28 - MEDICINA AVANTGUARDA - COMLL nº136
Alguns conceptes relacionats amb la immunitat cel·lular en la Covid-19 Estela Rosell Mases, Marta Corral Pujol, Joan Verdaguer Autonell Unitat d’Immunologia. Departament de Medicina Experimental. Facultat de Medicina. Universitat de Lleida
Una de les característiques més sorprenents de la infecció pel virus SARS-CoV-2 és l’ampli ventall de manifestacions clíniques que origina, des d’una simptomatologia inexistent o molt lleu a una simptomatologia abrupta amb desenvolupament d’insuficiència respiratòria greu i/o la fallada multiorgànica que requereix d’ingrés a la unitat de cures intensives i ventilació mecànica. Malgrat que encara se’n sap poc de com actua el Sistema Immunitari vers la COVID-19, es creu que té un paper vital en aquesta disparitat clínica. Actualment, es comencen a conèixer alguns dels aspectes, tant de la seva acció protectora com de la seva actuació en la greu inflamació sistèmica que pateixen alguns malalts de COVID-19. A continuació, en destaquem alguns d’ells. Funcions protectores de la Immunitat Innata i de la Immunitat Adquirida en la COVID-19. És evident que la Immunitat Adquirida té la responsabilitat més gran en el control de la infecció, a l’igual que la té en totes les infeccions per patògens amb manifestada virulència. No obstant, els estudis que s’han realitzat in-
diquen que la integritat i el bon funcionament de la Immunitat Innata són claus per una resolució favorable de la malaltia (veure més endavant). Quant a les funcions de la Immunitat Adquirida humoral i cel·lular, les observacions clíniques apunten que la resposta més important contra el SARS-CoV-2 seria la cel·lular. Sembla que la funció de la resposta humoral més important es duria a terme a nivell de mucoses a través d’anticossos neutralitzants dels virus. Però, una vegada establerta la infecció, seria clau l’actuació dels limfòcits T CD8+ citotòxics (CTLs). En aquest sentit, les observacions clíniques en pacients amb Deficiències Primàries de producció d’anticossos i infecció per COVID-19 evidencien el següent: en pacients amb agammaglobulinèmies, com la Síndrome de Bruton, i l’Agammaglobulinèmia Recessiva Autosòmica, i per tant mancats de limfòcits B i en conseqüència de la producció absoluta d’anticossos, el curs de la COVID-19 es caracteritza generalment per símptomes lleus, curta durada, i pel no requeriment de tractaments amb fàrmacs immunomoduladors [1]. En canvi, els malalts afectats
d’Immunodeficiència Variable Comú (CVID), que sí que tenen limfòcits B però aquests són disfuncionals i en conseqüència tenen una producció d’anticossos defectuosa, presenten una forma greu de la malaltia que requereix tractament amb múltiples medicaments, inclosos agents antivirals i medicaments bloquejadors de la IL-6, així com ventilació mecànica [1]. Tot i que aquests resultats poden semblar contradictoris, en el fons permeten afirmar: 1) que la funció de la resposta cel·lular davant de la malaltia és més rellevant que la dels anticossos, per controlar la infecció per SARS-CoV-2; i 2) que els trastorns de l’activació de la immunitat humoral que pateixen els malalts amb CVID afavoreix la mala evolució de la infecció. Implicació de la Immunitat Innata i de la Immunitat Adquirida en la Síndrome d’Alliberament de Citocines (CRS). La CRS és una resposta inflamatòria sistèmica que pot desencadenar-se per diversos factors, com ara infeccions o alguns tractaments mèdics. Es caracteritza per una alliberació massiva de citocines inflamatòries
