Alberes, núm. 29 | Vinguts de lluny (resum)

dossier Vinguts DE LLUNY

Mig segle del Shang Haï l’any 1973 EL MATRIMONI LEE VA OBRIR EL PRIMER RESTAURANT XINÈS de LES COMARQUES GIRONines, AL CORRIOL DE LES BRUIXES DE FIGUERES Isabel Guzman Ivars > text // Josep M. Dacosta > fotografia

La fàbrica de somnis que descriu el cinema gaudiria d’una localització perfecta al corriol de les Bruixes de Figueres. Aquest passadís medieval, de nom inquietant i orfe de llum, amaga discret l’acolorida façana del Shang Haï. L’emblemàtic restaurant existeix gràcies a la determinació dels senyors Lee, que fa just mig segle van decidir iniciar la seva aventura gastronòmica a la ciutat. Pablo Lee Chiang i Leticia Hsing estudiaven Periodisme i Filosofia i Lletres a Taiwan i, en acabar la carrera, era costum sortir a l’estranger. Sovint es viatjava als Estats Units i al Canadà, i ells van aconseguir una beca per completar els estudis a Madrid. La parella es traslladà a la capital i compaginà la formació amb el treball. Leticia trobà una feina a Radio Juventud de España en el programa La China libre i Pablo començà a escriure com a corresponsal del Diari de la Xina, un rotatiu de Taiwan on pagaven uns deu dòlars cada mil paraules, que venien a ser unes 700 pessetes de l’època. El senyor Lee comenta que la idea inicial era estalviar, però era difícil, i poder tornar al seu país. Per obtenir el

permís de treball, decidiren muntar un restaurant xinès. Al principi, Madrid semblava el lloc ideal, «però de seguida vam veure que els preus eren molt elevats i vam mirar de trobar un lloc més econòmic. Va sorgir així la idea de venir a Figueres, que ens va semblar un lloc bonic i prou tranquil per començar.» Decidits, amb una complicitat ben trenada amb aquella incertesa de qui enceta un nou projecte, el matrimoni Lee arribà a Figueres, on començaren els problemes: «Érem estrangers i uns perfectes desconeguts, al principi ningú ens volia llogar res, fins que ens van proposar ocupar un petit soterrani al corriol de les Bruixes. Aquest espai estret no convidava a visitar-lo, cap treballador volia venir al nostre local, ni el fuster, ni el lampista, ni el decorador...». El senyor Lee recorda un munt d’inconvenients a l’hora d’emprendre el negoci. Paciència i tenacitat. Malgrat tot, cal pensar que als anys setanta la cuina oriental era exòtica i força desconeguda, donar-la a conèixer havia de ser, com a mínim, tot un repte. Amb paciència i tenacitat la parella aconseguí superar tots els obstacles i, finalment, el Shang Haï obrí el 19 de març de 1973. A partir d’aquell moment es convertí en el primer restaurant xinès de la demarcació de Girona. El senyor Lee enfila conversa La Leticia Hsing i en Pablo Lee Chiang.

38 > ALBE R E S 2 9

amb una educació setinada i amb un deix de nostàlgia explica que «en el moment d’obrir només hi treballàvem la meva dona, un cuiner i jo. Disposàvem d’un únic menjador amb dotze taules, per atendre aproximadament uns 28 clients, i encara sobrava espai perquè el primer any no entrava quasi ningú, no vam guanyar res!» Va ser a partir del segon any que l’arribada del turisme animà el negoci, «ens visiten estrangers, sobretot francesos, alemanys i holandesos, especialment durant els caps de setmana o les vacances.» Lentament, els clients començaven a descobrir una manera diferent de menjar, s’endinsaven en una revolució de textures i sabors on es combinen dolç, salat, picant, amarg... Tasten per primera vegada fórmules originals que reposen dins uns plats de noms curiosos: sopa d’aleta de tauró, ànec Gong Bao, caps de Lleó... Novetats sorprenents que cal pair a foc lent, especialment si es mengen amb uns originals bastonets a manera de coberts. Tot un descobriment. Sens dubte, la tradició culinària ocupa una part important a la cultura xinesa, «les nostres receptes són molt antigues i per a la seva elaboració utilitzem diferents espècies com el gingebre, el coriandre, la regalèssia que, en aquella època, eren pràcticament desconegudes. Sovint els havíem de