel·lícu-les més taquilleres i una sessió de Filmoteca cada dimecres per veure els grans èxits de la història de la gran pantalla. En aquests 10 anys, el Catalunya s'ha convertit en un espai d'ús ciutadà, ja que a banda de la cartellera habitual s'hi ce-
Maite Piqueras
Blas del Amo
Sotsdirectora
Operador de càmera
Hem incrementat el nombre de sessions de Filmoteca; ens hem incorporat a Europa Cinemas per oferir cinema europeu i i al Circuit Català de Cinema Digital, fet que ens permet tenir una programació estable de cinema català i retransmetre concerts
Els films vénen desmuntats en unes cinc bobines i abans de la projecció he d'ajuntar les cintes mirant que quadrin els fotogrames quan canvio de bobina. És una feina molt artesanal i s'ha de fer amb molta cura per no fer malbé la pel·lícula ni equivocar-te!
28 | febrer visquemterrassa
lebren cicles i xerrades de temàtiques diverses. Al matí, les sales també estan a disposició de les escoles per fer sessions especials o celebrar-hi una master class, com fa habitualment l'ESCAC. Text i fotos: Isabel Marquès
Francisca Rodríguez Taquillera
Fa deu anys que treballo al cinema. Aquí a la finestreta atenc al públic i els despatxo els bitllets. Vénen persones molt diverses i moltes de les cares ja ens són conegudes perquè tenim una sèrie de clients molt fidels que segueixen la nostra programació i els cicles que fem.
l’ajuntament coneguem l’ajuntament
Cinema Catalunya 2009 - 150 pel·lícules (incloent cartellera, cicles...) - 1.700-1.800 projeccions - 51.163 espectadors, increment del 6,8% respecte al 2008
Òpera per satèl·lit Una novetat del Cinema Catalunya és la retransmissió en directe i via satèl·lit de concerts d'òpera. Aquesta nova oferta cultural permet viure a través de la gran pantalla els concerts que es fan als millors teatres lírics d'Europa. El cicle s'ha estrenat amb Simon Boccanegra, de Verdi, des del Teatre Máximo de Palermo.
Tarifes Laborables: 6 euros Caps de setmana i festius: 6,5 euros Dijous dia de l'espectador: 4,20 euros (excepte festius i vigílies de festius) Filmoteca: 3,50 euros Tarifa reduïda per més grans de 65 anys, Carnet Jove i estudiants +info Àrea a la qual pertany: Societat Municipal de Comunicació de Terrassa SA Regidor delegat: Jordi Ballart Nombre de treballadors: 14
i
www.terrassadigital.cat/cinema 93 788 53 76 Carrer Sant Pere, 9
Foto: Carles Durán
Un cinema amb història
El cinema es va inaugurar el 1916 amb el nom de Salón Cataluña i s'hi programaven pel·lícules comercials de l'època. El primer propietari va ser Pere Romaní seguit de Joan Porta entre els anys 30 i 40. El darrer va ser Frederic Gibert. L'any 1990 Gibert va fer la segona sala, nou
anys més tard, però, el cinema va haver de tancar les portes a causa d’una crisi que va obligar també a tancar les altres sales històriques de la ciutat. Va ser aleshores quan l'Ajuntament va comprar l'edifici i el va convertir en un cinema municipal, un fet singular que ha permès a la ciutat gaudir d'una sala de cinema al centre i oferir a les entitats i associacions la celebració de cicles o projeccions especials. La inauguració d'aquesta nova etapa es va celebrar el 16 de març del 2000 amb la projecció de Casablanca i La Teranyina, del terrassenc Antoni Verdaguer.
febrer visquemterrassa |29
l’ajuntament
l’entrevista 27 regidors/es: l’entrevista isaac.albert@terrassa.cat Isaac Albert Tinent d’Alcalde d’Acció Social i Drets Civils. ERC. Nascut a Terrassa el 1969. Viu al barri de Sant Pere. Assessor financer.
- La política, el compromís. La política és la confrontació d’interessos i la gestió dels conflictes, i no està al servei dels interessos individuals , sinó dels col·lectius. En l’acció de govern, cal gestionar i transformar la realitat des de l’anàlisi de les demandes ciutadanes, però també des de la correcta interpretació de les necessitats. L’interès general pot no coincidir amb el particular. Si treballem a favor de la cohesió,la inclusió social i la igualtat d’oportunitats cal no perdre de vista aquest fenòmen: el meu compromís passa per enfortir la convivència, potenciar les oportunitats de desenvolupament de tothom i reforçar el lideratge de Terrassa al país. - Un govern municipal amb tres partits… Els governs de coalició són la millor manera de respondre a la complexitat d’una societat com la nostra. Aportem diferents punts de vista i maneres de treballar i som més representatius. Tot i això, ni els partits ni la societat, tenim la cultura de coalició interioritzada. Les diferències i desencontres entre socis de govern, normals i evidents, encara els gestionem malament. Jo treballo des de la lleialtat al govern del qual formo part, però des de la fidelitat als meus principis i projectes. - Les teves prioritats polítiques. Treballo per construir un país, Catalunya, socialment més just i nacionalment més lliure. I ho faig des de Terrassa, amb la voluntat que esdevingui un referent en la construcció nacional de país. Treballo per la cohesió social, per la qualitat de vida, perquè la formació esdevingui un dels pilars del desenvolupament i per la ocupació que permeti que tot ciutadà de Terrassa pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb igualtat d’oportunitats.
