COMLL nº136 - DEBAT - 11
Debat COMLL revista
Necessitat de metges Evolució Històrica
Q
uan el Franco va crear el SOE, seguint la Falange per donar prestacions als treballadors, els metges, que eren una professió lliberal van passar a ser “treballadors”, amb contracte i sou mensual. Com els sous eren baixos, molts van compaginar-lo amb la medicina privada i de mútues. Abans sols hi havia la medicina privada o, sobretot a Catalunya, les mútues, com l’Aliança o la Mutual Mèdica. L’entrada a estudiar medicina era lliure pels estudiants que volien i havien aprovat l’examen d’Estat, que desprès va ser el preuniversitari, desprès del batxillerat. La campanya de Franco instant a tothom a anar a la universitat va suposar un increment constant d’alumnes, incrementat quan van començar les sèries de televisió de metges (sèries creades als EEUU perquè mancaven metges i estaven fetes per fomentar vocacions). A Catalunya la única Facultat de Medicina, la de la Universitat de Barcelona, es va col·lapsar al haver d’admetre masses alumnes a primer. En el meu curs 1966-67 érem 1500 alumnes a primer, curs que era “selectiu”, ja que els professors de primer havien de suspendre molt per evitar que l’Hospital Clínic es col·lapsés d’alumnes i, al menys, poguessin oferir algunes poques pràctiques als alumnes. De manera que a segon de medicina vàrem passar uns 350 alumnes, els
Joan Viñas Salas
qual pràcticament érem els que acabàvem la carrera, amb poca diferència de números. La facultat va protestar amb insistència doncs no garantia la qualitat ni les pràctiques, i va aconseguir, al cap de pocs anys, el numerus clausus, fet que no entenien les altres facultats, que ho consideraven una manca de competència dels metges. Aleshores el títol d’especialista l’obtenies en dos anys a base d’apuntar-te a les escoles de l’especialitat de les càtedres, pagant la matrícula i assistint a un ensenyament molt teòric i poc pràctic. També podies obtenir el títol apuntant-e al Col·legi de Metges de la teva província dient el lloc on treballaves. D’especialista. Al cap de tres anys amb el certificat del Col·legi de Metges el Ministeri d’Educació de Madrid et donava el títol. La formació dels especialistes d’aquestes maneres solien tenir molt a desitjar. Així que fa poc més de 50 anys que un metge català va anar als EEUU i aprendre el sistema MIR. Posteriorment va ocupar la plaça de gerent del Hospital General d’Astúries i va aplicar el sistema MIR. Tenien bones relacions amb els directors provincials i amb els responsables del govern de Madrid i els van convèn-
cer i van fer una Llei introduint obligatòriament el sistema MIR a tota Espanya. A Catalunya, l’Hospital Clínic de Barcelona es va reformar i va contractar un director gerent provinent de l’Hospital General d’Astúries, instaurant l’examen MIR. Jo mateix vaig ser de les primeres formades. El govern va canviar, en relació als EEUU l’accés al sistema MIR, per por a masses endolls, de manera que enlloc de que cada hospital escollís els seus MIRS segons els seus criteris, com als EEUU, a España van crear l’examen MIR centralitzat a Madrid. Sols podien fer l’especialitat aquells que havien aprovat l’examen MIR, escollint-la desprès. Els hospitals havien d’estar acreditats per ensenyar especialitats, sinó no els oferien. Així els grans hospitals: Vall Hebró (General Franco), S. Pau, i posteriorment, quan es va obrir Bellvitge (Príncipes de España), van passar a formar MIR. Això succeïa simultàniament a que els Hospitals de la Seguretat Social, (anomenats Residencias Sanitarias) passessin a ser jerarquitzades, amb serveis que permetien que els metges especialistes treballessin en equip i fessin sessions clíniques i recerca.
