Alberes, núm. 29 | Vinguts de lluny (resum)

dossier Vinguts DE LLUNY

Empordà, diversitat d’orígens en aquest espai estratègic fronterer, com a territori de pas que és, S’HI HAN BARREJAT PERSONES ARRIBADES DE MOLTS LLOCS, SOBRETOT durant eLS SEGLES XX I XXI Pere Guanter Subirà > text

La immigració ha de ser reconeguda com un element fundacional de Catalunya. Més del 70 % dels catalans són fruit directe o indirecte de la immigració només del segle XX. S’ha de reconèixer en la definició de la nostra identitat que som producte de la immigració. La situació estratègica de l’Empordà la converteix en una zona de pas i aquest element s’accentua més. La societat altempordanesa, pel que fa a l’origen de la població, és una societat molt diversa. Es calcula que hi resideixen persones de 122 nacionalitats diferents i s’hi parlen aproximadament unes 205 llengües. El nombre d’habitants a finals de 2020 era de 142.624. Seixanta anys abans, el 1960, de 63.000. Aquesta evolució demogràfica s’ha caracteritzat per una fecunditat molt baixa acompanyada de cicles migratoris, especialment intensos en determinats moments. Onades i fluxos. La primera onada es pot situar entre 1960 i 1975, amb el 1973, amb la crisi del petroli, com a punt d’inflexió. És l’època del desarrollismo i les allaus turístiques, amb índexs de creixement econòmic del 7-8 %, i amb una necessitat imperiosa de mà d’obra en tots els sectors. En aquest període arriben 16.159 persones, majoritàriament procedents d’Andalusia. La segona onada se situa entre 1990 i 2010, amb la crisi de 2008

com a punt d’inflexió. Es produeix l’arribada massiva d’immigrants del mal anomenat ‘tercer món’. Aquest procés és fruit de la globalització econòmica, del neoliberalisme i de la creixent diferència entre el sud i el nord global. El que es podria denominar tercer flux es diferencia de les dues primeres per no ser una immigració per causes econòmiques. Una tercera part de la immigració estrangera actual procedeix de la Unió Europea, formada per jubilats o rendistes que venen per motius de lleure, oci, aprofitant el bon temps, el paisatge, la diferència de preus i altres avantatges, i una minoria també per negocis. No tenen un principi i un final com les dues immigracions econòmiques sinó que, de manera pausada, es van instal·lant des dels anys setanta del segle passat. Destaca sobretot l’elevat percentatge de francesos i d’alemanys, i també de britànics, italians i belgues. En una edat avançada aquesta població pot patir problemes de salut, pèrdues familiars i soledat que els fan acostar als serveis socials i sanitaris. També es pot destacar, sense arribar a ser una onada, una quarta modalitat d’arribada. És la produïda per conflictes polítics que esclaten en guerres. Les persones afectades que demostren la persecució política aconsegueixen la condició de refugiats. A part del flux individual que és més o menys constant

a causa dels múltiples hostilitats, hi ha hagut dos moments àlgids: la guerra dels Balcans de la dècada de 1990 i actualment la guerra d’Ucraïna. Concentració poblacional. L’any 2020 el nombre de persones estrangeres en el total de la comarca era de 35.162 (24,65 %). Del total, el 39,05 % provenien de la resta d’Europa, el 38,78 % d’Àfrica, el 18,99 % d’Amèrica i el 3,19 % d’Àsia i Oceania. Aquest augment de població no és, en absolut, homogeni. El territori queda pràcticament dividit entre la part est –costa i entorn de Figueres–, que creix, i l’oest –nuclis de muntanya, terraprims i zona agrícola del sud de la comarca–, que perd població. La intensitat dels canvis demogràfics que s’han produït a l’Empordà tenen unes conseqüències que van més enllà de la simple aritmètica poblacional. En la primera generació l’immigrant acostuma a assolir la mateixa categoria laboral del seu lloc d’origen, en general manté el mateix estatus social. Però sí que han millorat, en canvi, els sous, la seguretat laboral i la cotització social, que no tenia en el seu lloc d’origen. La mobilitat social és horitzontal. Els estudis dels fills apareixen com el mitjà necessari per millorar tant el nivell de vida com l’estatus. La nova població pateix seriosos problemes d’habitatge. Per alguns els seus primers assentaments van ser les barraques. Més tard es fan barris

Sovint les famílies s’emportaven estris de cuina a les noves llars. FOTO: Mònica Sala Ametller.

34 > ALBE R E S 2 9