CONVERSA AMB MIQUEL MASCARÓ
EN EL 50è ANIVERSARI DE LA PARRÒQUIA DES LLOMBARDS Joan Nadal Clar Dia 8 de desembre propvinent, solemnitat de la Immaculada Concepció, la parròquia des Llombards es vestirà de festa major per celebrar les noces d’or de la benedicció del temple i de l’erecció en parròquia. Però abans, per sant Domingo, festejarem el cinquantè aniversari de la primera missa celebrada dins la nova església, encara que aquesta no estava acabada, faltaven mesos de treballs. Crec que aquest esdeveniment ha de ser motiu d’alegria per a tots els llombarders. El desig dels nostres avantpassats de tenir un temple digne i espaiós venia de molt de temps enrere. El primer intent data de 1875, el mateix any en què s’establia la possessió de son Amer. De llavors ençà, se succeïren diversos projectes, però tots fracassaren. No seria fins al 1969, quasi un segle després, en què l’anhel de l’avior es compliria, s’aconseguiria aixecar una església nova. I d’això n’hem de donar gràcies, en gran part, als bons afers, silenciosos però eficaços, movent les peces que calia, com bon jugador d’escacs, a D. Miquel Mascaró Fullana. Miquel Mascaró va néixer al poblet de son Carrió (Sant Llorenç des Cardassar) dia 23 de juny de 1937. Per l’octubre de 1952 ingressà al Seminari i rebé l’ordenació presbiteral dia 20 de juny de 1965. Acabat l’estiu, per l’octubre, inicià la seva tasca pastoral com a vicari de la parròquia de Sant Andreu, de Santanyí. Aleshores n’era rector Mn. Guillem Parera Galmés (Manacor, 1925).
6 · Es Llombards 2019
Poc temps després s’incorporà a l’equip un nou vicari, Mn, Joan Matas Mestre (Porreres, 1937), condeixeble de D. Miquel. Per aquelles saons, es Llombards, vicaria in capite, estava servit, des de 1961, per Mn. Antoni Pol Marcús (Santa Eugènia, 1935), atenent també l’església de sa Colònia de Sant Jordi. Però pel juliol de 1967, D. Toni Pol deixà la vicaria des Llombards i en fou nomenat responsable Mn. Miquel Mascaró, amb l’encàrrec afegit pel bisbe de construir el nou temple parroquial. De tot plegat, n’hem volgut parlar amb D. Miquel. Com és sabut, anys després, deixà el sacerdoci ministerial, però això no fou obstacle per continuar mantenint una bona relació amb el poble que estimà i segueix estimant. Personalment, la meva relació amb en Miquel (i em permetrà que ara el tutegi) va començar de molt nin. Amb ell
