CALIDOSCOPI
LâENTREVISTA
LUIS GONZĂLEZ PĂREZ
Ă©s pianista i actualment dirigeix lâEscola de MĂșsica de Sant Feliu de GuĂxols. En la seva faceta dâintĂšrpret, amb una experiĂšncia de mĂ©s de 200 concerts i 11 discos editats, Ă©s promotor i Ă nima del grup de jazz Luis GonzĂĄlez Trio. Com a compositor ha treballat diferents gĂšneres, perĂČ el seu interĂšs sâha centrat en el jazz. En aquest Ă mbit destaca la New York City Suite i els arranjaments i harmonitzacions de cançons de Joan Manuel Serrat per octet. LUIS GONZĂLEZ va nĂ©ixer a Jerez de la Frontera el 1980 i, arran del seu nomenament com a director de lâEscola de MĂșsica de Sant Feliu de GuĂxols, viu a la nostra ciutat. Va començar a tocar el piano de petit, amb tan sols set anys. Es va apassionar per aquest instrument i, essent encara estudiant, als 18 anys va començar a treballar com a mĂșsic. En finalitzar els seus estudis al Conservatori de MĂșsica Isaac AlbĂ©niz de Girona lâany 2003, va seguir formant-se al Centre Superior de MĂșsica del Liceu de Barcelona, on va obtenir Premi dâHonor. Lâany 2009 va assolir la seva formaciĂł en lâespecialitat de jazz al Conservatoire Ă Rayonnement Regional Perpignan MediterranĂ©e. A banda de lâensenyament reglat, Luis GonzĂĄlez no ha parat de formar-se des de lâany 1997, cercant mestratges en tĂšcnica dâinterpretaciĂł de piano perĂČ tambĂ© dâaltres instruments i, sobretot, en pedagogia musical. TĂ© llarga experiĂšncia en lâensenyament de la mĂșsica, com a professor perĂČ tambĂ© com a director de dos centres, primerament a lâEscola de MĂșsica de Maçanet de la Selva i actualment a la nostra ciutat. Com a intĂšrpret de piano ha actuat en escenaris, formats o gĂšneres molt diferents, liderant conjunts, com a sideman o bĂ© fent acompanyament dâaltres mĂșsics o cantants. En el seu aspecte mĂ©s creatiu, vinculat principalment al jazz, ha fet les seves prĂČpies composicions i ha participat en diferents projectes a travĂ©s dels quals sâha capbussat
62
LâARJAU REVISTA CULTURAL
en el jazz contemporani i el jazz fusiĂł (jazz flamenc, jazz rock, jazz sefardita o jazz bossa nova). Des de lâany 2009 ha llançat o participat en un disc prĂ cticament cada any i ha fet nombroses peces i arranjaments. Luis GonzĂĄlez sempre ha mostrat sensibilitat i iniciativa per participar i proposar projectes que vinculin la mĂșsica amb el patrimoni i la histĂČria de Sant Feliu de GuĂxols. Lâany 2017 acollĂ, amb la seva predisposiciĂł i dinamisme caracterĂstics, la proposta de lâArxiu Municipal de col·laborar amb els Tallers dâHistĂČria. Des dâaleshores, fruit dâaquest treball, han estat elaborats diversos recursos disponibles a la pĂ gina web de lâArxiu Municipal, que van des dâun recull de temes musicals sobre el tren per a diferents edats fins a una cantata, tot passant per un itinerari pels espais amb mĂșsica que hi ha a la ciutat.
Quan va començar a tocar el piano. Per quĂš el piano? QuĂš el va motivar? Des que anava a lâescola, ja es veia que tenia facilitat per a la mĂșsica i van parlar amb els meus pares per recomanar-los que fes mĂșsica com a extraescolar. En aquell moment la primera opciĂł era el conservatori a Girona. Vaig escollir el piano, no per cap motiu especial que jo recordi. Ho vaig dir sense pensar-ho gaire, potser em feia grĂ cia perquĂš un meu cosĂ en tenia un. TambĂ© passava que, en aquell moment, estudiar mĂșsica gairebĂ© volia dir fer piano en un 60 o 70% dels casos. Hi havia nens, menys, que feien guitarra i alguns, altres instruments de corda. QuĂš recorda de la seva fase com a alumne? Ăs dur lâaprenentatge o Ă©s agraĂŻt? Ăs dur... He estudiat mĂșsica amb un sistema que oficialment es diu âPla 66â. Ăs arcaic, amb el nom ja es veu [riu]. Recordo, per exemple, que anĂ vem a classe junts amb una noia. Un dia la professora li va dir que no servia, ella va sortir plorant i va plegar. Era molt estudiosa, li agradava i sâho agafava molt seriosament. MĂ©s que jo! Aquest era un mĂštode que no es basava en la pedagogia sinĂł en el talent, si els alumnes ho feien bĂ© o no. Un dels incentius eren les matrĂcules