30 | febrer visquemterrassa
Agilitzar i simplificar tràmits. El Ple municipal ha aprovat l’adaptació de diverses normatives municipals a la Directiva Europea de Serveis, una norma que des del 2006 té l’objectiu de promoure el lliure establiment i prestació de serveis a la Unió Europea. Això comportarà avenços en simplificació de tràmits administratius i d’impuls de l’administració electrònica. En el cas de Terrassa, les normes en les quals té més impacte són : ordenança d’activitats i instal.lacions, de serveis funeraris, d’activitats i instal.lacions publicitàries, serveis urbans de transport, venda no sedentària i ordenança d’administració electrònica. Aquestes aplicacions tenen relació, en molts casos, amb les mesures incloses en el Pacte de Terrassa de Choesió davant la Crisi, firmat l'any passat per tots els grups municipals.
Homenatge a represaliats pel franquisme
El conseller Joan Saura i l’alcalde Pere Navarro van participar en l’acte de reconeixement a persones del Vallès Occidental represaliades pel franquisme durant la guerra civil o les quatre dècades de dictadura. A l’acte, una seixan-
tena de persones van rebre un diploma d’homenatge. Es va celebrar al Vapor Universitari i, durant el mateix, es va destacar la valentia i coratge d’aquestes persones i la seva lluita per les llibertats i la democràcia.
Fotoflaix/Vídeoflaix: Fes-nos
arribar les teves fotos i videos d’activitats ciutadanes o de zones o espais de la ciutat a visquem@terrassa.cat i les publicarem a visquemterrassa.tv.
opinions Grup Municipal Socialista
Sant Jordi i Vallparadís: apostes de futur
jordi.laboria@ terrassa.cat
El parc de Sant Jordi, que va ser el primer parc públic de la ciutat fa mig segle, ha estat renovat en profunditat gràcies a les inversions estatals del 2009. I podrem acabar el projecte emblemàtic del parc de Vallparadís també gràcies a l’impuls que ens donen les inversions de l’Estat per al 2010, que se sumen als fons europeus aportats en el seu moment. Les dues actuacions són importants no només per generar qualitat de vida o per millorar el paisatge terrassenc, sinó també per crear llocs de treball i activitat empresarial, dues coses molt importants en aquest moment. La inversió pública actua així com a contrapès a
la crisi econòmica i com a factor de transformació urbana, amb un accent molt especial en la sostenibilitat. Un dels objectius és fomentar una nova economia, més sostenible, innovadora i avançada tecnològicament, capaç de generar ocupació i prosperitat. Terrassa s’està posicionant clarament com a referència imprescindible en aquest camp: i Vallparadís és un símbol potent de la capacitat i l’empenta de la nostra ciutat, que ha convertit un antic torrent en un dels parcs urbans més gran del país. Vallparadís diu molt de nosaltres, del nostre passat i sobretot del nostre futur.
Grup Municipal de Convergència i Unió
El parc de Sant Jordi, un èxit dels veïns
josep.rull@ terrassa.cat
La mobilització dels veïns sovint té recompensa. La resignació, mai. El Parc de Sant Jordi n'és un bon exemple. Ara fa un any, els veïns de Ca n'Aurell es van començar a moure per denunciar la situació de deixadesa i d'abandonament del parc. Des de CiU vam acabar de reblar. Finalment, el govern municipal es va veure forçat a reaccionar i a afrontar una reforma integral d'aquest espai tan emblemàtic de Terrassa. El resultat ha estat òptim, cal reconèixer-ho. Però la reflexió de fons, en aquest i en tants altres temes
de ciutat, passa per lamentar la manca d'iniciativa del Tripartit local. En efecte, ha de ser a cop de denúncia que s'acaben aconseguint les coses. La participació ciutadana és un actiu, però en cap cas no es pot traslladar de manera sistemàtica la càrrega de la iniciativa als veïns a través de mitjans extraordinaris, com la recollida de signatures o els articles d'opinió als diaris locals. Bé està el que bé acaba, però aquest episodi torna a reflectir amb tota cruesa un preocupant dèficit de lideratge d'aquells que ens avui ens governen.
Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa
Diversitat i ciutadania
En l'actual context de crisi pot créixer la percepció entre sectors de la població que el fenomen de la immigració pot estar resultant negatiu per la nostra ciutat i les nostres societats, i també podem trobar qui intencionadament vulgui criminalitzar una realitat amb propostes segregadores i limitadores de drets elementals. I és manel.perez@ precisament en un context de crisi i en una soterrassa.cat cietat altament complexa on ICV-EUiA aposta per fer possible un model de ciutat basat en la cohesió social, en la convivència, en l'exercici de drets i deures per part de tota la ciutadania i on es pugui garantir la igualtat d'oportunitats i responsabilitats i satisfer les necessitats bàsiques de tots els nostres veïns i veïnes, independentment del
seu origen. No és un repte senzill davant la limitació de recursos i competències per part dels ajuntaments, però l'aprovació i l'aplicació d'eines com el Pla Estratègic de la Ciutadania a Terrassa són una mostra del nostre compromís per donar resposta. Ara també cal ser conscients que sense més finançament pels municipis i més polítiques públiques per part de les administracions competents que puguin garantir uns serveis públics accessibles i de qualitat per a tota la població, tindrem més dificultats. Per afrontar la crisi en una ciutat i una societat que per sempre més serà diversa, cal també compromís i esforç en la gestió de la diversitat per garantir plena ciutadania a tothom.
Grup Municipal del Partit Popular
Ja era hora
franciscojavier.ballbe@ terrassa.cat
És una bona notícia per a tots l’arranjament del parc de Sant Jordi, el grau de degradació ja era preocupant. Esperem que des d’ara s’apliquin totes les mesures que siguin necessàries per evitar gamberrades com les que es van produir recentment. Per tots és sabut que el manteniment urbà és una partida prou important en el Pressupost Municipal, per a la qual cada any s’hi esmercen molts recursos. Llàstima que l’equip de govern no estigui d’acord a posar més mitjans per evitar les bretolades (com el telèfon gratuït de col·laboració
cívica) i ho acabem pagant tots plegats. D’altra banda voldria comentar que hi ha coses que no van prou a l’hora. I m’estic referint a l’enquesta que ha fet la Diputació de Barcelona, segon la qual el que més preocupa als terrassencs és el fet migratori. I això és preocupant, ja que es fan un munt de coses des de diferents àrees de l'Ajuntament. Però el que sí és ben clar és que el que s’està fent no arriba a la ciutadania i més encara, quan els que menys noten les diferents actuacions que es van fent regularment són els residents de Ca n’ Anglada. Toc d’alerta, que hi ha quelcom que no s’està fent prou bé.
Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya
Parcs per viure'ls
isaac.albert@ terrassa.cat
Els parcs urbans ens permeten viure la ciutat d'una forma diferent. Avui dia, i després de l'esforç fet en els darrers anys i que culminarà aquest 2010, podem dir que els Parcs són espais de trobada, d'intercanvi d'experiències i de vivències de la ciutat de Terrassa i dels seus ciutadans. El Parc de Sant Jordi sempre ha estat el parc de ciutat de Terrassa. Vallparadís li ha pres protagonisme durant un temps, però les obres de remodelació, de modernització i de millora han retornat al Parc de Sant Jordi la importància que sempre hauria d'haver tingut i l'han convertit, de nou, en un parc de totes i tots els terrassencs. Avui, els Parcs són centres vitals a la ciutat. No només per la seva zona verda, que ens permeten un espai de relax, de tranquil·litat i de pau,
sinó perquè també tenen equipaments i edificis singulars que ens ofereixen activitats i bellesa. Casal de gent gran i piscina municipal; Masia Freixa i Castell-Cartoixa, com de connexió, d'unió, de lligar la ciutat i els seus barris d'una forma definitiva. En els darrers anys hem convertit un torrent en el parc urbà més important del país, que ens uneix la ciutat del nord a sud, de sud a nord. Ara hem remodelat un parc que ens farà de ròtula entre el centre i l'oest de la ciutat, que sumat a les obres de millora del Pla de Barris de la Maurina ens acosta tots una mica més. Des d'ERC apostem pels parcs que ens fan viure, pels parcs vius. Parcs oberts a tothom, parcs que ofereixen lleure actiu i passiu. Parcs amb identitat pròpia que reforcen la nostra identitat de ciutat, que ens fan únics i diferents. febrer visquemterrassa |31
la imatge La reforma del parc de Sant Jordi ha quedat inaugurada oficialment amb una festa organitzada per l'Ajuntament en què milers de terrassencs han pogut conèixer les noves instal·lacions de primera mà. Una xocolatada, un espectacle infantil, l'actuació de Treure Ball, un concert i un vermut popular han servit per acostar als ciutadans les reformes del nou Parc fetes amb finançament del Fons Estatal d'Inversió Local. Foto: Badia Casanova
32 | febrer visquemterrassa
El parc de Sant Jordi es vesteix de festa