La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu
6. Conclusions El terme ebrenc va ser acceptat a l’abril del 2017 al DIEC2, cosa que implica que a partir del moment de la seva publicació passa a ser un terme estandarditzat, normatiu i apte per al seu ús als mitjans de comunicació de masses. La lectura que es podria obtenir d´aquest fet és que l´ús del mot “ebrenc” augmentés i arribés al conjunt de la població destinatària d’aquesta informació, no obstant, l’anàlisi de les dades de les enquestes i de les notícies periodístiques desmenteixen aquest supòsit. És a dir, que termes més llunyans al territori (tarragoní, català i espanyol) s’imposen al gentilici propi. Pel que fa a la distinció entre la premsa esportiva i la generalista, no s’observa cap diferència notable en la tria de les denominacions. En canvi, destaca el fet que el diari més pròxim a l’Ebre (Diari de Tarragona) és l’únic que utilitza “ebrenc”, mentre que no utilitza mai el gentilici “espanyol” i en molt poques ocasions el de “català”. Queda clar que les institucions i els mitjans de comunicació encara han de fer més esforç per establir una identitat ebrenca, ja que amb les polítiques actuals, el terme no s’ha establert.
42
