Pròleg Miquel Iceta Primer secretari del PSC, candidat a la presidència de la Generalitat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017
Les 61 “Notes de l’estranya campanya” escrites per Raimon Obiols del 5 al 19 de desembre de l’any passat van ser petits parèntesis de reflexió en unes jornades tenses d’emocions desfermades. Llegides ara, quan encara estem digerint els resultats de les eleccions, serveixen per entendre el que ha passat i poden contribuir a il·luminar el llarg camí que tenim per davant. En les seves reflexions, Raimon Obiols, demostra la seva talla política i intel·lectual, des de l’experiència de “vieux routard” de la política, forjat en la clandestinitat, al costat dels companys del MSC i del POUM, company de lluita dels homes i dones del FOC, impulsor de Convergència Socialista, del PSC (Congrés) i del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Primer Secretari del PSC i candidat socialista a la presidència de la Generalitat en els “anys de plom” del pujolisme, Obiols analitza la política amb mirada llarga incorporant reflexions pròpies enriquides per lectures i experiències de l’esquerra democràtica europea, demostrant un bagatge cultural sovint absent en el nostre debat polític. Obiols és home de partit, “vull morir en olor de PSC” proclama davant de qui s’estranya de la seva fidelitat a un projecte polític que va contribuir com ningú a construir; “el meu és un partit clau pel país”, recorda a qui vulgui escoltar-lo. Home de partit, sí, però amb criteri propi que defensa i manté on calgui. No li agrada parlar dels “ex PSC” però tampoc no calla quan es pretén atribuir als “ex” la legitimitat socialista i catalanista en contraposició a una pretesa traició a la història per part dels que mantenim la nostra militància en un partit que farà 40 anys el proper 16 de juliol. Les Notes expressen simpatia per la campanya desenvolupada pel PSC i el seu candidat, i seria innoble no aprofitar aquestes ratlles per agrair-li. Diu Obiols: 5
