85 L'Arjau. Garreta, cent anys després

Page 74

CALIDOSCOPI

CONTRASTOS

LLOCS INTERESSANTS PER A UNA BIOGRAFIA DE JULI GARRETA DOCUMENT 771 DEL FONS LLUÍS LLOANSÍ Les seves llars

Sales de concerts

Vetllades i inspiraciĂł

LluĂ­s LloansĂ­ va deixar escrita una proposta d’itinerari pels escenaris guixolencs de Juli Garreta. En primer lloc relaciona les tres cases de la seva vida. La casa carrer de Sant Ramon, nĂșm. 20 Ă©s “la casa on nasquĂ© el 12 de març de 1875”. La casa de la rambla Antoni Vidal [ara la Rambla], on actualment hi ha el Bar El Dorado [ara nĂșm. 9], Ă©s “la casa on fou traslladat Juli Garreta, pocs dies desprĂ©s de nĂ©ixer i en la qual visquĂ© llargs anys exercint l’ofici de rellotger, alternant amb el de mĂșsic”. Segons Joaquim Rabaseda i Laia de Quintana (Revista de Girona nĂșm. 309), a la rebotiga el mĂșsic hi componia i hi donava classes de mĂșsica; tambĂ© era un punt de trobada i de tertĂșlia. La casa rambla Antoni Vidal [ara la Rambla], on actualment hi ha un estanc [ara nĂșm. 38] Ă©s “la casa on es traslladĂ  Juli Garreta i on hi morĂ­ el 2 de desembre de 1925”. En aquest edifici Garreta hi continuĂ  la seva activitat. Segons Rabaseda i de Quintana, la mudança es devia fer cap al 1915, desprĂ©s de la mort del seu pare i del seu segon matrimoni.

En segon lloc explica els dos locals mĂ©s significatius on actuĂ  com a intĂšrpret. La Sala Vidal desprĂ©s SalĂł Novetats [ara ctra. de Girona nĂșm. 28-30], “aquĂ­ exercĂ­ la major part dels seus anys de professiĂł de mĂșsic tocant el violĂ­ i mĂ©s la viola, en l’orquestra que dirigia el seu pare Esteve Garreta i desprĂ©s com a pianista en un reduĂŻt conjunt musical durant el temps del cine mut”. Els banys de Sant Elm on “durant molts anys havia actuat com a pianista en un petit conjunt musical que interpretava ballades. Per cert que Ă©s coneguda una anĂšcdota que configura l’esperit de Juli Garreta. Hi havia anunciada, en el temps de la Dictadura, en aquest establiment, la visita d’una alta autoritat militar i naturalment al fer al seva apariciĂł era cosa obligada la interpretaciĂł d’una determinada mĂșsica. SucceĂ­ perĂČ que un avĂ­s, pocs minuts abans de fer l’apariciĂł el referit personatge, que un seu familiar estava seriosament indisposat, l’alliberĂ  d’interpretar aquella mĂșsica, que no cal dir a ell no li plaĂŻa gens. Un altre mĂșsic s’encarregĂ  del comĂšs”.

Finalment descriu els llocs de trobada amb altres mĂșsics. La casa de MariĂ  Vinyas situada a la plaça de Sant Joan al costat de l’Hotel MurlĂ  [ara nĂșm. 23-25], on “hi havia acudit constantment a fer i escoltar mĂșsica Juli Garreta”. Casa Rovira “als afores de Sant Feliu, mĂ©s enllĂ  on actualment hi ha el grup Escolar [Escola Gaziel]. Era el lloc on un grup de guixolencs molt intel·ligents i a la vegada aficionats a la mĂșsica es reunien moltes vetlles i formaven un petit conjunt musical per a interpretar composicions dels grans compositors clĂ ssics i moderns, Beethoven, Bach, Strauss, Strawinsky, etc. Pot ben dir-se que fou en aquestes audicions Ă­ntimes on Juli Garreta assimilĂ  tota la seva formaciĂł musical la qual li permetĂ© desprĂ©s llegar-nos tot aquest seguit de composicions musicals que avui tots admirem”. Els paisatges de marina i les cales eren una font d’inspiraciĂł per a la composiciĂł de sardanes. “Amic com era Juli Garreta de la naturalesa i particularment del mar, hom el veia tot sovint passejant per l’escullera i visitant Sant Elm amb altres amics”.

74

L’ARJAU REVISTA CULTURAL


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.
85 L'Arjau. Garreta, cent anys després by Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - Issuu